Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "medecina" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acant, n m
  • ca  cànem de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  carnera, n f sin. compl.
  • ca  geganta, n f sin. compl.
  • ca  herba carnera, n f sin. compl.
  • ca  ala d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  ales d'àngel, n f pl alt. sin.
  • ca  bledera borda, n f alt. sin.
  • ca  branca medicinal, n f alt. sin.
  • ca  branca ursina, n f alt. sin.
  • ca  cànem de bruixes, n m alt. sin.
  • ca  carnera dolça, n f alt. sin.
  • ca  fulla de canal, n f alt. sin.
  • ca  herba de les plagues, n f alt. sin.
  • ca  herba gegant, n f alt. sin.
  • ca  cànema de bruixa, n f var. ling.
  • ca  carquera, n f var. ling.
  • ca  herba geganta, n f var. ling.
  • nc  Acanthus mollis L.

<Botànica > acantàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acant, n m
  • ca  cànem de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  carnera, n f sin. compl.
  • ca  geganta, n f sin. compl.
  • ca  herba carnera, n f sin. compl.
  • ca  ala d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  ales d'àngel, n f pl alt. sin.
  • ca  bledera borda, n f alt. sin.
  • ca  branca medicinal, n f alt. sin.
  • ca  branca ursina, n f alt. sin.
  • ca  cànem de bruixes, n m alt. sin.
  • ca  carnera dolça, n f alt. sin.
  • ca  fulla de canal, n f alt. sin.
  • ca  herba de les plagues, n f alt. sin.
  • ca  herba gegant, n f alt. sin.
  • ca  cànema de bruixa, n f var. ling.
  • ca  carquera, n f var. ling.
  • ca  herba geganta, n f var. ling.
  • nc  Acanthus mollis L.

<Botànica > acantàcies>

centre d'atenció primària centre d'atenció primària

<Ciències de la salut > Infermeria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>

  • ca  centre d'atenció primària, n m
  • ca  CAP, n m sigla
  • es  centro de atención primaria
  • es  CAP sigla
  • fr  centre de médecine générale
  • fr  centre de soins de santé primaires
  • en  primary health care center
  • en  primary health center

<Infermeria > Infermeria comunitària>

Definición
Centre assistencial públic en què la població d'una àrea bàsica de salut rep assistència sanitària i social.
herba medicinal herba medicinal

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Farmacognòsia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  herba medicinal, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Farmacognòsia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición
Qualsevol planta emprada en medicina popular, sobretot en forma d'infusió o de decuit, amb finalitats terapèutiques.
medicina convencional medicina convencional

<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Homeopatia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CABRÉ i PLAYÀ, Xavier. Diccionari d'homeopatia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/115/>

  • ca  medicina convencional, n f
  • es  medicina convencional
  • fr  médecine conventionnelle
  • en  conventional medicine

<Homeopatia > Terapèutiques afins>

Definición
Model imperant de la medicina contemporània occidental, que progressivament tendeix a imposar-se en altres regions, i que es caracteritza per l'administració de medicaments amb efectes contraris, diferents o sense relació amb els símptomes de les malalties, generalment a dosis ponderables amb el risc consegüent de reaccions adverses, l'ús preponderant de mitjans diagnòstics i quirúrgics, sovint tecnològicament sofisticats, i una visió compartimentada del pacient que fomenta l'especialització mèdica.

Nota

  • 1. La medicina convencional, a diferència de l'homeopatia, no té en compte el pacient globalment ni la seva individualitat, ja que utilitza tractaments protocol·litzats, barreja mètodes terapèutics (al·lopatia, enantiopatia i isopatia) i també recorre a mètodes substitutoris, com és l'ús de preparats hormonals, vitamínics i minerals. També fa un ús inconscient i parcial del mètode homeopàtic, per exemple quan utilitza digital en el tractament de cardiopaties, radi en algunes dermatosis pruriginoses, quinina en les febres palúdiques o derivats mercurials en la sífilis.

    2. Resulta especialment eficaç en casos d'urgències, cirurgia i traumatologia, i experimenta una evolució i millora constants en els mètodes de diagnosi per la imatge.
medicina curativa medicina curativa

<Ciències de la salut>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  medicina curativa, n f
  • es  medicina curativa, n f
  • fr  médecine curative, n f
  • en  healing medicine, n

<Infermeria>

medicina de catàstrofes medicina de catàstrofes

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  medicina de catàstrofes, n f
  • es  medicina de catástrofes, n f
  • fr  médecine de catastrophe, n f
  • fr  médecine des désastres, n f
  • en  disaster medicine, n

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>

Definición
Àrea de la medicina especialitzada en l'atenció als supervivents de catàstrofes.
medicina de l'esport medicina de l'esport

<02 Medicina de l'esport>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  medicina de l'esport, n f
  • es  medicina del deporte
  • fr  médecine du sport
  • en  sports medicine

<Esport > 02 Medicina de l'esport>

Definición
Branca de la medicina que té com a objectiu la prevenció i el tractament de lesions relacionades amb la pràctica de l'esport.
medicina del treball medicina del treball

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  medicina del treball, n f

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>

Definición
Medicina que té per objecte vetllar per la salut dels obrers, procurant que les condicions de treball no impliquin risc i que les condicions dels treballadors siguin adequades.
medicina holística medicina holística

<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Homeopatia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CABRÉ i PLAYÀ, Xavier. Diccionari d'homeopatia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/115/>

  • ca  medicina holística, n f
  • es  medicina holística
  • fr  médecine holistique
  • en  holistic medecine

<Homeopatia > Terapèutiques afins>

Definición
Medicina que tracta la persona globalment des del punt de vista físic, emocional, mental i espiritual i que aplica qualsevol tractament considerant aquesta premissa.

Nota

  • L'homeopatia és una medicina holística. En la medicina convencional, a banda de la psicosomàtica, que reconeix la integració dels fenòmens físics i dels mentals, hi ha una tendència a la proliferació d'especialitats mèdiques i a separar aquests dos fenòmens dirigint el pacient a una especialitat o a una altra segons la comprensió que es fa del predomini dels seus símptomes.