Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "retrunyir" dentro de todas las áreas temáticas

herba de les set sagnies herba de les set sagnies

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de les set sagnies, n f
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  asprilla, n f alt. sin.
  • ca  aspró, n m alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blava, n f alt. sin.
  • ca  coa de gat, n f alt. sin.
  • ca  cua de gat, n f alt. sin.
  • ca  embudets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba aspra, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de la botgeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rogeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sangs, n f alt. sin.
  • ca  herba de restrènyer la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  herba sangonera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herbeta la sang, n f alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  pedrera borda, n f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària blava, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària de flor blava, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària de flor vermella, n f alt. sin.
  • ca  anguina, n f var. ling.
  • ca  asperon, n m var. ling.
  • ca  botxeta, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de sanies, n f var. ling.
  • ca  herba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de siete sanies, n f var. ling.
  • ca  hierba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  pata de colom, n f var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  rabo de gos, n m var. ling.
  • ca  salsalies, n f pl var. ling.
  • ca  salsanies, n f pl var. ling.
  • nc  Lithospermum fruticosum L.
  • nc  Lithodora fruticosa (L.) Griseb. sin. compl.

<Botànica > boraginàcies>

herba de les set sagnies herba de les set sagnies

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de les set sagnies, n f
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  asprilla, n f alt. sin.
  • ca  aspró, n m alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blava, n f alt. sin.
  • ca  coa de gat, n f alt. sin.
  • ca  cua de gat, n f alt. sin.
  • ca  embudets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba aspra, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de la botgeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rogeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sangs, n f alt. sin.
  • ca  herba de restrènyer la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  herba sangonera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herbeta la sang, n f alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  pedrera borda, n f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària blava, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària de flor blava, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària de flor vermella, n f alt. sin.
  • ca  anguina, n f var. ling.
  • ca  asperon, n m var. ling.
  • ca  botxeta, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de sanies, n f var. ling.
  • ca  herba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de siete sanies, n f var. ling.
  • ca  hierba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  pata de colom, n f var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  rabo de gos, n m var. ling.
  • ca  salsalies, n f pl var. ling.
  • ca  salsanies, n f pl var. ling.
  • nc  Lithospermum fruticosum L.
  • nc  Lithodora fruticosa (L.) Griseb. sin. compl.

<Botànica > boraginàcies>

premunyir premunyir

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  premunyir, v tr
  • es  preordeñar
  • fr  tirer les premiers jets
  • en  premilk, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición
Desinfectar el braguer abans de munyir-lo i alhora estimular-lo per provocar la baixada de la llet mitjançant l'extracció dels primers raigs de llet, que després es rebutgen.
premunyir premunyir

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  premunyir, v tr
  • es  preordeñar
  • fr  tirer les premiers jets
  • en  premilk, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición
Desinfectar el braguer abans de munyir-lo i alhora estimular-lo per provocar la baixada de la llet mitjançant l'extracció dels primers raigs de llet, que després es rebutgen.
refinar refinar

<TIC > Informàtica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  refinar, v tr
  • ca  restringir, v tr
  • es  refinar
  • es  restringir
  • fr  affiner
  • en  refine, to

<Localització > Terminologia>

Definición
Modificar les condicions d'una cerca per a obtenir resultats més precisos.
refranyer refranyer

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Víctor Pàmies i Riudor, procedeix de l'obra següent:

PÀMIES i RIUDOR, Víctor. Vocabulari de paremiologia [en línia]. Vallromanes: Wordpress, 2008.
<http://refranys.wordpress.com/vocabulari-de-paremiologia>
[Consulta: 24 novembre 2010]

Les dades originals, contingudes en el web Paremiologia catalana (http://refranys.com), poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  refranyer, n m
  • ca  diccionari de refranys, n m sin. compl.
  • es  refranero
  • fr  recueil de proverbes
  • en  collection of proverbs

<Paremiologia>

Definición
Recull de refranys.
restrènyer restrènyer

<Gastroenterologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  restrènyer, v tr

<Gastroenterologia>

Definición
Causar restrenyiment.
restringir restringir

<Matemàtiques > Estadística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  restringir, v tr
  • es  restringir, v tr
  • en  constrain, to, v tr

<Matemàtiques > Estadística>

Definición
Aplicar una o més restriccions a un model o un paràmetre a fi que pugui explicar un sistema físic determinat.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  restringir, v tr
  • ca  limitar, v tr sin. compl.
  • es  limitar
  • es  reducir
  • es  restringir

<Dret>

Definición
Disminuir o reduir {alguna cosa} a límits més estrets.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El dictador va restringir les llibertats del poble.

    Ex.: Per fer front a la caiguda de les vendes, l'empresa restringí les despeses.

    Ex.: L'empresa creu que és necessari limitar el nombre de treballadors.

    Ex.: Cal limitar les despeses dels alts càrrecs.
retenyir retenyir

<Indústria > Indústria de la pell>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  retenyir, v tr
  • es  reteñir

<Indústria > Indústria de la pell>

Definición
Sotmetre la pell ja tenyida a un segon procés de tintura, generalment de color diferent al primer.