Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "marieta" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camamilla borda, n f
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla de camp, n f alt. sin.
- ca camamil·la de camp, n f alt. sin.
- ca camamilla pudent, n f alt. sin.
- ca confits, n m pl alt. sin.
- ca margarita de camp, n f alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca panicor, n m alt. sin.
- ca bullit, n m var. ling.
- ca bullits, n m pl var. ling.
- ca camamilla pudenta, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca camamitla borda, n f var. ling.
- ca panicort, n m var. ling.
- nc Anthemis arvensis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camamil·la borda, n f
- ca marieta, n f alt. sin.
- nc Anthemis arvensis L. var. incrassata Loisel.
- nc Anthemis arvensis L. subsp. incrassata (Loisel.) Nyman sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca foixarda, n f
- ca cogullada, n f sin. compl.
- ca corona de frare, n f sin. compl.
- ca cossiada, n f sin. compl.
- ca fusellada, n f sin. compl.
- ca herba cociada, n f sin. compl.
- ca herba cociera, n f sin. compl.
- ca ullastró, n m sin. compl.
- ca alzineta, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botó blau, n m alt. sin.
- ca cebollada, n f alt. sin.
- ca coroneta blava, n f alt. sin.
- ca fusellades, n f pl alt. sin.
- ca globulària, n f alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca murtereta, n f alt. sin.
- ca olivereta, n f alt. sin.
- ca pixina, n f alt. sin.
- ca ullastrí, n m alt. sin.
- ca alivereta, n f var. ling.
- ca asauhullà, n f var. ling.
- ca boja, n f var. ling.
- ca cebollà, n f var. ling.
- ca cebullà, n f var. ling.
- ca cebullada, n f var. ling.
- ca cegullà, n f var. ling.
- ca cegullada, n f var. ling.
- ca cibullaga, n f var. ling.
- ca cociada, n f var. ling.
- ca cociaga, n f var. ling.
- ca çocollada, n f var. ling.
- ca cocullada, n f var. ling.
- ca cogullà, n f var. ling.
- ca cosiada, n f var. ling.
- ca crogullada, n f var. ling.
- ca crucillada, n f var. ling.
- ca cruixades, n f pl var. ling.
- ca cruixillada, n f var. ling.
- ca cruixillarda, n f var. ling.
- ca cruixillata, n f var. ling.
- ca cubellada, n f var. ling.
- ca cuixarda, n f var. ling.
- ca cursillada, n f var. ling.
- ca deullà, n f var. ling.
- ca deullaga, n f var. ling.
- ca deüllaga, n f var. ling.
- ca elivereta, n f var. ling.
- ca escociarda, n f var. ling.
- ca escocillaga, n f var. ling.
- ca escorcellada, n f var. ling.
- ca escorciada, n f var. ling.
- ca escorciaga, n f var. ling.
- ca escorciana, n f var. ling.
- ca escorciata, n f var. ling.
- ca escorcillada, n f var. ling.
- ca escorsiada, n f var. ling.
- ca escorsiata, n f var. ling.
- ca escorxata, n f var. ling.
- ca escotxarda, n f var. ling.
- ca escruciata, n f var. ling.
- ca escuciarda, n f var. ling.
- ca escuixarda, n f var. ling.
- ca escuixiarda, n f var. ling.
- ca escurciada, n f var. ling.
- ca escurcillada, n f var. ling.
- ca escurcillarda, n f var. ling.
- ca escutxarda, n f var. ling.
- ca fuixarda, n f var. ling.
- ca goixarda, n f var. ling.
- ca grossillada, n f var. ling.
- ca martereta, n f var. ling.
- ca oastró, n m var. ling.
- ca puxarda, n f var. ling.
- ca regollada, n f var. ling.
- ca sagullà, n f var. ling.
- ca sagullada, n f var. ling.
- ca sahullada, n f var. ling.
- ca saüja, n f var. ling.
- ca saüllà, n f var. ling.
- ca saullada, n f var. ling.
- ca segollada, n f var. ling.
- ca segullada, n f var. ling.
- ca sevillana, n f var. ling.
- ca socollada, n f var. ling.
- ca socolloada, n f var. ling.
- ca sogullà, n f var. ling.
- ca sucullada, n f var. ling.
- ca sullà, n f var. ling.
- nc Globularia alypum L.
<Botànica > globulariàcies>
Nota
- La denominació segollada/cegollada (amb nombroses variants: sagullada, saüllà, sogullà, etc.) prové probablement de cebollada (derivat de ceba [cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. ceba i sebollada] i també un dels noms castellans de la planta) per equivalència acústica B=G, potser també afavorida per un creuament amb el nom cogullada.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de boligs, n f
- ca bolig, n m sin. compl.
- ca anacicle valencià, n m alt. sin.
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca botonets, n m pl alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca margarida borda, n f alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca panigroc, n m alt. sin.
- ca panigroc valencià, n m alt. sin.
- ca ull de bou, n m alt. sin.
- ca bolits, n m pl var. ling.
- ca bolitx, n m var. ling.
- ca moixino bord, n m var. ling.
- nc Anacyclus valentinus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llàgrimes de Job, n f pl
- ca marieta, n f sin. compl.
- ca llagrimera de viu, n f alt. sin.
- ca llàgrimes de viu, n f pl alt. sin.
- ca marietes, n f pl alt. sin.
- nc Coix lacryma-jobi L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margalida, n f
- ca margalideta, n f alt. sin.
- ca margalidetes, n f pl alt. sin.
- ca margarideta, n f alt. sin.
- ca margarideta gran, n f alt. sin.
- ca margarideta rosa, n f alt. sin.
- ca margaridoia, n f alt. sin.
- ca margaridoia silvestre, n f alt. sin.
- ca margaridoies, n f pl alt. sin.
- ca margarita, n f alt. sin.
- ca margaritera, n f alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca pasqüeta, n f alt. sin.
- ca primavera, n f alt. sin.
- nc Bellis sylvestris Cirillo
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca marieta, n f
- es rusula sanguínea, n f
- fr russule sanguine, n f
- en bloody brittlegill, n
- nc Russula sanguinaria
<Enginyeria forestal>
<Zoologia > Insectes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca marieta, n f
- es mariquita
<Zoologia > Insectes>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca marieta, n f
- ca bouet de Sant Antoni, n m sin. compl.
- ca palometa, n f sin. compl.
- ca poriol, n m sin. compl.
- ca vaqueta de Sant Anton, n f sin. compl.
- ca volamaria, n f sin. compl.
- es mariquita
- es vaquita de San Antón
- fr bête à Bon Dieu
- en ladybird
<Agricultura > Fitopatologia>
