kung
kung
Khoisan > Ju (khoisan septentrional), Àfrica > Angola, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca xu
- ca !kung sin. compl.
- ca kung sin. compl.
- ca vasakela sin. compl.
- ca !xu sin. compl.
- ar أشوو
- cy !Xu
- cy !kung sin. compl.
- cy Kung sin. compl.
- cy Vasakela sin. compl.
- cy Xu sin. compl.
- de !Xu
- de !kung sin. compl.
- de Kung sin. compl.
- de Vasakela sin. compl.
- de Xu sin. compl.
- en !Xu
- en !hu sin. compl.
- en !ku sin. compl.
- en !kung sin. compl.
- en Kung-Ekoka sin. compl.
- en Vasekela sin. compl.
- en Xu sin. compl.
- es !Xu
- es !kung sin. compl.
- es kung sin. compl.
- es vasakela sin. compl.
- es xu sin. compl.
- eu !Xû
- eu !kung sin. compl.
- eu kung sin. compl.
- eu vasakela sin. compl.
- eu !xu sin. compl.
- eu xu sin. compl.
- fr xu
- fr !kung sin. compl.
- fr kung sin. compl.
- fr !'o!kung sin. compl.
- fr vasakela sin. compl.
- fr !xu sin. compl.
- gl !Xu
- gl !kung sin. compl.
- gl kung sin. compl.
- gl vasakela sin. compl.
- gl xu sin. compl.
- gn !Xu
- gn !kung sin. compl.
- gn kung sin. compl.
- gn vasakela sin. compl.
- gn xu sin. compl.
- it !Xu
- it !kung sin. compl.
- it kung sin. compl.
- it vasakela sin. compl.
- it xu sin. compl.
- pt !Xu
- pt !kung sin. compl.
- pt kung sin. compl.
- pt vasakela sin. compl.
- pt xu sin. compl.
- tmh Xu
- tmh !kung sin. compl.
- tmh kung sin. compl.
- tmh vasakela sin. compl.
- tmh xu sin. compl.
- zh 绪语
- num Sistema aràbic
Khoisan > Ju (khoisan septentrional), Àfrica > Angola, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definición
El !xu s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles. En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també en trobem al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
El !xu forma part d'un contínuum dialectal (ju o khoisan septentrional) que inclou les varietats ju|'hoan i ||x'au||'e.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
El !xu forma part d'un contínuum dialectal (ju o khoisan septentrional) que inclou les varietats ju|'hoan i ||x'au||'e.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
!kung
!kung
Khoisan > Ju (khoisan septentrional), Àfrica > Angola, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca xu
- ca !kung sin. compl.
- ca kung sin. compl.
- ca vasakela sin. compl.
- ca !xu sin. compl.
- ar أشوو
- cy !Xu
- cy !kung sin. compl.
- cy Kung sin. compl.
- cy Vasakela sin. compl.
- cy Xu sin. compl.
- de !Xu
- de !kung sin. compl.
- de Kung sin. compl.
- de Vasakela sin. compl.
- de Xu sin. compl.
- en !Xu
- en !hu sin. compl.
- en !ku sin. compl.
- en !kung sin. compl.
- en Kung-Ekoka sin. compl.
- en Vasekela sin. compl.
- en Xu sin. compl.
- es !Xu
- es !kung sin. compl.
- es kung sin. compl.
- es vasakela sin. compl.
- es xu sin. compl.
- eu !Xû
- eu !kung sin. compl.
- eu kung sin. compl.
- eu vasakela sin. compl.
- eu !xu sin. compl.
- eu xu sin. compl.
- fr xu
- fr !kung sin. compl.
- fr kung sin. compl.
- fr !'o!kung sin. compl.
- fr vasakela sin. compl.
- fr !xu sin. compl.
- gl !Xu
- gl !kung sin. compl.
- gl kung sin. compl.
- gl vasakela sin. compl.
- gl xu sin. compl.
- gn !Xu
- gn !kung sin. compl.
- gn kung sin. compl.
- gn vasakela sin. compl.
- gn xu sin. compl.
- it !Xu
- it !kung sin. compl.
- it kung sin. compl.
- it vasakela sin. compl.
- it xu sin. compl.
- pt !Xu
- pt !kung sin. compl.
- pt kung sin. compl.
- pt vasakela sin. compl.
- pt xu sin. compl.
- tmh Xu
- tmh !kung sin. compl.
- tmh kung sin. compl.
- tmh vasakela sin. compl.
- tmh xu sin. compl.
- zh 绪语
- num Sistema aràbic
Khoisan > Ju (khoisan septentrional), Àfrica > Angola, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definición
El !xu s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles. En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també en trobem al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
El !xu forma part d'un contínuum dialectal (ju o khoisan septentrional) que inclou les varietats ju|'hoan i ||x'au||'e.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
El !xu forma part d'un contínuum dialectal (ju o khoisan septentrional) que inclou les varietats ju|'hoan i ||x'au||'e.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
kunsa
kunsa
Aïllada, Amèrica > Xile
- ca kunza
- ca atacama sin. compl.
- ca atacameño sin. compl.
- ca cunza sin. compl.
- ca kunsa sin. compl.
- ca lipa sin. compl.
- ca ulipe sin. compl.
- cod likan antai
- ar الكونزية
- cy Kunza
- cy Atacama sin. compl.
- cy Atacameño sin. compl.
- cy Cunza sin. compl.
- cy Kunsa sin. compl.
- cy Lipa sin. compl.
- cy Ulipe sin. compl.
- de Kunza
- de Atacama sin. compl.
- de Atacameño sin. compl.
- de Cunza sin. compl.
- de Kunsa sin. compl.
- de Lipa sin. compl.
- de Ulipe sin. compl.
- en Kunza
- en Atacama sin. compl.
- en Atacameño sin. compl.
- en Cunza sin. compl.
- en Kunsa sin. compl.
- en Likanantaí sin. compl.
- en Lincan Antai sin. compl.
- en Lipe sin. compl.
- en Ulipe sin. compl.
- es kunza
- eu kunzera
- eu atacama sin. compl.
- eu atacameño sin. compl.
- eu cunza sin. compl.
- eu kunsa sin. compl.
- eu lipa sin. compl.
- eu ulipe sin. compl.
- fr kunza
- fr atacama sin. compl.
- fr atacameño sin. compl.
- fr cunza sin. compl.
- fr kunsa sin. compl.
- fr lipa sin. compl.
- fr ulipe sin. compl.
- gn kúnsa
- gn atakáma sin. compl.
- gn atakaméño sin. compl.
- gn cunza sin. compl.
- gn kúnsa sin. compl.
- gn lipa sin. compl.
- gn ulipe sin. compl.
- it kunza
- it atacama sin. compl.
- it atacameño sin. compl.
- it cunza sin. compl.
- it kunsa sin. compl.
- it lipa sin. compl.
- it ulipe sin. compl.
- ja クンザ語
- ja リパ語 sin. compl.
- ja ウリペ語 sin. compl.
- ja クンサ語 sin. compl.
- ja アタカマ語 sin. compl.
- ja アタカメニョ語 sin. compl.
- nl Kunza
- nl Atacama sin. compl.
- nl Atacameño sin. compl.
- nl Cunza sin. compl.
- nl Kunsa sin. compl.
- nl Lipa sin. compl.
- nl Ulipe sin. compl.
- pt kunza
- pt atacama sin. compl.
- pt atacameño sin. compl.
- pt cunza sin. compl.
- pt kunsa sin. compl.
- pt lipa sin. compl.
- pt ulipe sin. compl.
- ru Кунса
- ru Липа sin. compl.
- ru Кунца sin. compl.
- ru Улипе sin. compl.
- ru Атакама sin. compl.
- ru Атакаменьо sin. compl.
- zh 昆萨语
- zh 昆沙 sin. compl.
- zh 衮扎 sin. compl.
- zh 阿塔卡马 sin. compl.
- zh 阿塔卡梅、利帕、乌利佩 sin. compl.
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Xile
Definición
El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de Xile i l'Argentina prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakán. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.
La llengua kunza, però, no es va extingir fins a mitjan segle XX. Els anys 50 ja només quedaven alguns semiparlants que en recordaven alguna cosa. El grup ètnic, que parla actualment espanyol, fa servir el kunza encara en algunes cerimònies i cants rituals, tot i que ja no es comprèn el significat dels mots que s'utilitzen.
No hi ha gaire documentació sobre aquesta llengua extingida, tot just petits vocabularis i un corpus de textos amb traduccions aproximades, atès que les persones que encara poden recitar-los tenen tan sols una idea general sobre el seu significat.
S'ha proposat una relació entre el kunza i el kanoê, i també s'ha inclòs dins la família txibtxa; de manera general, però, es continua considerant el kunza com una llengua aïllada.
La llengua kunza, però, no es va extingir fins a mitjan segle XX. Els anys 50 ja només quedaven alguns semiparlants que en recordaven alguna cosa. El grup ètnic, que parla actualment espanyol, fa servir el kunza encara en algunes cerimònies i cants rituals, tot i que ja no es comprèn el significat dels mots que s'utilitzen.
No hi ha gaire documentació sobre aquesta llengua extingida, tot just petits vocabularis i un corpus de textos amb traduccions aproximades, atès que les persones que encara poden recitar-los tenen tan sols una idea general sobre el seu significat.
S'ha proposat una relació entre el kunza i el kanoê, i també s'ha inclòs dins la família txibtxa; de manera general, però, es continua considerant el kunza com una llengua aïllada.
kunza
kunza
Aïllada, Amèrica > Xile
- ca kunza
- ca atacama sin. compl.
- ca atacameño sin. compl.
- ca cunza sin. compl.
- ca kunsa sin. compl.
- ca lipa sin. compl.
- ca ulipe sin. compl.
- cod likan antai
- ar الكونزية
- cy Kunza
- cy Atacama sin. compl.
- cy Atacameño sin. compl.
- cy Cunza sin. compl.
- cy Kunsa sin. compl.
- cy Lipa sin. compl.
- cy Ulipe sin. compl.
- de Kunza
- de Atacama sin. compl.
- de Atacameño sin. compl.
- de Cunza sin. compl.
- de Kunsa sin. compl.
- de Lipa sin. compl.
- de Ulipe sin. compl.
- en Kunza
- en Atacama sin. compl.
- en Atacameño sin. compl.
- en Cunza sin. compl.
- en Kunsa sin. compl.
- en Likanantaí sin. compl.
- en Lincan Antai sin. compl.
- en Lipe sin. compl.
- en Ulipe sin. compl.
- es kunza
- eu kunzera
- eu atacama sin. compl.
- eu atacameño sin. compl.
- eu cunza sin. compl.
- eu kunsa sin. compl.
- eu lipa sin. compl.
- eu ulipe sin. compl.
- fr kunza
- fr atacama sin. compl.
- fr atacameño sin. compl.
- fr cunza sin. compl.
- fr kunsa sin. compl.
- fr lipa sin. compl.
- fr ulipe sin. compl.
- gn kúnsa
- gn atakáma sin. compl.
- gn atakaméño sin. compl.
- gn cunza sin. compl.
- gn kúnsa sin. compl.
- gn lipa sin. compl.
- gn ulipe sin. compl.
- it kunza
- it atacama sin. compl.
- it atacameño sin. compl.
- it cunza sin. compl.
- it kunsa sin. compl.
- it lipa sin. compl.
- it ulipe sin. compl.
- ja クンザ語
- ja リパ語 sin. compl.
- ja ウリペ語 sin. compl.
- ja クンサ語 sin. compl.
- ja アタカマ語 sin. compl.
- ja アタカメニョ語 sin. compl.
- nl Kunza
- nl Atacama sin. compl.
- nl Atacameño sin. compl.
- nl Cunza sin. compl.
- nl Kunsa sin. compl.
- nl Lipa sin. compl.
- nl Ulipe sin. compl.
- pt kunza
- pt atacama sin. compl.
- pt atacameño sin. compl.
- pt cunza sin. compl.
- pt kunsa sin. compl.
- pt lipa sin. compl.
- pt ulipe sin. compl.
- ru Кунса
- ru Липа sin. compl.
- ru Кунца sin. compl.
- ru Улипе sin. compl.
- ru Атакама sin. compl.
- ru Атакаменьо sin. compl.
- zh 昆萨语
- zh 昆沙 sin. compl.
- zh 衮扎 sin. compl.
- zh 阿塔卡马 sin. compl.
- zh 阿塔卡梅、利帕、乌利佩 sin. compl.
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Xile
Definición
El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de Xile i l'Argentina prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakán. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.
La llengua kunza, però, no es va extingir fins a mitjan segle XX. Els anys 50 ja només quedaven alguns semiparlants que en recordaven alguna cosa. El grup ètnic, que parla actualment espanyol, fa servir el kunza encara en algunes cerimònies i cants rituals, tot i que ja no es comprèn el significat dels mots que s'utilitzen.
No hi ha gaire documentació sobre aquesta llengua extingida, tot just petits vocabularis i un corpus de textos amb traduccions aproximades, atès que les persones que encara poden recitar-los tenen tan sols una idea general sobre el seu significat.
S'ha proposat una relació entre el kunza i el kanoê, i també s'ha inclòs dins la família txibtxa; de manera general, però, es continua considerant el kunza com una llengua aïllada.
La llengua kunza, però, no es va extingir fins a mitjan segle XX. Els anys 50 ja només quedaven alguns semiparlants que en recordaven alguna cosa. El grup ètnic, que parla actualment espanyol, fa servir el kunza encara en algunes cerimònies i cants rituals, tot i que ja no es comprèn el significat dels mots que s'utilitzen.
No hi ha gaire documentació sobre aquesta llengua extingida, tot just petits vocabularis i un corpus de textos amb traduccions aproximades, atès que les persones que encara poden recitar-los tenen tan sols una idea general sobre el seu significat.
S'ha proposat una relació entre el kunza i el kanoê, i també s'ha inclòs dins la família txibtxa; de manera general, però, es continua considerant el kunza com una llengua aïllada.
kuo
kuo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun
- ca kuo
- ca bvukoo sin. compl.
- ca ebkuo sin. compl.
- ca ekpwo sin. compl.
- ca oku sin. compl.
- ca ukfwo sin. compl.
- ca uku sin. compl.
- cod Əblam əbkwo
- de Kuo
- de Ko sin. compl.
- de Koh sin. compl.
- en Kuo
- en Bvukoo sin. compl.
- en Ebkuo sin. compl.
- en Ekpwo sin. compl.
- en Oku sin. compl.
- en Ukfwo sin. compl.
- en Uku sin. compl.
- es kuo
- es bvukoo sin. compl.
- es ebkuo sin. compl.
- es ekpwo sin. compl.
- es oku sin. compl.
- es ukfwo sin. compl.
- es uku sin. compl.
- eu kuo
- eu bvukoo sin. compl.
- eu ebkuo sin. compl.
- eu ekpwo sin. compl.
- eu oku sin. compl.
- eu ukfwo sin. compl.
- eu uku sin. compl.
- fr kuo
- fr bvukoo sin. compl.
- fr ebkuo sin. compl.
- fr oku sin. compl.
- fr uku sin. compl.
- gl kuo
- gl bvukoo sin. compl.
- gl ebkuo sin. compl.
- gl ekpwo sin. compl.
- gl oku sin. compl.
- gl ukfwo sin. compl.
- gl uku sin. compl.
- it kuo
- it bvukoo sin. compl.
- it ebkuo sin. compl.
- it ekpwo sin. compl.
- it oku sin. compl.
- it ukfwo sin. compl.
- it uku sin. compl.
- nl Kuo
- nl Bvukoo sin. compl.
- nl Ebkuo sin. compl.
- nl Oku sin. compl.
- nl Uku sin. compl.
- pt kuo
- pt bvukoo sin. compl.
- pt ebkuo sin. compl.
- pt ekpwo sin. compl.
- pt oku sin. compl.
- pt ukfwo sin. compl.
- pt uku sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun
Definición
El kuo (també denominat oku) es parla a una zona muntanyosa de l'oest del Camerun. Segons la pròpia tradició oral, el poble kuo és originari de Tikar, regió situada al nord-est d'Oku.
Els kuos anomenen la seva llengua əblam əbkwo, 'llengua dels kuo'. Els noms kuo i oku probablement deriven de la paraula əbkwo.
Aquesta llengua (que no s'ha de confondre amb el kuo de la família adamawa) forma part de les llengües rings centrals. Aquest grup inclou el babanki, el mmem, bum i el kom, llengües properes lingüísticament i geogràficament al kuo.
Els kuos anomenen la seva llengua əblam əbkwo, 'llengua dels kuo'. Els noms kuo i oku probablement deriven de la paraula əbkwo.
Aquesta llengua (que no s'ha de confondre amb el kuo de la família adamawa) forma part de les llengües rings centrals. Aquest grup inclou el babanki, el mmem, bum i el kom, llengües properes lingüísticament i geogràficament al kuo.
kurateg
kurateg
Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil
- ca macurap
- ca kurateg sin. compl.
- ca macurapi sin. compl.
- ca makurap sin. compl.
- ca massaka sin. compl.
- cod kurateg
- ar ماكورابية
- cy Macurap
- cy Kurateg sin. compl.
- cy Macurapi sin. compl.
- cy Makurap sin. compl.
- cy Massaka sin. compl.
- de Macurap
- de Kurateg sin. compl.
- de Macurapi sin. compl.
- de Makurap sin. compl.
- de Massaka sin. compl.
- en Makurap
- en Kurateg sin. compl.
- en Macurap sin. compl.
- en Macuráp sin. compl.
- en Macurapi sin. compl.
- en Makuráp sin. compl.
- en Makurápi sin. compl.
- en Massaka sin. compl.
- es macurap
- es kurateg sin. compl.
- es macurapi sin. compl.
- es makurap sin. compl.
- es massaka sin. compl.
- eu macurapera
- eu kurateg sin. compl.
- eu macurapi sin. compl.
- eu makurap sin. compl.
- eu massaka sin. compl.
- fr macurap
- fr kurateg sin. compl.
- fr macurapi sin. compl.
- fr makurap sin. compl.
- fr massaka sin. compl.
- gn makurap
- gn kurateg sin. compl.
- gn macurapi sin. compl.
- gn makurap sin. compl.
- gn massaka sin. compl.
- it macurap
- it kurateg sin. compl.
- it macurapi sin. compl.
- it makurap sin. compl.
- it massaka sin. compl.
- ja マクラップ語
- ja マクラピ語 sin. compl.
- ja マッサカ語 sin. compl.
- ja クラテッグ語 sin. compl.
- nl Macurap
- nl Kurateg sin. compl.
- nl Macurapi sin. compl.
- nl Makurap sin. compl.
- nl Massaka sin. compl.
- pt makurap
- pt kurateg sin. compl.
- pt macurap sin. compl.
- pt macurapi sin. compl.
- pt massaka sin. compl.
- ru Макурап
- ru Масака sin. compl.
- ru Куратег sin. compl.
- ru Макурапи sin. compl.
- zh 马古拉普语
- zh 马萨卡、库拉特戈、马库拉普、马古拉比 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil
Definición
La família tuparí pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní o la mundurucú. El makurap s'ha utilitzat com a llengua franca entre diverses comunitats de la regió.
Tots els makuraps parlen portuguès. Els joves són bilingües, però els infants ja són monolingües de portuguès.
Tots els makuraps parlen portuguès. Els joves són bilingües, però els infants ja són monolingües de portuguès.
kurd
kurd
Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Europa > Armènia
- ca kurd
- cod کوردی
- cod kurdî
- cod К'yрди
- ar الكردية
- cy Cwrdeg
- de Kurdisch
- en Kurdish
- es kurdo
- eu kurduera
- fr kurde
- gn kurdo
- it curdo
- ja クルド語
- nl Koerdisch
- pt curdo
- ru Курдский язык
- zh 库尔德语
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet ciríl·lic
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Europa > Armènia
Definición
El kurd és la llengua parlada pel poble homònim, originari del Kurdistan, un país de l'Orient Mitjà repartit entre diversos estats. El poble kurd ha habitat aquella zona de l'Àsia almenys des del primer mil·lenni aC. Al seu origen, la llengua, d'origen indoeuropeu, va incorporar influències de l'antic idioma dels hurrites i, també, de l'arameu.
Al llarg de la història, la llengua kurda ha anat desenvolupant una considerable diversitat interna. Actualment es divideix en tres dialectes principals, que alguns lingüistes consideren llengües independents:
- kurmandji septentrional o kurd septentrional: parlat a Turquia, Síria, el nord del Kurdistan de l'Iran, l'oest del Kurdistan de l'Iraq i el Caucas. És l'únic dialecte parlat als cinc estats en què està dividit el Kurdistan. És la variant del kurd més arcaica i s'acostuma a escriure en alfabet llatí;
- sorani o kurd central: parlat al Kurdistan de l'Iraq i a part del Kurdistan de l'Iran. Se sol escriure en alfabet aràbic;
- gorani: parlat al sud del Kurdistan de l'Iran i a l'est del Kurdistan de l'Iraq.
La parla coneguda amb el nom de zazaki, utilitzada a l'oest del Kurdistan de Turquia, està relacionada amb el gorani, segons molts lingüistes. Els estudis més recents conclouen que el zazaki és una llengua diferent del kurd, tot i que tradicionalment n'havia estat considerat un dialecte.
L'única zona del Kurdistan on la llengua kurda és oficial és la que es troba dins de les fronteres de l'Iraq. El kurd va ser reconegut llengua oficial de l'Iraq l'any 2005. El Govern regional kurd de l'Iraq l'empra al sistema educatiu, tant en la seva variant kurmandji com en la sorani.
A les repúbliques del Caucas, el kurd es pot ensenyar a les escoles d'aquelles zones on la minoria kurda es troba concentrada. A l'Azerbaidjan, els kurds vivien al Karabakh fins als anys 1990, però després de la guerra entre armenis i àzeris, van ser expulsats del seu territori tradicional. Recentment, molts yazidites d'Armènia parlants de kurd s'han instal·lat al territori de Krasnodar, al Caucas de Rússia.
A Turquia, el kurd encara ha d'afrontar avui restriccions importants. L'idioma no s'ensenya a l'escola pública i les emissions en llengua kurda a la televisió i la ràdio, tot i que permeses, tenen molt limitades la durada i les característiques.
El kurd tampoc no es pot ensenyar a les escoles del Kurdistan de Síria, mentre que, a l'Iran, les condicions varien d'una època a una altra.
La diàspora kurda suma diversos milions de persones que viuen a Europa, l'Orient Mitjà i l'Amèrica del Nord. Dos dels grups kurds en diàspora més antics són els de l'Afganistan (segle XVI; actualment 200.000 persones) i el del Khorasan (nord-est de l'Iran, segle XVII; 700.000 persones). Més recents són les comunitats kurdes del Líban (80.000 persones), d'Europa (especialment Alemanya -entre 500.000 i 800.000 persones- i França -entre 100.000 i 120.000-) i de l'Amèrica del Nord (entre 20.000 i 25.000 persones).
Al llarg de la història, la llengua kurda ha anat desenvolupant una considerable diversitat interna. Actualment es divideix en tres dialectes principals, que alguns lingüistes consideren llengües independents:
- kurmandji septentrional o kurd septentrional: parlat a Turquia, Síria, el nord del Kurdistan de l'Iran, l'oest del Kurdistan de l'Iraq i el Caucas. És l'únic dialecte parlat als cinc estats en què està dividit el Kurdistan. És la variant del kurd més arcaica i s'acostuma a escriure en alfabet llatí;
- sorani o kurd central: parlat al Kurdistan de l'Iraq i a part del Kurdistan de l'Iran. Se sol escriure en alfabet aràbic;
- gorani: parlat al sud del Kurdistan de l'Iran i a l'est del Kurdistan de l'Iraq.
La parla coneguda amb el nom de zazaki, utilitzada a l'oest del Kurdistan de Turquia, està relacionada amb el gorani, segons molts lingüistes. Els estudis més recents conclouen que el zazaki és una llengua diferent del kurd, tot i que tradicionalment n'havia estat considerat un dialecte.
L'única zona del Kurdistan on la llengua kurda és oficial és la que es troba dins de les fronteres de l'Iraq. El kurd va ser reconegut llengua oficial de l'Iraq l'any 2005. El Govern regional kurd de l'Iraq l'empra al sistema educatiu, tant en la seva variant kurmandji com en la sorani.
A les repúbliques del Caucas, el kurd es pot ensenyar a les escoles d'aquelles zones on la minoria kurda es troba concentrada. A l'Azerbaidjan, els kurds vivien al Karabakh fins als anys 1990, però després de la guerra entre armenis i àzeris, van ser expulsats del seu territori tradicional. Recentment, molts yazidites d'Armènia parlants de kurd s'han instal·lat al territori de Krasnodar, al Caucas de Rússia.
A Turquia, el kurd encara ha d'afrontar avui restriccions importants. L'idioma no s'ensenya a l'escola pública i les emissions en llengua kurda a la televisió i la ràdio, tot i que permeses, tenen molt limitades la durada i les característiques.
El kurd tampoc no es pot ensenyar a les escoles del Kurdistan de Síria, mentre que, a l'Iran, les condicions varien d'una època a una altra.
La diàspora kurda suma diversos milions de persones que viuen a Europa, l'Orient Mitjà i l'Amèrica del Nord. Dos dels grups kurds en diàspora més antics són els de l'Afganistan (segle XVI; actualment 200.000 persones) i el del Khorasan (nord-est de l'Iran, segle XVII; 700.000 persones). Més recents són les comunitats kurdes del Líban (80.000 persones), d'Europa (especialment Alemanya -entre 500.000 i 800.000 persones- i França -entre 100.000 i 120.000-) i de l'Amèrica del Nord (entre 20.000 i 25.000 persones).
kuria
kuria
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
- ca kuria
- ca igikuria sin. compl.
- ca kikuria sin. compl.
- ca kurya sin. compl.
- ca tende sin. compl.
- ar كوريا
- cy Kuria
- cy Igikuria sin. compl.
- cy Kikuria sin. compl.
- cy Kurya sin. compl.
- cy Tende sin. compl.
- de Kuria
- de Igikuria sin. compl.
- de Ikikuria sin. compl.
- de Kikuria sin. compl.
- de Kurya sin. compl.
- de Tende sin. compl.
- en Kuria
- en Igikuria sin. compl.
- en Ikikuria sin. compl.
- en Kikuria sin. compl.
- en Kurya sin. compl.
- en Kurye sin. compl.
- en Tende sin. compl.
- es kuria
- es igikuria sin. compl.
- es kikuria sin. compl.
- es kurya sin. compl.
- es tende sin. compl.
- eu kuriera
- eu igikuria sin. compl.
- eu kikuria sin. compl.
- eu kuria sin. compl.
- eu kuriera sin. compl.
- eu kurya sin. compl.
- eu tende sin. compl.
- fr kuria
- fr igikuria sin. compl.
- fr kikuria sin. compl.
- fr kurya sin. compl.
- fr tende sin. compl.
- gl kuria
- gl igikuria sin. compl.
- gl kikuria sin. compl.
- gl kurya sin. compl.
- gl tende sin. compl.
- gn kuria
- gn igikuria sin. compl.
- gn kikuria sin. compl.
- gn kurya sin. compl.
- gn tende sin. compl.
- it kuria
- it igikuria sin. compl.
- it kikuria sin. compl.
- it kurya sin. compl.
- it tende sin. compl.
- pt kuria
- pt igikuria sin. compl.
- pt kikuria sin. compl.
- pt kurya sin. compl.
- pt tende sin. compl.
- tmh Takuryat
- tmh Igikurya sin. compl.
- tmh kikurya sin. compl.
- tmh kurya sin. compl.
- tmh tende sin. compl.
- zh 库里亚语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic kuria se situa al nord-oest de Tanzània i al sud-oest de Kenya i es pot dividir en quinze subgrups o clans: els abanyabaasis, els abaireeges, els abakiires, els abaguumbes (que viuen a Kenya i a Tanzània), els abatiimbaarus, els abaanchaaris, els abameres, els abakenyes, els abanyamoongos, els abasweetes, els abaseembetes, els abakerobes, els abahunyagues, els abatobooris i els ababwaasis (que es troben a Tanzània). Les varietats parlades per aquests grups són mútuament intel·ligibles. La majoria dels parlants del kuria tenen el suahili com a segona llengua. El suahili ha esdevingut la llengua dominant del territori kuria.
La llengua kuria s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Entre els grups etnolingüístics veïns dels kuries trobem els luos i els massais, que parlen llengües no bantús. El kuria és lingüísticament proper al ngurimi, al suba, a l'ikizu, al shasi, al zanaki i al nata.
La llengua kuria s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Entre els grups etnolingüístics veïns dels kuries trobem els luos i els massais, que parlen llengües no bantús. El kuria és lingüísticament proper al ngurimi, al suba, a l'ikizu, al shasi, al zanaki i al nata.
kurkuro
kurkuro
Carib > Amazones meridional > Bakairí, Amèrica > Brasil
- ca kuikuro
- ca amonap sin. compl.
- ca apalakiri sin. compl.
- ca guicurú sin. compl.
- ca kalapálo sin. compl.
- ca kuikúro sin. compl.
- ca kuikuru sin. compl.
- ca kurkuro sin. compl.
- ar الكويكورو
- cy Kuikuro
- cy Amonap sin. compl.
- cy Apalakiri sin. compl.
- cy Guicurú sin. compl.
- cy Kalapálo sin. compl.
- cy Kuikúro sin. compl.
- cy Kuikuru sin. compl.
- cy Kurkuro sin. compl.
- de Kuikuro
- de Amonap sin. compl.
- de Apalakiri sin. compl.
- de Guicurú sin. compl.
- de Kalapálo sin. compl.
- de Kuikúro sin. compl.
- de Kuikuru sin. compl.
- de Kurkuro sin. compl.
- en Kuikuro
- en Apalakiri sin. compl.
- en Apalaquiri sin. compl.
- en Cuicutl sin. compl.
- en Guicuru sin. compl.
- en Guicurú sin. compl.
- en Kalapalo sin. compl.
- en Kalapálo sin. compl.
- en Kuikúro sin. compl.
- en Kuikuru sin. compl.
- en Kurkuro sin. compl.
- es kuikuro
- es amonap sin. compl.
- es apalakiri sin. compl.
- es guicurú sin. compl.
- es kalapálo sin. compl.
- es kuikuro sin. compl.
- es kuikuru sin. compl.
- es kuikúru sin. compl.
- es kurkuro sin. compl.
- eu kuikuroera
- eu amonap sin. compl.
- eu apalakiri sin. compl.
- eu guicurú sin. compl.
- eu kalapálo sin. compl.
- eu kuikúro sin. compl.
- eu kuikuru sin. compl.
- eu kurkuro sin. compl.
- fr kuikuro
- fr amonap sin. compl.
- fr apalakiri sin. compl.
- fr guicurú sin. compl.
- fr kalapálo sin. compl.
- fr kuikúro sin. compl.
- fr kuikuru sin. compl.
- fr kurkuro sin. compl.
- gn kuikuro
- gn amonap sin. compl.
- gn apalakiri sin. compl.
- gn guicurú sin. compl.
- gn kalapálo sin. compl.
- gn kuikúro sin. compl.
- gn kuikuru sin. compl.
- gn kurkuro sin. compl.
- it kuikuro
- it amonap sin. compl.
- it apalakiri sin. compl.
- it guicurú sin. compl.
- it kalapálo sin. compl.
- it kuikúro sin. compl.
- it kuikuru sin. compl.
- it kurkuro sin. compl.
- ja クイクロ語
- ja カラパロ語 sin. compl.
- ja クイクル語 sin. compl.
- ja クルクロ語 sin. compl.
- ja グイクル語 sin. compl.
- ja アパラキリ語 sin. compl.
- ja アモナップ語 sin. compl.
- nl Kuikuro
- nl Amonap sin. compl.
- nl Apalakiri sin. compl.
- nl Guicurú sin. compl.
- nl Kalapálo sin. compl.
- nl Kuikúro sin. compl.
- nl Kuikuru sin. compl.
- nl Kurkuro sin. compl.
- pt kuikuro
- pt amonap sin. compl.
- pt apalakiri sin. compl.
- pt calapalo sin. compl.
- pt guicurú sin. compl.
- pt kalapálo sin. compl.
- pt kuikúro sin. compl.
- pt kuikuru sin. compl.
- pt kurkuro sin. compl.
- ru Куйкуро
- ru Куйкуру sin. compl.
- ru Гуйкуру sin. compl.
- ru Куикуро sin. compl.
- ru Куйкутл sin. compl.
- ru Куркуро sin. compl.
- ru Куйкутль sin. compl.
- ru Апалакири sin. compl.
- zh 奎库罗语
- zh 奎库罗、奎库鲁、圭库鲁、库尔库洛、阿莫纳普、卡拉帕罗 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Carib > Amazones meridional > Bakairí, Amèrica > Brasil
Definición
El kuikuro inclou quatre dialectes:
1. el kuikuro (entre el baix riu Kuluene i el Kulisehu),
2. el kalapalo (parlat a la capçalera del riu Kuluene),
3. el nahukwà i
4. el matipú
Els dos darrers conviuen en el mateix poblat, prop del riu Karaunanya.
Cada dialecte correspon a un dels quatre grups ètnics que integren el conjunt etnicocultural de l'Alt Xingu. La llengua comuna és un tret identitari molt rellevant per a aquests grups ètnics.
Els dialectes kalapalo i nahukwà són molt propers. El matipú, molt semblant al kuikuro, està pràcticament extingit, només el parlen persones molt grans. Les diferències dialectals s'observen sobretot en el vocabulari i la prosòdia.
Les diverses variants de la llengua kuikuro es parlen als pobles d'Ipatse, Ahukugi i Lahatuá. Els individus solen casar-se amb membres del propi grup, de manera que es manté el monolingüisme kuikuro; els matrimonis interètnics més freqüents són amb els mehinakus.
Els homes adults i els joves de menys de 30 anys parlen portuguès. Les dones adultes el dominen en menor grau. Tota la comunitat usa el kuikuro en tots els àmbits de la vida quotidiana i fan servir el portuguès només amb els blancs. L'escola, els mitjans de comunicació i les relacions amb l'exterior propicien el coneixement cada vegada més alt del portuguès.
El kuikuro manté moltes semblances gramaticals amb el bacairí a causa de la proximitat geogràfica.
Hi ha estudis lingüístics recents sobre el kuikuro, sobretot de la mà de Bruna Franchetto.
1. el kuikuro (entre el baix riu Kuluene i el Kulisehu),
2. el kalapalo (parlat a la capçalera del riu Kuluene),
3. el nahukwà i
4. el matipú
Els dos darrers conviuen en el mateix poblat, prop del riu Karaunanya.
Cada dialecte correspon a un dels quatre grups ètnics que integren el conjunt etnicocultural de l'Alt Xingu. La llengua comuna és un tret identitari molt rellevant per a aquests grups ètnics.
Els dialectes kalapalo i nahukwà són molt propers. El matipú, molt semblant al kuikuro, està pràcticament extingit, només el parlen persones molt grans. Les diferències dialectals s'observen sobretot en el vocabulari i la prosòdia.
Les diverses variants de la llengua kuikuro es parlen als pobles d'Ipatse, Ahukugi i Lahatuá. Els individus solen casar-se amb membres del propi grup, de manera que es manté el monolingüisme kuikuro; els matrimonis interètnics més freqüents són amb els mehinakus.
Els homes adults i els joves de menys de 30 anys parlen portuguès. Les dones adultes el dominen en menor grau. Tota la comunitat usa el kuikuro en tots els àmbits de la vida quotidiana i fan servir el portuguès només amb els blancs. L'escola, els mitjans de comunicació i les relacions amb l'exterior propicien el coneixement cada vegada més alt del portuguès.
El kuikuro manté moltes semblances gramaticals amb el bacairí a causa de la proximitat geogràfica.
Hi ha estudis lingüístics recents sobre el kuikuro, sobretot de la mà de Bruna Franchetto.
kurripaco
kurripaco
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki oriental > Karu, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca curripako
- ca banivo sin. compl.
- ca baniwa sin. compl.
- ca curripaco sin. compl.
- ca curripaco-baniva sin. compl.
- ca kohoroxitari sin. compl.
- ca kurripaco sin. compl.
- ca kurripako sin. compl.
- ca kurripako-baniva sin. compl.
- cod waku
- cod wakuenai (wakwinay)
- ar كوريباكية
- cy Curripako
- cy Banivo sin. compl.
- cy Baniwa sin. compl.
- cy Curripaco-baniva sin. compl.
- cy Kohoroxitari sin. compl.
- cy Kurripaco sin. compl.
- cy Kurripako-baniva sin. compl.
- de Curripaco
- de Baniva sin. compl.
- de Koripako sin. compl.
- de Korispaso sin. compl.
- de Kuripaco sin. compl.
- en Curripaco
- en Banivo sin. compl.
- en Baniwa sin. compl.
- en Curripaco-Baniwa sin. compl.
- en Kohoroxitari sin. compl.
- en Kurripako sin. compl.
- en Kurripako-Baniwa sin. compl.
- es curripako
- es banivo sin. compl.
- es baniwa sin. compl.
- es curripaco-baniva sin. compl.
- es kohoroxitari sin. compl.
- es kurripaco sin. compl.
- es kurripako-baniva sin. compl.
- eu kurripako
- eu banivo sin. compl.
- eu baniwa sin. compl.
- eu curripaco-baniva sin. compl.
- eu curripako sin. compl.
- eu kohoroxitari sin. compl.
- eu kurripako-baniva sin. compl.
- fr curripaco
- fr banivo sin. compl.
- fr baniwa sin. compl.
- fr curripaco-baniva sin. compl.
- fr kohoroxitari sin. compl.
- fr kurripaco sin. compl.
- fr kurripako-baniva sin. compl.
- gl curripako
- gl banivo sin. compl.
- gl baniwa sin. compl.
- gl curripaco-baniva sin. compl.
- gl kohoroxitari sin. compl.
- gl kurripaco sin. compl.
- gl kurripako-baniva sin. compl.
- gn kurripáko
- gn curripaco-vaníva sin. compl.
- gn kohoroxitari sin. compl.
- gn kurripáko sin. compl.
- gn kurripako-vaníva sin. compl.
- gn vanivo sin. compl.
- gn vaniwa sin. compl.
- it curripako
- it banivo sin. compl.
- it baniwa sin. compl.
- it curripaco-baniva sin. compl.
- it kohoroxitari sin. compl.
- it kurripaco sin. compl.
- it kurripako-baniva sin. compl.
- ja クリパコ語
- ja バニワ語、バニボ語、コホロシタリ語、クリパコ・バニバ語 sin. compl.
- nl Curripako
- nl Banivo sin. compl.
- nl Baniwa sin. compl.
- nl Curripaco-Baniva sin. compl.
- nl Kohoroxitari sin. compl.
- nl Kurripaco sin. compl.
- nl Kurripako-Baniva sin. compl.
- pt curripako
- pt banivo sin. compl.
- pt baniwa sin. compl.
- pt curripaco-baniva sin. compl.
- pt kohoroxitari sin. compl.
- pt kurripaco sin. compl.
- pt kurripako-baniva sin. compl.
- ru Куррипако
- ru Баниво sin. compl.
- ru Баниуа sin. compl.
- ru Курипако sin. compl.
- ru Коорошитари sin. compl.
- ru Куррипако-банива sin. compl.
- sw Curripako
- sw Banivo sin. compl.
- sw Baniwa sin. compl.
- sw Curripaco-baniva sin. compl.
- sw Kohoroxitari sin. compl.
- sw Kurripaco sin. compl.
- sw Kurripako-baniva sin. compl.
- tmh Takuripakt
- zh 库里帕卡
- zh 巴尼沃 sin. compl.
- zh 巴尼瓦 sin. compl.
- zh 库里帕卡 sin. compl.
- zh 可罗西塔里 sin. compl.
- zh 库里帕卡-巴尼瓦 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki oriental > Karu, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definición
Alguns autors consideren que el baniva i el curripako són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
El curripako té tres variants dialectals: ôjo-kjàrru, âja-kurri i êje-kjénim.
El curripako té tres variants dialectals: ôjo-kjàrru, âja-kurri i êje-kjénim.
