Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "ridaura" dentro de todas las áreas temáticas
<Física > Mecànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca fregament de rodolament, n m
- ca fricció de rodolament, n f
- es fricción de rodadura
- es rozamiento de rodadura
- fr frottement de roulement
- en rolling friction
<Física > Mecànica>
Definición
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba bormera, n f
- ca ridorta, n f alt. sin.
- ca ridorta forta, n f alt. sin.
- ca vidalba, n f alt. sin.
- ca vidalba recta, n f alt. sin.
- ca vidiella, n f alt. sin.
- ca virumbelles, n f pl alt. sin.
- ca didorta, n f var. ling.
- ca vidauba, n f var. ling.
- nc Clematis recta L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba bormera, n f
- ca ridorta, n f alt. sin.
- ca ridorta forta, n f alt. sin.
- ca vidalba, n f alt. sin.
- ca vidalba recta, n f alt. sin.
- ca vidiella, n f alt. sin.
- ca virumbelles, n f pl alt. sin.
- ca didorta, n f var. ling.
- ca vidauba, n f var. ling.
- nc Clematis recta L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Geografia > Geografia humana>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca isauri | isàuria, n m, f
- es isauro | isaura, n m, f
- fr Isaurien | Isaurienne, n m, f
- en Isaurian, n
<Geografia > Geografia humana>
Definición
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llúpol, n m
- ca boca de llop, n f sin. compl.
- ca esparga, n f sin. compl.
- ca espàrgol, n m sin. compl.
- ca herba cervesera, n f sin. compl.
- ca cervesa, n f alt. sin.
- ca cervesera, n f alt. sin.
- ca cervesina, n f alt. sin.
- ca escanyapoll, n m alt. sin.
- ca escanyapolla, n m alt. sin.
- ca escanyapolles, n m alt. sin.
- ca espareguera, n f alt. sin.
- ca espargolera, n f alt. sin.
- ca espàrgols, n m pl alt. sin.
- ca espàrrec bord, n m alt. sin.
- ca esquellerina, n f alt. sin.
- ca esquellerinc, n m alt. sin.
- ca flor de cervesa, n f alt. sin.
- ca guilleuma, n f alt. sin.
- ca herba de cervesa, n f alt. sin.
- ca herba de la cervesa, n f alt. sin.
- ca llobet, n m alt. sin.
- ca llúpols, n m pl alt. sin.
- ca parra, n f alt. sin.
- ca tàrrec de bou, n m alt. sin.
- ca tàrrecs de bou, n m pl alt. sin.
- ca vidalba, n f alt. sin.
- ca vidàrria, n f alt. sin.
- ca aspàrguls, n m pl var. ling.
- ca cerreza, n f var. ling.
- ca cervera, n f var. ling.
- ca espàrec bort, n m var. ling.
- ca llubet, n m var. ling.
- ca lubet, n m var. ling.
- ca lubets, n m pl var. ling.
- ca pàrgols, n m pl var. ling.
- ca vidarría, n f var. ling.
- ca vidaula, n f var. ling.
- ca vidaules, n f pl var. ling.
- ca vidaures, n f pl var. ling.
- nc Humulus lupulus L.
<Botànica > cannabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llúpol, n m
- ca boca de llop, n f sin. compl.
- ca esparga, n f sin. compl.
- ca espàrgol, n m sin. compl.
- ca herba cervesera, n f sin. compl.
- ca cervesa, n f alt. sin.
- ca cervesera, n f alt. sin.
- ca cervesina, n f alt. sin.
- ca escanyapoll, n m alt. sin.
- ca escanyapolla, n m alt. sin.
- ca escanyapolles, n m alt. sin.
- ca espareguera, n f alt. sin.
- ca espargolera, n f alt. sin.
- ca espàrgols, n m pl alt. sin.
- ca espàrrec bord, n m alt. sin.
- ca esquellerina, n f alt. sin.
- ca esquellerinc, n m alt. sin.
- ca flor de cervesa, n f alt. sin.
- ca guilleuma, n f alt. sin.
- ca herba de cervesa, n f alt. sin.
- ca herba de la cervesa, n f alt. sin.
- ca llobet, n m alt. sin.
- ca llúpols, n m pl alt. sin.
- ca parra, n f alt. sin.
- ca tàrrec de bou, n m alt. sin.
- ca tàrrecs de bou, n m pl alt. sin.
- ca vidalba, n f alt. sin.
- ca vidàrria, n f alt. sin.
- ca aspàrguls, n m pl var. ling.
- ca cerreza, n f var. ling.
- ca cervera, n f var. ling.
- ca espàrec bort, n m var. ling.
- ca llubet, n m var. ling.
- ca lubet, n m var. ling.
- ca lubets, n m pl var. ling.
- ca pàrgols, n m pl var. ling.
- ca vidarría, n f var. ling.
- ca vidaula, n f var. ling.
- ca vidaules, n f pl var. ling.
- ca vidaures, n f pl var. ling.
- nc Humulus lupulus L.
<Botànica > cannabàcies>
<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca Pisaura mirabilis
- es aranya lobo
- fr pisaure admirable
- en nursery web spider
- nc Pisaura listeri
- nc Pisaura mirabilis
<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>
Nota
- Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
<Transports > Transport ferroviari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pla de rodolament, n m
- es plano de rodadura
- fr plan de roulement
- en running plane
- en running surface
<Transport ferroviari>
Definición
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca resistència al rodolament, n f
- es resistencia a la rodadura
- en rolling resistance
<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>
Definición
Depèn del pneumàtic i del paviment, però sobretot del pes sobre la roda. Creix lleugerament si augmenta la velocitat. El seu valor varia entre 10 i 15 kgf per tona de pes del vehicle en bons paviments, però pot arribar a 20 o 30 kgf per tona en carreteres sense pavimentar o amb paviments molt irregulars.
<Transports > Transport marítim>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca rifadura, n f
- es rifadura
<Transports > Transport marítim>
