Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "roma" dentro de todas las áreas temáticas

abron abron

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abron
  • ca  bron sin. compl.
  • ca  brong sin. compl.
  • ca  doma sin. compl.
  • ca  gyaman sin. compl.
  • cod  abrón
  • cod  brong
  • ar  أبرون برونغ
  • cy  Abron
  • cy  Bron sin. compl.
  • cy  Brong sin. compl.
  • cy  Doma sin. compl.
  • cy  Gyaman sin. compl.
  • de  Abron
  • de  Bron sin. compl.
  • de  Brong sin. compl.
  • de  Doma sin. compl.
  • de  Gyaman sin. compl.
  • en  Abron
  • en  Bron sin. compl.
  • en  Brong sin. compl.
  • en  Doma sin. compl.
  • en  Gyaman sin. compl.
  • es  abrón brong
  • es  bron sin. compl.
  • es  brong sin. compl.
  • es  doma sin. compl.
  • es  gyaman sin. compl.
  • eu  abronera
  • eu  bron sin. compl.
  • eu  brong sin. compl.
  • eu  doma sin. compl.
  • eu  gyaman sin. compl.
  • fr  abron brong
  • fr  abron sin. compl.
  • fr  bron sin. compl.
  • fr  brong sin. compl.
  • fr  doma sin. compl.
  • fr  gyaman sin. compl.
  • gl  abron brong
  • gl  bron sin. compl.
  • gl  brong sin. compl.
  • gl  doma sin. compl.
  • gl  gyaman sin. compl.
  • gn  avron vrong
  • gn  brong sin. compl.
  • gn  doma sin. compl.
  • gn  gyaman sin. compl.
  • gn  vron sin. compl.
  • it  abron
  • it  bron sin. compl.
  • it  brong sin. compl.
  • it  doma sin. compl.
  • it  gyaman sin. compl.
  • ja  アブロン・ブロング語
  • ja  ドマ語 sin. compl.
  • ja  ブロン語 sin. compl.
  • ja  ギャマン語 sin. compl.
  • ja  ブロング語 sin. compl.
  • nl  Abron Brong
  • nl  Bron sin. compl.
  • nl  Brong sin. compl.
  • nl  Doma sin. compl.
  • nl  Gyaman sin. compl.
  • pt  abron brong
  • pt  bron sin. compl.
  • pt  brong sin. compl.
  • pt  doma sin. compl.
  • pt  gyaman sin. compl.
  • ru  Аброн
  • ru  Брон sin. compl.
  • ru  Дома sin. compl.
  • ru  Бронг sin. compl.
  • ru  Джаман sin. compl.
  • zh  阿布隆·布隆格
  • zh  布隆、朵玛、戈雅曼、布隆格 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Kwa>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Ghana>

Definición
L'àkan és el grup lingüístic més nombrós dins de la branca kwa de la família nigerocongolesa. Dins del grup la intel·ligibilitat entre les diverses llengües (aixanti, abron, fanti, etc.) és força alta. L'abron és la varietat més diferenciada, tot i que manté força semblances amb l'aixanti. Bona part de les comunitats àkans coneixen l'estàndard aixanti twi.

La llengua és anomenada abron a la Costa d'Ivori i brong a Ghana.
agrelles agrelles

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrelles, n f pl
  • ca  cama-roja bona, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja vera, n f alt. sin.
  • ca  espantallops, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella conglomerada, n f alt. sin.
  • ca  pradella, n f alt. sin.
  • ca  pradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  romàs roig, n m alt. sin.
  • ca  agrelles de sapo, n f pl var. ling.
  • ca  asparaella, n f var. ling.
  • ca  esparadella, n f var. ling.
  • ca  panadella, n f var. ling.
  • ca  paraella, n f var. ling.
  • nc  Rumex conglomeratus Murray

<Botànica > poligonàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació agrelles de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrelles, n f pl
  • ca  cama-roja bona, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja vera, n f alt. sin.
  • ca  espantallops, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella conglomerada, n f alt. sin.
  • ca  pradella, n f alt. sin.
  • ca  pradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  romàs roig, n m alt. sin.
  • ca  agrelles de sapo, n f pl var. ling.
  • ca  asparaella, n f var. ling.
  • ca  esparadella, n f var. ling.
  • ca  panadella, n f var. ling.
  • ca  paraella, n f var. ling.
  • nc  Rumex conglomeratus Murray

<Botànica > poligonàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació agrelles de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
agullat agullat

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agullat, n m
  • ca  agulladell, n m sin. compl.
  • ca  agulladol, n m sin. compl.
  • ca  agullat jove, n m sin. compl.
  • ca  agullat ver, n m sin. compl.
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  ferró, n m sin. compl.
  • ca  peix de tall, n m sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  quelve, n m sin. compl.
  • ca  quissona, n f sin. compl.
  • ca  quissona de barra, n f sin. compl.
  • ca  quissona de fora, n f sin. compl.
  • ca  quissona vera, n f sin. compl.
  • ca  agullats, n m pl var. ling.
  • ca  ahullat, n m var. ling.
  • ca  aüllat, n m var. ling.
  • ca  casfo, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  guissona, n f var. ling.
  • ca  gullat, n m var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • ca  taburó, n m var. ling.
  • ca  tiburó, n m var. ling.
  • ca  ullat, n m var. ling.
  • nc  Squalus acanthias
  • nc  Acanthias vulgaris var. ling.
  • nc  Galeus acanthias var. ling.
  • es  crabudo, n m
  • es  mielga, n f
  • es  pinta roxa
  • es  pintarroja, n m
  • fr  aiguillat commun
  • en  picked dog-fish
  • en  picked dogfish
  • en  spiny dogfish
  • en  spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agulladol (AGUILO): València

    - agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

    - agullat (FAUNAICT): Tarragona

    - ahullát (TMDM): Llevant

    - aüllat (EMMDENIA): Dénia

    - cassó (LVPB): Eivissa

    - cassó (RPCE3): Balears

    - guissona (RPCE3): Mallorca

    - parró (carta Cullell): Blanes

    - quissona (FAUNAICT): Menorca

    - ullat (DCVB): Vinaròs
agullat agullat

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agullat, n m
  • ca  agulladell, n m sin. compl.
  • ca  agulladol, n m sin. compl.
  • ca  agullat jove, n m sin. compl.
  • ca  agullat ver, n m sin. compl.
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  ferró, n m sin. compl.
  • ca  peix de tall, n m sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  quelve, n m sin. compl.
  • ca  quissona, n f sin. compl.
  • ca  quissona de barra, n f sin. compl.
  • ca  quissona de fora, n f sin. compl.
  • ca  quissona vera, n f sin. compl.
  • ca  agullats, n m pl var. ling.
  • ca  ahullat, n m var. ling.
  • ca  aüllat, n m var. ling.
  • ca  casfo, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  guissona, n f var. ling.
  • ca  gullat, n m var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • ca  taburó, n m var. ling.
  • ca  tiburó, n m var. ling.
  • ca  ullat, n m var. ling.
  • nc  Squalus acanthias
  • nc  Acanthias vulgaris var. ling.
  • nc  Galeus acanthias var. ling.
  • es  crabudo, n m
  • es  mielga, n f
  • es  pinta roxa
  • es  pintarroja, n m
  • fr  aiguillat commun
  • en  picked dog-fish
  • en  picked dogfish
  • en  spiny dogfish
  • en  spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agulladol (AGUILO): València

    - agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

    - agullat (FAUNAICT): Tarragona

    - ahullát (TMDM): Llevant

    - aüllat (EMMDENIA): Dénia

    - cassó (LVPB): Eivissa

    - cassó (RPCE3): Balears

    - guissona (RPCE3): Mallorca

    - parró (carta Cullell): Blanes

    - quissona (FAUNAICT): Menorca

    - ullat (DCVB): Vinaròs
arenària arenària

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arenària, n f
  • ca  centengrana, n m alt. sin.
  • ca  herba arenera, n f alt. sin.
  • ca  herba d'arenes, n f alt. sin.
  • ca  herba d'orinar, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'orina, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba urinària, n f alt. sin.
  • ca  herbeta urinària, n f alt. sin.
  • ca  herniària, n f alt. sin.
  • ca  herniària hirsuta, n f alt. sin.
  • ca  mantellina, n f alt. sin.
  • ca  milgrans, n m alt. sin.
  • ca  orinària, n f alt. sin.
  • ca  romp-roca, n m alt. sin.
  • ca  tallapedres, n f alt. sin.
  • ca  trencapedra, n f alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  santangrano, n m var. ling.
  • ca  trenca pedres, n f var. ling.
  • nc  Herniaria hirsuta L. subsp. cinerea (DC.) Arcang.
  • nc  Herniaria cinerea DC. in Lam. et DC. sin. compl.

<Botànica > cariofil·làcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arenària, n f
  • ca  centengrana, n m alt. sin.
  • ca  herba arenera, n f alt. sin.
  • ca  herba d'arenes, n f alt. sin.
  • ca  herba d'orinar, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'orina, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba urinària, n f alt. sin.
  • ca  herbeta urinària, n f alt. sin.
  • ca  herniària, n f alt. sin.
  • ca  herniària hirsuta, n f alt. sin.
  • ca  mantellina, n f alt. sin.
  • ca  milgrans, n m alt. sin.
  • ca  orinària, n f alt. sin.
  • ca  romp-roca, n m alt. sin.
  • ca  tallapedres, n f alt. sin.
  • ca  trencapedra, n f alt. sin.
  • ca  trencapedres, n f alt. sin.
  • ca  santangrano, n m var. ling.
  • ca  trenca pedres, n f var. ling.
  • nc  Herniaria hirsuta L. subsp. cinerea (DC.) Arcang.
  • nc  Herniaria cinerea DC. in Lam. et DC. sin. compl.

<Botànica > cariofil·làcies>

aroma aroma

<Indústria > Indústria alimentària>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aroma, n f

<Indústria > Indústria alimentària>

Definición
Conjunt de composts químics volàtils característics d'una substància, que té la propietat de produir l'olor que li és pròpia.
aroma aroma

<Vinificació. Enologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  aroma, n f
  • es  aroma, n m
  • fr  arôme, n m
  • en  arome, n

<Vinificació. Enologia>

Definición
Conjunt de sensacions naturals pròpies i positives d'un vi percebudes per l'olfacte.

Nota

  • En l'aroma es distingeixen l'aroma primària, l'aroma secundària i l'aroma terciària, segons si procedeixen del raïm, de la fermentació o de la criança del vi, respectivament.
aroma aroma

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  aroma, n f
  • ca  aromatitzant, n m
  • es  aroma, n m
  • es  aromatizante, n m
  • fr  agent aromatisant, n m
  • fr  aromatisant, n m
  • fr  arôme, n m
  • en  flavoring, n
  • en  flavoring agent, n
  • en  flavouring, n var. ling.
  • en  flavouring agent, n var. ling.

<Seguretat alimentària > Anàlisi del risc>

Definición
Substància natural o sintètica sense poder nutritiu que s'afegeix intencionadament a un aliment per a donar-li olor o sabor o bé modificar-ne els que ja té.

Nota

  • 1. Les aromes són ingredients i, com a tals, han de figurar al llistat d'ingredients de l'etiquetatge del producte.
  • 2. Les aromes no s'acostumen a consumir per separat.
  • 3. Les aromes que s'utilitzen a la Unió Europea han de ser avaluades i autoritzades per a confirmar que són segures en les quantitats utilitzades.
  • 4. Es distingeixen diferents categories d'aromes en funció del mètode d'obtenció i de les característiques que presenten: substàncies aromatitzants, preparats aromatitzants, aromes obtingudes per mitjà de procediments tèrmics, aromes de fum, precursors d'aromes, mescles d'aromes i aromes que no es classifiquen en cap de les categories anteriors.
  • 5. Les aromes es consideren ingredients tecnològics.
  • 6. És una aroma la quinina que s'afegeix a la tònica per a donar-hi un gust amarg característic.