Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "lletgesa" dentro de todas las áreas temáticas
<Energia > Energia elèctrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aigua lleugera, n f
- es agua ligera
- fr eau légère
- en light water
- de Leichtwasser
<Energia elèctrica > Producció > Central nuclear>
Definición
<Protecció civil > Bombers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>
- ca aigua lleugera, n f
- ca aigua ordinària, n f sin. compl.
- es agua ligera
- es agua ordinaria
<Bombers > Recursos > Material operatiu>
Definición
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- es n f
- fr n f
- en n
<Física > Física nuclear>
Definición
Nota
<Gastronomia > Tècniques culinàries > Texturització > Oli d'oliva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, Centre de Terminologia. Oli d'oliva en textures [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/257>
- ca aire d'oli, n m
- ca escuma lleugera d'oli, n f sin. compl.
- es aire de aceite, n m
- es espuma ligera de aceite, n f
- fr air d'huile, n m
- en light oil foam, n
- en oil air, n
<Oli d'oliva en textures>
Definición
Nota
-
1. Per a elaborar aire d'oli es poden fer servir tres texturitzants, per tant, hi ha tres procediments per a obtenir aquest producte. El primer consisteix a batre oli d'oliva i lecitina de soja (E 322) amb una batedora elèctrica, que va incorporant aire a la mescla, de manera que aniran apareixent petites bombolles d'aire sobre la barreja, cada vegada amb més consistència. La temperatura ideal per a l'elaboració d'aire d'oli oscil·la entre els 40ºC i els 50ºC.
El segon procediment consisteix a barrejar oli d'oliva amb metilcel·lulosa (E461) i deixar-ho refredar fins a 4ºC. Després, escalfar-ho fins a 40-60ºC i batre la barreja fins a obtenir bombolles estables d'aire.
Un darrer procediment consisteix a barrejar oli d'oliva amb sucroèster (E 473), escalfar-ho a una temperatura d'entre 40ºC i 50ºC i batre-ho amb una batedora elèctrica fins que agafi consistència. - 2. L'aire d'oli és una emulsió de vida curta, ja que només és estable durant uns quants minuts. Per crear-lo és imprescindible l'equilibri entre tots dos productes: l'oli i el texturitzant.
- 3. Des d'un punt de vista fisicoquímic, l'aire d'oli i l'escuma d'oli són el mateix. L'aire és, simplement, una escuma menys densa, ja que s'introdueix més quantitat d'aire en l'oli. Tanmateix, des d'un punt de vista gastronòmic, es consideren dues elaboracions diferents.
- 4. En l'àmbit culinari la funció de l'aire d'oli és la de transportar, amb una textura lleugera, una fracció de l'espectre sensorial de l'oli (aroma i gust) a un plat.
<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alèxia anterior, n f
- ca alèxia frontal, n f
- ca alèxia motora, n f sin. compl.
- ca alèxia postangular, n f sin. compl.
- ca ceguetat per a lletres, n f sin. compl.
- es alexia anterior, n f
- es alexia motora, n f
- es alexia postangular, n f
- es ceguera para las letras, n f
- en anterior alexia, n
- en letter blindness, n
- en motor alexia, n
<Afàsies>
Definición
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca desinflamatòria, n f alt. sin.
- ca herba blava, n f alt. sin.
- ca herba de la cria, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba dels prats, n f alt. sin.
- ca herba desinfeccionera, n f alt. sin.
- ca herba inflamacionera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca llet de la Verge, n f alt. sin.
- ca lletera amarga, n f alt. sin.
- ca lleteresa morada, n f alt. sin.
- ca polígala, n f alt. sin.
- ca polígala comuna, n f alt. sin.
- ca polígala vulgar, n f alt. sin.
- ca lletrerea morà, n f var. ling.
- nc Polygala vulgaris L.
<Botànica > poligalàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca desinflamatòria, n f alt. sin.
- ca herba blava, n f alt. sin.
- ca herba de la cria, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba dels prats, n f alt. sin.
- ca herba desinfeccionera, n f alt. sin.
- ca herba inflamacionera, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca llet de la Verge, n f alt. sin.
- ca lletera amarga, n f alt. sin.
- ca lleteresa morada, n f alt. sin.
- ca polígala, n f alt. sin.
- ca polígala comuna, n f alt. sin.
- ca polígala vulgar, n f alt. sin.
- ca lletrerea morà, n f var. ling.
- nc Polygala vulgaris L.
<Botànica > poligalàcies>
<Informàtica > Aplicacions informàtiques>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca aplicació lleugera, n f
- ca versió lleugera, n f
- es aplicación ligera, n f
- es versión ligera, n f
- es versión liviana, n f
- fr application allégée, n f
- fr version allégée, n f
- fr version de poche, n f
- fr version réduite, n f
- en light version, n
- en lightweight application, n
- en lite app, n
- en lite application, n
- en lite version, n
<Informàtica > Aplicacions informàtiques>
Definición
<Protecció civil > Bombers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>
- ca autobomba forestal lleugera, n f
- ca BFL, n f sigla
- es autobomba forestal ligera
- es BFL sigla
<Bombers > Recursos > Parc mòbil>
Definición
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca autobomba forestal lleugera, n f
- es autobomba forestal ligera, n f
- fr autopompe légère, n f
- en brush truck, n
- en lightweight wildland tanker truck, n
<Enginyeria forestal>
