Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "fullar" dentro de todas las áreas temáticas

desbrossadora de fullam desbrossadora de fullam

<Maquinària agrícola>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  desbrossadora de fullam, n f
  • es  desbrozadora de follaje
  • es  desbrozadora de matas
  • fr  défaneuse
  • fr  effaneuse
  • it  trinciaculmi
  • it  trinciafoglie
  • en  haulm slasher
  • en  potato haulm remover
  • de  Kartoffelkrautvernichter
  • de  Krautschläger

<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>

disposar disposar

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  disposar, v tr
  • ca  acordar, v tr sin. compl.
  • ca  decidir, v tr sin. compl.
  • ca  establir, v tr sin. compl.
  • ca  resoldre, v tr sin. compl.
  • es  acordar, v tr
  • es  decidir, v tr
  • es  disponer, v tr
  • es  establecer, v tr
  • es  fallar, v tr
  • es  resolver, v tr

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

Nota

  • El verb acordar s'usa, sobretot, en els casos que la decisió és presa per més d'una persona (com ara un tribunal). Establir i disposar poden usar-se també amb subjectes inanimats (per exemple: 'D'acord amb el que estableix l'article 1, escau absoldre l'acusat').
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  disposar, v tr
  • es  decidir
  • es  disponer
  • es  fallar

<Dret públic>

Definición
Regular o decidir.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'Ajuntament ha disposat dos dies de festa del poble.
  • Ex.: El jutge ha disposat el trasllat del cadàver.
doble fulla doble fulla

<Indústria > Indústria de la fusta > Eines>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE 16572:2005 Eines per al treball de la fusta. Ribots de fusta. Nomenclatura i especificacions tècniques i de la norma ISO 2730:1973, tècnicament equivalent.

Aquesta norma UNE ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 16 Eines, la Secretaria del qual és a càrrec d'HERRAMEX. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR <http://www.aenor.es>
per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Departament de Fusta i Moble de l'IES La Sénia <http://agora.xtec.cat/ies-la-senia/intranet/>
. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

  • ca  doble fulla, n f
  • es  cuchilla doble

<Ribots > Ribots de fusta>

donar ferro donar ferro

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  donar ferro, v intr
  • ca  donar fulla, v intr sin. compl.
  • es  graduar el filo
  • en  adjust the blade, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge>

Definición
Fer que la fulla d'una eina de tall de fulla guiada, com ara d'un ribot o una garlopa, surti més de la boca de la caixa perquè, en treballar, llevi la fusta que interessa.
donar ferro donar ferro

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  donar ferro, v intr
  • ca  donar fulla, v intr sin. compl.
  • es  dar hierro, v intr
  • es  graduar el filo, v intr sin. compl.
  • fr  avancer la lame, v intr
  • fr  donner du fer, v intr
  • en  advance the iron, to, v intr
  • eu  burdina atera
  • eu  burdina eman

<Fusteria > Tècniques i procediments>

efecte lotus efecte lotus

<Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  efecte lotus, n m
  • ca  efecte fulla de lotus, n m sin. compl.
  • es  efecto loto
  • fr  effet lotus
  • en  lotus effect

<Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia>

Definición
Propietat d'una superfície que fa possible que els líquids hi llisquin sense mullar-la i se n'enduguin la pols i la brutícia.

Nota

  • L'efecte lotus s'aconsegueix amb materials elaborats a partir d'estructures nanomètriques que s'inspiren en la morfologia de les fulles del lotus de l'Índia o nelumbe o bé amb materials hidròfobs.
ensacadora ensacadora

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ensacadora, n f
  • es  ensacadora
  • fr  ensacheuse
  • it  insaccatrice
  • en  bagger [US]
  • en  bagging-off unit
  • en  filler
  • de  Absackvorrichtung
  • de  Einsackapparat
  • de  Füller

<Maquinària i equip agropecuari>

Definición
Màquina agrícola que s'utilitza per a omplir sacs de pinso, adob, etc.
epipactis de fulla ampla epipactis de fulla ampla

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  epipactis de fulla ampla, n f
  • ca  epipactis de fulla gran, n f alt. sin.
  • ca  hel·leborina, n f alt. sin.
  • ca  orquídia bruna, n f alt. sin.
  • nc  Epipactis helleborine (L.) Crantz
  • nc  Epipactis latifolia (L.) All. var. ling.

<Botànica > orquidàcies>

epipactis de fulla ampla epipactis de fulla ampla

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  epipactis de fulla ampla, n f
  • ca  epipactis de fulla gran, n f alt. sin.
  • ca  hel·leborina, n f alt. sin.
  • ca  orquídia bruna, n f alt. sin.
  • nc  Epipactis helleborine (L.) Crantz
  • nc  Epipactis latifolia (L.) All. var. ling.

<Botànica > orquidàcies>