Cercaterm

Nota

• Els dos predicadors del wahhabisme van ser un cap de tribu, Muhàmmad ibn Saud, i sobretot Muhàmmad ibn Abd al-Wahhab. Aquest últim volia tornar a la puresa original de l'islam i condemnava en particular les pràctiques populars com el culte als sants i el pelegrinatge a les seves tombes; imposava la barba als homes, prohibia la promiscuïtat pública entre homes i dones i cridava al gihad contra els xiïtes. Els wahhabites van destruir el lloc sant xiïta a Karbala (a l'Iraq), i també mesquites i mausoleus a la Meca i Medina. En reacció a això, els otomans, dels qui depenia Aràbia en aquella època, van enderrocar la primera dinastia wahhabita el 1818. Però els wahhabites van reconstruir un estat al sud d'Aràbia: Abd al-Aziz ibn Saud es va proclamar el cap del regne de l'Aràbia Saudita. El rigor islàmic i el petroli van donar una dimensió internacional a la dinastia. Posseïdor d'enormes mitjans econòmics, el wahhabisme fa construir mesquites en tot el món islàmic i intenta imposar la seva visió rigorista de l'islam, sobretot respecte de les dones, que no tenen pràcticament cap dret.