Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "visible" dentro de todas las áreas temáticas
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca fusible, n m
- ca plom, n m sin. compl.
- es cortacircuitos, n m
- es fusible, n m sin. compl.
- es plomo, n m sin. compl.
- fr fusible, n m
- eu fusible, n
- eu zirkuitu-ebakitzaile, n
- eu zirkuitu-etengailu, n
<Fusteria > Construccions>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-12-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca grànul de secreció, n m
- ca vesícula de secreció, n f
- es gránulo de secreción
- es vesícula secretora
- es vesícula secretoria
- en secretory granule
- en secretory vesicle
<Biologia cel·lular > Citologia animal i vegetal>
Definición
<Ciències de la vida > Biologia cel·lular>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-12-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca grànul de secreció, n m
- ca vesícula de secreció, n f
- es gránulo de secreción
- es vesícula secretora
- es vesícula secretoria
- en secretory granule
- en secretory vesicle
<Biologia cel·lular > Citologia animal i vegetal>
Definición
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grívia, n f
- ca bestenaga, n f sin. compl.
- ca mabre, n m sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca pintat, n m sin. compl.
- ca sula blanqueta, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord blau, n m sin. compl.
- ca tord grívia, n m sin. compl.
- ca tord verd, n m sin. compl.
- ca xinet, n m sin. compl.
- ca crivia, n f var. ling.
- ca crívia, n f var. ling.
- ca grivia, n f var. ling.
- ca mustele, n f var. ling.
- nc Labrus bergylta
- nc Labrus berggylta var. ling.
- nc Labrus maculatus var. ling.
- es maragota
- es pinto
- es vaqueta
- fr vieille
- fr vielle
- it spingola
- it tordo
- en ballan wrasse
- en wrasse
- de Lippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grívia, n f
- ca bestenaga, n f sin. compl.
- ca mabre, n m sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca pintat, n m sin. compl.
- ca sula blanqueta, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord blau, n m sin. compl.
- ca tord grívia, n m sin. compl.
- ca tord verd, n m sin. compl.
- ca xinet, n m sin. compl.
- ca crivia, n f var. ling.
- ca crívia, n f var. ling.
- ca grivia, n f var. ling.
- ca mustele, n f var. ling.
- nc Labrus bergylta
- nc Labrus berggylta var. ling.
- nc Labrus maculatus var. ling.
- es maragota
- es pinto
- es vaqueta
- fr vieille
- fr vielle
- it spingola
- it tordo
- en ballan wrasse
- en wrasse
- de Lippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca grívia, n m
- ca bestenaga, n f sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca pintat, n m sin. compl.
- ca sula blanqueta, n f sin. compl.
- ca tord grívia, n m sin. compl.
- ca xinet, n m sin. compl.
- es maragota, n f
- es pinto, n m
- es vaqueta, n f
- fr vieille, n f
- it spingola, n f
- en ballan wrasse, n
- de Gefleckter Lippfisch, n m
- nc Labrus bergylta
<Zoologia > Peixos>
Definición
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.
- ca habitable, adj
- es habitable, adj
- es vivible, adj
- fr agréable à vivre, adj
- fr habitable, adj
- fr vivable, adj
- it abitabile, adj
- it vivibile, adj
- en livable [US], adj
- en liveable [GB], adj var. ling.
<Mobilitat sostenible > Espai de mobilitat > Urbanisme>
Definición
Nota
- 1. Per a establir en quin grau és habitable un entorn es prenen en consideració, fonamentalment, l'accés a l'habitatge, la disponibilitat de llocs de feina, l'atenció sanitària, el sistema educatiu, l'oferta cultural, la qualitat ambiental i la infraestructura de mobilitat.
- 2. Habitualment les ciutats més habitables segons els diversos organismes que ho estudien són australianes, nord-americanes, del nord d'Europa, austríaques i alemanyes.
- 3. El conjunt de condicions que fan habitable un entorn és l'habitabilitat d'aquest entorn.
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca habitable, adj
- es habitable, adj
- es vivible, adj
- fr agréable à vivre, adj
- fr habitable, adj
- fr vivable, adj
- it abitabile, adj
- it vivibile, adj
- en livable [US], adj
- en liveable [GB], adj var. ling.
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
Definición
Nota
- 1. Per a establir en quin grau és habitable un entorn es prenen en consideració, fonamentalment, l'accés a l'habitatge, la disponibilitat de llocs de feina, l'atenció sanitària, el sistema educatiu, l'oferta cultural, la qualitat ambiental i la infraestructura de mobilitat.
- 2. Habitualment les ciutats més habitables segons els diversos organismes que ho estudien són australianes, nord-americanes, del nord d'Europa, austríaques i alemanyes.
- 3. El conjunt de condicions que fan habitable un entorn és l'habitabilitat d'aquest entorn.
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca inhabilita les funcions no admeses per aquests navegadors
- en disable features not supported by these browsers
<Localització > Fraseologia>
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca inhabilitar, v tr
- es inhabilitar
- en disable, to
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Interfícies d'usuari>
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
