Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "rellar" dentro de todas las áreas temáticas

celler d'embarcador celler d'embarcador

<Art i arquitectura>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  celler d'embarcador, n m
  • en  wharf cellar, n

<Art i arquitectura>

Definición
Celler accessible des d'un embarcador.
celler de llet celler de llet

<Art i arquitectura>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  celler de llet, n m
  • en  milk cellar, n

<Art i arquitectura>

Definición
Espai subterrani d'una estructura més gran on es desa llet crua perquè se separi de la nata.

Nota

  • Per a estructures íntegrament emprades per a aquest propòsit, s'utilitza lleteria.
control dispositiu control dispositiu

<Enginyeria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  control dispositiu, n m
  • es  control dispositivo, n m
  • fr  contrôle opération, n m
  • en  control operation, n
  • de  Regler, n m

<Enginyeria>

creixen creixen

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  creixen, n m
  • ca  morritort d'aigua, n m sin. compl.
  • ca  api bord, n m alt. sin.
  • ca  caputxina, n f alt. sin.
  • ca  creixen bo, n m alt. sin.
  • ca  creixen silvestre, n m alt. sin.
  • ca  creixen ver, n m alt. sin.
  • ca  creixenera, n f alt. sin.
  • ca  créixens, n m pl alt. sin.
  • ca  créixens vers, n m pl alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  ravenell d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  aixoni, n m var. ling.
  • ca  alxòni, n m var. ling.
  • ca  àpit bord, n m var. ling.
  • ca  berro, n m var. ling.
  • ca  clenxa, n f var. ling.
  • ca  clenxes, n m pl var. ling.
  • ca  creixec, n m var. ling.
  • ca  créixecs, n m pl var. ling.
  • ca  creixem, n m var. ling.
  • ca  créixem, n m var. ling.
  • ca  creixemera, n f var. ling.
  • ca  créixems, n m pl var. ling.
  • ca  crèixens, n m pl var. ling.
  • ca  creixes, n m pl var. ling.
  • ca  créixols, n m pl var. ling.
  • ca  creixons, n m pl var. ling.
  • ca  creixos, n m pl var. ling.
  • ca  crenxes, n m pl var. ling.
  • ca  crenxots, n m pl var. ling.
  • ca  cresol, n m var. ling.
  • ca  cressó, n m var. ling.
  • ca  glinxa, n f var. ling.
  • ca  greixa, n f var. ling.
  • ca  gréixem, n m var. ling.
  • ca  gréixems, n m pl var. ling.
  • ca  gréixens, n m pl var. ling.
  • ca  greixes, n m pl var. ling.
  • ca  greixoles, n f pl var. ling.
  • ca  gréixols, n m pl var. ling.
  • ca  greixos, n m pl var. ling.
  • ca  grella, n f var. ling.
  • ca  grénxol, n m var. ling.
  • ca  grènxol, n m var. ling.
  • ca  ravanell d'aigua, n m var. ling.
  • nc  Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek
  • nc  Nasturtium officinale R. Br. in W.T. Aiton sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • Aixoni és un nom alguerès provinent del sard alcione/ascioni.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  creixen, n m
  • ca  morritort d'aigua, n m sin. compl.
  • ca  api bord, n m alt. sin.
  • ca  caputxina, n f alt. sin.
  • ca  creixen bo, n m alt. sin.
  • ca  creixen silvestre, n m alt. sin.
  • ca  creixen ver, n m alt. sin.
  • ca  creixenera, n f alt. sin.
  • ca  créixens, n m pl alt. sin.
  • ca  créixens vers, n m pl alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  ravenell d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  aixoni, n m var. ling.
  • ca  alxòni, n m var. ling.
  • ca  àpit bord, n m var. ling.
  • ca  berro, n m var. ling.
  • ca  clenxa, n f var. ling.
  • ca  clenxes, n m pl var. ling.
  • ca  creixec, n m var. ling.
  • ca  créixecs, n m pl var. ling.
  • ca  creixem, n m var. ling.
  • ca  créixem, n m var. ling.
  • ca  creixemera, n f var. ling.
  • ca  créixems, n m pl var. ling.
  • ca  crèixens, n m pl var. ling.
  • ca  creixes, n m pl var. ling.
  • ca  créixols, n m pl var. ling.
  • ca  creixons, n m pl var. ling.
  • ca  creixos, n m pl var. ling.
  • ca  crenxes, n m pl var. ling.
  • ca  crenxots, n m pl var. ling.
  • ca  cresol, n m var. ling.
  • ca  cressó, n m var. ling.
  • ca  glinxa, n f var. ling.
  • ca  greixa, n f var. ling.
  • ca  gréixem, n m var. ling.
  • ca  gréixems, n m pl var. ling.
  • ca  gréixens, n m pl var. ling.
  • ca  greixes, n m pl var. ling.
  • ca  greixoles, n f pl var. ling.
  • ca  gréixols, n m pl var. ling.
  • ca  greixos, n m pl var. ling.
  • ca  grella, n f var. ling.
  • ca  grénxol, n m var. ling.
  • ca  grènxol, n m var. ling.
  • ca  ravanell d'aigua, n m var. ling.
  • nc  Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek
  • nc  Nasturtium officinale R. Br. in W.T. Aiton sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • Aixoni és un nom alguerès provinent del sard alcione/ascioni.
cup cup

<Ciències socials > Arqueologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  cup, n m
  • es  almacen subterráneo
  • en  cellar
  • en  underground store

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures econòmiques>

Definición
Cambra subterrània construïda per a guardar-hi productes agrícoles.
dallar dallar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  dallar, v tr
  • es  guadañar
  • en  scythe, to

<Jardineria>

Definición
Segar amb la dalla.
dallar dallar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dallar, v tr
  • es  dallar, v tr
  • es  guadañar, v tr
  • fr  faucher, v tr
  • en  scythe (to), v tr

<Enginyeria forestal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  debanador, n m
  • es  devanador, n m
  • fr  devidoir, n m
  • en  reeler, n
  • de  Wickler, n m

<Enginyeria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  delmar, v tr

<Religions > Cristianisme > Protestantisme>

Definición
Pagar el delme.