Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "retractar" dentro de todas las áreas temáticas

herba de Sant Joan herba de Sant Joan

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Joan, n f
  • ca  hipèric tetràpter, n m alt. sin.
  • ca  pericó agut, n m alt. sin.
  • nc  Hypericum tetrapterum Fr. subsp. tetrapterum

<Botànica > gutíferes / clusiàcies>

herba de Sant Joan herba de Sant Joan

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Joan, n f
  • ca  hipèric tetràpter, n m alt. sin.
  • ca  pericó agut, n m alt. sin.
  • nc  Hypericum tetrapterum Fr. subsp. tetrapterum

<Botànica > gutíferes / clusiàcies>

jubilat | jubilada jubilat | jubilada

<Treball > Negociació col·lectiva>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  jubilat | jubilada, n m, f
  • es  jubilado | jubilada
  • es  retirado | retirada
  • fr  retraité | retraitée
  • en  pensioner
  • en  retired employee
  • en  retiree

<Negociació col·lectiva > Gestió de recursos humans > Extinció de la relació laboral>

Definición
Persona que ha deixat de treballar en haver arribat a una edat determinada i que cobra una pensió de jubilació.
línia invisible línia invisible

<Ciències de la Terra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  línia invisible, n f
  • ca  línia retraçada, n f sin. compl.
  • es  línea invisible
  • es  línea retrazada
  • en  invisible line
  • en  retraced line

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials>

Definición
Línia que connecta dos parts d'un element multipart, però que no es visualitza.

Nota

  • Les línies invisibles s'utilitzen en algunes estructures de dades vectorials simples com a convenció per a representar forats dins d'un altre polígon o per a indicar que diversos polígons formen un sol element (per exemple, un arxipèlag d'illes). La convenció es basa en el funcionament dels traçadors de plomes, que es desplacen sense guixar quan han acabat un element fins que comencen el següent.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
línia invisible línia invisible

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  línia invisible, n f
  • ca  línia retraçada, n f sin. compl.
  • es  línea invisible
  • es  línea retrazada
  • en  invisible line
  • en  retraced line

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials>

Definición
Línia que connecta dos parts d'un element multipart, però que no es visualitza.

Nota

  • Les línies invisibles s'utilitzen en algunes estructures de dades vectorials simples com a convenció per a representar forats dins d'un altre polígon o per a indicar que diversos polígons formen un sol element (per exemple, un arxipèlag d'illes). La convenció es basa en el funcionament dels traçadors de plomes, que es desplacen sense guixar quan han acabat un element fins que comencen el següent.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
línia invisible línia invisible

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  línia invisible, n f
  • ca  línia retraçada, n f sin. compl.
  • es  línea invisible
  • es  línea retrazada
  • en  invisible line
  • en  retraced line

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials>

Definición
Línia que connecta dos parts d'un element multipart, però que no es visualitza.

Nota

  • Les línies invisibles s'utilitzen en algunes estructures de dades vectorials simples com a convenció per a representar forats dins d'un altre polígon o per a indicar que diversos polígons formen un sol element (per exemple, un arxipèlag d'illes). La convenció es basa en el funcionament dels traçadors de plomes, que es desplacen sense guixar quan han acabat un element fins que comencen el següent.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
lliri de Sant Josep lliri de Sant Josep

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri de Sant Josep, n m
  • ca  frèsia, n f sin. compl.
  • ca  africana, n f alt. sin.
  • ca  africanes, n f pl alt. sin.
  • ca  alls de Sant Josep, n m pl alt. sin.
  • ca  creixèlia, n f alt. sin.
  • ca  frèsia africana, n f alt. sin.
  • ca  josepets, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri del Nen Jesús, n m alt. sin.
  • ca  rams de Sant Josep, n m pl alt. sin.
  • ca  farsèdia, n f var. ling.
  • ca  farsèdies, n f pl var. ling.
  • ca  fragèdia, n f var. ling.
  • ca  fragedis, n f pl var. ling.
  • ca  freèsia, n f var. ling.
  • ca  freèsia africana, n f var. ling.
  • ca  fresia, n f var. ling.
  • nc  Freesia refracta (Jacq.) Eckl. ex Klatt

<Botànica > iridàcies>

lliri de Sant Josep lliri de Sant Josep

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri de Sant Josep, n m
  • ca  frèsia, n f sin. compl.
  • ca  africana, n f alt. sin.
  • ca  africanes, n f pl alt. sin.
  • ca  alls de Sant Josep, n m pl alt. sin.
  • ca  creixèlia, n f alt. sin.
  • ca  frèsia africana, n f alt. sin.
  • ca  josepets, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri del Nen Jesús, n m alt. sin.
  • ca  rams de Sant Josep, n m pl alt. sin.
  • ca  farsèdia, n f var. ling.
  • ca  farsèdies, n f pl var. ling.
  • ca  fragèdia, n f var. ling.
  • ca  fragedis, n f pl var. ling.
  • ca  freèsia, n f var. ling.
  • ca  freèsia africana, n f var. ling.
  • ca  fresia, n f var. ling.
  • nc  Freesia refracta (Jacq.) Eckl. ex Klatt

<Botànica > iridàcies>

maó de cubilot maó de cubilot

<Indústria dels materials de la construcció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  maó de cubilot, n m
  • ca  maó refractari, n m
  • es  ladrillo refractario
  • fr  brique réfractaire
  • en  firebrick
  • en  refractory brick

<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

maó de cubilot maó de cubilot

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  maó de cubilot, n m
  • ca  maó refractari, n m
  • es  ladrillo refractario
  • en  firebrick
  • en  refractory brick

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>