Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Área temática

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "vitualla" dentro de todas las áreas temáticas

cartó vitel·la

<Indústria paperera>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca cartó vitel·la, n m
es cartón vitela
fr carton vélin
en vellum board

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria paperera>

potencial evocat visual anormal

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca potencial evocat visual anormal
en abnormal visually evoked potential

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Símptomes, signes i afeccions difícils de definir>

vidalba

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca vidalba, n f
ca gessamí de burro, n m sin. compl.
ca herba de les llagues, n f sin. compl.
ca manxiula, n f sin. compl.
ca redorta fumadora, n f sin. compl.
ca ridorta, n f sin. compl.
ca vediguera, n f sin. compl.
ca bressol de Maria, n m alt. sin.
ca clemàtide, n f alt. sin.
ca gessamí d'ase, n m alt. sin.
ca herba de Job, n f alt. sin.
ca herba de llagues, n f alt. sin.
ca herba pollera, n f alt. sin.
ca llessamí d'ase, n m alt. sin.
ca llessamí de burro, n m alt. sin.
ca lligabosc, n m alt. sin.
ca pelendengues, n f pl alt. sin.
ca redorta, n f alt. sin.
ca ridorta fumadora, n f alt. sin.
ca ridortes, n f pl alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca tabiquera, n f alt. sin.
ca vidalba comuna, n f alt. sin.
ca vidalba vera, n f alt. sin.
ca vidalbera, n f alt. sin.
ca vidalbes, n f pl alt. sin.
ca vidiella, n f alt. sin.
ca vidiella blanca, n f alt. sin.
ca vidielles, n f pl alt. sin.
ca virumbelles, n f pl alt. sin.
ca bidauba, n f var. ling.
ca botigueres, n f pl var. ling.
ca didorta, n f var. ling.
ca didortes, n f pl var. ling.
ca guidauba, n f var. ling.
ca guidauva, n f var. ling.
ca llidortes, n f pl var. ling.
ca meliguera, n f var. ling.
ca pidaua, n f var. ling.
ca ridolta, n f var. ling.
ca ridoltes, n f pl var. ling.
ca ritorta, n f var. ling.
ca vadiella, n f var. ling.
ca vederra, n f var. ling.
ca vedriera, n f var. ling.
ca verdigueres, n f pl var. ling.
ca veriguera, n f var. ling.
ca vidalbo, n m var. ling.
ca vidalvera, n f var. ling.
ca vidarsa, n f var. ling.
ca vidauba, n f var. ling.
ca vidaubero, n m var. ling.
ca vidaubo, n m var. ling.
ca vidauga, n f var. ling.
ca vidauma, n f var. ling.
ca vidaura, n f var. ling.
ca vidigarsa, n f var. ling.
ca vidiguera, n f var. ling.
ca vidriella, n f var. ling.
ca vidriella blanca, n f var. ling.
ca vidriguera, n f var. ling.
ca vidriol, n m var. ling.
ca villalbera, n f var. ling.
ca viriguera, n f var. ling.
nc Clematis vitalba L.

<Botànica > ranunculàcies>

vidalba

<Ciències de la vida>

ca vidalba, n f
ca gessamí de burro, n m sin. compl.
ca herba de les llagues, n f sin. compl.
ca manxiula, n f sin. compl.
ca redorta fumadora, n f sin. compl.
ca ridorta, n f sin. compl.
ca vediguera, n f sin. compl.
ca bressol de Maria, n m alt. sin.
ca clemàtide, n f alt. sin.
ca gessamí d'ase, n m alt. sin.
ca herba de Job, n f alt. sin.
ca herba de llagues, n f alt. sin.
ca herba pollera, n f alt. sin.
ca llessamí d'ase, n m alt. sin.
ca llessamí de burro, n m alt. sin.
ca lligabosc, n m alt. sin.
ca pelendengues, n f pl alt. sin.
ca redorta, n f alt. sin.
ca ridorta fumadora, n f alt. sin.
ca ridortes, n f pl alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca tabiquera, n f alt. sin.
ca vidalba comuna, n f alt. sin.
ca vidalba vera, n f alt. sin.
ca vidalbera, n f alt. sin.
ca vidalbes, n f pl alt. sin.
ca vidiella, n f alt. sin.
ca vidiella blanca, n f alt. sin.
ca vidielles, n f pl alt. sin.
ca virumbelles, n f pl alt. sin.
ca bidauba, n f var. ling.
ca botigueres, n f pl var. ling.
ca didorta, n f var. ling.
ca didortes, n f pl var. ling.
ca guidauba, n f var. ling.
ca guidauva, n f var. ling.
ca llidortes, n f pl var. ling.
ca meliguera, n f var. ling.
ca pidaua, n f var. ling.
ca ridolta, n f var. ling.
ca ridoltes, n f pl var. ling.
ca ritorta, n f var. ling.
ca vadiella, n f var. ling.
ca vederra, n f var. ling.
ca vedriera, n f var. ling.
ca verdigueres, n f pl var. ling.
ca veriguera, n f var. ling.
ca vidalbo, n m var. ling.
ca vidalvera, n f var. ling.
ca vidarsa, n f var. ling.
ca vidauba, n f var. ling.
ca vidaubero, n m var. ling.
ca vidaubo, n m var. ling.
ca vidauga, n f var. ling.
ca vidauma, n f var. ling.
ca vidaura, n f var. ling.
ca vidigarsa, n f var. ling.
ca vidiguera, n f var. ling.
ca vidriella, n f var. ling.
ca vidriella blanca, n f var. ling.
ca vidriguera, n f var. ling.
ca vidriol, n m var. ling.
ca villalbera, n f var. ling.
ca viriguera, n f var. ling.
nc Clematis vitalba L.

<Botànica > ranunculàcies>

vidalba

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca vidalba, n f
es hierba de los pordioseros, n f
fr clématite, n f
fr herbe aux gueux, n f
fr vigne-blanche, n f
en old man's beard, n
en traveller's joy, n
nc Clematis vitalba

vidalba

<Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca vidalba, n f
ca herba bromera, n f sin. compl.
ca herba de Job, n f sin. compl.
ca herba de les llagues, n f sin. compl.
ca ridorta, n f sin. compl.
ca vidiella, n f sin. compl.
es clemátide
en clematis
nc Clematis vitalba

<Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

Definición

Liana (Clematis vitalba) de la família de les ranunculàcies, que, en medicina popular, ha estat emprada contra la ronya.

És rubefaent i vesicant, i tòxica per via interna.

vitel·la

<Indústria > Indústria de la pell > Pells>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca vitel·la, n f
es vitela

<Indústria > Indústria de la pell > Pells>

Definición

Pell de vedell nonat adobada com el pergamí, però més fina i llisa, que serveix per a escriure-hi o pintar-hi.

Nota

La dificultat de l'obtenció en limità l'ús als còdexs més luxosos.

vitel·la

<Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca vitel·la, n f
ca pergamí vitulí, n m sin. compl.
es vitela
fr vélin
en vellum

<Biblioteconomia. Documentació > Bibliografia>

Definición

Pell de vedell nonat adobada com el pergamí, però més fina i llisa, que serveix per a escriure-hi o pintar-hi.

vitel·la

ca vitel·la, n f
es vitela
fr vélin
en vellum

<Indústria > Indústria de la pell > Productes i tipus de pells>

vitrall

<Construcció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca vitrall, n m
es vidriera artística
es vidriera de colores
es vitral

<Construcció>

Definición

Vidriera, generalment de colors, construïda amb vidres emplomats i muntada sobre un bastiment metàl·lic.