experimentació patogènica
experimentació patogènica
- ca experimentació patogenètica, n f
- ca experimentació patogènica, n f sin. compl.
- es experimentación patogenética
- fr expérimentation pathogénétique
- en pathogenetic experiment
- en proving
Definición
Experimentació que es duu a terme amb l'objectiu de conèixer la capacitat curativa d'una substància medicamentosa, i que consisteix a administrar-la a persones sanes i analitzar exhaustivament els efectes que causa.
Nota
-
1. S'aplica a persones sanes perquè en malalts és difícil destriar els símptomes propis de la malaltia que pateixen i els efectes del medicament que s'experimenta.
2. L'experimentació patogenètica és una de les grans aportacions de S. Hahnemann a la medicina. Fins llavors l'ús de substàncies amb una finalitat curativa es basava fonamentalment en pressupòsits totalment especulatius.
experimentador | experimentadora
experimentador | experimentadora
- ca experimentador | experimentadora, n m, f
- es experimentador
- fr expérimentateur
- en prover
Definición
Persona sana que participa voluntàriament en una experimentació patogenètica i a la qual s'administra una substància medicamentosa per estudiar-ne els efectes.
Nota
- S'aconsella que els experimentadors siguin tant homes com dones d'edats, races i constitucions diferents a fi de disposar del ventall més ampli de sensacions i manifestacions orgàniques derivat de la diversitat dels subjectes estudiats.
exploració
exploració
- ca exploració, n f
- es exploración
- fr exploration
- en examination
- en exploration
Definición
Examen que fa l'homeòpata a un pacient per mitjà dels sentits o amb l'ajut d'instruments per tal d'avaluar-ne l'estat de salut, complementar la informació obtinguda amb l'anamnesi i establir una diagnosi.
Nota
- Una part de l'exploració homeopàtica comparteix mètodes d'examen amb la medicina convencional, com ara la palpació, la percussió, l'auscultació, la inspecció de la pell i les mucoses, l'examen del pols o la comprovació de reflexos nerviosos, amb els quals es pretén descobrir signes que orientin cap a una diagnosi nosològica. Però, a més, en l'exploració homeopàtica es valora la informació obtinguda a partir de l'observació del llenguatge no verbal, com ara la manera de vestir, d'estrènyer la mà o d'asseure's, la mirada, l'olor corporal o la presentació de plor, que descriu la individualitat del pacient i que pot portar a la consideració de certs medicaments. Alguns del signes adquireixen una rellevància especial, com ara trobar unes extremitats gelades quan hi ha febre, una cara envellida en un infant de pocs mesos o el color de determinades úlceres.
