Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "llavanera" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca despullabelitres, n m
- ca gardanes, n f pl alt. sin.
- ca gavarra, n f alt. sin.
- ca gavarrera, n f alt. sin.
- ca gavarrera de Pouzin, n f alt. sin.
- ca gratacul, n m alt. sin.
- ca rosa hispànica, n f alt. sin.
- ca roser bord, n m alt. sin.
- ca roser boscà, n m alt. sin.
- ca roser de marges, n m alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca roser de Pouzin, n m alt. sin.
- ca roser salvatge, n m alt. sin.
- ca roserer de camp, n m alt. sin.
- ca tapacul, n m alt. sin.
- ca gavardera, n f var. ling.
- ca gavarnera, n f var. ling.
- ca gavarrera de Pouzini, n f var. ling.
- ca gavernera, n f var. ling.
- ca roser de Pouzini, n m var. ling.
- ca tavarrera, n f var. ling.
- nc Rosa pouzinii Tratt.
- nc Rosa hispanica Boiss. et Reut. nom. illeg. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>
- ca dits de bugadera, n m pl
- es manos de lavandera, n f pl
- en washerwoman's fingers
<Fisioteràpia > Semiologia > Signes>
Definición
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca duna davantera, n f
- es duna delantera
- fr avant-dune
- en foredune
<Costes > Litoral > D'acumulació>
Definición
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca duna davantera, n f
- es duna delantera, n f
- fr avant-dune, n f
- en foredune, n
<Enginyeria forestal>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca duna davantera, n f
- es duna delantera
- en foredune
<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>
Definición
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Traumatismes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca enclavadura, n f
- es clavadura
- fr enclouure
- en prick
- en puncture
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Traumatismes>
Definición
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Traumatismes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca enclavadura, n f
- es clavadura
- fr enclouure
- en prick
- en puncture
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Traumatismes>
Definición
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca escullera davantera, n f
- es escollera de frente
<Construcció > Obres públiques>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espígol, n m
- ca espic, n m sin. compl.
- ca lavanda, n f sin. compl.
- ca barballó, n m alt. sin.
- ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca espigó, n m alt. sin.
- ca espígol d'estiu, n m alt. sin.
- ca espígol d'obaga, n m alt. sin.
- ca espígol de muntanya, n m alt. sin.
- ca espígol femella, n m alt. sin.
- ca espígol mascle, n m alt. sin.
- ca espígol ver, n m alt. sin.
- ca espígola, n f alt. sin.
- ca espigoler, n m alt. sin.
- ca espigolina, n f alt. sin.
- ca espigolina femella, n f alt. sin.
- ca garlanda, n f alt. sin.
- ca gotzema, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca lavàndula, n f alt. sin.
- ca aspic, n m var. ling.
- ca aspit, n m var. ling.
- ca barbaió, n m var. ling.
- ca barmaió, n m var. ling.
- ca berbelló, n m var. ling.
- ca espícol, n m var. ling.
- ca espigo, n m var. ling.
- ca espigol, n m var. ling.
- ca espigola, n f var. ling.
- ca espit, n m var. ling.
- ca espliégol, n m var. ling.
- ca espligo, n m var. ling.
- ca espriégol, n m var. ling.
- ca esprígol, n m var. ling.
- ca ispígol, n m var. ling.
- ca llavanda, n f var. ling.
- nc Lavandula angustifolia Mill.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espígol, n m
- ca espic, n m sin. compl.
- ca lavanda, n f sin. compl.
- ca barballó, n m alt. sin.
- ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca espigó, n m alt. sin.
- ca espígol d'estiu, n m alt. sin.
- ca espígol d'obaga, n m alt. sin.
- ca espígol de muntanya, n m alt. sin.
- ca espígol femella, n m alt. sin.
- ca espígol mascle, n m alt. sin.
- ca espígol ver, n m alt. sin.
- ca espígola, n f alt. sin.
- ca espigoler, n m alt. sin.
- ca espigolina, n f alt. sin.
- ca espigolina femella, n f alt. sin.
- ca garlanda, n f alt. sin.
- ca gotzema, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca lavàndula, n f alt. sin.
- ca aspic, n m var. ling.
- ca aspit, n m var. ling.
- ca barbaió, n m var. ling.
- ca barmaió, n m var. ling.
- ca berbelló, n m var. ling.
- ca espícol, n m var. ling.
- ca espigo, n m var. ling.
- ca espigol, n m var. ling.
- ca espigola, n f var. ling.
- ca espit, n m var. ling.
- ca espliégol, n m var. ling.
- ca espligo, n m var. ling.
- ca espriégol, n m var. ling.
- ca esprígol, n m var. ling.
- ca ispígol, n m var. ling.
- ca llavanda, n f var. ling.
- nc Lavandula angustifolia Mill.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
