Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "lligam" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llegum, n m
  • es  legumbre, n f
  • fr  gousse, n f
  • fr  légume, n m
  • en  legume, n
  • en  pod, n
  • en  pulse, n

<Botànica>

llegum llegum

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llegum, n m
  • es  legumbre, n f
  • fr  légume sec, n m
  • en  legume, n

<Enginyeria forestal>

llegum cuit llegum cuit

<Productes alimentaris sòlids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  llegum cuit, n m
  • es  legumbre cocida
  • fr  légume cuit
  • en  cooked legume

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

llegum espellofat llegum espellofat

<Productes alimentaris sòlids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  llegum espellofat, n m
  • es  legumbre mondada
  • fr  légume mondé
  • en  hulled legume

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llevamà, n m
  • ca  boixac de camp, n m sin. compl.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  boixacs, n m pl alt. sin.
  • ca  bojac, n m alt. sin.
  • ca  boqueta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  calèndula, n f alt. sin.
  • ca  calèndula silvestre, n f alt. sin.
  • ca  cerdans, n m pl alt. sin.
  • ca  clavellines de mort, n f pl alt. sin.
  • ca  fartabous, n m alt. sin.
  • ca  flor d'albat, n f alt. sin.
  • ca  flor de jaumet, n f alt. sin.
  • ca  gaites, n f pl alt. sin.
  • ca  galdiró, n m alt. sin.
  • ca  galdiró de camp, n m alt. sin.
  • ca  galdirons, n m pl alt. sin.
  • ca  garronada, n f alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gauges bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  goigs, n m pl alt. sin.
  • ca  goigs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  goja, n f alt. sin.
  • ca  goja borda, n f alt. sin.
  • ca  gojats, n m pl alt. sin.
  • ca  groguet bord, n m alt. sin.
  • ca  groguet de camp, n m alt. sin.
  • ca  groguets, n m pl alt. sin.
  • ca  groguets de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba de panet, n f alt. sin.
  • ca  herba del podador, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de foc, n f alt. sin.
  • ca  inflabou, n m alt. sin.
  • ca  inflabous, n m alt. sin.
  • ca  jaumets, n m pl alt. sin.
  • ca  llevagat, n m alt. sin.
  • ca  llevagats, n m alt. sin.
  • ca  llevamà bord, n m alt. sin.
  • ca  llevamà de camp, n m alt. sin.
  • ca  llevamal, n m alt. sin.
  • ca  llevamans, n m pl alt. sin.
  • ca  lligamà, n m alt. sin.
  • ca  lligamans, n m pl alt. sin.
  • ca  pet de frare, n m alt. sin.
  • ca  plegamans, n m alt. sin.
  • ca  unflabous, n m alt. sin.
  • ca  ungla, n f alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  ungleta de gat, n f alt. sin.
  • ca  gata-rabiosa, n f var. ling.
  • ca  lleva mans, n m pl var. ling.
  • nc  Calendula arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
llevamà llevamà

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llevamà, n m
  • ca  boixac de camp, n m sin. compl.
  • ca  boixac, n m alt. sin.
  • ca  boixacs, n m pl alt. sin.
  • ca  bojac, n m alt. sin.
  • ca  boqueta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  calèndula, n f alt. sin.
  • ca  calèndula silvestre, n f alt. sin.
  • ca  cerdans, n m pl alt. sin.
  • ca  clavellines de mort, n f pl alt. sin.
  • ca  fartabous, n m alt. sin.
  • ca  flor d'albat, n f alt. sin.
  • ca  flor de jaumet, n f alt. sin.
  • ca  gaites, n f pl alt. sin.
  • ca  galdiró, n m alt. sin.
  • ca  galdiró de camp, n m alt. sin.
  • ca  galdirons, n m pl alt. sin.
  • ca  garronada, n f alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gauges bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  goigs, n m pl alt. sin.
  • ca  goigs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  goja, n f alt. sin.
  • ca  goja borda, n f alt. sin.
  • ca  gojats, n m pl alt. sin.
  • ca  groguet bord, n m alt. sin.
  • ca  groguet de camp, n m alt. sin.
  • ca  groguets, n m pl alt. sin.
  • ca  groguets de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba de panet, n f alt. sin.
  • ca  herba del podador, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de foc, n f alt. sin.
  • ca  inflabou, n m alt. sin.
  • ca  inflabous, n m alt. sin.
  • ca  jaumets, n m pl alt. sin.
  • ca  llevagat, n m alt. sin.
  • ca  llevagats, n m alt. sin.
  • ca  llevamà bord, n m alt. sin.
  • ca  llevamà de camp, n m alt. sin.
  • ca  llevamal, n m alt. sin.
  • ca  llevamans, n m pl alt. sin.
  • ca  lligamà, n m alt. sin.
  • ca  lligamans, n m pl alt. sin.
  • ca  pet de frare, n m alt. sin.
  • ca  plegamans, n m alt. sin.
  • ca  unflabous, n m alt. sin.
  • ca  ungla, n f alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  ungleta de gat, n f alt. sin.
  • ca  gata-rabiosa, n f var. ling.
  • ca  lleva mans, n m pl var. ling.
  • nc  Calendula arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  lliga, n f
  • es  liga
  • fr  ligue
  • en  league

<Política>

Definición
Associació per a fer triomfar certs principis polítics, religiosos, etc.
lliga lliga

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  lliga, n f
  • es  liga
  • fr  ligue
  • en  league

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definición
Acord entre dos o més estats o sobirans, els quals entren en aliança o federació per tal d'aconseguir un fi comú.
lliga lliga

<Lleure > Numismàtica>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  lliga, n f

<Lleure > Numismàtica>

Definición
Porció de metall que es mescla amb un metall més fi, per a la fabricació de monedes.
lliga lliga

<Ciències socials > Arqueologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  lliga, n f
  • es  liga
  • en  mixture

<Arqueologia > Treball de laboratori > Numismàtica>

Definición
Quantitat de metall que es mescla amb metalls preciosos en la fabricació de monedes.