Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "muleta" dentro de todas las áreas temáticas

illot illot

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  illot, n m
  • es  isleta
  • en  island
  • en  traffic island

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definición
Zona exclosa de la circulació que es disposa entre els ^carrils^ a les ^interseccions^ per a aconduir i guiar la trajectòria dels vehicles o per a servir de refugi als vianants.

Els illots poden quedar delimitats per marques viàries o per vorades. Poden ser elevats o no i estar pavimentats o enjardinats o disposar d'altres tractaments.
illot illot

<Jardineria. Paisatgisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  illot, n m
  • es  isleta, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definición
Element d'urbanització elevat o marca viària, situat entre dues calçades o dins d'una calçada rotatòria i destinat a guiar els moviments dels vehicles, separar els corrents circulatoris i, en ocasions, servir de refugi als vianants.

Nota

  • Els illots elevats poden estar o no enjardinats.
illot illot

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  illot, n m
  • es  isleta
  • fr  îlot séparateur
  • en  divisional island
  • en  island
  • en  traffic island

<Trànsit > Via > Parts>

Definición
Element constructiu elevat o marca viària situat entre els carrils de circulació i destinat a guiar els moviments dels vehicles i, en ocasions, servir de refugi als vianants.
ioleta ioleta

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ioleta, n f
  • es  yola monoplaza
  • es  yoleta
  • fr  canoë à un rameur

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Definición
Iol construït per a un sol remer.

Nota

  • Embarcació no olímpica.
ioleta ioleta

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ioleta, n f

<Navegació tradicional>

Definición
Iol construït per a un sol remer.
ioleta ioleta

<11 Esports nàutics > 03 Rem>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  ioleta, n f
  • es  yola monoplaza
  • es  yoleta
  • fr  canoë à un rameur

<Esport > 11 Esports nàutics > 03 Rem>

Definición
Bot de rem semblant a un iol tripulat per un sol remer.
jonça jonça

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonça, n f
  • ca  jonça xufera, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses dolces, n f pl alt. sin.
  • ca  xufa, n f alt. sin.
  • ca  xufa vera, n f alt. sin.
  • ca  xufes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufla, n f alt. sin.
  • ca  xufla (tubercle), n f alt. sin.
  • ca  xuflera, n f alt. sin.
  • ca  xufles, n f pl alt. sin.
  • ca  xufleta, n f alt. sin.
  • ca  xufletes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufletes (tubercle), n f pl alt. sin.
  • ca  jufera, n f var. ling.
  • nc  Cyperus esculentus L.

<Botànica > ciperàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonça, n f
  • ca  jonça xufera, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses dolces, n f pl alt. sin.
  • ca  xufa, n f alt. sin.
  • ca  xufa vera, n f alt. sin.
  • ca  xufes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufla, n f alt. sin.
  • ca  xufla (tubercle), n f alt. sin.
  • ca  xuflera, n f alt. sin.
  • ca  xufles, n f pl alt. sin.
  • ca  xufleta, n f alt. sin.
  • ca  xufletes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufletes (tubercle), n f pl alt. sin.
  • ca  jufera, n f var. ling.
  • nc  Cyperus esculentus L.

<Botànica > ciperàcies>

llissa capplà llissa capplà

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llissa capplà, n f
  • ca  agut, n m sin. compl.
  • ca  cabeçut, n m sin. compl.
  • ca  calua, n f sin. compl.
  • ca  caluc, n m sin. compl.
  • ca  caluga, n f sin. compl.
  • ca  caluga negra, n f sin. compl.
  • ca  capçut, n m sin. compl.
  • ca  capgròs, n m sin. compl.
  • ca  capplà, n m sin. compl.
  • ca  llissa, n f sin. compl.
  • ca  llissa agut, n f sin. compl.
  • ca  llissa cabuda, n f sin. compl.
  • ca  llissa calua, n f sin. compl.
  • ca  llissa calua negra, n f sin. compl.
  • ca  llissa de cap gros, n f sin. compl.
  • ca  llissa de cap pla, n f sin. compl.
  • ca  llissa de roquer, n f sin. compl.
  • ca  llissa llobarrera, n f sin. compl.
  • ca  llissa morro puntegut, n f sin. compl.
  • ca  llissa morruda, n f sin. compl.
  • ca  llissa roquera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera de cap pla, n f sin. compl.
  • ca  sama, n f sin. compl.
  • ca  calunga negra, n f var. ling.
  • ca  cap pla, n m var. ling.
  • ca  cap-gros, n m var. ling.
  • ca  cap-pla, n m var. ling.
  • ca  cap-plà, n m var. ling.
  • ca  capplá, n m var. ling.
  • ca  capsut, n m var. ling.
  • ca  casut, n m var. ling.
  • ca  lliça calva negra, n f var. ling.
  • ca  llisa calua negra, n f var. ling.
  • ca  llisa calva negra, n f var. ling.
  • ca  llisa cap-pla, n f var. ling.
  • ca  llisa de cap pla, n f var. ling.
  • ca  llisa morru puntegut, n f var. ling.
  • ca  llisa morruda, n f var. ling.
  • ca  llissa cap pla, n f var. ling.
  • ca  llissa de cap-pla, n f var. ling.
  • ca  llissa-agud, n f var. ling.
  • ca  llissara, n f var. ling.
  • ca  llíssera de cap-pla, n f var. ling.
  • ca  morragueta, n f var. ling.
  • ca  sàbalo, n m var. ling.
  • nc  Liza ramada
  • nc  Liza (Liza) ramada var. ling.
  • nc  Mugil capito var. ling.
  • es  cabezuda
  • es  capiton
  • es  capitón
  • es  lisa
  • es  liza
  • es  morraguete
  • es  mújol
  • fr  muge pointu
  • fr  mulet porc
  • fr  mulet-porc
  • pt  puntchioedo-sama
  • en  thinlip grey mullet
  • en  thinlip mullet

<Peixos > Mugílids>

llissa capplà llissa capplà

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llissa capplà, n f
  • ca  agut, n m sin. compl.
  • ca  cabeçut, n m sin. compl.
  • ca  calua, n f sin. compl.
  • ca  caluc, n m sin. compl.
  • ca  caluga, n f sin. compl.
  • ca  caluga negra, n f sin. compl.
  • ca  capçut, n m sin. compl.
  • ca  capgròs, n m sin. compl.
  • ca  capplà, n m sin. compl.
  • ca  llissa, n f sin. compl.
  • ca  llissa agut, n f sin. compl.
  • ca  llissa cabuda, n f sin. compl.
  • ca  llissa calua, n f sin. compl.
  • ca  llissa calua negra, n f sin. compl.
  • ca  llissa de cap gros, n f sin. compl.
  • ca  llissa de cap pla, n f sin. compl.
  • ca  llissa de roquer, n f sin. compl.
  • ca  llissa llobarrera, n f sin. compl.
  • ca  llissa morro puntegut, n f sin. compl.
  • ca  llissa morruda, n f sin. compl.
  • ca  llissa roquera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera de cap pla, n f sin. compl.
  • ca  sama, n f sin. compl.
  • ca  calunga negra, n f var. ling.
  • ca  cap pla, n m var. ling.
  • ca  cap-gros, n m var. ling.
  • ca  cap-pla, n m var. ling.
  • ca  cap-plà, n m var. ling.
  • ca  capplá, n m var. ling.
  • ca  capsut, n m var. ling.
  • ca  casut, n m var. ling.
  • ca  lliça calva negra, n f var. ling.
  • ca  llisa calua negra, n f var. ling.
  • ca  llisa calva negra, n f var. ling.
  • ca  llisa cap-pla, n f var. ling.
  • ca  llisa de cap pla, n f var. ling.
  • ca  llisa morru puntegut, n f var. ling.
  • ca  llisa morruda, n f var. ling.
  • ca  llissa cap pla, n f var. ling.
  • ca  llissa de cap-pla, n f var. ling.
  • ca  llissa-agud, n f var. ling.
  • ca  llissara, n f var. ling.
  • ca  llíssera de cap-pla, n f var. ling.
  • ca  morragueta, n f var. ling.
  • ca  sàbalo, n m var. ling.
  • nc  Liza ramada
  • nc  Liza (Liza) ramada var. ling.
  • nc  Mugil capito var. ling.
  • es  cabezuda
  • es  capiton
  • es  capitón
  • es  lisa
  • es  liza
  • es  morraguete
  • es  mújol
  • fr  muge pointu
  • fr  mulet porc
  • fr  mulet-porc
  • pt  puntchioedo-sama
  • en  thinlip grey mullet
  • en  thinlip mullet

<Peixos > Mugílids>