Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "parsimoniós" dentro de todas las áreas temáticas

actiu net actiu net

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  actiu net, n m
  • ca  net patrimonial, n m sin. compl.
  • ca  patrimoni net, n m sin. compl.
  • es  activo neto
  • es  neto patrimonial
  • es  patrimonio neto
  • fr  actif net
  • fr  patrimoine net
  • fr  situation nette
  • en  net assets
  • en  net worth

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura patrimonial>

arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural

<Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural, n m
  • es  arrendamiento con finalidades de conservación del patrimonio natural

<Dret civil>

Definición
Contracte de conreu en virtut del qual la part propietària d'una finca rústica o la part titular d'un dret real sobre la finca la cedeix amb finalitats de conservació i de custòdia del patrimoni natural.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • L'arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural rep el tractament d'un contracte de conreu i, si les parts no convenen una altra cosa, se'ls aplica el règim de l'arrendament d'acord amb la legislació ambiental, urbanística o paisatgística corresponent.
    Aquest contracte es regeix principalment pel que han pactat les parts i, subsidiàriament, per les disposicions relatives a l'arrendament rústic de la Llei 1/2008, del 20 de febrer, de contractes de conreu, el règim de la qual és aplicable a tots els contractes de conreu, entenent com a tals, en sentit ampli, tots els contractes que tinguin per finalitat la cessió onerosa de l'aprofitament agrícola, ramader o forestal d'una finca rústica.
    En virtut de la Llei 1/2008, poden establir un contracte totes les persones amb capacitat per a contractar. Els titulars de drets limitats sobre la finca -usufructuaris, fiduciaris, reservistes o compradors a carta de gràcia, entre altres- també poden formalitzar contractes de conreu, per bé que, un cop extingit llur dret, el contracte subsisteix fins que finalitza el termini mínim establert per la Llei o per la pròrroga en curs.
    Aquests contractes, com els contractes de conreu, s'han de formalitzar per escrit, i qualsevol de les parts pot exigir en qualsevol moment a l'altra que el contracte es formalitzi íntegrament en un document públic, que hi consti una descripció de la finca objecte del contracte i, si escau, un inventari dels elements i dels drets vinculats a l'explotació que se cedeix i qualsevol altre aspecte necessari per a desenvolupar i executar adequadament el contracte.
    El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya va elaborar mitjançant la Resolució AAR/881/2009, del 30 de març, el model de contracte d'arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural, on es consignen, entre altres aspectes, la durada, la renda anual i la relació de béns immobles afectats. Les parts contractants, a més, tenen l'obligació de comunicar al Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural la formalització del contracte a l'efecte d'inscriure'l en el Registre Administratiu de Contractes de Conreu, regulat pel Decret 7/2010, del 26 de gener.
  • V. t.: arrendament per a pastures n m
  • V. t.: arrendament rústic n m
  • V. t.: boïga n f
  • V. t.: contracte d'eixermada n m
  • V. t.: contracte d'integració n m
  • V. t.: contracte de conreu n m
  • V. t.: masoveria n f
  • V. t.: parceria n f
  • V. t.: sòcita n f
  • V. t.: terratge n m
benefici de separació de patrimonis benefici de separació de patrimonis

<Dret > Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  benefici de separació de patrimonis, n m
  • es  beneficio de separación de patrimonios

<Dret civil > Dret de successions>

Definición
Dret dels creditors del causant i dels legataris de demanar al jutge que el patrimoni hereditari sigui considerat separat del patrimoni de l'hereu i així poder cobrar abans que els creditors de l'hereu.
benefici de separació de patrimonis benefici de separació de patrimonis

<Dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  benefici de separació de patrimonis, n m

<Dret>

Definición
V.: benefici n m

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
brigada de patrimoni artístic brigada de patrimoni artístic

<Protecció civil > Policia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  brigada de patrimoni artístic, n f
  • es  brigada de patrimonio artístico
  • en  art squad

<Policia > Organització>

Definición
Brigada que s'ocupa d'afers relacionats amb objectes d'art i de la seva vigilància en trasllats o exposicions.
capital propi capital propi

<Empresa > Comptabilitat>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  capital propi, n m
  • ca  net patrimonial, n m
  • ca  fons propis, n m pl sin. compl.
  • ca  passiu no exigible, n m sin. compl.
  • ca  patrimoni net, n m sin. compl.
  • ca  recursos propis, n m pl sin. compl.
  • es  capital propio
  • es  fondos propios
  • es  neto patrimonial
  • es  pasivo no exigible
  • es  patrimonio neto
  • en  fixed liabilities
  • en  net wealth
  • en  net worth
  • en  owner's capital [GB]
  • en  owner's equity [US]
  • en  stockholder's equity

<Empresa > Comptabilitat>

Definición
Fons que figura al passiu d'una empresa i que és format pel capital de la societat, les reserves i els resultats pendents d'aplicació.
compte patrimonial compte patrimonial

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  compte patrimonial, n m
  • es  cuenta de patrimonio
  • es  cuenta patrimonial
  • fr  compte patrimonial
  • en  equity account
  • en  property account

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estats comptables>

confusió de patrimonis confusió de patrimonis

<Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  confusió de patrimonis, n f
  • es  confusión de patrimonios

<Dret civil>

Definición
Situació en què una mateixa persona reuneix les qualitats de creditora i de deutora i que té l'efecte jurídic d'extingir l'obligació o de consolidar-la.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • La confusió de patrimonis, com passa amb la compensació, la novació o la remissió del deute, extingeixen una obligació, tal com disposa l'article 1143 del Codi civil espanyol (CC). Així, l'article 1156 del CC recull una llista dels tipus d'extinció d'obligacions: pel pagament o compliment; per la pèrdua de la cosa deguda; per la condonació del deute, per la confusió dels drets del creditor i del deutor; per compensació i per novació. També es presenta com una forma d'extinció dels drets reals (art. 513.3 i 546.1 CC).
    En l'ordenament jurídic català es pot entendre com una situació en què no es pot exercir el dret subjectiu propi del dret patrimonial.
    L'article 1192 del CC disposa que queda extingida l'obligació des del moment en què es reuneixen en una mateixa persona els conceptes de creditor i deutor; llevat que la confusió tingui lloc en virtut del títol d'herència, si aquesta ha estat acceptada a benefici d'inventari.
    Si la confusió recau sobre la persona deutora o creditora principal beneficia els fiadors, no obstant això, la que recau sobre qualsevol d'aquests fiadors no extingeix l'obligació -article 1193 CC. L'article 1848 del CC estableix que la confusió que es verifica en la persona deutora i en la fiadora quan una d'elles hereta de l'altra no extingeix l'obligació de la subfiadora. En el cas d'un deute mancomunat, la confusió s'extingeix en la porció corresponent a la creditora o deutora en la qual concorrin tots dos conceptes -article 1194 CC.
    No és pròpiament una confusió de patrimonis la reunió en una mateixa persona de dues titularitats passives, per la qual cosa no s'extingeix la subfiança (art. 1848 CC).
    La concepció de la confusió com una figura extintiva sembla poc problemàtica en el sentit que la reunió de les posicions activa i passiva comporta una destrucció lògica i ope legis de la relació. Quan manca la dualitat, desapareix la possibilitat d'exercir el crèdit i, d'altra banda, la relació obligatòria ni tan sols podria néixer. En aquest sentit, es pot entendre que la confusió és extintiva tret que en falti l'element patrimonial. Aquests casos no són una excepció, sinó casos d'inexistència de confusió per manca d'un dels elements que la configuren. No es redueixen a l'acceptació de l'herència a benefici d'inventari, com s'ha comentat, ja que també inclouen el benefici de separació de patrimonis, en la mesura que s'admeti en l'ordenament jurídic espanyol, i la restitució de l'herència al fideïcomissari (art. 783.2 CC).
    Aquest automatisme de la confusió explica l'efecte total de la confusió en l'àmbit de les obligacions solidàries i la desaparició d'aquest règim en perjudici del codeutor-hereu, a diferència del Codi civil francès (art. 1209). Només la nul·litat del títol que fonamenta la confusió en fa desaparèixer l'efecte extintiu. En conseqüència, la transmissió d'un patrimoni (herència) que contenia crèdits o deutes extingits per confusió únicament comporta una compensació econòmica per les quantitats amb què la creditora s'ha pogut veure enriquida o perjudicada. La concepció de la confusió com a fenomen automàticament extintiu de l'obligació condueix a interpretar en aquest sentit els articles 1533 i 1534 del CC. La confusió, entesa com a impossibilitat sobrevinguda i provisional d'exercir el dret de crèdit, permet considerar un segon moment en què les titularitats se separen i recuperen llur autonomia i es poden exercir. De manera que l'efecte de la confusió és la inexercibilitat (que justament s'evita amb la separació de patrimonis), però no l'extinció. En aquest sentit, es parla de «situació de confusió», que no equival necessàriament a extinció (punt de vista estès entre la doctrina francesa i recentment sostingut a l'Estat espanyol).
conservador del patrimoni | conservadora del patrimoni conservador del patrimoni | conservadora del patrimoni

<Arts > Ocupacions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  conservador del patrimoni | conservadora del patrimoni, n m, f
  • es  conservador del patrimonio
  • fr  conservateur du patrimonie
  • en  heritage curator

<Arts > Ocupacions>

Definición
Persona que es dedica a l'estudi, la gestió, la catalogació, la preservació i la difusió del patrimoni cultural i natural.
constrenyiment sobre el patrimoni constrenyiment sobre el patrimoni

<Dret > Dret administratiu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  constrenyiment sobre el patrimoni, n m
  • es  apremio sobre el patrimonio, n m

<Dret administratiu > Procediment administratiu i acte administratiu>

Definición
Mitjà d'execució forçosa d'un acte administratiu que imposa la satisfacció d'una quantitat líquida, que consisteix a embargar el patrimoni mobiliari o immobiliari de l'administrat en una quantitat suficient per a cobrir el deute, seguint el procediment establert en les normes reguladores del procediment recaptatori en la via executòria.