Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "treva" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de les patarrugues, n f
- ca herba de les berrugues, n f alt. sin.
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba dolenta, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla prima, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleteroles, n f pl alt. sin.
- ca lletons, n m pl alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletreres, n f pl alt. sin.
- ca lletreres menudes, n f pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca lleitresa, n f var. ling.
- ca llertresa, n f var. ling.
- ca llet de Santa Tresa, n f var. ling.
- ca llet de treses, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca llettresa, n f var. ling.
- ca llitresa, n f var. ling.
- nc Euphorbia cyparissias L.
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
- La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa», d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de les patarrugues, n f
- ca herba de les berrugues, n f alt. sin.
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba dolenta, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca lleteresa de fulla prima, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleteroles, n f pl alt. sin.
- ca lletons, n m pl alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletreres, n f pl alt. sin.
- ca lletreres menudes, n f pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca lleitresa, n f var. ling.
- ca llertresa, n f var. ling.
- ca llet de Santa Tresa, n f var. ling.
- ca llet de treses, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca llettresa, n f var. ling.
- ca llitresa, n f var. ling.
- nc Euphorbia cyparissias L.
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
- La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa», d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
<Lleure>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca laberint grimpador, n m
- es barras de mono
- es laberinto trepador
- es trepador
- fr cage à écureuil
- fr cage à grimper
- fr jungle grimpade
- pt trepa-trepa
- en climbing frame
- en jungle gym
- en monkey bars
<Lleure>
Definición
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lleteresa vera, n f
- ca lleteresa vesquera, n f sin. compl.
- ca lletrera de vesc, n f sin. compl.
- ca bambollera, n f alt. sin.
- ca bofeguera, n f alt. sin.
- ca escampador, n m alt. sin.
- ca eufòrbia, n f alt. sin.
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca herba del frare, n f alt. sin.
- ca herba del frare vellosa, n f alt. sin.
- ca herba lletera, n f alt. sin.
- ca llerca, n f alt. sin.
- ca llerqueres, n f pl alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera d'enviscar, n f alt. sin.
- ca lletera de vesc, n f alt. sin.
- ca lletera de visc, n f alt. sin.
- ca lletera gran, n f alt. sin.
- ca lletera major, n f alt. sin.
- ca lletera vera, n f alt. sin.
- ca lletera visquera, n f alt. sin.
- ca lleterassa, n f alt. sin.
- ca lleteres, n f pl alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa de marina, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lletraga, n f alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletrera borda, n f alt. sin.
- ca lletrera d'enviscar, n f alt. sin.
- ca lletrera de marina, n f alt. sin.
- ca lletrera de muntanya, n f alt. sin.
- ca lletrera de visc, n f alt. sin.
- ca lletrera mascle, n f alt. sin.
- ca lletrera vera, n f alt. sin.
- ca lletrera visquera, n f alt. sin.
- ca lletreres, n f pl alt. sin.
- ca lletreres bordes, n f pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca manxiula, n f alt. sin.
- ca metzines, n f pl alt. sin.
- ca Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca Teresa, n f alt. sin.
- ca visquera, n f alt. sin.
- ca xurrera, n f alt. sin.
- ca lleitresa, n f var. ling.
- ca llertresa, n f var. ling.
- ca llet de santa Tresa, n f var. ling.
- ca lletatresa, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca lletranera, n f var. ling.
- ca lletreguera, n f var. ling.
- ca lletrera de monte, n f var. ling.
- ca lletreresa de marina, n f var. ling.
- ca llettresa, n f var. ling.
- ca lleturigu, n m var. ling.
- ca llitresa, n f var. ling.
- nc Euphorbia characias L. subsp. characias
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
-
1. La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a "llet de T(e)resa", d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
2. Lleturigu (SANNA ortografia lletúligo) és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) latturigu.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lleteresa vera, n f
- ca lleteresa vesquera, n f sin. compl.
- ca lletrera de vesc, n f sin. compl.
- ca bambollera, n f alt. sin.
- ca bofeguera, n f alt. sin.
- ca escampador, n m alt. sin.
- ca eufòrbia, n f alt. sin.
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca herba del frare, n f alt. sin.
- ca herba del frare vellosa, n f alt. sin.
- ca herba lletera, n f alt. sin.
- ca llerca, n f alt. sin.
- ca llerqueres, n f pl alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera d'enviscar, n f alt. sin.
- ca lletera de vesc, n f alt. sin.
- ca lletera de visc, n f alt. sin.
- ca lletera gran, n f alt. sin.
- ca lletera major, n f alt. sin.
- ca lletera vera, n f alt. sin.
- ca lletera visquera, n f alt. sin.
- ca lleterassa, n f alt. sin.
- ca lleteres, n f pl alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa de marina, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lletraga, n f alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletrera borda, n f alt. sin.
- ca lletrera d'enviscar, n f alt. sin.
- ca lletrera de marina, n f alt. sin.
- ca lletrera de muntanya, n f alt. sin.
- ca lletrera de visc, n f alt. sin.
- ca lletrera mascle, n f alt. sin.
- ca lletrera vera, n f alt. sin.
- ca lletrera visquera, n f alt. sin.
- ca lletreres, n f pl alt. sin.
- ca lletreres bordes, n f pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca manxiula, n f alt. sin.
- ca metzines, n f pl alt. sin.
- ca Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca Teresa, n f alt. sin.
- ca visquera, n f alt. sin.
- ca xurrera, n f alt. sin.
- ca lleitresa, n f var. ling.
- ca llertresa, n f var. ling.
- ca llet de santa Tresa, n f var. ling.
- ca lletatresa, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca lletranera, n f var. ling.
- ca lletreguera, n f var. ling.
- ca lletrera de monte, n f var. ling.
- ca lletreresa de marina, n f var. ling.
- ca llettresa, n f var. ling.
- ca lleturigu, n m var. ling.
- ca llitresa, n f var. ling.
- nc Euphorbia characias L. subsp. characias
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
-
1. La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a "llet de T(e)resa", d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
2. Lleturigu (SANNA ortografia lletúligo) és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) latturigu.
<Esport > Esports de pilota > Futbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>
- ca paret, n f
- ca teva-meva, n m sin. compl.
- es pared
- es uno-dos
- fr passe et va
- fr une-deux
- it uno-due
- en give and go
- en wall pass
- de Doppelpass
<Esport > Esports de pilota > Futbol>
Definición
<09 Esports de pilota>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca paret, n f
- ca passa-i-va [HANDBOL], n m sin. compl.
- ca passada de paret [HOQUEI HER], n f sin. compl.
- ca teva-meva [FUTBOL], n m sin. compl.
- ca un-dos, n m sin. compl.
- es pared
- es pase de pared
- es pase y va [HANDBOL]
- es uno-dos
- fr passe et va
- fr une-deux
- en deflected pass
- en give and go
- en wall pass
<Esport > 09 Esports de pilota>
Definición
Nota
- En futbol, és una paret la paret doble.
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca paret de trava, n f
- es pared de arriostramiento
- es pared de traba
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
Definición
Perquè una paret de trava sigui efectiva ha de mantenir continuïtat en vertical des del fonament i ha de trobar-se connectada adequadament (és a dir, lligada a través de la trava que proporcionen les filades de l'obra de fàbrica) amb les parets de càrrega que estabilitza.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca peça de trava, n f
- es tope
<Construcció > Obres públiques>
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca plec ileocecal, n m
- ca plec de Treves, n m sin. compl.
- ca plec ileoapendicular, n m sin. compl.
- es pliegue de Treves
- es pliegue ileocecal
- en ileocecal fold
- en Treve's fold
- TA plica ileocaecalis
<Anatomia>
