Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Búsqueda básica
Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "imperatiu" dentro de todas las áreas temáticas

imperatiu

<Filosofia>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  imperatiu, n m
  • es  imperativo
  • en  imperative
  • de  Imperativ

<Filosofia>

imperatiu

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Fuente de la imagen del término

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  imperatiu, n m
  • es  imperativo
  • es  mandatorio
  • es  restricción
  • fr  contrainte
  • fr  impératif
  • en  mandatory

<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>

Definición
Circumstància de compliment obligat en un projecte creatiu en forma de condició, requisit o instrucció, que sol ser una demanda explícita del client i sol aparèixer especificada en un brífing.
imperatiu

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  imperatiu, n m
  • es  imperativo
  • fr  impératif
  • en  imperative

<Lingüística>

Definición
Mode verbal que expressa una ordre donada a un o més interlocutors, en les oracions afirmatives (Fes el llit), i una prohibició, en les oracions negatives (No obriu la finestra).

Nota

  • L'imperatiu s'usa únicament en la segona persona, singular o plural, ja que s'adreça directament a un interlocutor. Per a les altres persones s'utilitza el present de subjuntiu. En les oracions negatives, les formes de l'imperatiu són substituïdes per les del subjuntiu. Alguns gramàtics parlen, de més a més, de l'existència d'una forma perifràstica d'imperatiu per a la primera persona del present d'indicatiu del tipus deixa'm cantar. El mode imperatiu no presenta distincions temporals i només té formes que assenyalen la voluntat present del parlant perquè el receptor o els receptors realitzen l'esdeveniment verbal en un futur mediat o immediat.