Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari d'homeopatia

Xavier Cabré

Presentación
  • ca  escala cinquantamil·lesimal, n f
  • ca  escala Q, n f
  • ca  escala LM, n f sin. compl.
  • es  escala cincuentamilesimal
  • es  escala LM
  • es  escala Q
  • fr  échelle cinquante-millésimale
  • fr  échelle LM
  • en  fifty millesimal scale
  • en  LM scale
  • en  50-millesimal scale
  • en  Q scale
  • en  quinquagenimillesimal scale
  • en  quinquagintamillesimal scale

Definición
Escala de dinamització dels medicaments obtinguts de la desconcentració progressiva d'una part d'una trituració 3C en 50.000 parts d'un diluent tantes vegades com calgui per obtenir el grau de dinamització desitjat.

Nota

  • 1. La descripció d'aquesta escala va ser inclosa a la sisena edició de l'Òrganon de Hahnemann, escrita entre els anys 1833 i 1842, però no es va donar a conèixer al món mèdic fins a l'any 1921, en què es va publicar.

    2. Els medicaments obtinguts amb aquesta escala es poden administrar freqüentment, sempre que estiguin ben indicats, amb pocs o nuls riscos d'efectes adversos, i segons Hahnemann actuen de manera més ràpida i suau que els de l'escala centesimal.

    3. Aquesta escala també es coneix com a quinquagintamil·lesimal i li correspon el símbol Q, encara que és molt habitual l'ús de la denominació escala LM, que és incorrecta perquè la xifra romana corresponent a 50.000 és Ľ no LM. 4. Quan el medicament adopta la forma de glòbul es representa amb el símbol Q 0/ i en el denominador s'escriu el grau de dinamització assolit: Q 0/1, Q 0/2, Q 0/3, etc. També és habitual la notació 1Q, 2Q, 3Q, etc.
  • ca  espagíria, n f
  • ca  teràpia espagírica, n f
  • es  espagiria
  • es  terapia espagírica
  • fr  spagyrie
  • fr  spagythérapie
  • fr  thérapie spagyrique
  • en  spagyric therapy
  • en  spagyrics

Definición
Sistema terapèutic d'origen alquímic que té una concepció holística de l'ésser humà i que es caracteritza per seguir un mètode de preparació dels medicaments consistent a separar els components de les matèries primeres i després tornar-los a reunir per mitjà de diversos procediments, amb l'objectiu d'intensificar i ampliar els seus poders curatius, i per la prescripció de medicaments segons la correspondència cosmològica amb els òrgans que es volen tractar.

Nota

  • 1. Sistema descrit per Paracels a l'obra Paragranum i per J. R. Glauber a la Pharmacopeia Spagyrica.

    2. En l'elaboració de tintures mare estàndard d'origen vegetal s'eliminen els residus de la planta després del procés d'espremuda, mentre que les tintures mare espagíriques contenen sals solubles obtingudes de la calcinació i incineració dels residus vegetals, de manera que s'aprofiten pràcticament tots els components de la planta original.

    3. Del grec spao, 'separar', i ageiren, 'reunir'.
  • ca  espremuda, n f
  • es  expresión
  • fr  expression
  • en  expression

Definición
Procediment utilitzat en l'elaboració d'una tintura mare consistent en el premsatge de vegetals frescos per extreure'n el suc que conté els principis medicinals i que posteriorment serà sotmès a maceració.
essència floral de Bach essència floral de Bach

  • ca  remei floral de Bach, n m
  • ca  essència floral de Bach, n f sin. compl.
  • ca  flor de Bach, n f sin. compl.
  • es  esencia floral de Bach
  • es  flor de Bach
  • es  remedio floral de Bach
  • fr  essence florale de Bach
  • fr  fleur de Bach
  • fr  remède floral de Bach
  • en  Bach flower
  • en  Bach flower essence
  • en  Bach flower remedy

Definición
Cadascun dels trenta-vuit remeis que s'extreuen majoritàriament, en forma d'essència o d'infusió, de flors boscanes de la regió de Gal·les i que s'utilitzen terapèuticament per a reequilibrar estats mentals negatius i superar conflictes psíquics no resolts que es considera que són l'origen de les malalties.

Nota

  • 1. E. Bach, que va adquirir un ampli coneixement de la farmacopea homeopàtica i que va elaborar diferents nosodes, va ser el descobridor de les propietats curatives d'aquestes flors.

    2. A diferència de l'homeopatia, la prescripció dels remeis florals de Bach es fonamenta únicament en els aspectes psíquics i emocionals i ignora del tot la constitució del pacient i les manifestacions físiques que l'acompanyen en emmalaltir. Els remeis es presenten en flascons i s'administren en gotes després de diluir-los en aigua, a la qual s'afegeix una dosi mínima d'un alcohol natural, habitualment conyac, que serveix com a substància preservativa.

    3. En altres països s'han elaborat molts altres remeis florals seguint un mètode semblant al proposat per E. Bach.
  • ca  alcohol etílic, n m
  • ca  etanol, n m sin. compl.
  • es  alcohol etílico
  • es  etanol
  • fr  alcool éthylique
  • fr  éthanol
  • en  ethanol
  • en  ethyl alcohol

Definición
Alcohol primari que s'utilitza com a vehicle en la preparació de tintures mare i dilucions o per a conservar la forma líquida d'un medicament.

Nota

  • En la preparació d'una tintura mare s'utilitza alcohol etílic de diferents graduacions segons el grau d'humitat de la matèria primera de què es parteix. En una dilució s'utilitza alcohol etílic de 70-80°. En la conservació de la forma líquida d'un medicament s'utilitza alcohol etílic de 20º.
  • ca  símptoma etiològic, n m
  • ca  etiologia, n f sin. compl.
  • es  etiología
  • es  síntoma etiológico
  • fr  étiologie
  • fr  symptôme étiologique
  • en  aetiological symptom
  • en  aetiology
  • en  etiological symptom
  • en  etiology

Definición
Factor que actua decisivament en l'inici i el posterior desenvolupament d'una malaltia.

Nota

  • 1. Tot i rebre aquesta denominació, en sentit estricte no es tracta d'un símptoma, sinó d'una noxa que afecta el subjecte sensible, que acaba per desenvolupar una malaltia.

    2. Les etiologies tenen una importància cabdal en una repertorització i són molt indicatives del remei adequat que cal prescriure. Són etiologies, per exemple, un gran ensurt, una decepció afectiva, un traumatisme, un part dificultós, un procés infecciós o una intoxicació.

    3. En alguns repertoris, les etiologies psíquiques s'agrupen en el capítol que rep el nom de Ment, sota l'entrada trastorns per, en anglès ailments from.
exacerbació aguda del miasma crònic exacerbació aguda del miasma crònic

  • ca  exacerbació aguda del miasma crònic, n f
  • es  exacerbación aguda del miasma crónico
  • fr  exacerbation aiguë du miasme chronique
  • en  acute exacerbation of the chronic miasm

Definición
Aparició en un pacient de símptomes d'una malaltia, de manera sobtada, intensa i breu, com a conseqüència de l'activitat d'un miasma crònic.

Nota

  • Cal saber distingir un episodi aïllat d'una malaltia aguda d'una exacerbació aguda del miasma crònic perquè pot comportar una solució terapèutica diferent. Un exemple en seria l'aparició recidivant d'una cistitis com a conseqüència de la reactivació d'un miasma crònic. En aquest cas caldria seguir una estratègia terapèutica adreçada a disminuir l'activitat del miasma, i així tractar la cistitis d'una manera més eficaç que si es tractés únicament l'episodi agut.
  • ca  excipient, n m
  • es  excipiente
  • fr  excipient
  • en  excipient

Definición
Conjunt de tots els components no medicinals d'una forma farmacèutica que serveixen per a assegurar-ne l'estabilitat i facilitar-ne l'administració.

Nota

  • L'excipient més comú en les formes farmacèutiques homeopàtiques sòlides és la lactosa, encara que en determinades presentacions també s'utilitzen altres substàncies, com ara el midó, la goma aràbiga o la glicerina.
  • ca  exoneració, n f
  • es  exoneración
  • fr  exonération
  • en  exoneration

Definición
Eliminació de toxines a través dels emuntoris, especialment la pell i les mucoses.

Nota

  • 1. El miasma psòric té una primera manifestació exonerativa en forma d'erupció, mentre que la primera manifestació exonerativa del miasma sicòtic i el miasma sifilític consisteix, respectivament, en l'aparició de condiloma i de xancre a la mucosa genital.

    2. La supressió de manifestacions exoneratives sol empitjorar l'estat de salut i les manifestacions patològiques deriven cap a parts més internes i òrgans vitals de l'organisme. Per exemple, en el cas d'un miasma, la supressió d'un símptoma primari, com ara una erupció, una berruga o una úlcera, sol provocar el desenvolupament intern de la malaltia.
experimentació patogenètica experimentació patogenètica

  • ca  experimentació patogenètica, n f
  • ca  experimentació patogènica, n f sin. compl.
  • es  experimentación patogenética
  • fr  expérimentation pathogénétique
  • en  pathogenetic experiment
  • en  proving

Definición
Experimentació que es duu a terme amb l'objectiu de conèixer la capacitat curativa d'una substància medicamentosa, i que consisteix a administrar-la a persones sanes i analitzar exhaustivament els efectes que causa.

Nota

  • 1. S'aplica a persones sanes perquè en malalts és difícil destriar els símptomes propis de la malaltia que pateixen i els efectes del medicament que s'experimenta.

    2. L'experimentació patogenètica és una de les grans aportacions de S. Hahnemann a la medicina. Fins llavors l'ús de substàncies amb una finalitat curativa es basava fonamentalment en pressupòsits totalment especulatius.