Back to top
  • ca  coreguaje
  • ca  caquetá sin. compl.
  • ca  carijona sin. compl.
  • ca  chaocha pai sin. compl.
  • ca  correguaje sin. compl.
  • ca  ko'reuaju sin. compl.
  • ca  koreguaje sin. compl.
  • ca  tama sin. compl.
  • cod  kho'rewahi
  • ar  كوريغواخية
  • cy  Coreguaje
  • cy  Caquetá sin. compl.
  • cy  Carijona sin. compl.
  • cy  Chaocha pai sin. compl.
  • cy  Correguaje sin. compl.
  • cy  Ko'reuaju sin. compl.
  • cy  Koreguaje sin. compl.
  • cy  Tama sin. compl.
  • de  Coreguaje
  • de  Caqueta sin. compl.
  • de  Caquetá sin. compl.
  • de  Carijona sin. compl.
  • de  Chaocha Pai sin. compl.
  • de  Correguaje sin. compl.
  • de  Ko'reuaju sin. compl.
  • de  Koreguaje sin. compl.
  • de  Korewahe sin. compl.
  • de  Tama sin. compl.
  • en  Koreguaje
  • en  Caquetá sin. compl.
  • en  Carijona sin. compl.
  • en  Chaocha Pai sin. compl.
  • en  Coreguaje sin. compl.
  • en  Correguaje sin. compl.
  • en  Ko'reuaju sin. compl.
  • en  Tama sin. compl.
  • es  coreguaje
  • es  caquetá sin. compl.
  • es  carijona sin. compl.
  • es  chaocha pai sin. compl.
  • es  correguaje sin. compl.
  • es  ko'reuaju sin. compl.
  • es  koreguaje sin. compl.
  • es  tama sin. compl.
  • eu  koreguajeera
  • eu  caquetá sin. compl.
  • eu  carijona sin. compl.
  • eu  chaocha pai sin. compl.
  • eu  coreguaje sin. compl.
  • eu  correguaje sin. compl.
  • eu  ko'reuaju sin. compl.
  • eu  koreguaje sin. compl.
  • eu  tama sin. compl.
  • fr  coreguaje
  • fr  caquetá sin. compl.
  • fr  carijona sin. compl.
  • fr  chaocha pai sin. compl.
  • fr  correguaje sin. compl.
  • fr  ko'reuaju sin. compl.
  • fr  koreguaje sin. compl.
  • fr  tama sin. compl.
  • gl  coreguaxe
  • gl  caquetá sin. compl.
  • gl  carijona sin. compl.
  • gl  chaocha pai sin. compl.
  • gl  coreguaje sin. compl.
  • gl  correguaje sin. compl.
  • gl  ko'reuaju sin. compl.
  • gl  koreguaje sin. compl.
  • gl  tama sin. compl.
  • it  coreguaje
  • it  caquetá sin. compl.
  • it  carijona sin. compl.
  • it  chaocha pai sin. compl.
  • it  correguaje sin. compl.
  • it  ko'reuaju sin. compl.
  • it  koreguaje sin. compl.
  • it  tama sin. compl.
  • ja  コレグアッヘ語
  • nl  Coreguaje
  • nl  Caquetá sin. compl.
  • nl  Carijona sin. compl.
  • nl  Chaocha Pai sin. compl.
  • nl  Correguaje sin. compl.
  • nl  Ko'reuaju sin. compl.
  • nl  Koreguaje sin. compl.
  • nl  Tama sin. compl.
  • pt  coreguaje
  • pt  caquetá sin. compl.
  • pt  carijona sin. compl.
  • pt  chaocha pai sin. compl.
  • pt  correguaje sin. compl.
  • pt  ko'reuaju sin. compl.
  • pt  koreguaje sin. compl.
  • pt  tama sin. compl.
  • ru  Корегуахе
  • ru  Тама sin. compl.
  • ru  Карихона sin. compl.
  • ru  Коррегуахе sin. compl.
  • ru  Какетá sin. compl.
  • zh  科勒瓜赫语
  • zh  科勒瓜泽、考勒瓜赫、科雷瓦胡、塔马、卡里霍纳、卡盖塔、乔查-帕伊 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Tucano > Occidental, Amèrica > Colòmbia

Definición
L'àrea d'assentaments coreguajes, formada per 25-30 comunitats, s'estén pel sud-est de la ciutat de Florencia (riu Orteguaza i afluents), l'est de Puerto Solano (confluència de l'Orteguaza i el Caquetá) i el nord-est del departament del Putumayo. Inicialment ocupaven el territori del riu Caguán i afluents, però en van emigrar a l'inici del segle XX fugint dels explotadors de cautxú.

Alguns autors esmenten dues variants dialectals: el coreguaje pur i el coreguaje-tama. Aquest darrer és parlat per un grup de tames que s'han integrat en la comunitat coreguaje i n'han adoptat la llengua (el tama, llengua de la mateixa família i branca que el coreguaje, està extingit; la resta de tames parla actualment espanyol). També alguns carijones (família carib) s'han barrejat amb els coreguajes.

La major part dels coreguajes parla espanyol com a segona llengua.
  • ca  cors
  • cod  corsu
  • ar  الكورسيكية
  • cy  Corseg
  • de  Korsika
  • de  Korsisch
  • en  Corsican
  • es  corso
  • eu  korsikera
  • fr  corse
  • gl  corso
  • gl  corsu sin. compl.
  • gn  kórso
  • it  corso
  • ja  コルシカ語
  • nl  Corsicaans
  • oc  còrs
  • pt  corso
  • ru  Корсиканский язык
  • sw  Corsican
  • tmh  Takursit
  • zh  科西嘉语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Oriental, Europa > França

Definición
Llengua parlada a l'illa de Còrsega. Probablement al principi de l'edat mitjana la situació lingüística d'aquesta illa era molt semblant a la de Sardenya, però en esdevenir Còrsega una possessió italiana, a partir del segle XI, s'hi va produir un canvi lingüístic profund. L'arribada de colons del continent i les relacions de tota mena entre aquest i l'illa van provocar la substitució de la parla romànica autòctona per una varietat italiana de base toscana.

Durant la segona meitat del segle XIX, l'ús de l'italià com a idioma de cultura va anar reculant i, paral·lelament, el del francès va anar guanyant terreny. Els parlars corsos, deslligats de la seva varietat tradicional, es van començar a utilitzar com a llengua literària a la fi del segle XIX i l'inici del XX. D'ençà d'aleshores, la idea de l'existència d'una llengua corsa autònoma, diferent de qualsevol altra, s'ha anat afermant en la societat illenca fins a esdevenir gairebé general.

Avui, però, la situació del cors és força precària: molts corsos han hagut d'emigrar i, en canvi, ha arribat a l'illa una immigració nombrosa que en desconeix la llengua; tampoc no la sap una gran part del jovent cors.
  • ca  aikanã
  • ca  corumbiara sin. compl.
  • ca  huarí sin. compl.
  • ca  kasupà sin. compl.
  • ca  masakà sin. compl.
  • ca  mundé sin. compl.
  • ca  tubarão sin. compl.
  • ar  أيكانية
  • cy  Aikanã
  • cy  Corumbiara sin. compl.
  • cy  Huarí sin. compl.
  • cy  Kasupá sin. compl.
  • cy  Masaká sin. compl.
  • cy  Mundé sin. compl.
  • cy  Tubarão sin. compl.
  • de  Aikaná
  • de  Harí sin. compl.
  • de  Kasupa sin. compl.
  • de  Masaka sin. compl.
  • de  Munde sin. compl.
  • de  Tubarao sin. compl.
  • en  Aikanã
  • en  Corumbiara sin. compl.
  • en  Kasupá sin. compl.
  • en  Masaká sin. compl.
  • en  Mundé sin. compl.
  • en  Tubarão sin. compl.
  • en  Warí sin. compl.
  • es  aikaná
  • es  corumbiara sin. compl.
  • es  huarí sin. compl.
  • es  kasupá sin. compl.
  • es  masaká sin. compl.
  • es  mundé sin. compl.
  • es  tubarão sin. compl.
  • eu  aikanera
  • eu  corumbiara sin. compl.
  • eu  huarí sin. compl.
  • eu  kasupà sin. compl.
  • eu  masakà sin. compl.
  • eu  mundé sin. compl.
  • eu  tubarão sin. compl.
  • fr  aikana
  • fr  corumbiara sin. compl.
  • fr  huari sin. compl.
  • fr  kolumbiara sin. compl.
  • fr  masaka sin. compl.
  • fr  tubarão sin. compl.
  • fr  uari sin. compl.
  • fr  wari sin. compl.
  • gl  aikanã
  • gl  corumbiara sin. compl.
  • gl  huarí sin. compl.
  • gl  kasupá sin. compl.
  • gl  masaká sin. compl.
  • gl  mundé sin. compl.
  • gl  tubarão sin. compl.
  • gn  aikana
  • gn  huari sin. compl.
  • gn  kasupa sin. compl.
  • gn  korumbiara sin. compl.
  • gn  masaka sin. compl.
  • gn  munde sin. compl.
  • gn  tuvarão sin. compl.
  • it  aikanã
  • it  corumbiara sin. compl.
  • it  huarí sin. compl.
  • it  kasupà sin. compl.
  • it  masakà sin. compl.
  • it  mundé sin. compl.
  • it  tubarao sin. compl.
  • ja  アイカナ語
  • ja  トゥバラオ語、ウアリ語、マサカ語、カスパ語、ムンデ語、コルンビアラ語 sin. compl.
  • nl  Aikanã
  • nl  Corumbiara sin. compl.
  • nl  Huarí sin. compl.
  • nl  Kasupá sin. compl.
  • nl  Masaká sin. compl.
  • nl  Mundé sin. compl.
  • nl  Tubarão sin. compl.
  • pt  aikanã
  • pt  corumbiara sin. compl.
  • pt  huarí sin. compl.
  • pt  kasupá sin. compl.
  • pt  kolumbiara sin. compl.
  • pt  masaká sin. compl.
  • pt  mundé sin. compl.
  • pt  tubarão sin. compl.
  • ru  Айкана
  • ru  Уари sin. compl.
  • ru  Мунде sin. compl.
  • ru  Касупа sin. compl.
  • ru  Масака sin. compl.
  • ru  Тубаран sin. compl.
  • ru  Корумбиара sin. compl.
  • sw  Aikaná
  • sw  Corumbiara sin. compl.
  • sw  Huarí sin. compl.
  • sw  Kasupá sin. compl.
  • sw  Masaká sin. compl.
  • sw  Mundé sin. compl.
  • sw  Tubarão sin. compl.
  • tmh  Taykant
  • zh  阿伊卡纳
  • zh  瓦里 sin. compl.
  • zh  卡苏帕 sin. compl.
  • zh  图巴老 sin. compl.
  • zh  姆恩德 sin. compl.
  • zh  玛萨卡 sin. compl.
  • zh  科鲁比亚拉 sin. compl.

Aïllada, Amèrica > Brasil

Definición
Els coneixements sobre aquesta llengua són molt reduïts, ja que se n'han fet molt pocs estudis.

Els aikanã viuen amb els kwaza, parlants d'una altra llengua aïllada.
  • ca  orejón
  • ca  coto sin. compl.
  • ca  orechón sin. compl.
  • ca  payagua sin. compl.
  • ca  tutapi sin. compl.
  • cod  mai huna
  • cod  maijuna
  • ar  أوريخونية
  • cy  Orejón
  • cy  Coto sin. compl.
  • cy  Orechón sin. compl.
  • cy  Payagua sin. compl.
  • cy  Tutapi sin. compl.
  • de  Orejón
  • de  Coto sin. compl.
  • de  Orechón sin. compl.
  • de  Payagua sin. compl.
  • de  Tutapi sin. compl.
  • en  Orejón
  • en  Coto sin. compl.
  • en  Koto sin. compl.
  • en  Orechon sin. compl.
  • en  Oregon sin. compl.
  • en  Payagua sin. compl.
  • en  Tutapi sin. compl.
  • es  orejón
  • es  coto sin. compl.
  • es  orechón sin. compl.
  • es  payagua sin. compl.
  • es  tutapi sin. compl.
  • eu  orejonera
  • eu  coto sin. compl.
  • eu  orechón sin. compl.
  • eu  orejón sin. compl.
  • eu  payagua sin. compl.
  • eu  tutapi sin. compl.
  • fr  orejón
  • fr  coto sin. compl.
  • fr  orechón sin. compl.
  • fr  payagua sin. compl.
  • fr  tutapi sin. compl.
  • gl  orejón
  • gl  coto sin. compl.
  • gl  orechón sin. compl.
  • gl  payagua sin. compl.
  • gl  tutapi sin. compl.
  • it  orejón
  • it  coto sin. compl.
  • it  orechón sin. compl.
  • it  payagua sin. compl.
  • it  tutapi sin. compl.
  • ja  オレホン語
  • nl  Orejón
  • pt  orejón
  • pt  coto sin. compl.
  • pt  orechón sin. compl.
  • pt  payagua sin. compl.
  • pt  tutapi sin. compl.
  • ru  Орехон
  • ru  Кото sin. compl.
  • ru  Паягуа sin. compl.
  • ru  Тутапи sin. compl.
  • ru  Пайагуа sin. compl.
  • zh  欧雷弘语
  • scr  Alfabet llatí

Tucano > Occidental, Amèrica > Perú

Definición
El grup ètnic orejón està integrat per unes 300 persones, de les quals només els adults parlen la llengua. Els infants ja no l'aprenen. El contacte quotidià amb població castellanoparlant fa que els pares prefereixin que els seus fills aprenguin castellà com a primera llengua.

L'apel·latiu orejón aplicat al grup ètnic es deu al fet que tradicionalment usaven unes arracades amb forma de disc que els deformaven les orelles. L'autodenominació maijuna significa 'nosaltres'.

El poble orejón va patir una important minva demogràfica durant el primer quart del segle XX, a causa de les males condicions de treball en les explotacions de cautxú.
  • ca  koasati
  • ca  coushatta sin. compl.
  • cy  Koasati
  • cy  Coushatta sin. compl.
  • de  Koasati
  • de  Coushatta sin. compl.
  • en  Koasati
  • en  Coushatta sin. compl.
  • es  koasati
  • es  coushatta sin. compl.
  • fr  koasati
  • fr  coushatta sin. compl.
  • gl  koasati
  • gl  coushatta sin. compl.
  • gn  koasati
  • gn  koushatta sin. compl.
  • it  koasati
  • it  coushatta sin. compl.
  • pt  koasati
  • pt  coushatta sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Muskogi > Oriental > Central > Apalache-alabama-koasati > Albama-koasati, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definición
Els parlants de llengües muskogis ocupaven la zona sud-oriental dels Estats Units (en un extens territori comprès actualment dins els estats de Carolina del Sud, Tennessee, Kentucky, Mississippi, Alabama, Geòrgia, Florida i Louisiana) quan es va produir el primer contacte l'any 1539. La major part de la població que parlava llengües muskogis va ser forçada a traslladar-se cap a l'oest durant la gran revolta índia de 1836-1840.

La classificació interna de la família muskogi no és del tot clara, ja que no és fàcil distingir entre els elements comuns a causa del parentiu i els que són fruit de la difusió. S'han fet principlament dues propostes de classificació d'aquesta família: la de Haas i la de Munro.

Unes 350 persones de totes les edats parlen el koasati al sud-oest de Louisiana, al voltant d'Elton, i menys de 50 persones a la reserva Alabama-Coushatta, a Texas. Els parlants de Texas prefereixen la denominació coushatta, mentre que els de Louisiana prefereixen koasati.

L'alabama i el koasati són llengües molt properes lingüísticament, però no presenten intercomprensió. Alguns parlants d'alabama també parlen koasati.
  • ca  angaité
  • ca  chenanesmà sin. compl.
  • ca  coyavitis sin. compl.
  • ca  kyoma sin. compl.
  • cod  enlhit (tanelhit)
  • ar  أنغايتية
  • cy  Angaité
  • cy  Chenanesmá sin. compl.
  • cy  Coyavitis sin. compl.
  • cy  Kyoma (enw a roddir i siaradwyr angaité gan siaradwyr lengua) sin. compl.
  • de  Angaite
  • de  Angate sin. compl.
  • de  Coyavitis (die Lenguaner bezeichnen die Angaité als 'Kyom') sin. compl.
  • en  Angaite
  • en  Chenanesma sin. compl.
  • en  Covavitis sin. compl.
  • en  Kyoma sin. compl.
  • es  angaité
  • es  chenanesmá sin. compl.
  • es  coyavitis sin. compl.
  • es  kyoma sin. compl.
  • eu  angaiteera
  • eu  chenanesmà sin. compl.
  • eu  coyavitis sin. compl.
  • eu  kyoma (lengua taldekoek angaiteei ematen dieten izena) sin. compl.
  • fr  angaité
  • fr  chenanesmá sin. compl.
  • fr  coyavitis sin. compl.
  • fr  kyoma (nom donné aux angaités par les lenguas) sin. compl.
  • gl  angaité
  • gl  chenanesmá sin. compl.
  • gl  coyavitis sin. compl.
  • gl  kyoma (nome aplicado aos angaité polos lengua) sin. compl.
  • gn  angaite
  • gn  chenanesma sin. compl.
  • gn  kioma sin. compl.
  • gn  kojavitis sin. compl.
  • it  angaité
  • it  chenanesmà sin. compl.
  • it  coyavitis sin. compl.
  • it  kyoma sin. compl.
  • ja  アンガイテ語
  • ja  キョマ語 sin. compl.
  • ja  コヤビティス語 sin. compl.
  • ja  チェナネスマ語 sin. compl.
  • nl  Angaité
  • nl  Chenanesmà sin. compl.
  • nl  Coyavitis sin. compl.
  • nl  Kyoma (naam door de taal op de angaité toegepast) sin. compl.
  • pt  angaité
  • pt  chenanesmá sin. compl.
  • pt  coyavitis sin. compl.
  • pt  kyoma (nome dado aos angaité pelos lengua) sin. compl.
  • ru  Ангайте
  • ru  Киома sin. compl.
  • ru  Койавитис sin. compl.
  • ru  Ченанесма sin. compl.
  • sw  Angaité
  • sw  Chenanesmá sin. compl.
  • sw  Coyavitis sin. compl.
  • sw  Kyoma sin. compl.
  • tmh  Tangaytit
  • zh  安嘎特
  • zh  车纳内斯玛 sin. compl.
  • zh  卡尤玛(此名称应用在安嘎特人中)卡瓦唯提斯 sin. compl.

Mascoy, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Paraguai

Definición
A començament del segle XX van començar a funcionar les fàbriques de tanins al Chaco, on es van incorporar un gran nombre d'indígenes de la zona, en particular els angaités. El contacte amb aquestes empreses va iniciar un procés d'aculturació dels angaités i dels altres grups mascoys. Amb el tancament de les fàbriques de tanins, bona part de la població angaité i d'altres grups es va dispersar i va anar a treballar a diferents hisendes.
  • ca  apatxe occidental
  • ca  coyote sin. compl.
  • ca  dineh sin. compl.
  • ca  na'isha sin. compl.
  • ca  nde sin. compl.
  • ca  ndee sin. compl.
  • ca  tinde sin. compl.
  • cy  Apatshi Gorllewinol
  • cy  Coyote sin. compl.
  • cy  Dineh sin. compl.
  • cy  Na'isha sin. compl.
  • cy  Nde sin. compl.
  • cy  Ndee sin. compl.
  • cy  Tinde sin. compl.
  • de  West-Apache
  • de  Coyotero sin. compl.
  • de  Dineh sin. compl.
  • de  Na'isha sin. compl.
  • de  Nde sin. compl.
  • de  Ndee sin. compl.
  • de  Tinde sin. compl.
  • en  Western Apache
  • en  Coyotero sin. compl.
  • en  Dineh sin. compl.
  • en  Na'isha sin. compl.
  • en  Nde sin. compl.
  • en  Ndee sin. compl.
  • en  Tinde sin. compl.
  • en  Tineh sin. compl.
  • es  apache occidental
  • es  coyote sin. compl.
  • es  dineh sin. compl.
  • es  na'isha sin. compl.
  • es  nde sin. compl.
  • es  ndee sin. compl.
  • es  tinde sin. compl.
  • eu  mendebaldeko apachea
  • eu  coyote sin. compl.
  • eu  dineh sin. compl.
  • eu  na'isha sin. compl.
  • eu  nde sin. compl.
  • eu  ndee sin. compl.
  • eu  tinde sin. compl.
  • fr  apache occidental
  • fr  coyote sin. compl.
  • fr  dineh sin. compl.
  • fr  na'isha sin. compl.
  • fr  nde sin. compl.
  • fr  ndee sin. compl.
  • fr  tinde sin. compl.
  • fr  western apache sin. compl.
  • gl  apache occidental
  • gl  coiote sin. compl.
  • gl  dineh sin. compl.
  • gl  na'isha sin. compl.
  • gl  nde sin. compl.
  • gl  ndee sin. compl.
  • gl  tinde sin. compl.
  • gn  apáche occidental
  • gn  coyote sin. compl.
  • gn  dineh sin. compl.
  • gn  na'isha sin. compl.
  • gn  nde sin. compl.
  • gn  ndee sin. compl.
  • gn  tinde sin. compl.
  • it  apache occidentale
  • it  coyote sin. compl.
  • it  dineh sin. compl.
  • it  na'isha sin. compl.
  • it  nde sin. compl.
  • it  ndee sin. compl.
  • it  tinde sin. compl.
  • pt  apache ocidental
  • pt  coyote sin. compl.
  • pt  dineh sin. compl.
  • pt  na'isha sin. compl.
  • pt  nde sin. compl.
  • pt  ndee sin. compl.
  • pt  tinde sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun, 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell, 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Les llengües del grup apatxe són força similars entre si. L'apatxe occidental és molt proper al navaho, al chiricahua i al mescalero. Alguns lingüistes consideren el chiricahua i el mescalero dialectes de l'apatxe occidental, mentre que per a d'altres lingüistes, són llengües independents. Totes les llengües són inintel·ligibles entre si.
Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o potser abans.

Es distingeixen cinc dialectes de l'apatxe occidental: el de San Carlos, el White Mountain, el Cibecue, el Tonto meridional i el Tonto septentrional. L'apatxe occidental compta amb parlants de totes les edats, fins i tot de les generacions més joves. Per aquest motiu, es considera una de les llengües apatxes més viables.

S'observa, tanmateix, un clar retrocés en l'ús de la llengua i en la transmissió intergeneracional: els infants i els adults joves prefereixen parlar i estudiar anglès, fet pel qual es considera l'apatxe occidental una llengua amenaçada.
  • ca  krahó
  • ca  crahô sin. compl.
  • ca  craô sin. compl.
  • ca  krahô sin. compl.
  • ca  kraô sin. compl.
  • ar  الكراهو
  • cy  Krahó
  • cy  Crahô sin. compl.
  • cy  Craô sin. compl.
  • cy  Krahô sin. compl.
  • cy  Kraô sin. compl.
  • de  Krahó
  • de  Crahô sin. compl.
  • de  Craô sin. compl.
  • de  Krahô sin. compl.
  • de  Kraô sin. compl.
  • en  Krahô
  • en  Crahô sin. compl.
  • en  Craô sin. compl.
  • en  Kraô sin. compl.
  • es  krahó
  • es  crahô sin. compl.
  • es  craô sin. compl.
  • es  krahó sin. compl.
  • es  krahô sin. compl.
  • es  kraô sin. compl.
  • eu  krahoera
  • eu  crahô sin. compl.
  • eu  craô sin. compl.
  • eu  krahô sin. compl.
  • eu  kraô sin. compl.
  • fr  kraho
  • fr  crahô sin. compl.
  • fr  craô sin. compl.
  • fr  krahô sin. compl.
  • fr  kraô sin. compl.
  • gn  kraho
  • gn  crahô sin. compl.
  • gn  craô sin. compl.
  • gn  krahô sin. compl.
  • gn  kraô sin. compl.
  • it  kraho
  • it  crahô sin. compl.
  • it  craó sin. compl.
  • it  craô sin. compl.
  • it  krahô sin. compl.
  • it  kraô sin. compl.
  • ja  クラホ語
  • ja  クラオ語 sin. compl.
  • nl  Krahó
  • nl  Crahô sin. compl.
  • nl  Craô sin. compl.
  • nl  Krahô sin. compl.
  • nl  Kraô sin. compl.
  • pt  krahó
  • pt  crahô sin. compl.
  • pt  craô sin. compl.
  • pt  krahô sin. compl.
  • pt  kraô sin. compl.
  • ru  Крао
  • ru  Краон sin. compl.
  • ru  Крахо sin. compl.
  • zh  科拉霍语
  • zh  科劳、克拉霍、克拉奥、克拉豪 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

Definición
Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups:

1. l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà, krahó),
2. l'occidental (apinayé).

Els treballs duts a terme per missioners van generar certa confusió sobre el grup timbira. Concretament, les llengües apaniekrà, ramkokamekrà i krahó van ser considerades varietats dialectals d'una mateixa llengua, el canela. En aquests treballs s'observa, però, molt poc rigor en la recollida de dades. Estudis lingüístics més recents tracten les tres varietats com a llengües diferents.

Els krahós no s'identifiquen amb el terme canela amb què sovint se'ls ha designat, sinó que s'autodenominen mehim.

Mantenen una estreta relació amb els xerentes, apaniekràs i apinayés. Els colonitzadors van contactar amb ells al segle XIX, i hi han mantingut relacions ara pacífiques, ara conflictives.

Els infants aprenen el krahó com a llengua materna. A l'escola hi ha programes d'educació bilingüe amb més o menys èxit segons el poble. Tots els homes adults parlen el portuguès i les dones l'entenen.

Els krahós mantenen força intactes les tradicions culturals i la llengua. Segueixen un procés d'assimilació cultural lent.
  • ca  krahó
  • ca  crahô sin. compl.
  • ca  craô sin. compl.
  • ca  krahô sin. compl.
  • ca  kraô sin. compl.
  • ar  الكراهو
  • cy  Krahó
  • cy  Crahô sin. compl.
  • cy  Craô sin. compl.
  • cy  Krahô sin. compl.
  • cy  Kraô sin. compl.
  • de  Krahó
  • de  Crahô sin. compl.
  • de  Craô sin. compl.
  • de  Krahô sin. compl.
  • de  Kraô sin. compl.
  • en  Krahô
  • en  Crahô sin. compl.
  • en  Craô sin. compl.
  • en  Kraô sin. compl.
  • es  krahó
  • es  crahô sin. compl.
  • es  craô sin. compl.
  • es  krahó sin. compl.
  • es  krahô sin. compl.
  • es  kraô sin. compl.
  • eu  krahoera
  • eu  crahô sin. compl.
  • eu  craô sin. compl.
  • eu  krahô sin. compl.
  • eu  kraô sin. compl.
  • fr  kraho
  • fr  crahô sin. compl.
  • fr  craô sin. compl.
  • fr  krahô sin. compl.
  • fr  kraô sin. compl.
  • gn  kraho
  • gn  crahô sin. compl.
  • gn  craô sin. compl.
  • gn  krahô sin. compl.
  • gn  kraô sin. compl.
  • it  kraho
  • it  crahô sin. compl.
  • it  craó sin. compl.
  • it  craô sin. compl.
  • it  krahô sin. compl.
  • it  kraô sin. compl.
  • ja  クラホ語
  • ja  クラオ語 sin. compl.
  • nl  Krahó
  • nl  Crahô sin. compl.
  • nl  Craô sin. compl.
  • nl  Krahô sin. compl.
  • nl  Kraô sin. compl.
  • pt  krahó
  • pt  crahô sin. compl.
  • pt  craô sin. compl.
  • pt  krahô sin. compl.
  • pt  kraô sin. compl.
  • ru  Крао
  • ru  Краон sin. compl.
  • ru  Крахо sin. compl.
  • zh  科拉霍语
  • zh  科劳、克拉霍、克拉奥、克拉豪 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil

Definición
Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups:

1. l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà, krahó),
2. l'occidental (apinayé).

Els treballs duts a terme per missioners van generar certa confusió sobre el grup timbira. Concretament, les llengües apaniekrà, ramkokamekrà i krahó van ser considerades varietats dialectals d'una mateixa llengua, el canela. En aquests treballs s'observa, però, molt poc rigor en la recollida de dades. Estudis lingüístics més recents tracten les tres varietats com a llengües diferents.

Els krahós no s'identifiquen amb el terme canela amb què sovint se'ls ha designat, sinó que s'autodenominen mehim.

Mantenen una estreta relació amb els xerentes, apaniekràs i apinayés. Els colonitzadors van contactar amb ells al segle XIX, i hi han mantingut relacions ara pacífiques, ara conflictives.

Els infants aprenen el krahó com a llengua materna. A l'escola hi ha programes d'educació bilingüe amb més o menys èxit segons el poble. Tots els homes adults parlen el portuguès i les dones l'entenen.

Els krahós mantenen força intactes les tradicions culturals i la llengua. Segueixen un procés d'assimilació cultural lent.
  • ca  cree
  • cy  Cri
  • de  Cree
  • en  Cree
  • es  cree
  • eu  creera
  • eu  cree sin. compl.
  • fr  cri
  • fr  cree sin. compl.
  • fr  oji-cree sin. compl.
  • fr  oji-cri sin. compl.
  • gl  cree
  • gn  kree
  • it  cree
  • pt  cree
  • scr  Alfabet llatí
  • scr  Sil·labari indígena unificat de Canadà
  • num  Sistema aràbic

Àlgica > Algonquina > Central, Amèrica > Canadà

Definición
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.

El cree és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques que es parlen en regions contigües i que no presenten gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents. Tanmateix, a mesura que creix la distància geogràfica, esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.

Distingim el bloc dialectal del cree oriental (montagnais, naskapi) i el de l'occidental (cree de la plana, cree dels boscos, swampy, etc.). Segons alguns autors, aquests dos blocs dialectals constituirien llengües independents.

De vegades, els europeus van emprar el cree com a llengua de comunicació amb els indígenes, ja que la coneixien fins i tot altres grups de la regió, com ara els sekani.

El cree és una de les llengües indígenes de l'Amèrica del Nord amb més vitalitat, perquè els infants encara l'aprenen a casa com a primera llengua i a l'escola. D'altra banda, aquesta llengua ha exercit influències diverses sobre altres llengües veïnes, com ara l'ojibwa, al llarg de la història.

Existeix una llengua mixta cree-francès, anomenada michif, que parlen els descendents de dones cree i els comerciants canadencs francòfons. En aquesta llengua, que no presenta intel·ligibilitat amb cap de les dues llengües de les quals pren elements, la major part dels noms i dels adjectius són d'origen francès i la major part dels verbs són d'origen cree.

Els crees s'autodenominen ayisiniwok ('homes vertaders') o nehiyawok ('els que parlen la nostra llengua'). Cree podria ser una reducció del mot cristià en francès o d'un mot algonquí que significa 'el primer poble'.