Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cullera de sopa, n f
es cuchara sopera
fr cuiller à soupe

Definición

Cullera, amb la fulla concavada, que s'utilitza per a prendre sopa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca difusor, n m
es difusor
es tobera
en nozzle

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definición

Dispositiu on es desaccelera un corrent de fluid, a fi d'aconseguir un augment de la pressió, mitjançant un increment gradual de la secció, en forma d'embut.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

ca dret sobirà, n m
es derecho soberano
fr droit souverain
it diritto sovrano
en sovereign right
ar حق سيادي

<Actors internacionals > Estats > Elements i competències>

Definición

Dret que té un estat en virtut de la seva sobirania.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca embenat de Robert Jones, n m

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definición

Nom pel qual es coneix habitualment l'embenat de Jones.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

ca epilèpsia restringida a dones amb discapacitat intel·lectual, n f
ca síndrome de Juberg-Hellman, n f sin. compl.
es epilepsia restringida a mujeres con discapacidad intelectual, n f
es síndrome de Juberg-Hellman, n m sin. compl.
es EFMR, n f sigla
fr épilepsie de la femme avec déficience intellectuelle, n f
fr syndrome de Juberg-Hellman, n m
fr EFMR, n f sigla
en female restricted epilepsy with intellectual disability, n
en Juberg-Hellman syndrome, n sin. compl.
en EFMR, n sigla
cod 101039

<Malalties minoritàries > Epilèpsies>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca espasa robera, n m
es espada ropera, n f
fr rapière, n f
en rapier, n

Definición

Espasa estreta i llarga pròpia del Renaixement espanyol.

Nota

L'espasa robera s'ha recuperat actualment i s'usa en l'art marcial de l'esgrima antiga.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>

ca fons sobirà d'inversió, n m
es fondo estatal de inversión
es fondo soberano
es fondo soberano de inversión
fr fonds d'État
fr fonds souverain
fr fonds souverain d'investissement
fr FSv sigla
it fondo sovrano
it fondo sovrano di investimento
pt fundo soberano
en sovereign wealth fund
en SWF sigla
de Sovereign Wealth Fund
de staatlich kontrollierte Fondsgesellschaft
de staatlicher Investitionsfonds
de Staatsfonds

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca forcadella, n f
ca abella, n f sin. compl.
ca cabut, n m sin. compl.
ca somera vermella, n f sin. compl.
es tres colas
fr barbier hirondelle
en swallowtail sea perch
nc Anthias anthias

Definición

Peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels serrànids, de coloració vermella o rosada amb taques i bandes operculars grogues, aletes ventrals groguenques i ventre argentat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca forcadella, n f
ca abella, n f sin. compl.
ca cabot, n m sin. compl.
ca cabudet, n m sin. compl.
ca cabut, n m sin. compl.
ca dentó, n m sin. compl.
ca estudiant, n m sin. compl.
ca forcadella roja, n f sin. compl.
ca llevanassa, n f sin. compl.
ca músic vermell, n m sin. compl.
ca peix rei, n m sin. compl.
ca reget, n m sin. compl.
ca somera, n f sin. compl.
ca somera vermella, n f sin. compl.
ca borriquete, n m var. ling.
ca cabezudo, n m var. ling.
ca furcadella roija, n f var. ling.
ca raget, n m var. ling.
ca reixet, n m var. ling.
ca rexet, n m var. ling.
nc Anthias anthias
nc Anthias sacer var. ling.
nc Labrus Anthias var. ling.
es tres colas
fr barbier
fr barbier hirondelle
fr barbier-hirodelle
it castagnola rossa
en swallowtail sea perch
en swallowtail seaperch
en vermilion fish
de Drei Schwänze

<Peixos > Serrànids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca forcadella, n f
ca abella, n f sin. compl.
ca cabot, n m sin. compl.
ca cabudet, n m sin. compl.
ca cabut, n m sin. compl.
ca dentó, n m sin. compl.
ca estudiant, n m sin. compl.
ca forcadella roja, n f sin. compl.
ca llevanassa, n f sin. compl.
ca músic vermell, n m sin. compl.
ca peix rei, n m sin. compl.
ca reget, n m sin. compl.
ca somera, n f sin. compl.
ca somera vermella, n f sin. compl.
ca borriquete, n m var. ling.
ca cabezudo, n m var. ling.
ca furcadella roija, n f var. ling.
ca raget, n m var. ling.
ca reixet, n m var. ling.
ca rexet, n m var. ling.
nc Anthias anthias
nc Anthias sacer var. ling.
nc Labrus Anthias var. ling.
es tres colas
fr barbier
fr barbier hirondelle
fr barbier-hirodelle
it castagnola rossa
en swallowtail sea perch
en swallowtail seaperch
en vermilion fish
de Drei Schwänze

<Peixos > Serrànids>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "soberg" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición