Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "trep" dentro de todas las áreas temáticas

herba blenera herba blenera

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba blenera, n f
  • ca  blenera, n f sin. compl.
  • ca  candelera, n f sin. compl.
  • ca  cua de moltó, n f sin. compl.
  • ca  herba candelera, n f sin. compl.
  • ca  herba ploranera, n f sin. compl.
  • ca  herba plorosa, n f sin. compl.
  • ca  jovenal, n m sin. compl.
  • ca  repalassa borda, n f sin. compl.
  • ca  ressentida, n f sin. compl.
  • ca  salvió, n m sin. compl.
  • ca  trepó, n m sin. compl.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba trapera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de gat, n f alt. sin.
  • ca  matapeix, n m alt. sin.
  • ca  pórpores, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  torpa, n f alt. sin.
  • ca  tripons, n m pl alt. sin.
  • ca  vares de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  Sants Joans, n m pl var. ling.
  • ca  trapó, n m var. ling.
  • nc  Verbascum L.

<Botànica > escrofulariàcies>

laberint grimpador laberint grimpador

<Lleure>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  laberint grimpador, n m
  • es  barras de mono
  • es  laberinto trepador
  • es  trepador
  • fr  cage à écureuil
  • fr  cage à grimper
  • fr  jungle grimpade
  • pt  trepa-trepa
  • en  climbing frame
  • en  jungle gym
  • en  monkey bars

<Lleure>

Definición
Estructura de ferro formada per barres horitzontals i verticals, disposada generalment en àrees de joc infantil per a enfilar-s'hi.
múria múria

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  múria, n f
  • ca  blenera sinuada, n f alt. sin.
  • ca  boca de llop, n f alt. sin.
  • ca  dent de llop, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba plorosa, n f alt. sin.
  • ca  matapeix, n m alt. sin.
  • ca  matapeix comú, n m alt. sin.
  • ca  matapeix voracamí, n m alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó femella, n m alt. sin.
  • ca  trepó ploraner, n m alt. sin.
  • ca  trepó sinuat, n m alt. sin.
  • ca  treponera, n f alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  tripó bord, n m alt. sin.
  • ca  dapó, n m var. ling.
  • ca  sant joans, n m pl var. ling.
  • ca  traponera, n f var. ling.
  • nc  Verbascum sinuatum L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  múria, n f
  • ca  blenera sinuada, n f alt. sin.
  • ca  boca de llop, n f alt. sin.
  • ca  dent de llop, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba plorosa, n f alt. sin.
  • ca  matapeix, n m alt. sin.
  • ca  matapeix comú, n m alt. sin.
  • ca  matapeix voracamí, n m alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó femella, n m alt. sin.
  • ca  trepó ploraner, n m alt. sin.
  • ca  trepó sinuat, n m alt. sin.
  • ca  treponera, n f alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  tripó bord, n m alt. sin.
  • ca  dapó, n m var. ling.
  • ca  sant joans, n m pl var. ling.
  • ca  traponera, n f var. ling.
  • nc  Verbascum sinuatum L.

<Botànica > escrofulariàcies>

ordinador de bord ordinador de bord

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  ordinador de bord, n m
  • es  computadora de a bordo, n f
  • es  ordenador a bordo, n m
  • es  ordenador de a bordo, n m
  • fr  ordinateur de bord, n m
  • fr  ordinateur de route, n m
  • it  computer di bordo, n m
  • en  on-board computer, n
  • en  trip computer, n
  • en  vehicle computer, n

<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats>

Definición
Ordinador integrat en un vehicle que ofereix informació al conductor sobre diversos paràmetres relatius a la conducció, com ara el consum, la distància recorreguda, la velocitat, l'estona de conducció, la pressió dels pneumàtics i el funcionament dels assistents de conducció.

Nota

  • L'observació continuada de la informació que proporciona l'ordinador de bord permet al conductor saber quines circumstàncies minimitzen el consum de combustible.
panís panís

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  panís, n m
  • ca  cua de guilla, n f sin. compl.
  • ca  cua de guineu, n f sin. compl.
  • ca  mill italià, n m sin. compl.
  • ca  blat de moro, n m alt. sin.
  • ca  mill, n m alt. sin.
  • ca  panissa, n f alt. sin.
  • ca  panissera, n f alt. sin.
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  cua de guinea, n f var. ling.
  • nc  Setaria italica (L.) P. Beauv.
  • nc  Panicum italicum L. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  panís, n m
  • ca  cua de guilla, n f sin. compl.
  • ca  cua de guineu, n f sin. compl.
  • ca  mill italià, n m sin. compl.
  • ca  blat de moro, n m alt. sin.
  • ca  mill, n m alt. sin.
  • ca  panissa, n f alt. sin.
  • ca  panissera, n f alt. sin.
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  cua de guinea, n f var. ling.
  • nc  Setaria italica (L.) P. Beauv.
  • nc  Panicum italicum L. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

parany parany

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  parany, n m
  • es  trampa, n f
  • fr  piège, n m
  • en  trap, n

<Enginyeria forestal>

parany parany

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  parany, n m
  • ca  trampa, n f
  • es  trampa
  • fr  piège
  • en  trap

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Definición
Dispositiu que se situa en un indret de pas habitual d'un animal, utilitzat per a capturar-lo sense persecució ni intervenció directa del caçador.

Nota

  • Per exemple, són paranys el cep, l'envescada, la llacera i la llosa.
passa passa

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  passa, n f
  • ca  pilota llarga, n f
  • ca  servei llarg, n m
  • es  larga
  • es  pasa
  • es  pelota larga
  • es  saque largo
  • fr  but trop long
  • en  pass
  • eu  pasa
  • eu  pilota luze
  • eu  sake luze

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definición
Servei antireglamentari en què la pilota, un cop ha tocat el frontis, bota darrere de la línia de passa.