Back to top
  • ca  gvoko
  • ca  gavoko sin. compl.
  • ca  gevoko sin. compl.
  • ca  ghboko sin. compl.
  • ca  kuvoko sin. compl.
  • ca  nggweshe sin. compl.
  • ca  ngoshe sama sin. compl.
  • ca  ngoshe-ndhang sin. compl.
  • ca  ngossi sin. compl.
  • ca  ngweshe-ndaghan sin. compl.
  • cod  gvoko
  • de  Gvoko
  • de  Gavoko sin. compl.
  • de  Gevoko sin. compl.
  • de  Kuvoko sin. compl.
  • en  Gvoko
  • en  Gavoko sin. compl.
  • en  Gevoko sin. compl.
  • en  Ghoboko sin. compl.
  • en  Kuvoko sin. compl.
  • en  Nggweshe sin. compl.
  • en  Ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
  • es  gvoko
  • es  gavoko sin. compl.
  • es  gevoko sin. compl.
  • es  ghoboko sin. compl.
  • es  kuvoko sin. compl.
  • es  nggweshe sin. compl.
  • es  ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
  • eu  gvoko
  • eu  gavoko sin. compl.
  • eu  gevoko sin. compl.
  • eu  ghoboko sin. compl.
  • eu  kuvoko sin. compl.
  • eu  nggweshe sin. compl.
  • eu  ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
  • fr  gvoko
  • fr  gavoko sin. compl.
  • fr  gevoko sin. compl.
  • fr  kuvoko sin. compl.
  • fr  ngossi sin. compl.
  • gl  gvoko
  • gl  gavoko sin. compl.
  • gl  gevoko sin. compl.
  • gl  ghoboko sin. compl.
  • gl  kuvoko sin. compl.
  • gl  nggweshe sin. compl.
  • gl  ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
  • it  gvoko
  • it  gavoko sin. compl.
  • it  gevoko sin. compl.
  • it  ghoboko sin. compl.
  • it  kuvoko sin. compl.
  • it  nggweshe sin. compl.
  • it  ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
  • nl  Gvoko
  • nl  Gavoko sin. compl.
  • nl  Gevoko sin. compl.
  • nl  Kuvoko sin. compl.
  • nl  Ngossi sin. compl.
  • pt  gvoko
  • pt  gavoko sin. compl.
  • pt  gevoko sin. compl.
  • pt  ghoboko sin. compl.
  • pt  kuvoko sin. compl.
  • pt  nggweshe sin. compl.
  • pt  ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El gvoko és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.

Històricament, els gvokos provenen de la regió de Tourou, al Camerun. Actualment tots els parlants de gvoko es concentren a la localitat de Ngossi (anomenada Gvoko pels autòctons). Ngossi queda dividida per la frontera de Nigèria i Camerun. Pertany al Camerun només una petita franja de l'extensió total de la ciutat.

El gvoko gaudeix de bona vitalitat: és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat.

Els parlants de gvoko també solen conèixer el hdi, llengua de la mateixa família parlada més al sud. A la zona de contacte, el gvoko i el hdi presenten força semblança. Tot i així, el gvoko és una llengua força homogènia sense grans diferències dialectals.

Els gvokos també parlen la llengua d'ús interètnic, el haussa, amb qualsevol altre grup veí llevat dels hdi. Antigament a la regió camerunesa empraven el ful en aquests usos, però ha estat substituït pel haussa. A més, a les escoles l'alfabetització es fa en francès (al Camerun) i anglès (a Nigèria).
  • ca  kuyonon
  • ca  cuyo sin. compl.
  • ca  cuyono sin. compl.
  • ca  cuyunon sin. compl.
  • ca  kuyunin sin. compl.
  • ca  kuyunon sin. compl.
  • ca  kuyuonon sin. compl.
  • ar  كويونونية
  • cy  Kuyonon
  • cy  Cuyo sin. compl.
  • cy  Cuyono sin. compl.
  • cy  Cuyunon sin. compl.
  • cy  Kuyonon sin. compl.
  • cy  Kuyunin sin. compl.
  • cy  Kuyunon sin. compl.
  • de  Kuyonon
  • de  Cuyo sin. compl.
  • de  Cuyono sin. compl.
  • de  Cuyunon sin. compl.
  • de  Kuyunin sin. compl.
  • de  Kuyunon sin. compl.
  • en  Cuyonon
  • en  Cuyo sin. compl.
  • en  Cuyono sin. compl.
  • en  Cuyunon sin. compl.
  • en  Kuyonon sin. compl.
  • en  Kuyunin sin. compl.
  • en  Kuyunon sin. compl.
  • es  cuyonón
  • es  cuyo sin. compl.
  • es  cuyono sin. compl.
  • es  cuyunon sin. compl.
  • es  kuyonon sin. compl.
  • es  kuyunin sin. compl.
  • es  kuyunon sin. compl.
  • eu  kuyononera
  • eu  cuyo sin. compl.
  • eu  cuyono sin. compl.
  • eu  cuyunon sin. compl.
  • eu  kuyonon sin. compl.
  • eu  kuyunon sin. compl.
  • fr  cuyonon
  • fr  cuyo sin. compl.
  • fr  cuyono sin. compl.
  • fr  cuyunon sin. compl.
  • fr  kuyonon sin. compl.
  • fr  kuyunin sin. compl.
  • fr  kuyunon sin. compl.
  • gl  kuyonon
  • gl  cuyo sin. compl.
  • gl  cuyono sin. compl.
  • gl  cuyunon sin. compl.
  • gl  kuyonon sin. compl.
  • gl  kuyunin sin. compl.
  • gl  kuyunon sin. compl.
  • gn  kuyonon
  • gn  cuyo sin. compl.
  • gn  cuyono sin. compl.
  • gn  cuyonon sin. compl.
  • gn  cuyunon sin. compl.
  • gn  kuyunin sin. compl.
  • gn  kuyunon sin. compl.
  • it  kuyonon
  • it  cuyo sin. compl.
  • it  cuyono sin. compl.
  • it  cuyunon sin. compl.
  • it  kuyonon sin. compl.
  • it  kuyunin sin. compl.
  • it  kuyunon sin. compl.
  • pt  kuyonon
  • pt  cuyo sin. compl.
  • pt  cuyono sin. compl.
  • pt  cuyunon sin. compl.
  • pt  kuyonon sin. compl.
  • pt  kuyunin sin. compl.
  • pt  kuyunon sin. compl.
  • zh  库优农语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definición
El kuyonon és un dels grups lingüístics majoritaris de Palawan, la tercera illa més gran de les Filipines. Després del tagal (parlat pel 28% de la població total), el kuyonon constitueix la segona comunitat lingüística d'aquesta província (26%), seguida pel pinalwan (11%) i el híligaynon (9,5%). A les àrees urbanes, el tagal supera el kuyonon en nombre de parlants, mentre que a les àrees rurals el kuyonon és la llengua predominant.

El nombre més important de parlants de kuyonon es troba al grup d'illes Cuyo, situat entre el nord de l'illa de Palawan i l'illa de Panay.

Alguns autors defensen la vinculació del grup kuyonon amb els ratagnon (subgrup mangyan de Mindoro), ja que consideren que els ratagnon són probablement kuyonon que van emigrar a Mindoro.

Una característica fonètica de la llengua kuyonon és la combinació de l'accent amb una oclusió glotal.
  • ca  puruborà
  • ca  aurã sin. compl.
  • ca  kuyubí sin. compl.
  • ca  miguelinho sin. compl.
  • ca  pumbora sin. compl.
  • ca  puruba sin. compl.
  • ar  بوروبورا
  • cy  Puruborá
  • cy  Aurã sin. compl.
  • cy  Kuyubí sin. compl.
  • cy  Miguelinho sin. compl.
  • cy  Pumbora sin. compl.
  • cy  Puruba sin. compl.
  • de  Puruborá
  • de  Aurã sin. compl.
  • de  Kuyubí sin. compl.
  • de  Miguelinho sin. compl.
  • de  Pumbora sin. compl.
  • de  Puruba sin. compl.
  • en  Puruborá
  • en  Aurã sin. compl.
  • en  Kuyubi sin. compl.
  • en  Miguelenho sin. compl.
  • en  Pumbora sin. compl.
  • en  Puruba sin. compl.
  • es  puruborá
  • es  aurã sin. compl.
  • es  kuyubí sin. compl.
  • es  miguelinho sin. compl.
  • es  pumbora sin. compl.
  • es  puruba sin. compl.
  • eu  puruborera
  • eu  aurã sin. compl.
  • eu  kuyubí sin. compl.
  • eu  miguelinho sin. compl.
  • eu  pumbora sin. compl.
  • eu  puruba sin. compl.
  • eu  puruborá sin. compl.
  • fr  puruborá
  • fr  aurã sin. compl.
  • fr  kuyubí sin. compl.
  • fr  miguelinho sin. compl.
  • fr  pumbora sin. compl.
  • fr  puruba sin. compl.
  • gl  puruborá
  • gl  aurã sin. compl.
  • gl  kuyubí sin. compl.
  • gl  miguelinho sin. compl.
  • gl  pumbora sin. compl.
  • gl  puruba sin. compl.
  • it  purubora
  • it  aurã sin. compl.
  • it  kuyubí sin. compl.
  • it  miguelinho sin. compl.
  • it  pumbora sin. compl.
  • it  puruba sin. compl.
  • ja  プルボラ語
  • nl  Puruborá
  • nl  Aurã sin. compl.
  • nl  Kuyubí sin. compl.
  • nl  Miguelinho sin. compl.
  • nl  Pumbora sin. compl.
  • nl  Puruba sin. compl.
  • pt  puruborá
  • pt  aurã sin. compl.
  • pt  kuyubí sin. compl.
  • pt  miguelenho sin. compl.
  • pt  pumbora sin. compl.
  • pt  puruba sin. compl.
  • ru  Пурубора
  • zh  普鲁博拉语
  • zh  普卢巴、彭博拉、库尤比、米格林诺、奥拉 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Tupí, Amèrica > Brasil

Definición
El territori tradicional dels puruboràs es trobava a la zona del riu Manoel Correia, afluent del São Miguel. Actualment estan disseminats per diversos municipis de l'estat de Rondònia.

Els puruboràs van ser contactats el 1919 i van començar a treballar en l'explotació del cautxú. Van patir epidèmies (grip, xarampió) que van delmar el grup. Diverses circumstàncies van provocar la dispersió de la comunitat i el mestissatge. El poble puruborà es va considerar extingit.

A la dècada de 1980, però, es van localitzar diverses famílies puruboràs i es va celebrar una trobada en què es van reunir 30 adults i 15 infants. Aquest grup tenia intenció de fundar una associació i reivindicar les seves terres tradicionals. Una lingüista que va participar en la trobada ha reunit un vocabulari de 200 mots puruboràs i es proposa continuar treballant sobre la llengua per elaborar diversos materials. Tot plegat s'emmarca en un procés de recuperació de la llengua i la cultura puruboràs, i de lluita per recuperar les seves terres.

No s'ha de confondre aquesta llengua amb el (puru)bora de la família witoto.
  • ca  kuyonon
  • ca  cuyo sin. compl.
  • ca  cuyono sin. compl.
  • ca  cuyunon sin. compl.
  • ca  kuyunin sin. compl.
  • ca  kuyunon sin. compl.
  • ca  kuyuonon sin. compl.
  • ar  كويونونية
  • cy  Kuyonon
  • cy  Cuyo sin. compl.
  • cy  Cuyono sin. compl.
  • cy  Cuyunon sin. compl.
  • cy  Kuyonon sin. compl.
  • cy  Kuyunin sin. compl.
  • cy  Kuyunon sin. compl.
  • de  Kuyonon
  • de  Cuyo sin. compl.
  • de  Cuyono sin. compl.
  • de  Cuyunon sin. compl.
  • de  Kuyunin sin. compl.
  • de  Kuyunon sin. compl.
  • en  Cuyonon
  • en  Cuyo sin. compl.
  • en  Cuyono sin. compl.
  • en  Cuyunon sin. compl.
  • en  Kuyonon sin. compl.
  • en  Kuyunin sin. compl.
  • en  Kuyunon sin. compl.
  • es  cuyonón
  • es  cuyo sin. compl.
  • es  cuyono sin. compl.
  • es  cuyunon sin. compl.
  • es  kuyonon sin. compl.
  • es  kuyunin sin. compl.
  • es  kuyunon sin. compl.
  • eu  kuyononera
  • eu  cuyo sin. compl.
  • eu  cuyono sin. compl.
  • eu  cuyunon sin. compl.
  • eu  kuyonon sin. compl.
  • eu  kuyunon sin. compl.
  • fr  cuyonon
  • fr  cuyo sin. compl.
  • fr  cuyono sin. compl.
  • fr  cuyunon sin. compl.
  • fr  kuyonon sin. compl.
  • fr  kuyunin sin. compl.
  • fr  kuyunon sin. compl.
  • gl  kuyonon
  • gl  cuyo sin. compl.
  • gl  cuyono sin. compl.
  • gl  cuyunon sin. compl.
  • gl  kuyonon sin. compl.
  • gl  kuyunin sin. compl.
  • gl  kuyunon sin. compl.
  • gn  kuyonon
  • gn  cuyo sin. compl.
  • gn  cuyono sin. compl.
  • gn  cuyonon sin. compl.
  • gn  cuyunon sin. compl.
  • gn  kuyunin sin. compl.
  • gn  kuyunon sin. compl.
  • it  kuyonon
  • it  cuyo sin. compl.
  • it  cuyono sin. compl.
  • it  cuyunon sin. compl.
  • it  kuyonon sin. compl.
  • it  kuyunin sin. compl.
  • it  kuyunon sin. compl.
  • pt  kuyonon
  • pt  cuyo sin. compl.
  • pt  cuyono sin. compl.
  • pt  cuyunon sin. compl.
  • pt  kuyonon sin. compl.
  • pt  kuyunin sin. compl.
  • pt  kuyunon sin. compl.
  • zh  库优农语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definición
El kuyonon és un dels grups lingüístics majoritaris de Palawan, la tercera illa més gran de les Filipines. Després del tagal (parlat pel 28% de la població total), el kuyonon constitueix la segona comunitat lingüística d'aquesta província (26%), seguida pel pinalwan (11%) i el híligaynon (9,5%). A les àrees urbanes, el tagal supera el kuyonon en nombre de parlants, mentre que a les àrees rurals el kuyonon és la llengua predominant.

El nombre més important de parlants de kuyonon es troba al grup d'illes Cuyo, situat entre el nord de l'illa de Palawan i l'illa de Panay.

Alguns autors defensen la vinculació del grup kuyonon amb els ratagnon (subgrup mangyan de Mindoro), ja que consideren que els ratagnon són probablement kuyonon que van emigrar a Mindoro.

Una característica fonètica de la llengua kuyonon és la combinació de l'accent amb una oclusió glotal.
  • ca  kuyonon
  • ca  cuyo sin. compl.
  • ca  cuyono sin. compl.
  • ca  cuyunon sin. compl.
  • ca  kuyunin sin. compl.
  • ca  kuyunon sin. compl.
  • ca  kuyuonon sin. compl.
  • ar  كويونونية
  • cy  Kuyonon
  • cy  Cuyo sin. compl.
  • cy  Cuyono sin. compl.
  • cy  Cuyunon sin. compl.
  • cy  Kuyonon sin. compl.
  • cy  Kuyunin sin. compl.
  • cy  Kuyunon sin. compl.
  • de  Kuyonon
  • de  Cuyo sin. compl.
  • de  Cuyono sin. compl.
  • de  Cuyunon sin. compl.
  • de  Kuyunin sin. compl.
  • de  Kuyunon sin. compl.
  • en  Cuyonon
  • en  Cuyo sin. compl.
  • en  Cuyono sin. compl.
  • en  Cuyunon sin. compl.
  • en  Kuyonon sin. compl.
  • en  Kuyunin sin. compl.
  • en  Kuyunon sin. compl.
  • es  cuyonón
  • es  cuyo sin. compl.
  • es  cuyono sin. compl.
  • es  cuyunon sin. compl.
  • es  kuyonon sin. compl.
  • es  kuyunin sin. compl.
  • es  kuyunon sin. compl.
  • eu  kuyononera
  • eu  cuyo sin. compl.
  • eu  cuyono sin. compl.
  • eu  cuyunon sin. compl.
  • eu  kuyonon sin. compl.
  • eu  kuyunon sin. compl.
  • fr  cuyonon
  • fr  cuyo sin. compl.
  • fr  cuyono sin. compl.
  • fr  cuyunon sin. compl.
  • fr  kuyonon sin. compl.
  • fr  kuyunin sin. compl.
  • fr  kuyunon sin. compl.
  • gl  kuyonon
  • gl  cuyo sin. compl.
  • gl  cuyono sin. compl.
  • gl  cuyunon sin. compl.
  • gl  kuyonon sin. compl.
  • gl  kuyunin sin. compl.
  • gl  kuyunon sin. compl.
  • gn  kuyonon
  • gn  cuyo sin. compl.
  • gn  cuyono sin. compl.
  • gn  cuyonon sin. compl.
  • gn  cuyunon sin. compl.
  • gn  kuyunin sin. compl.
  • gn  kuyunon sin. compl.
  • it  kuyonon
  • it  cuyo sin. compl.
  • it  cuyono sin. compl.
  • it  cuyunon sin. compl.
  • it  kuyonon sin. compl.
  • it  kuyunin sin. compl.
  • it  kuyunon sin. compl.
  • pt  kuyonon
  • pt  cuyo sin. compl.
  • pt  cuyono sin. compl.
  • pt  cuyunon sin. compl.
  • pt  kuyonon sin. compl.
  • pt  kuyunin sin. compl.
  • pt  kuyunon sin. compl.
  • zh  库优农语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definición
El kuyonon és un dels grups lingüístics majoritaris de Palawan, la tercera illa més gran de les Filipines. Després del tagal (parlat pel 28% de la població total), el kuyonon constitueix la segona comunitat lingüística d'aquesta província (26%), seguida pel pinalwan (11%) i el híligaynon (9,5%). A les àrees urbanes, el tagal supera el kuyonon en nombre de parlants, mentre que a les àrees rurals el kuyonon és la llengua predominant.

El nombre més important de parlants de kuyonon es troba al grup d'illes Cuyo, situat entre el nord de l'illa de Palawan i l'illa de Panay.

Alguns autors defensen la vinculació del grup kuyonon amb els ratagnon (subgrup mangyan de Mindoro), ja que consideren que els ratagnon són probablement kuyonon que van emigrar a Mindoro.

Una característica fonètica de la llengua kuyonon és la combinació de l'accent amb una oclusió glotal.
  • ca  kuyonon
  • ca  cuyo sin. compl.
  • ca  cuyono sin. compl.
  • ca  cuyunon sin. compl.
  • ca  kuyunin sin. compl.
  • ca  kuyunon sin. compl.
  • ca  kuyuonon sin. compl.
  • ar  كويونونية
  • cy  Kuyonon
  • cy  Cuyo sin. compl.
  • cy  Cuyono sin. compl.
  • cy  Cuyunon sin. compl.
  • cy  Kuyonon sin. compl.
  • cy  Kuyunin sin. compl.
  • cy  Kuyunon sin. compl.
  • de  Kuyonon
  • de  Cuyo sin. compl.
  • de  Cuyono sin. compl.
  • de  Cuyunon sin. compl.
  • de  Kuyunin sin. compl.
  • de  Kuyunon sin. compl.
  • en  Cuyonon
  • en  Cuyo sin. compl.
  • en  Cuyono sin. compl.
  • en  Cuyunon sin. compl.
  • en  Kuyonon sin. compl.
  • en  Kuyunin sin. compl.
  • en  Kuyunon sin. compl.
  • es  cuyonón
  • es  cuyo sin. compl.
  • es  cuyono sin. compl.
  • es  cuyunon sin. compl.
  • es  kuyonon sin. compl.
  • es  kuyunin sin. compl.
  • es  kuyunon sin. compl.
  • eu  kuyononera
  • eu  cuyo sin. compl.
  • eu  cuyono sin. compl.
  • eu  cuyunon sin. compl.
  • eu  kuyonon sin. compl.
  • eu  kuyunon sin. compl.
  • fr  cuyonon
  • fr  cuyo sin. compl.
  • fr  cuyono sin. compl.
  • fr  cuyunon sin. compl.
  • fr  kuyonon sin. compl.
  • fr  kuyunin sin. compl.
  • fr  kuyunon sin. compl.
  • gl  kuyonon
  • gl  cuyo sin. compl.
  • gl  cuyono sin. compl.
  • gl  cuyunon sin. compl.
  • gl  kuyonon sin. compl.
  • gl  kuyunin sin. compl.
  • gl  kuyunon sin. compl.
  • gn  kuyonon
  • gn  cuyo sin. compl.
  • gn  cuyono sin. compl.
  • gn  cuyonon sin. compl.
  • gn  cuyunon sin. compl.
  • gn  kuyunin sin. compl.
  • gn  kuyunon sin. compl.
  • it  kuyonon
  • it  cuyo sin. compl.
  • it  cuyono sin. compl.
  • it  cuyunon sin. compl.
  • it  kuyonon sin. compl.
  • it  kuyunin sin. compl.
  • it  kuyunon sin. compl.
  • pt  kuyonon
  • pt  cuyo sin. compl.
  • pt  cuyono sin. compl.
  • pt  cuyunon sin. compl.
  • pt  kuyonon sin. compl.
  • pt  kuyunin sin. compl.
  • pt  kuyunon sin. compl.
  • zh  库优农语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definición
El kuyonon és un dels grups lingüístics majoritaris de Palawan, la tercera illa més gran de les Filipines. Després del tagal (parlat pel 28% de la població total), el kuyonon constitueix la segona comunitat lingüística d'aquesta província (26%), seguida pel pinalwan (11%) i el híligaynon (9,5%). A les àrees urbanes, el tagal supera el kuyonon en nombre de parlants, mentre que a les àrees rurals el kuyonon és la llengua predominant.

El nombre més important de parlants de kuyonon es troba al grup d'illes Cuyo, situat entre el nord de l'illa de Palawan i l'illa de Panay.

Alguns autors defensen la vinculació del grup kuyonon amb els ratagnon (subgrup mangyan de Mindoro), ja que consideren que els ratagnon són probablement kuyonon que van emigrar a Mindoro.

Una característica fonètica de la llengua kuyonon és la combinació de l'accent amb una oclusió glotal.
  • ca  kwadza
  • ca  kw'adza sin. compl.
  • ca  ng'omvia sin. compl.
  • ca  qwadza sin. compl.
  • ar  كواجا
  • cy  Kwadza
  • cy  Kw'adza sin. compl.
  • cy  Ng'omvia sin. compl.
  • cy  Qwadza sin. compl.
  • de  Kwadza
  • de  Kw'adza sin. compl.
  • de  Ng'omvia sin. compl.
  • de  Qwadza sin. compl.
  • en  Kwadza
  • en  Kw'adza sin. compl.
  • en  Ng'omvia sin. compl.
  • en  Qwadza sin. compl.
  • es  kuacha
  • es  kw'adza sin. compl.
  • es  kwadza sin. compl.
  • es  ng'omvia sin. compl.
  • es  qwadza sin. compl.
  • eu  kwadzera
  • eu  kw'adza sin. compl.
  • eu  kwadza sin. compl.
  • eu  ng'omvia sin. compl.
  • eu  qwadza sin. compl.
  • fr  kwadza
  • fr  kw'adza sin. compl.
  • fr  ng'omvia sin. compl.
  • fr  qwadza sin. compl.
  • gl  kwadza
  • gl  kw'adza sin. compl.
  • gl  ng'omvia sin. compl.
  • gl  qwadza sin. compl.
  • gn  kwadsa
  • gn  kw'adza sin. compl.
  • gn  ng'omvia sin. compl.
  • gn  qwadza sin. compl.
  • it  kwadza
  • it  kw'adza sin. compl.
  • it  ng'omvia sin. compl.
  • it  qwadza sin. compl.
  • pt  kwadza
  • pt  kw'adza sin. compl.
  • pt  ng'omvia sin. compl.
  • pt  qwadza sin. compl.
  • tmh  Takwadzat
  • tmh  Kw'adza sin. compl.
  • tmh  ng'omvia sin. compl.
  • tmh  qwadza sin. compl.
  • zh  科瓦扎语

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

Definición
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de les comunitats veïnes. Els kwadza han tingut una forta influència del grup etnolingüístic gogo, la llengua dels quals (gogo o kigogo) ha arribat a substituir el kwadza.

El kwdaza és una llengua cuixítica que està extingida o pràcticament extingida, ja que sembla que a la dècada del 1970 hi havia cinc persones que la parlaven. Segons alguns autors, actualment no hi ha parlants del kwdaza. Altres autors, en canvi, diuen que hi pot haver alguns individus amb algun coneixement d'aquesta llengua.
  • ca  kwadza
  • ca  kw'adza sin. compl.
  • ca  ng'omvia sin. compl.
  • ca  qwadza sin. compl.
  • ar  كواجا
  • cy  Kwadza
  • cy  Kw'adza sin. compl.
  • cy  Ng'omvia sin. compl.
  • cy  Qwadza sin. compl.
  • de  Kwadza
  • de  Kw'adza sin. compl.
  • de  Ng'omvia sin. compl.
  • de  Qwadza sin. compl.
  • en  Kwadza
  • en  Kw'adza sin. compl.
  • en  Ng'omvia sin. compl.
  • en  Qwadza sin. compl.
  • es  kuacha
  • es  kw'adza sin. compl.
  • es  kwadza sin. compl.
  • es  ng'omvia sin. compl.
  • es  qwadza sin. compl.
  • eu  kwadzera
  • eu  kw'adza sin. compl.
  • eu  kwadza sin. compl.
  • eu  ng'omvia sin. compl.
  • eu  qwadza sin. compl.
  • fr  kwadza
  • fr  kw'adza sin. compl.
  • fr  ng'omvia sin. compl.
  • fr  qwadza sin. compl.
  • gl  kwadza
  • gl  kw'adza sin. compl.
  • gl  ng'omvia sin. compl.
  • gl  qwadza sin. compl.
  • gn  kwadsa
  • gn  kw'adza sin. compl.
  • gn  ng'omvia sin. compl.
  • gn  qwadza sin. compl.
  • it  kwadza
  • it  kw'adza sin. compl.
  • it  ng'omvia sin. compl.
  • it  qwadza sin. compl.
  • pt  kwadza
  • pt  kw'adza sin. compl.
  • pt  ng'omvia sin. compl.
  • pt  qwadza sin. compl.
  • tmh  Takwadzat
  • tmh  Kw'adza sin. compl.
  • tmh  ng'omvia sin. compl.
  • tmh  qwadza sin. compl.
  • zh  科瓦扎语

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

Definición
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de les comunitats veïnes. Els kwadza han tingut una forta influència del grup etnolingüístic gogo, la llengua dels quals (gogo o kigogo) ha arribat a substituir el kwadza.

El kwdaza és una llengua cuixítica que està extingida o pràcticament extingida, ja que sembla que a la dècada del 1970 hi havia cinc persones que la parlaven. Segons alguns autors, actualment no hi ha parlants del kwdaza. Altres autors, en canvi, diuen que hi pot haver alguns individus amb algun coneixement d'aquesta llengua.
  • ca  kwakiutl
  • ca  kwagiutl sin. compl.
  • ca  kwak'wala sin. compl.
  • ca  kwakiutl del sud sin. compl.
  • ca  kwakwala sin. compl.
  • cod  kwakiutl
  • de  Kwakuitl
  • de  Kwa-kwa-la sin. compl.
  • de  Kwagiutl sin. compl.
  • de  Kwak'wala sin. compl.
  • en  Kwakiutl
  • en  Kwagiutl sin. compl.
  • en  Kwak'wala sin. compl.
  • en  Kwakiut del sur sin. compl.
  • en  Kwakwala sin. compl.
  • es  kwakiutl
  • es  kwagiutl sin. compl.
  • es  kwak'wala sin. compl.
  • es  kwakiut del sur sin. compl.
  • es  kwakwala sin. compl.
  • eu  kwakiutl
  • eu  kwagiutl sin. compl.
  • eu  kwak'wala sin. compl.
  • eu  kwakiut del sur sin. compl.
  • eu  kwakwala sin. compl.
  • fr  kwak'wala
  • fr  kwagiutl sin. compl.
  • fr  kwakiutl sin. compl.
  • gl  kwakiutl
  • gl  kwagiutl sin. compl.
  • gl  kwak'wala sin. compl.
  • gl  kwakiut do sur sin. compl.
  • gl  kwakwala sin. compl.
  • it  kwakiutl
  • it  kwagiutl sin. compl.
  • it  kwak'wala sin. compl.
  • it  kwakiut del sur sin. compl.
  • it  kwakwala sin. compl.
  • nl  Kwakiutl
  • nl  Kwagiutl sin. compl.
  • nl  Kwak'wala sin. compl.
  • pt  kwakiutl
  • pt  kwagiutl sin. compl.
  • pt  kwak'wala sin. compl.
  • pt  kwakiut del sur sin. compl.
  • pt  kwakwala sin. compl.

Wakashana > Septentrional o kwakiutl, Amèrica > Canadà

Definición
El territori originari de la família wakashana coincideix grosso modo amb l'actual: regió nord-occidental de l'illa de Vancouver i costa central de la Colúmbia Britànica, al voltant de l'illa. Ja al segle XIX els lingüistes van observar la distinció de dues branques dins de la família, la del nord i la del sud.

La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.

La llengua kwakiutl consta de dos blocs dialectals: el costaner, que s'estén entre Cape Cook i l'estret de Smith Sound, i l'interior, entre els estrets de Queen Charlotte i Johnstone. Dins de cada bloc hi ha diversos dialectes.
El grup ètnic s'autodenomina kwakwaka'wakw, 'els que parlen kwakiutl'. El glotònim alternatiu kwakiutl del sud fa referència a la situació geogràfica de la llengua dins de la branca kwakiutl.

Els primers contactes dels kwakiutl amb els colonitzadors europeus van ser força tardans, a la fi del segle XVIII, amb els navegants que comerciaven amb pells d'animals. Al segle XIX es van instal·lar a la zona les primeres missions. En poc més d'un segle, la població va disminuir dels 19.000 individus d'abans del contacte als 1.000 (1924). Les causes van ser les epidèmies i les guerres amb els colonitzadors i explotadors dels recursos naturals.

Entre el 1920 i el 1970, els infants de les comunitats kwakiutls eren internats a l'escola d'Alert Bay, on la llengua indígena estava prohibida. Paral·lelament, el kwakiutl va anar perdent prestigi en benefici de l'anglès. Els avantatges socials de conèixer l'anglès van afavorir l'abandonament progressiu de la llengua pròpia.

Els parlants de kwakiutl són majoritàriament adults i no arriben al 4% del grup ètnic. Hi ha pocs infants que aprenguin la llengua autòctona. El 1999 restava mitja dotzena escassa de parlants monolingües, tots de més de 90 anys.

El kwakiutl del segle XXI està fortament influït per l'anglès, sobretot en el vocabulari.

Els intents de preservació de la llengua topen amb la reticència de les diferents comunitats d'acceptar un estàndard comú. No existeix una identitat kwakiutl unitària, més aviat diverses identitats grupals. Els grups són conscients que la llengua és la mateixa, però volen imposar als altres la pròpia varietat dialectal com a varietat estàndard.

Des de fa uns anys, a l'escola s'ensenyen nocions bàsiques de la llengua. No s'assoleix, tanmateix, un nivell suficient per a la comunicació diària. S'han iniciat programes per millorar la competència dels semiparlants adults.
  • ca  awapit
  • ca  awa sin. compl.
  • ca  awa-cuaiquer sin. compl.
  • ca  coaiquer sin. compl.
  • ca  kwaiker sin. compl.
  • cod  tawa-pit
  • ar  أوابيتية
  • cy  Awapit
  • cy  Awa sin. compl.
  • cy  Awa-cuaiquer sin. compl.
  • cy  Coaiquer sin. compl.
  • cy  Kwaiker sin. compl.
  • de  Awa Pit
  • de  Awa sin. compl.
  • de  Coaiquer sin. compl.
  • de  Cuaiquer sin. compl.
  • de  Kwaiker sin. compl.
  • de  Quaiquer sin. compl.
  • en  Awapit
  • en  Awa sin. compl.
  • en  Awa-Cuaiquer sin. compl.
  • en  Cuaiquer sin. compl.
  • es  awapit
  • es  awa sin. compl.
  • es  awa-cuaiquer sin. compl.
  • es  coaiquer sin. compl.
  • es  kwaiker sin. compl.
  • eu  awa pit
  • eu  awa sin. compl.
  • eu  awa-cuaiquer sin. compl.
  • eu  coaiquer sin. compl.
  • eu  kwaiker sin. compl.
  • fr  awa-cuaiquer
  • fr  awa sin. compl.
  • fr  awa pit sin. compl.
  • fr  coaiquer sin. compl.
  • fr  kwaiker sin. compl.
  • fr  quaiquer sin. compl.
  • gl  awapit
  • gn  awapit
  • gn  awa sin. compl.
  • gn  awa-kuaiker sin. compl.
  • gn  koaiker sin. compl.
  • gn  kwaiker sin. compl.
  • it  awapit
  • it  awa sin. compl.
  • it  awa-cuaiquer sin. compl.
  • it  coaiquer sin. compl.
  • it  kwaiker sin. compl.
  • ja  アワピット語
  • ja  アワ語 sin. compl.
  • ja  クワイケル語 sin. compl.
  • ja  コワイケル語 sin. compl.
  • ja  アワ-コワイケル語 sin. compl.
  • nl  Awapit
  • nl  Awa sin. compl.
  • nl  Awa-Cuaiquer sin. compl.
  • nl  Coaiquer sin. compl.
  • nl  Kwaiker sin. compl.
  • pt  awapit
  • pt  awa-coaquier sin. compl.
  • pt  coaquier sin. compl.
  • ru  Ава-пит
  • ru  Ава sin. compl.
  • ru  Квайкер sin. compl.
  • ru  Коаикер sin. compl.
  • ru  Коайкер sin. compl.
  • ru  Ава-куайкер sin. compl.
  • sw  Awapit
  • sw  Awa sin. compl.
  • sw  Awa-cuaiquer sin. compl.
  • sw  Coaiquer sin. compl.
  • sw  Kwaiker sin. compl.
  • tmh  Tawapit
  • zh  阿瓦皮特
  • zh  阿瓦 sin. compl.
  • zh  瓜伊盖尔 sin. compl.
  • zh  阿瓦-瓜伊盖尔 sin. compl.

Barbacoa > Branca del nord, Amèrica > Colòmbia

Definición
Els awapit equatorians van arribar a aquest estat cap a 1920 procedents d'Altaquer, Colòmbia. Aquests awapit havien tingut sempre poc contacte amb el món occidental. Això no obstant, actualment hi ha un alt grau de bilingüisme en espanyol. En l'actualitat estan patint un fort procés d'aculturació que els podria dur a la desaparició com a grup ètnic.