Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "sorna" dentro de todas las áreas temáticas

neu sorra neu sorra

<Ciències de la Terra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

  • ca  neu sorra, n f
  • es  nieve arenosa

<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Precipitació>

Definición
Neu que es diposita a temperatures molt baixes i que té una consistència semblant a la sorra seca i lleugera.
neu sorra neu sorra

<Física > Meteorologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

  • ca  neu sorra, n f
  • es  nieve arenosa

<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Precipitació>

Definición
Neu que es diposita a temperatures molt baixes i que té una consistència semblant a la sorra seca i lleugera.
onada de sorra onada de sorra

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  onada de sorra, n f
  • es  onda de arena
  • fr  mégaride
  • en  megaripple
  • en  sand wave

<Costes > Oceanografia>

Definición
Estructura sedimentària de sorra amb forma d'onada que es troba en aigües somes, la longitud d'ona de la qual pot assolir els 100 m i l'amplitud és al voltant de 0,5 m.
onada de sorra onada de sorra

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  onada de sorra, n f
  • es  onda de arena
  • en  sand wave

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definición
Dipòsit de sorra submergit de grans dimensions, de mig metre d'altura o més i de centenars de metres de longitud, que es localitza a poca fondària i que es propaga per l'acció de corrents intensos generats per les marees o pels temporals.
palissada de captació de sorra palissada de captació de sorra

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  palissada de captació de sorra, n f
  • es  empalizada de captación de arena
  • en  sand fence

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definición
Conjunt d'obstacles verticals fets amb troncs o amb taulons per a retenir sediment submergit o emergit.
paradella crespa paradella crespa

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella crespa, n f
  • ca  paradella, n f sin. compl.
  • ca  roma, n f sin. compl.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  arengada de porc, n f alt. sin.
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  cama-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  crespa, n f alt. sin.
  • ca  espins bords, n m pl alt. sin.
  • ca  fulles de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  plantatge d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  raonable, n m alt. sin.
  • ca  romarill, n m alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  sangcuit, n m alt. sin.
  • ca  Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  Santes Maries, n f pl alt. sin.
  • ca  sora, n f alt. sin.
  • ca  vinagrella, n f alt. sin.
  • ca  vinagrera, n f alt. sin.
  • ca  asparadella, n f var. ling.
  • ca  asparaella, n f var. ling.
  • ca  esparadella, n f var. ling.
  • ca  esparadelletes, n f pl var. ling.
  • ca  espincs bords, n m pl var. ling.
  • ca  herba sapera, n f var. ling.
  • ca  panadella, n f var. ling.
  • ca  panaella, n f var. ling.
  • ca  panedella, n f var. ling.
  • ca  paradella crispa, n f var. ling.
  • ca  paraella, n f var. ling.
  • ca  remeneguera, n f var. ling.
  • ca  remenguera, n f var. ling.
  • ca  romerill, n m var. ling.
  • nc  Rumex crispus L.

<Botànica > poligonàcies>

paradella crespa paradella crespa

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella crespa, n f
  • ca  paradella, n f sin. compl.
  • ca  roma, n f sin. compl.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  arengada de porc, n f alt. sin.
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  cama-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  crespa, n f alt. sin.
  • ca  espins bords, n m pl alt. sin.
  • ca  fulles de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  plantatge d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  raonable, n m alt. sin.
  • ca  romarill, n m alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  sangcuit, n m alt. sin.
  • ca  Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  Santes Maries, n f pl alt. sin.
  • ca  sora, n f alt. sin.
  • ca  vinagrella, n f alt. sin.
  • ca  vinagrera, n f alt. sin.
  • ca  asparadella, n f var. ling.
  • ca  asparaella, n f var. ling.
  • ca  esparadella, n f var. ling.
  • ca  esparadelletes, n f pl var. ling.
  • ca  espincs bords, n m pl var. ling.
  • ca  herba sapera, n f var. ling.
  • ca  panadella, n f var. ling.
  • ca  panaella, n f var. ling.
  • ca  panedella, n f var. ling.
  • ca  paradella crispa, n f var. ling.
  • ca  paraella, n f var. ling.
  • ca  remeneguera, n f var. ling.
  • ca  remenguera, n f var. ling.
  • ca  romerill, n m var. ling.
  • nc  Rumex crispus L.

<Botànica > poligonàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  peònia, n f
  • ca  rosa albardera, n f sin. compl.
  • ca  rosa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  rosa de sarna, n f alt. sin.
  • ca  pampelònia, n f var. ling.
  • ca  pelonis, n f var. ling.
  • nc  Paeonia L.

<Botànica > peoniàcies>

peònia peònia

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  peònia, n f
  • ca  rosa albardera, n f sin. compl.
  • ca  rosa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  rosa de sarna, n f alt. sin.
  • ca  pampelònia, n f var. ling.
  • ca  pelonis, n f var. ling.
  • nc  Paeonia L.

<Botànica > peoniàcies>

per a fitxers binaris, es torna la posició de l'últim byte llegit o escrit per a fitxers binaris, es torna la posició de l'últim byte llegit o escrit

<TIC > Informàtica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  per a fitxers binaris, es torna la posició de l'últim byte llegit o escrit
  • en  for binary files, the position of the last read or written byte is returned

<Localització > Fraseologia>