Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

ca n f
ca n f sin. compl.
ca n f sin. compl.
ca n f sin. compl.
es n f
es n f
es n f
es n f
fr n f
fr n f
fr n f
en n
en n
en n
sbl

<Física > Termodinàmica>

Definición

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

ca n f
ca n f sin. compl.
ca n f sin. compl.
ca n f sin. compl.
es n f
es n f
es n f
es n f
en n
en n
en n
sbl

<Química > Química física>

Definición

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca corniol, n m
ca campaneta blava, n f sin. compl.
ca corn, n m sin. compl.
ca ocellets, n m pl sin. compl.
ca passerella, n f sin. compl.
ca perfetamor, n m sin. compl.
ca aguilera, n f alt. sin.
ca aliguenya, n f alt. sin.
ca alta-reina, n f alt. sin.
ca amor perfet, n m alt. sin.
ca amor perfeta, n f alt. sin.
ca aquilègia vulgar, n f alt. sin.
ca aucellets, n m pl alt. sin.
ca badola, n f alt. sin.
ca badoles, n f pl alt. sin.
ca bonet blau, n m alt. sin.
ca bonet de capellà, n m alt. sin.
ca bonets blaus, n m pl alt. sin.
ca bonets de capellà, n m pl alt. sin.
ca campanes, n f pl alt. sin.
ca campaneta, n f alt. sin.
ca campaneta doble, n f alt. sin.
ca campanetes, n f pl alt. sin.
ca corniol vulgar, n m alt. sin.
ca corns, n m pl alt. sin.
ca corns blaus, n m pl alt. sin.
ca englantina, n f alt. sin.
ca espenaller, n m alt. sin.
ca guants de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca guants de perfet amor, n m pl alt. sin.
ca herba de la campana, n f alt. sin.
ca mantell reial, n m alt. sin.
ca ocellet, n m alt. sin.
ca pelicans de camp, n m pl alt. sin.
ca quepis de jana, n m alt. sin.
ca viudes, n f pl alt. sin.
ca ausellets, n m pl var. ling.
ca campanilla de San Antón, n f var. ling.
ca perfet amor, n m var. ling.
ca quepi de jana, n m var. ling.
nc Aquilegia vulgaris L.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca corniol, n m
ca campaneta blava, n f sin. compl.
ca corn, n m sin. compl.
ca ocellets, n m pl sin. compl.
ca passerella, n f sin. compl.
ca perfetamor, n m sin. compl.
ca aguilera, n f alt. sin.
ca aliguenya, n f alt. sin.
ca alta-reina, n f alt. sin.
ca amor perfet, n m alt. sin.
ca amor perfeta, n f alt. sin.
ca aquilègia vulgar, n f alt. sin.
ca aucellets, n m pl alt. sin.
ca badola, n f alt. sin.
ca badoles, n f pl alt. sin.
ca bonet blau, n m alt. sin.
ca bonet de capellà, n m alt. sin.
ca bonets blaus, n m pl alt. sin.
ca bonets de capellà, n m pl alt. sin.
ca campanes, n f pl alt. sin.
ca campaneta, n f alt. sin.
ca campaneta doble, n f alt. sin.
ca campanetes, n f pl alt. sin.
ca corniol vulgar, n m alt. sin.
ca corns, n m pl alt. sin.
ca corns blaus, n m pl alt. sin.
ca englantina, n f alt. sin.
ca espenaller, n m alt. sin.
ca guants de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca guants de perfet amor, n m pl alt. sin.
ca herba de la campana, n f alt. sin.
ca mantell reial, n m alt. sin.
ca ocellet, n m alt. sin.
ca pelicans de camp, n m pl alt. sin.
ca quepis de jana, n m alt. sin.
ca viudes, n f pl alt. sin.
ca ausellets, n m pl var. ling.
ca campanilla de San Antón, n f var. ling.
ca perfet amor, n m var. ling.
ca quepi de jana, n m var. ling.
nc Aquilegia vulgaris L.

<Botànica > ranunculàcies>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca correcció de defecte fetal
en correction of fetal defect

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Procediments obstètrics>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca correlació perfecta, n f
es correlación perfecta
fr corrélation parfaite
en perfect correlation

<Matemàtiques > Estadística>

Definición

Correlació el coeficient de la qual és 1 o -1.

Nota

La correlació perfecta implica una relació lineal exacta entre dues variables.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca correlació perfecta, n f
es correlación perfecta
fr corrélation parfaite
en perfect correlation

<Matemàtiques > Estadística>

Definición

Correlació el coeficient de la qual és 1 o -1.

Nota

La correlació perfecta implica una relació lineal exacta entre dues variables.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca data d'efecte, n f
es fecha de efecto
en effective date

<Assegurances > Contracte d'assegurança>

Definición

Data en què comença la vigència de les garanties de l'assegurança.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca de guanyar-perdre, adj
es de ganar-perder, adj
es ganar-perder, adj
fr gagnant-perdant, adj
it vincente-perdente, adj
en win-lose, adj

<Resolució alternativa de conflictes>

Definición

Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades.

Nota

1. Referida a un acord, la forma de guanyar-perdre (i els equivalents corresponents en la resta de llengües) pot considerar-se sinònima de la forma de perdre-guanyar. Referida, en canvi, a una estratègia de negociació, la forma de guanyar-perdre s'aplica a l'actitud de qui intenta imposar els propis arguments sense tenir en compte els de l'altra part, amb l'objectiu de sortir-ne beneficiat, mentre que la forma de perdre-guanyar s'aplica a l'actitud de qui s'acomoda als desitjos de l'altra part a fi d'evitar l'enfrontament.
2. De vegades també s'utilitza la forma guanyar-perdre com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca de perdre-guanyar, adj
es de perder-ganar, adj
es perder-ganar, adj
fr perdant-gagnant, adj
it perdente-vincente, adj
en lose-win, adj

<Resolució alternativa de conflictes>

Definición

Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a una de les parts implicades.

Nota

1. Referida a un acord, la forma de perdre-guanyar (i els equivalents corresponents en la resta de llengües) pot considerar-se sinònima de la forma de guanyar-perdre. Referida, en canvi, a una estratègia de negociació, la forma de perdre-guanyar indica una actitud d'acomodar-se als desitjos de l'altra part a fi d'evitar l'enfrontament, mentre que la forma de guanyar-perdre indica una actitud d'intentar imposar els propis arguments sense tenir en compte els de l'altra part, amb l'objectiu de sortir-ne beneficiat.
2. De vegades també s'utilitza la forma perdre-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, per a fer referència a una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a una de les parts implicades.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "perfecte" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota