Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "mestressa" dentro de todas las áreas temáticas
<Psicologia > Psicologia individual. Psicologia afectiva>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca estressor, n m
- es estresor
- fr facteur d'agression
- fr stresseur
- en stressor agent
<Psicologia > Psicologia individual. Psicologia afectiva>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca estressor, n m
- ca factor d'estrès, n m sin. compl.
- es estresor
- es factor de estrés
- en stressor
<Neurociència > Neurobiologia del comportament>
Definición
Nota
- Els estressors poden actuar de manera aguda o crònica.
<Ciències de la vida > Neurociència>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca estressor, n m
- ca factor d'estrès, n m sin. compl.
- es estresor
- es factor de estrés
- en stressor
<Neurociència > Neurobiologia del comportament>
Definición
Nota
- Els estressors poden actuar de manera aguda o crònica.
<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>
- ca estressor, n m
- ca factor d'estrès, n m sin. compl.
- es estresor, n m
- es factor de estrés, n m
- fr facteur de stress, n m
- fr stresseur, n f
- en stressing factor, n
- en stressor, n
- de Stressor, n m
<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>
Definición
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca faceta d'estrella, n f
- es faceta estrella
- fr facette étoile
- it faccetta di stella
- en star facet
- de Sternfacette
- de Tafelfacette
<Gemmologia > Talles > Talles rodones>
Definición
Nota
- El conjunt de les facetes té la forma d'una estrella.
<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>
- ca factor d'estrès, n m
- ca estressor, n m sin. compl.
- es estresor, n m
- es factor de estrés, n m
- fr facteur de stress, n m
- fr stresseur, n m
- en stressing factor, n
- en stressor, n
<Atenció a salut mental i addiccions > Promoció i prevenció>
Definición
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca febre de l'estrella solitària
- en lone star fever
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca filada mestra, n f
- es hilada maestra, n f
- es maestra, n f sin. compl.
- fr poutre maîtresse, n f
- eu lehen ilara, n
<Fusteria > Construccions>
<Psicologia > Psicologia social>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca filiació, n f
- es membresía
- en membership
<Psicologia > Psicologia social>
Definición
<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca gestió de l'estrès per esdeveniment crític, n f
- ca GEEC, n f sigla
- es gestión del estrés por incidente crítico, n f
- es manejo del estrés por incidente crítico, n m
- es MEIC, n m sigla
- fr gestion du stress à la suite d'un incident critique, n f
- fr gestion du stress lié à un incident critique, n f
- fr GSIC, n f sigla
- it gestione dello stress da evento critico, n f
- pt gerenciamento de estresse de incidente crítico, n m
- pt gerenciamento de estresse em incidentes críticos, n m
- pt gerenciamento do stresse após incidente crítico, n m
- en critical incident stress management, n
- en CISM, n sigla
- de Stressbearbeitung nach belastenden Ereignissen, n f
- de Stressverarbeitung nach belastenden Ereignissen, n f
- de SbE, n f sigla
- de SvE, n f sigla
<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>
Definición
Nota
- 1. La gestió de l'estrès per esdeveniment crític va ser desenvolupada als anys vuitanta del segle xx pel doctor nord-americà Jeffrey Mitchel, en el marc de l'elaboració de programes per a reduir l'estrès entre els treballadors d'emergències dels Estats Units.
- 2. Les fases o actuacions previstes en la gestió de l'estrès per esdeveniment crític solen ser el defúsing, el debrífing, el seguiment i, en esdeveniments de gran magnitud, la desmobilització, tot i que poden variar, per exemple segons el tipus d'esdeveniment viscut o les persones objecte de suport.
