Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "marieta" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camamil·la borda, n f
- ca marieta, n f alt. sin.
- nc Anthemis arvensis L. var. incrassata Loisel.
- nc Anthemis arvensis L. subsp. incrassata (Loisel.) Nyman sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camamil·la borda, n f
- ca marieta, n f alt. sin.
- nc Anthemis arvensis L. var. incrassata Loisel.
- nc Anthemis arvensis L. subsp. incrassata (Loisel.) Nyman sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camamilla borda, n f
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla de camp, n f alt. sin.
- ca camamil·la de camp, n f alt. sin.
- ca camamilla pudent, n f alt. sin.
- ca confits, n m pl alt. sin.
- ca margarita de camp, n f alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca panicor, n m alt. sin.
- ca bullit, n m var. ling.
- ca bullits, n m pl var. ling.
- ca camamilla pudenta, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca camamitla borda, n f var. ling.
- ca panicort, n m var. ling.
- nc Anthemis arvensis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camamilla borda, n f
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla de camp, n f alt. sin.
- ca camamil·la de camp, n f alt. sin.
- ca camamilla pudent, n f alt. sin.
- ca confits, n m pl alt. sin.
- ca margarita de camp, n f alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca panicor, n m alt. sin.
- ca bullit, n m var. ling.
- ca bullits, n m pl var. ling.
- ca camamilla pudenta, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca camamitla borda, n f var. ling.
- ca panicort, n m var. ling.
- nc Anthemis arvensis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca foixarda, n f
- ca cogullada, n f sin. compl.
- ca corona de frare, n f sin. compl.
- ca cossiada, n f sin. compl.
- ca fusellada, n f sin. compl.
- ca herba cociada, n f sin. compl.
- ca herba cociera, n f sin. compl.
- ca ullastró, n m sin. compl.
- ca alzineta, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botó blau, n m alt. sin.
- ca cebollada, n f alt. sin.
- ca coroneta blava, n f alt. sin.
- ca fusellades, n f pl alt. sin.
- ca globulària, n f alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca murtereta, n f alt. sin.
- ca olivereta, n f alt. sin.
- ca pixina, n f alt. sin.
- ca ullastrí, n m alt. sin.
- ca alivereta, n f var. ling.
- ca asauhullà, n f var. ling.
- ca boja, n f var. ling.
- ca cebollà, n f var. ling.
- ca cebullà, n f var. ling.
- ca cebullada, n f var. ling.
- ca cegullà, n f var. ling.
- ca cegullada, n f var. ling.
- ca cibullaga, n f var. ling.
- ca cociada, n f var. ling.
- ca cociaga, n f var. ling.
- ca çocollada, n f var. ling.
- ca cocullada, n f var. ling.
- ca cogullà, n f var. ling.
- ca cosiada, n f var. ling.
- ca crogullada, n f var. ling.
- ca crucillada, n f var. ling.
- ca cruixades, n f pl var. ling.
- ca cruixillada, n f var. ling.
- ca cruixillarda, n f var. ling.
- ca cruixillata, n f var. ling.
- ca cubellada, n f var. ling.
- ca cuixarda, n f var. ling.
- ca cursillada, n f var. ling.
- ca deullà, n f var. ling.
- ca deullaga, n f var. ling.
- ca deüllaga, n f var. ling.
- ca elivereta, n f var. ling.
- ca escociarda, n f var. ling.
- ca escocillaga, n f var. ling.
- ca escorcellada, n f var. ling.
- ca escorciada, n f var. ling.
- ca escorciaga, n f var. ling.
- ca escorciana, n f var. ling.
- ca escorciata, n f var. ling.
- ca escorcillada, n f var. ling.
- ca escorsiada, n f var. ling.
- ca escorsiata, n f var. ling.
- ca escorxata, n f var. ling.
- ca escotxarda, n f var. ling.
- ca escruciata, n f var. ling.
- ca escuciarda, n f var. ling.
- ca escuixarda, n f var. ling.
- ca escuixiarda, n f var. ling.
- ca escurciada, n f var. ling.
- ca escurcillada, n f var. ling.
- ca escurcillarda, n f var. ling.
- ca escutxarda, n f var. ling.
- ca fuixarda, n f var. ling.
- ca goixarda, n f var. ling.
- ca grossillada, n f var. ling.
- ca martereta, n f var. ling.
- ca oastró, n m var. ling.
- ca puxarda, n f var. ling.
- ca regollada, n f var. ling.
- ca sagullà, n f var. ling.
- ca sagullada, n f var. ling.
- ca sahullada, n f var. ling.
- ca saüja, n f var. ling.
- ca saüllà, n f var. ling.
- ca saullada, n f var. ling.
- ca segollada, n f var. ling.
- ca segullada, n f var. ling.
- ca sevillana, n f var. ling.
- ca socollada, n f var. ling.
- ca socolloada, n f var. ling.
- ca sogullà, n f var. ling.
- ca sucullada, n f var. ling.
- ca sullà, n f var. ling.
- nc Globularia alypum L.
<Botànica > globulariàcies>
Nota
- La denominació segollada/cegollada (amb nombroses variants: sagullada, saüllà, sogullà, etc.) prové probablement de cebollada (derivat de ceba [cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. ceba i sebollada] i també un dels noms castellans de la planta) per equivalència acústica B=G, potser també afavorida per un creuament amb el nom cogullada.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca foixarda, n f
- ca cogullada, n f sin. compl.
- ca corona de frare, n f sin. compl.
- ca cossiada, n f sin. compl.
- ca fusellada, n f sin. compl.
- ca herba cociada, n f sin. compl.
- ca herba cociera, n f sin. compl.
- ca ullastró, n m sin. compl.
- ca alzineta, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botó blau, n m alt. sin.
- ca cebollada, n f alt. sin.
- ca coroneta blava, n f alt. sin.
- ca fusellades, n f pl alt. sin.
- ca globulària, n f alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca murtereta, n f alt. sin.
- ca olivereta, n f alt. sin.
- ca pixina, n f alt. sin.
- ca ullastrí, n m alt. sin.
- ca alivereta, n f var. ling.
- ca asauhullà, n f var. ling.
- ca boja, n f var. ling.
- ca cebollà, n f var. ling.
- ca cebullà, n f var. ling.
- ca cebullada, n f var. ling.
- ca cegullà, n f var. ling.
- ca cegullada, n f var. ling.
- ca cibullaga, n f var. ling.
- ca cociada, n f var. ling.
- ca cociaga, n f var. ling.
- ca çocollada, n f var. ling.
- ca cocullada, n f var. ling.
- ca cogullà, n f var. ling.
- ca cosiada, n f var. ling.
- ca crogullada, n f var. ling.
- ca crucillada, n f var. ling.
- ca cruixades, n f pl var. ling.
- ca cruixillada, n f var. ling.
- ca cruixillarda, n f var. ling.
- ca cruixillata, n f var. ling.
- ca cubellada, n f var. ling.
- ca cuixarda, n f var. ling.
- ca cursillada, n f var. ling.
- ca deullà, n f var. ling.
- ca deullaga, n f var. ling.
- ca deüllaga, n f var. ling.
- ca elivereta, n f var. ling.
- ca escociarda, n f var. ling.
- ca escocillaga, n f var. ling.
- ca escorcellada, n f var. ling.
- ca escorciada, n f var. ling.
- ca escorciaga, n f var. ling.
- ca escorciana, n f var. ling.
- ca escorciata, n f var. ling.
- ca escorcillada, n f var. ling.
- ca escorsiada, n f var. ling.
- ca escorsiata, n f var. ling.
- ca escorxata, n f var. ling.
- ca escotxarda, n f var. ling.
- ca escruciata, n f var. ling.
- ca escuciarda, n f var. ling.
- ca escuixarda, n f var. ling.
- ca escuixiarda, n f var. ling.
- ca escurciada, n f var. ling.
- ca escurcillada, n f var. ling.
- ca escurcillarda, n f var. ling.
- ca escutxarda, n f var. ling.
- ca fuixarda, n f var. ling.
- ca goixarda, n f var. ling.
- ca grossillada, n f var. ling.
- ca martereta, n f var. ling.
- ca oastró, n m var. ling.
- ca puxarda, n f var. ling.
- ca regollada, n f var. ling.
- ca sagullà, n f var. ling.
- ca sagullada, n f var. ling.
- ca sahullada, n f var. ling.
- ca saüja, n f var. ling.
- ca saüllà, n f var. ling.
- ca saullada, n f var. ling.
- ca segollada, n f var. ling.
- ca segullada, n f var. ling.
- ca sevillana, n f var. ling.
- ca socollada, n f var. ling.
- ca socolloada, n f var. ling.
- ca sogullà, n f var. ling.
- ca sucullada, n f var. ling.
- ca sullà, n f var. ling.
- nc Globularia alypum L.
<Botànica > globulariàcies>
Nota
- La denominació segollada/cegollada (amb nombroses variants: sagullada, saüllà, sogullà, etc.) prové probablement de cebollada (derivat de ceba [cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. ceba i sebollada] i també un dels noms castellans de la planta) per equivalència acústica B=G, potser també afavorida per un creuament amb el nom cogullada.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de boligs, n f
- ca bolig, n m sin. compl.
- ca anacicle valencià, n m alt. sin.
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca botonets, n m pl alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca margarida borda, n f alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca panigroc, n m alt. sin.
- ca panigroc valencià, n m alt. sin.
- ca ull de bou, n m alt. sin.
- ca bolits, n m pl var. ling.
- ca bolitx, n m var. ling.
- ca moixino bord, n m var. ling.
- nc Anacyclus valentinus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de boligs, n f
- ca bolig, n m sin. compl.
- ca anacicle valencià, n m alt. sin.
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca botonets, n m pl alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca margarida borda, n f alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca panigroc, n m alt. sin.
- ca panigroc valencià, n m alt. sin.
- ca ull de bou, n m alt. sin.
- ca bolits, n m pl var. ling.
- ca bolitx, n m var. ling.
- ca moixino bord, n m var. ling.
- nc Anacyclus valentinus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llàgrimes de Job, n f pl
- ca marieta, n f sin. compl.
- ca llagrimera de viu, n f alt. sin.
- ca llàgrimes de viu, n f pl alt. sin.
- ca marietes, n f pl alt. sin.
- nc Coix lacryma-jobi L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llàgrimes de Job, n f pl
- ca marieta, n f sin. compl.
- ca llagrimera de viu, n f alt. sin.
- ca llàgrimes de viu, n f pl alt. sin.
- ca marietes, n f pl alt. sin.
- nc Coix lacryma-jobi L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
