Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fenàs de marge, n m
ca brossa segadissa, n f alt. sin.
ca cabell de moro, n m alt. sin.
ca cabells de moro, n m pl alt. sin.
ca canyola, n f alt. sin.
ca cerveró, n m alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenal de marge, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs comú, n m alt. sin.
ca fenàs gran, n m alt. sin.
ca fenàs llis, n m alt. sin.
ca fenàs mucronat, n m alt. sin.
ca fenàs ver, n m alt. sin.
ca fenassos, n m pl alt. sin.
ca herba de marge, n f alt. sin.
ca herba llisa, n f alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca marge, n m alt. sin.
ca pedrenca, n f alt. sin.
ca segadissa, n f alt. sin.
ca segamà, n f alt. sin.
ca brossa segaïssa, n f var. ling.
ca estopatxo, n m var. ling.
ca llastó, n m var. ling.
ca segaïssa, n f var. ling.
ca serveró, n m var. ling.
nc Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schult.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

Estopatxo és un nom alguerès provinent de l'italià stoppaccio.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fenàs de marge, n m
ca brossa segadissa, n f alt. sin.
ca cabell de moro, n m alt. sin.
ca cabells de moro, n m pl alt. sin.
ca canyola, n f alt. sin.
ca cerveró, n m alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenal de marge, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs comú, n m alt. sin.
ca fenàs gran, n m alt. sin.
ca fenàs llis, n m alt. sin.
ca fenàs mucronat, n m alt. sin.
ca fenàs ver, n m alt. sin.
ca fenassos, n m pl alt. sin.
ca herba de marge, n f alt. sin.
ca herba llisa, n f alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca marge, n m alt. sin.
ca pedrenca, n f alt. sin.
ca segadissa, n f alt. sin.
ca segamà, n f alt. sin.
ca brossa segaïssa, n f var. ling.
ca estopatxo, n m var. ling.
ca llastó, n m var. ling.
ca segaïssa, n f var. ling.
ca serveró, n m var. ling.
nc Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schult.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

Estopatxo és un nom alguerès provinent de l'italià stoppaccio.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca gansola, n f
ca cansola, n f sin. compl.
es almohadilla

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>