Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Área temática

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "trivi" dentro de todas las áreas temáticas

balanç de triti

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca balanç de triti, n m
es balance de tritio
en tritium balance

crioll anglès de Trinitat

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca crioll anglès de Trinitat
de Trinidadian Creole Englisch
en Trinidad English Creole
en Black English sin. compl.
en Black English sin. compl.
en Broken English sin. compl.
en broken english sin. compl.
en English Dialect sin. compl.
en english dialect sin. compl.
en English Trini sin. compl.
en English trini sin. compl.
en Trinidad Vernacular English sin. compl.
en trinidad vernacular english sin. compl.
en Trinidanian Creole English sin. compl.
en trinidanian Creole English sin. compl.
es criollo inglés de Trinitat
es black english sin. compl.
es broken english sin. compl.
es english dialect sin. compl.
es english trini sin. compl.
es trinidad vernacular english sin. compl.
es trinidanian creole english sin. compl.
eu trinidad ingelesean kreolera
eu black english sin. compl.
eu broken english sin. compl.
eu english dialect sin. compl.
eu english trini sin. compl.
eu trinidad vernacular english sin. compl.
eu trinidanian creole english sin. compl.
fr créole anglais de Trinité
fr anglais des Noirs sin. compl.
fr broken English sin. compl.
fr english dialect sin. compl.
gl crioulo inglés de Trinitat
gl black english sin. compl.
gl broken english sin. compl.
gl english dialect sin. compl.
gl english trini sin. compl.
gl trinidad vernacular english sin. compl.
gl trinidanian creole english sin. compl.
it creolo inglese di Trinidad
it black english sin. compl.
it broken english sin. compl.
it english dialect sin. compl.
it english trini sin. compl.
it trinidad vernacular english sin. compl.
it trinidanian creole english sin. compl.
nl Creools Engels op Trinidad
nl Broken English sin. compl.
nl Engels-Creools van Trinidad sin. compl.
nl English dialect sin. compl.
nl Trinidadiaans Engels-Creools sin. compl.
pt crioulo inglês da Trinitat
pt black english sin. compl.
pt broken english sin. compl.
pt english dialect sin. compl.
pt english trini sin. compl.
pt trinidad vernacular english sin. compl.
pt trinidanian creole english sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Trinitat i Tobago>

Definición

Descobertes per Colom el 1498, l'illa de Trinitat fou colonitzada pels espanyols (1532), mentre que Tobago no fou ocupada fins al 1642, en primer lloc per holandesos i després per francesos. Les dues illes van ser unides políticament el 1888 i van accedir a la independència el 1960.

Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823, l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.

Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.

Com hem vist, a Trinitat es va desenvolupar un crioll de base francesa, que encara conserva uns pocs parlants, i un crioll de base anglesa. La informació sobre aquest darrer crioll no és gaire clara. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local de Trinitat, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. Altres autors fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll. Tampoc és gaire clar si cal considerar de manera independent el crioll de Tobago, o bé es tracta d'una variant de la mateixa llengua, més conservadora pel que fa als trets criolls.

A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc.

Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.

damer de la blenera

<Zoologia > Insectes>

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca damer de la blenera, n m
es doncella modesta, n f
fr mélitée du bouillon-blanc, n f
it melitaea di Diana, n f
en lesser spotted fritillary, n
nc Melitaea trivia

<Zoologia > Insectes>

Definición

Taxonomia: Nimfàlids > Nimfalins > Melitaea

grívia

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca grívia, n f
ca griva, n f sin. compl.
ca massot, n m sin. compl.
ca massot verd, n m sin. compl.
ca mostela, n f sin. compl.
ca mustela, n f sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca tord massot, n m sin. compl.
ca tord massotell, n m sin. compl.
ca tord negre, n m sin. compl.
ca tord verd, n m sin. compl.
ca xinet, n m sin. compl.
ca xucla, n f sin. compl.
ca glívia, n f var. ling.
ca grèvia, n f var. ling.
ca grivi, n f var. ling.
ca grivia, n f var. ling.
ca masot, n m var. ling.
ca masòt, n m var. ling.
ca tord-massot, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca tórt, n m var. ling.
ca tort negre, n m var. ling.
ca tort vert, n m var. ling.
ca torts, n m pl var. ling.
ca turt, n m var. ling.
nc Labrus viridis
nc Labrus festivus var. ling.
nc Labrus luscus var. ling.
nc Labrus turdus var. ling.
es bodion verde
es bodión verde
es budión
es tordo
es tordo verde
fr labre verd
fr labre vert
fr perroquet
it leppo
en ballan wrasse
en cuckoo wcasse
en green wrasse
de Grüne Lippfisch
de Grüner Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

grívia

<Zoologia > Peixos>

ca grívia, n f
ca griva, n f sin. compl.
ca massot, n m sin. compl.
ca massot verd, n m sin. compl.
ca mostela, n f sin. compl.
ca mustela, n f sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca tord massot, n m sin. compl.
ca tord massotell, n m sin. compl.
ca tord negre, n m sin. compl.
ca tord verd, n m sin. compl.
ca xinet, n m sin. compl.
ca xucla, n f sin. compl.
ca glívia, n f var. ling.
ca grèvia, n f var. ling.
ca grivi, n f var. ling.
ca grivia, n f var. ling.
ca masot, n m var. ling.
ca masòt, n m var. ling.
ca tord-massot, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca tórt, n m var. ling.
ca tort negre, n m var. ling.
ca tort vert, n m var. ling.
ca torts, n m pl var. ling.
ca turt, n m var. ling.
nc Labrus viridis
nc Labrus festivus var. ling.
nc Labrus luscus var. ling.
nc Labrus turdus var. ling.
es bodion verde
es bodión verde
es budión
es tordo
es tordo verde
fr labre verd
fr labre vert
fr perroquet
it leppo
en ballan wrasse
en cuckoo wcasse
en green wrasse
de Grüne Lippfisch
de Grüner Lippfisch

<Peixos > Làbrids>

tord lloro [mascle]

<Ciències de la vida>

ca tord lloro [mascle], n m
ca tord pastanaga [femella], n m
ca bestenaga [femella], n f sin. compl.
ca carall de rei, n m sin. compl.
ca gallet del rei, n m sin. compl.
ca griva, n f sin. compl.
ca grívia [femella], n f sin. compl.
ca joglar, n m sin. compl.
ca lloro, n m sin. compl.
ca massot, n m sin. compl.
ca músic, n m sin. compl.
ca músic [femella], n m sin. compl.
ca músic de fora [mascle], n m sin. compl.
ca papagai, n m sin. compl.
ca pastanaga, n f sin. compl.
ca pastanaga [femella], n f sin. compl.
ca roquer, n m sin. compl.
ca sanut, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca tord blanc, n m sin. compl.
ca tord ver, n m sin. compl.
ca xucla, n f sin. compl.
ca xuclà, n m sin. compl.
ca xucla blanqueta, n f sin. compl.
ca bastenaga, n f var. ling.
ca cenit, n m var. ling.
ca grèvies, n f pl var. ling.
ca grivi, n f var. ling.
ca grivia, n f var. ling.
ca grivies, n f pl var. ling.
ca jular, n m var. ling.
ca music, n m var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca pastenaga, n f var. ling.
ca pastenague, n f var. ling.
ca ruqué, n m var. ling.
ca sanit, n m var. ling.
ca senit, n m var. ling.
ca sucla, n f var. ling.
ca sucla blanqueta, n f var. ling.
ca suda blanqueta, n f var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca tort blanc, n m var. ling.
ca tort blanch, n m var. ling.
ca xuclá, n m var. ling.
ca xular, n m var. ling.
nc Labrus mixtus
nc Labrus bimaculatus var. ling.
nc Labrus carneus var. ling.
nc Labrus quadrimaculatus var. ling.
nc Labrus trimaculatus var. ling.
es gallano
es gallito de rey
es gallito del rey
es gargano
es martina
es tordo de mar
es zorzal
fr coquette
fr labre môlé
fr vieille coquette
it labro pavone
en cucko wrasse
en cuckoo-wrasse
de gemeiner Lippfisch
de Streifenlippfisch

<Peixos > Làbrids>

tord lloro [mascle]

<Zoologia > Peixos>

ca tord lloro [mascle], n m
ca tord pastanaga [femella], n m
ca bestenaga [femella], n f sin. compl.
ca carall de rei, n m sin. compl.
ca gallet del rei, n m sin. compl.
ca griva, n f sin. compl.
ca grívia [femella], n f sin. compl.
ca joglar, n m sin. compl.
ca lloro, n m sin. compl.
ca massot, n m sin. compl.
ca músic, n m sin. compl.
ca músic [femella], n m sin. compl.
ca músic de fora [mascle], n m sin. compl.
ca papagai, n m sin. compl.
ca pastanaga, n f sin. compl.
ca pastanaga [femella], n f sin. compl.
ca roquer, n m sin. compl.
ca sanut, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca tord blanc, n m sin. compl.
ca tord ver, n m sin. compl.
ca xucla, n f sin. compl.
ca xuclà, n m sin. compl.
ca xucla blanqueta, n f sin. compl.
ca bastenaga, n f var. ling.
ca cenit, n m var. ling.
ca grèvies, n f pl var. ling.
ca grivi, n f var. ling.
ca grivia, n f var. ling.
ca grivies, n f pl var. ling.
ca jular, n m var. ling.
ca music, n m var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca pastenaga, n f var. ling.
ca pastenague, n f var. ling.
ca ruqué, n m var. ling.
ca sanit, n m var. ling.
ca senit, n m var. ling.
ca sucla, n f var. ling.
ca sucla blanqueta, n f var. ling.
ca suda blanqueta, n f var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca tort blanc, n m var. ling.
ca tort blanch, n m var. ling.
ca xuclá, n m var. ling.
ca xular, n m var. ling.
nc Labrus mixtus
nc Labrus bimaculatus var. ling.
nc Labrus carneus var. ling.
nc Labrus quadrimaculatus var. ling.
nc Labrus trimaculatus var. ling.
es gallano
es gallito de rey
es gallito del rey
es gargano
es martina
es tordo de mar
es zorzal
fr coquette
fr labre môlé
fr vieille coquette
it labro pavone
en cucko wrasse
en cuckoo-wrasse
de gemeiner Lippfisch
de Streifenlippfisch

<Peixos > Làbrids>

triti

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

ca triti, n m
es tritio
en tritium

<Física>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

ca n m
es n m
fr n m
en
sbl
sbl

<Física > Física nuclear>, <Física > Física atòmica>

Definición

Nota

<Química>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

ca n m
es n m
en n
sbl
sbl

<Química > Química inorgànica>