Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "trepar" dentro de todas las áreas temáticas
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: albarinyo (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: boval (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: petit verdot (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: trepat (EXEMPLE), n m
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: carinyena (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: garnatxa (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: malvasia (EXEMPLE), n m/f
- ca B2. Denominació vitivinícola complexa acabada amb -a àtona: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>
Definición
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Nota
- 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: albarinyo (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: boval (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: petit verdot (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: trepat (EXEMPLE), n m
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: carinyena (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: garnatxa (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: malvasia (EXEMPLE), n m/f
- ca B2. Denominació vitivinícola complexa acabada amb -a àtona: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
Definición
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Nota
- 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: albarinyo (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: boval (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: petit verdot (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: trepat (EXEMPLE), n m
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: carinyena (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: garnatxa (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: malvasia (EXEMPLE), n m/f
- ca B2. Denominació vitivinícola complexa acabada amb -a àtona: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definición
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Nota
- 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adreçar, v tr
- es jaharrar
- es jarrear
- fr crépir
- en parget, to
- de verputzen
<Construcció>
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afrontar, v intr
- ca confinar, v intr sin. compl.
- ca confrontar, v intr sin. compl.
- ca ésser contigu sin. compl.
- ca estar tocant sin. compl.
- ca fer partió sin. compl.
- ca fregar, v intr sin. compl.
- ca ser contigu sin. compl.
- ca vorejar, v tr sin. compl.
- es colindar
- es lindar
- es rayar
<Dret públic>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La seva finca afronta amb el nostre camp.
Ex.: Els terrenys de l'Ajuntament confinen amb els nostres.
Ex.: Espanya confronta amb Portugal.
Ex.: El carrer Major està tocant al poliesportiu municipal.
Ex.: La riera de la Fontsanta fa partió amb Esplugues de Llobregat.
Ex.: L'Ajuntament de Vic és contigu a la plaça Major.
Ex.: La finca voreja els terrenys que se subhastaran. - [Si confinar, confrontar o afrontar porten un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició amb.]
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agafar, v tr
- ca atrapar, v tr
- ca entomar, v tr sin. compl.
- es atrapar
- es coger
- es fildear
- fr attraper
- en catch, to
- en field, to
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
Definición
<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca agafar, v tr
- ca atrapar, v tr
- ca entomar, v tr sin. compl.
- es atrapar
- es coger
- es fildear
- fr attraper
- en catch, to
- en field, to
<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
Definición
<Gastronomia > Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>
- ca amanir, v tr
- ca assaonar, v tr sin. compl.
- ca condimentar, v tr sin. compl.
- ca trempar, v tr sin. compl.
- es aderezar
- es aliñar
- es condimentar
- es sazonar
- fr assaisonner
- en season, to
<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Additaments i assaonaments>
Definición
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca arapar, n m
- nc Macrolobium
<Botànica>
Definición
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca aregar, v tr
- ca ajovar, v tr sin. compl.
- es adiestrar
- es amaestrar
- fr dresser
- en break in, to
- en train, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
