Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "palanca" dentro de todas las áreas temáticas

espígol dentat espígol dentat

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol dentat, n m
  • ca  encens silvestre, n m sin. compl.
  • ca  gal·landa, n f sin. compl.
  • ca  espígol, n m alt. sin.
  • ca  espígol retallat, n m alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  lavanda, n f alt. sin.
  • ca  tomaní, n m alt. sin.
  • ca  galanda, n f var. ling.
  • ca  sienso silvestre, n m var. ling.
  • nc  Lavandula dentata L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació gal·landa, procedent de DIEC2-E i MASCLANS -que la recull de l'obra Flora de las Islas Baleares (1879-1881) de l'autor mallorquí Francesc Barceló-, deu ser un reflex de la pronúncia mallorquina amb l·l de garlanda, a Mallorca pronunciat [gɘllándɘ] amb assimilació rl>l·l com ocorre, per exemple, a parlar (pronunciat [pɘllá]).
espígol dentat espígol dentat

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol dentat, n m
  • ca  encens silvestre, n m sin. compl.
  • ca  gal·landa, n f sin. compl.
  • ca  espígol, n m alt. sin.
  • ca  espígol retallat, n m alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  lavanda, n f alt. sin.
  • ca  tomaní, n m alt. sin.
  • ca  galanda, n f var. ling.
  • ca  sienso silvestre, n m var. ling.
  • nc  Lavandula dentata L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació gal·landa, procedent de DIEC2-E i MASCLANS -que la recull de l'obra Flora de las Islas Baleares (1879-1881) de l'autor mallorquí Francesc Barceló-, deu ser un reflex de la pronúncia mallorquina amb l·l de garlanda, a Mallorca pronunciat [gɘllándɘ] amb assimilació rl>l·l com ocorre, per exemple, a parlar (pronunciat [pɘllá]).
faiança faiança

<Ciències socials > Arqueologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  faiança, n f
  • ca  majòlica, n f
  • ca  pisa
  • es  fayenza
  • en  faïence

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definición
Ceràmica envernissada i esmaltada.
fer alçaprem fer alçaprem

<Enginyeria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fer alçaprem, v prep
  • es  apalancar, v tr
  • fr  lever, v tr
  • fr  soulever, v tr
  • en  lever up, to, v tr
  • de  aushebeln, v tr

<Enginyeria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  galeria, n f
  • es  cortinero
  • es  galería
  • fr  boîte à rideaux
  • fr  galerie
  • en  cornice
  • en  curtain box
  • en  pelmet
  • en  valance

<Decoració>

Definición
Post, motllurada o no, envernissada, pintada o folrada amb roba, que es col·loca penjada a la paret, al capdamunt de les cortines, per a tapar-ne les barres de suport i la part final.
gatell gatell

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatell, n m
  • ca  trencadella, n f sin. compl.
  • ca  gatelleta, n f alt. sin.
  • ca  gatsalze, n m alt. sin.
  • ca  gatsaule, n m alt. sin.
  • ca  salanca, n f alt. sin.
  • ca  salenca, n f alt. sin.
  • ca  salenca de riu, n f alt. sin.
  • ca  salze, n m alt. sin.
  • ca  salze de flor, n m alt. sin.
  • ca  salzera cendrenca, n f alt. sin.
  • ca  sarga, n f alt. sin.
  • ca  sarga cendrenca, n f alt. sin.
  • ca  sarga negra, n f alt. sin.
  • ca  sarguera de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  saula trencadella, n f alt. sin.
  • ca  saule, n m alt. sin.
  • ca  vimenera, n f alt. sin.
  • ca  vímet, n m alt. sin.
  • ca  gatsaula, n f var. ling.
  • ca  sàlser, n m var. ling.
  • ca  saula, n f var. ling.
  • ca  vimen, n m var. ling.
  • ca  vímen, n m var. ling.
  • ca  vímer, n m var. ling.
  • nc  Salix atrocinerea Brot.
  • nc  Salix catalaunica Sennen sin. compl.
  • nc  Salix cinerea L. subsp. oleifolia (Sm.) Macreight sin. compl.
  • nc  Salix acuminata auct. var. ling.

<Botànica > salicàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatell, n m
  • ca  trencadella, n f sin. compl.
  • ca  gatelleta, n f alt. sin.
  • ca  gatsalze, n m alt. sin.
  • ca  gatsaule, n m alt. sin.
  • ca  salanca, n f alt. sin.
  • ca  salenca, n f alt. sin.
  • ca  salenca de riu, n f alt. sin.
  • ca  salze, n m alt. sin.
  • ca  salze de flor, n m alt. sin.
  • ca  salzera cendrenca, n f alt. sin.
  • ca  sarga, n f alt. sin.
  • ca  sarga cendrenca, n f alt. sin.
  • ca  sarga negra, n f alt. sin.
  • ca  sarguera de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  saula trencadella, n f alt. sin.
  • ca  saule, n m alt. sin.
  • ca  vimenera, n f alt. sin.
  • ca  vímet, n m alt. sin.
  • ca  gatsaula, n f var. ling.
  • ca  sàlser, n m var. ling.
  • ca  saula, n f var. ling.
  • ca  vimen, n m var. ling.
  • ca  vímen, n m var. ling.
  • ca  vímer, n m var. ling.
  • nc  Salix atrocinerea Brot.
  • nc  Salix catalaunica Sennen sin. compl.
  • nc  Salix cinerea L. subsp. oleifolia (Sm.) Macreight sin. compl.
  • nc  Salix acuminata auct. var. ling.

<Botànica > salicàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatsaule, n m
  • ca  gatell, n m sin. compl.
  • ca  salanca, n f sin. compl.
  • ca  salenca, n f sin. compl.
  • ca  alziró, n m alt. sin.
  • ca  cotoner, n m alt. sin.
  • ca  gatells, n m pl alt. sin.
  • ca  gatets (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  gatsalze, n m alt. sin.
  • ca  salanca de bosc, n f alt. sin.
  • ca  salenca de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  salenca muntadana, n f alt. sin.
  • ca  salenca muntanyenca, n f alt. sin.
  • ca  sàlic, n m alt. sin.
  • ca  salze, n m alt. sin.
  • ca  saule, n m alt. sin.
  • ca  saule de cabres, n m alt. sin.
  • ca  aixalenca, n f var. ling.
  • ca  gatsaula, n f var. ling.
  • ca  salenca montadana, n f var. ling.
  • ca  salenca montanyera, n f var. ling.
  • ca  salit, n m var. ling.
  • ca  salser, n m var. ling.
  • ca  salsèr, n m var. ling.
  • ca  salze cabruno, n m var. ling.
  • ca  salzer, n m var. ling.
  • ca  salzèr, n m var. ling.
  • ca  saula, n f var. ling.
  • nc  Salix caprea L.

<Botànica > salicàcies>

gatsaule gatsaule

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatsaule, n m
  • ca  gatell, n m sin. compl.
  • ca  salanca, n f sin. compl.
  • ca  salenca, n f sin. compl.
  • ca  alziró, n m alt. sin.
  • ca  cotoner, n m alt. sin.
  • ca  gatells, n m pl alt. sin.
  • ca  gatets (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  gatsalze, n m alt. sin.
  • ca  salanca de bosc, n f alt. sin.
  • ca  salenca de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  salenca muntadana, n f alt. sin.
  • ca  salenca muntanyenca, n f alt. sin.
  • ca  sàlic, n m alt. sin.
  • ca  salze, n m alt. sin.
  • ca  saule, n m alt. sin.
  • ca  saule de cabres, n m alt. sin.
  • ca  aixalenca, n f var. ling.
  • ca  gatsaula, n f var. ling.
  • ca  salenca montadana, n f var. ling.
  • ca  salenca montanyera, n f var. ling.
  • ca  salit, n m var. ling.
  • ca  salser, n m var. ling.
  • ca  salsèr, n m var. ling.
  • ca  salze cabruno, n m var. ling.
  • ca  salzer, n m var. ling.
  • ca  salzèr, n m var. ling.
  • ca  saula, n f var. ling.
  • nc  Salix caprea L.

<Botànica > salicàcies>

matança matança

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  matança, n f
  • es  matanza

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Definición
Acció de matar el porc, d'esquarterar-lo i de fer les operacions destinades a l'aprofitament de la carn i les altres parts de l'animal.