Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "trigar" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comerciar, v intr
  • ca  tractar, v intr sin. compl.
  • es  comerciar
  • es  tratar

<Dret>

Definición
Fer comerç, comprar i vendre o bescanviar productes o serveis.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Algunes empreses catalanes tenen la intenció de comerciar en nous mercats per sortir de la crisi.

    Ex.: Les empreses que tracten en béns que no són de primera necessitat sovint tenen més dificultats a l'hora de fer-se un lloc en el mercat.

    [tractar: Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició en.]

cosir cosir

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  cosir, v tr
  • es  bridar
  • es  coser
  • fr  brider
  • fr  coudre
  • fr  trousser
  • en  truss, to

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Preparació>

Definición
Passar un fil o un cordill amb una agulla a través d'una peça de carn, una au o un peix per tal que no perdi la forma i la consistència mentre es cou.
cribrar cribrar

<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cribrar, v tr
  • es  cribar
  • fr  cribler
  • en  screen, to

<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Definición
Sotmetre un conjunt d'elements a un procés de cribratge.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  cridar, v tr
  • es  llamar

<Dret civil > Dret de successions>

Definición
Designar una persona en un títol successori.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  cridar, v tr
  • ca  invocar, v tr
  • es  invocar
  • es  llamar
  • fr  appeler
  • it  richiamare
  • en  invoke, to

<Localització > Terminologia>

Definición
Demanar l'execució immediata d'un programa, una rutina, una funció o un procés.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cridar, v tr
  • es  llamar

<Dret>

Definición
Designar {una persona} en un títol successori.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La voluntat del testador era cridar els seus nets com a fideïcomissaris.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cridar, v tr
  • es  llamar

<Dret>

Definición
Convidar {algú}, especialment pronunciant el seu nom, a venir o a anar a un lloc.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els aspirants a la plaça han estat cridats a les proves.
defecte tritanomalòpic defecte tritanomalòpic

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Fuente de la imagen del término

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  defecte tritanomalòpic
  • en  tritan defect

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  disparador, n m
  • es  disparador, n m
  • fr  déclencheur, n m
  • fr  détente, n m
  • en  trigger, n
  • en  tripper, n
  • de  Auslöser Foto, n m
  • de  Ausrücker, n m

<Enginyeria>

disparador disparador

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  disparador, n m
  • es  disparador
  • en  trigger

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades>

Definición
Conjunt d'instruccions que implementen un procediment que s'executa automàticament en resposta a certs tipus d'esdeveniments que tenen lloc en una taula particular d'una base de dades, típicament quan es duen a terme sentències que modifiquen les dades, com ara INSERT, UPDATE o DELETE, del llenguatge SQL.

Nota

  • 1. Els disparadors poden servir per a restringir l'accés a dades específiques, realitzar transaccions subsegüents o revisar modificacions de les dades. En canvi, no poden dur a terme operacions de COMMIT o ROLLBACK, no permeten revisar la recuperació de dades via SELECT i no accepten paràmetres o arguments en temps d'execució.

    2. Una programació poc acurada de disparadors pot corrompre les taules de la base de dades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8