mvanöp
mvanöp
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Nigèria
- ca mvano
- ca magu sin. compl.
- ca mvanip sin. compl.
- ca mvanlip sin. compl.
- ca mvanon sin. compl.
- ca mvanöp sin. compl.
- de Mvano
- de Magu sin. compl.
- de Mvanip sin. compl.
- de Mvanlip sin. compl.
- de Mvanon sin. compl.
- en Mvano
- en Magu sin. compl.
- en Mvanip sin. compl.
- en Mvanlip sin. compl.
- en Mvanon sin. compl.
- en Mvanöp sin. compl.
- es mvano
- es magu sin. compl.
- es mvanip sin. compl.
- es mvanlip sin. compl.
- es mvanon sin. compl.
- es mvanöp sin. compl.
- eu mvano
- eu magu sin. compl.
- eu mvanip sin. compl.
- eu mvanlip sin. compl.
- eu mvanon sin. compl.
- eu mvanöp sin. compl.
- fr mvanip
- fr magu sin. compl.
- fr mvanlip sin. compl.
- fr mvano sin. compl.
- fr mvanon sin. compl.
- gl mvano
- gl magu sin. compl.
- gl mvanip sin. compl.
- gl mvanlip sin. compl.
- gl mvanon sin. compl.
- gl mvanöp sin. compl.
- it mvano
- it magu sin. compl.
- it mvanip sin. compl.
- it mvanlip sin. compl.
- it mvanon sin. compl.
- it mvanöp sin. compl.
- nl Mvano
- nl Magu sin. compl.
- nl Mvanip sin. compl.
- nl Mvanlip sin. compl.
- nl Mvanon sin. compl.
- pt mvano
- pt magu sin. compl.
- pt mvanip sin. compl.
- pt mvanlip sin. compl.
- pt mvanon sin. compl.
- pt mvanöp sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Nigèria
Definición
El mvano és molt pròxim al mbongno, una llengua veïna parlada a Nigèria i al Camerun. Segons els parlants de mbongno hi ha intel·ligibilitat entre les dues llengües. El mvano està seriosament amenaçat.
S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
mwanga
mwanga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca nyamwanga
- ca chinamwanga sin. compl.
- ca ichinamwanga sin. compl.
- ca inamwanga sin. compl.
- ca kinamwanga sin. compl.
- ca mwanga sin. compl.
- ca namwanga sin. compl.
- de Nyamwanga
- de Chinamwanga sin. compl.
- de Ichinamwanga sin. compl.
- de Iwa sin. compl.
- de Mwanga sin. compl.
- en Nyamwanga
- en Chinamwanga sin. compl.
- en Ichinamwanga sin. compl.
- en Inamwanga sin. compl.
- en Kinamwanga sin. compl.
- en Mwanga sin. compl.
- en Namwanga sin. compl.
- es nyamwanga
- es chinamwanga sin. compl.
- es ichinamwanga sin. compl.
- es inamwanga sin. compl.
- es kinamwanga sin. compl.
- es mwanga sin. compl.
- es namwanga sin. compl.
- eu nyamwanga
- eu chinamwanga sin. compl.
- eu ichinamwanga sin. compl.
- eu inamwanga sin. compl.
- eu kinamwanga sin. compl.
- eu mwanga sin. compl.
- eu namwanga sin. compl.
- fr nyamwanga
- fr chinyamwanga sin. compl.
- fr ichinyamwanga sin. compl.
- fr inyamwanga sin. compl.
- fr mwanga sin. compl.
- gl nyamwanga
- gl chinamwanga sin. compl.
- gl ichinamwanga sin. compl.
- gl inamwanga sin. compl.
- gl kinamwanga sin. compl.
- gl mwanga sin. compl.
- gl namwanga sin. compl.
- it nyamwanga
- it chinamwanga sin. compl.
- it ichinamwanga sin. compl.
- it inamwanga sin. compl.
- it kinamwanga sin. compl.
- it mwanga sin. compl.
- it namwanga sin. compl.
- nl Nyamwanga
- nl Chinyamwanga sin. compl.
- nl Ichinyamwanga sin. compl.
- nl Inyamwanga sin. compl.
- nl Mwanga sin. compl.
- pt nyamwanga
- pt chinamwanga sin. compl.
- pt ichinamwanga sin. compl.
- pt inamwanga sin. compl.
- pt kinamwanga sin. compl.
- pt mwanga sin. compl.
- pt namwanga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definición
El territori tradicional dels nyamwangues s'estén als dos costats de la frontera entre Tanzània i Zàmbia, entre els llacs Tanganyika i Nyasa. Entre els grups veïns trobem els mambwes a l'oest, els fipes al nord-oest, els wandes al nord-est, els nyihes a l'est, i els bembes al sud.
El nyamwanga és lingüísticament proper a l'iwa i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
El nyamwanga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Aquesta llengua, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
El nyamwanga és lingüísticament proper a l'iwa i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
El nyamwanga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Aquesta llengua, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
mwela
mwela
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca mwera
- ca chimwera sin. compl.
- ca cimwera sin. compl.
- ca kimwera sin. compl.
- ca mwela sin. compl.
- de Mwera
- de Chimwera sin. compl.
- de Cimwera sin. compl.
- de Mwela sin. compl.
- en Mwera
- en Chimwera sin. compl.
- en Cimwera sin. compl.
- en Kimwera sin. compl.
- en Mwela sin. compl.
- es mwera
- es chimwera sin. compl.
- es cimwera sin. compl.
- es kimwera sin. compl.
- es mwela sin. compl.
- eu mwera
- eu chimwera sin. compl.
- eu cimwera sin. compl.
- eu kimwera sin. compl.
- eu mwela sin. compl.
- fr mwera
- fr chimwera sin. compl.
- fr cimwera sin. compl.
- fr kimwera sin. compl.
- fr mwela sin. compl.
- gl mwera
- gl chimwera sin. compl.
- gl cimwera sin. compl.
- gl kimwera sin. compl.
- gl mwela sin. compl.
- it mwera
- it chimwera sin. compl.
- it cimwera sin. compl.
- it kimwera sin. compl.
- it mwela sin. compl.
- nl Mwera
- nl Chimwera sin. compl.
- nl Cimwera sin. compl.
- nl Kimwera sin. compl.
- nl Mwela sin. compl.
- pt mwera
- pt chimwera sin. compl.
- pt cimwera sin. compl.
- pt kimwera sin. compl.
- pt mwela sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els grup etnolingüístic mwera se situa al sud-est de Tanzània. Entre els grups veïns dels mweres trobem els matumbis, al nord; els makondes (dels quals han rebut una forta influència cultural i lingüística), al sud; els machingues, a l'est; i els ngindos, a l'oest.
El mwera, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Entre els manlleus procedents del mwera trobem ndagamo 'confluència de rius' i nangulu, 'despreniment de terra'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mwera rep altres denominacions, entre les quals kimwera. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamwera, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El mwera, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Entre els manlleus procedents del mwera trobem ndagamo 'confluència de rius' i nangulu, 'despreniment de terra'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mwera rep altres denominacions, entre les quals kimwera. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamwera, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
mwera
mwera
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca nyasa
- ca kinyasa sin. compl.
- ca mwera sin. compl.
- ca nyanza sin. compl.
- de Mwera
- en Nyasa
- en Kinyasa sin. compl.
- en Mwera sin. compl.
- en Nyanza sin. compl.
- es nyasa
- es kinyasa sin. compl.
- es mwera sin. compl.
- es nyanza sin. compl.
- eu nyasa
- eu kinyasa sin. compl.
- eu mwera sin. compl.
- eu nyanza sin. compl.
- fr nyasa
- fr kinyasa sin. compl.
- fr mwera sin. compl.
- fr nyanza sin. compl.
- gl nyasa
- gl kinyasa sin. compl.
- gl mwera sin. compl.
- gl nyanza sin. compl.
- it nyasa
- it kinyasa sin. compl.
- it mwera sin. compl.
- it nyanza sin. compl.
- nl Nyasa
- nl Kinyasa sin. compl.
- nl Mwera sin. compl.
- nl Nyanza sin. compl.
- pt nyasa
- pt kinyasa sin. compl.
- pt mwera sin. compl.
- pt nyanza sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els nyases viuen al sud de Tanzània, concretament a la riba nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels nyases trobem els mandes, els matengos, els ngonis (els quals constitueixen els quatre grups majoritaris del districte de Mbinga, a la regió de Ruvuma) i els mpotos. Alguns autors utilitzen el terme nyasa per a referir-se al manda i el mpoto.
El nyasa és conegut també amb el nom de mwera, però no s'ha de confondre amb el mwera parlat a la regió de Lindi, al sud-est de Tanzània.
El nyasa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El nyasa rep altres denominacions, entre les quals kinyasa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamatengo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El nyasa és conegut també amb el nom de mwera, però no s'ha de confondre amb el mwera parlat a la regió de Lindi, al sud-est de Tanzània.
El nyasa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El nyasa rep altres denominacions, entre les quals kinyasa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamatengo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
mwera
mwera
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca mwera
- ca chimwera sin. compl.
- ca cimwera sin. compl.
- ca kimwera sin. compl.
- ca mwela sin. compl.
- de Mwera
- de Chimwera sin. compl.
- de Cimwera sin. compl.
- de Mwela sin. compl.
- en Mwera
- en Chimwera sin. compl.
- en Cimwera sin. compl.
- en Kimwera sin. compl.
- en Mwela sin. compl.
- es mwera
- es chimwera sin. compl.
- es cimwera sin. compl.
- es kimwera sin. compl.
- es mwela sin. compl.
- eu mwera
- eu chimwera sin. compl.
- eu cimwera sin. compl.
- eu kimwera sin. compl.
- eu mwela sin. compl.
- fr mwera
- fr chimwera sin. compl.
- fr cimwera sin. compl.
- fr kimwera sin. compl.
- fr mwela sin. compl.
- gl mwera
- gl chimwera sin. compl.
- gl cimwera sin. compl.
- gl kimwera sin. compl.
- gl mwela sin. compl.
- it mwera
- it chimwera sin. compl.
- it cimwera sin. compl.
- it kimwera sin. compl.
- it mwela sin. compl.
- nl Mwera
- nl Chimwera sin. compl.
- nl Cimwera sin. compl.
- nl Kimwera sin. compl.
- nl Mwela sin. compl.
- pt mwera
- pt chimwera sin. compl.
- pt cimwera sin. compl.
- pt kimwera sin. compl.
- pt mwela sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els grup etnolingüístic mwera se situa al sud-est de Tanzània. Entre els grups veïns dels mweres trobem els matumbis, al nord; els makondes (dels quals han rebut una forta influència cultural i lingüística), al sud; els machingues, a l'est; i els ngindos, a l'oest.
El mwera, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Entre els manlleus procedents del mwera trobem ndagamo 'confluència de rius' i nangulu, 'despreniment de terra'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mwera rep altres denominacions, entre les quals kimwera. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamwera, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El mwera, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Entre els manlleus procedents del mwera trobem ndagamo 'confluència de rius' i nangulu, 'despreniment de terra'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mwera rep altres denominacions, entre les quals kimwera. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamwera, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
myagatwa
myagatwa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zaramo
- ca dzalamo sin. compl.
- ca kizaramo sin. compl.
- ca myagatwa sin. compl.
- ca saramo sin. compl.
- ca zalamo sin. compl.
- ca zaramu sin. compl.
- ar زارامو
- cy Zaramo
- cy Dzalamo sin. compl.
- cy Kizaramo sin. compl.
- cy Myagatwa sin. compl.
- cy Saramo sin. compl.
- cy Zalamo sin. compl.
- cy Zaramu sin. compl.
- de Zaramo
- de Dzalamo sin. compl.
- de Kizaramo sin. compl.
- de Myagatwa sin. compl.
- de Saramo sin. compl.
- de Zalamo sin. compl.
- de Zaramu sin. compl.
- en Zaramo
- en Dzalamo sin. compl.
- en Kizaramo sin. compl.
- en Myagatwa sin. compl.
- en Saramo sin. compl.
- en Zalamo sin. compl.
- en Zaramu sin. compl.
- es zaramo
- es dzalamo sin. compl.
- es kizaramo sin. compl.
- es myagatwa sin. compl.
- es saramo sin. compl.
- es zalamo sin. compl.
- es zaramu sin. compl.
- eu zalamoera
- eu dzalamo sin. compl.
- eu kizaramo sin. compl.
- eu myagatwa sin. compl.
- eu saramo sin. compl.
- eu zalamo sin. compl.
- eu zaramo sin. compl.
- eu zaramu sin. compl.
- fr zaramo
- fr dzalamo sin. compl.
- fr kizaramo sin. compl.
- fr myagatwa sin. compl.
- fr saramo sin. compl.
- fr zalamo sin. compl.
- fr zaramu sin. compl.
- gl zaramo
- gl dzalamo sin. compl.
- gl kizaramo sin. compl.
- gl myagatwa sin. compl.
- gl saramo sin. compl.
- gl zalamo sin. compl.
- gl zaramu sin. compl.
- gn saramo
- gn dzalamo sin. compl.
- gn kizaramo sin. compl.
- gn myagatwa sin. compl.
- gn salamo sin. compl.
- gn saramo sin. compl.
- gn saramu sin. compl.
- it zaramo
- it dzalamo sin. compl.
- it kizaramo sin. compl.
- it myagatwa sin. compl.
- it saramo sin. compl.
- it zalamo sin. compl.
- it zaramu sin. compl.
- pt zaramo
- pt dzalamo sin. compl.
- pt kizaramo sin. compl.
- pt myagatwa sin. compl.
- pt saramo sin. compl.
- pt zalamo sin. compl.
- pt zaramu sin. compl.
- tmh Tazaramut
- tmh Dzalamo sin. compl.
- tmh kizaramo sin. compl.
- tmh myagatwa sin. compl.
- tmh saramo sin. compl.
- tmh zalamo sin. compl.
- tmh zaramu sin. compl.
- zh 扎拉莫语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Actualment el zaramo està essent substituït pel suahili, llengua coneguda per més del 90% de la població de Tanzània i que ha esdevingut la llengua dominant a bona part del territori zaramo. Sembla que una part de la població zaramo ja no és competent en la seva llengua.
El zaramo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El zaramo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
myau
myau
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca muyang
- ca mouyenge sin. compl.
- ca mouyengue sin. compl.
- ca muyenge sin. compl.
- ca myau sin. compl.
- ca myenge sin. compl.
- cod muyang
- de Muyang
- de Mouyenge sin. compl.
- de Mouyengue sin. compl.
- de Myenge sin. compl.
- en Muyang
- en Mouyenge sin. compl.
- en Mouyengue sin. compl.
- en Muyenge sin. compl.
- en Myau sin. compl.
- en Myenge sin. compl.
- es muyang
- es mouyenge sin. compl.
- es mouyengue sin. compl.
- es muyenge sin. compl.
- es myau sin. compl.
- es myenge sin. compl.
- eu muyang
- eu mouyenge sin. compl.
- eu mouyengue sin. compl.
- eu muyenge sin. compl.
- eu myau sin. compl.
- eu myenge sin. compl.
- fr mouyang
- fr mouyenge sin. compl.
- fr mouyengue sin. compl.
- fr muyang sin. compl.
- fr myenge sin. compl.
- gl muyang
- gl mouyenge sin. compl.
- gl mouyengue sin. compl.
- gl muyenge sin. compl.
- gl myau sin. compl.
- gl myenge sin. compl.
- it muyang
- it mouyenge sin. compl.
- it mouyengue sin. compl.
- it muyenge sin. compl.
- it myau sin. compl.
- it myenge sin. compl.
- nl Muyang
- nl Mouyenge sin. compl.
- nl Mouyengue sin. compl.
- nl Myenge sin. compl.
- pt muyang
- pt mouyenge sin. compl.
- pt mouyengue sin. compl.
- pt muyenge sin. compl.
- pt myau sin. compl.
- pt myenge sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al muyang, des del punt de vista lingüístic, són el moloko, el giziga del nord i el dugwor.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la muyang) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els homes del grup muyang solen casar-se amb dones dels grups mada, moloko o uldemé. El bilingüisme més habitual és, doncs, amb aquestes llengües.
Abans del 1963, tota la comunitat muyang vivia a les muntanyes del nord-est de Tokomberé. Per raons polítiques, en aquesta data es van instal·lar majoritàriament a les valls.
Des del punt de vista geogràfic, el muyang és veí del vamé/pelasla, moloko, mada, zulgo-gemzek, uldemé i mbuko. A més, dins de la comunitat muyang viuen els darrers parlants de baka, una llengua també txàdica central.
El muyang és una llengua molt homogènia. Només s'observen variacions significatives a la zona de contacte amb la llengua mada (territori occidental del domini lingüístic muyang).
Els muyang adults també solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica en una àmplia zona de la província Extrem-nord (més enllà de les muntanyes Mandara). D'altra banda, l'alfabetització es duu a terme en francès.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la muyang) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els homes del grup muyang solen casar-se amb dones dels grups mada, moloko o uldemé. El bilingüisme més habitual és, doncs, amb aquestes llengües.
Abans del 1963, tota la comunitat muyang vivia a les muntanyes del nord-est de Tokomberé. Per raons polítiques, en aquesta data es van instal·lar majoritàriament a les valls.
Des del punt de vista geogràfic, el muyang és veí del vamé/pelasla, moloko, mada, zulgo-gemzek, uldemé i mbuko. A més, dins de la comunitat muyang viuen els darrers parlants de baka, una llengua també txàdica central.
El muyang és una llengua molt homogènia. Només s'observen variacions significatives a la zona de contacte amb la llengua mada (territori occidental del domini lingüístic muyang).
Els muyang adults també solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica en una àmplia zona de la província Extrem-nord (més enllà de les muntanyes Mandara). D'altra banda, l'alfabetització es duu a terme en francès.
myenge
myenge
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca muyang
- ca mouyenge sin. compl.
- ca mouyengue sin. compl.
- ca muyenge sin. compl.
- ca myau sin. compl.
- ca myenge sin. compl.
- cod muyang
- de Muyang
- de Mouyenge sin. compl.
- de Mouyengue sin. compl.
- de Myenge sin. compl.
- en Muyang
- en Mouyenge sin. compl.
- en Mouyengue sin. compl.
- en Muyenge sin. compl.
- en Myau sin. compl.
- en Myenge sin. compl.
- es muyang
- es mouyenge sin. compl.
- es mouyengue sin. compl.
- es muyenge sin. compl.
- es myau sin. compl.
- es myenge sin. compl.
- eu muyang
- eu mouyenge sin. compl.
- eu mouyengue sin. compl.
- eu muyenge sin. compl.
- eu myau sin. compl.
- eu myenge sin. compl.
- fr mouyang
- fr mouyenge sin. compl.
- fr mouyengue sin. compl.
- fr muyang sin. compl.
- fr myenge sin. compl.
- gl muyang
- gl mouyenge sin. compl.
- gl mouyengue sin. compl.
- gl muyenge sin. compl.
- gl myau sin. compl.
- gl myenge sin. compl.
- it muyang
- it mouyenge sin. compl.
- it mouyengue sin. compl.
- it muyenge sin. compl.
- it myau sin. compl.
- it myenge sin. compl.
- nl Muyang
- nl Mouyenge sin. compl.
- nl Mouyengue sin. compl.
- nl Myenge sin. compl.
- pt muyang
- pt mouyenge sin. compl.
- pt mouyengue sin. compl.
- pt muyenge sin. compl.
- pt myau sin. compl.
- pt myenge sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al muyang, des del punt de vista lingüístic, són el moloko, el giziga del nord i el dugwor.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la muyang) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els homes del grup muyang solen casar-se amb dones dels grups mada, moloko o uldemé. El bilingüisme més habitual és, doncs, amb aquestes llengües.
Abans del 1963, tota la comunitat muyang vivia a les muntanyes del nord-est de Tokomberé. Per raons polítiques, en aquesta data es van instal·lar majoritàriament a les valls.
Des del punt de vista geogràfic, el muyang és veí del vamé/pelasla, moloko, mada, zulgo-gemzek, uldemé i mbuko. A més, dins de la comunitat muyang viuen els darrers parlants de baka, una llengua també txàdica central.
El muyang és una llengua molt homogènia. Només s'observen variacions significatives a la zona de contacte amb la llengua mada (territori occidental del domini lingüístic muyang).
Els muyang adults també solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica en una àmplia zona de la província Extrem-nord (més enllà de les muntanyes Mandara). D'altra banda, l'alfabetització es duu a terme en francès.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la muyang) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els homes del grup muyang solen casar-se amb dones dels grups mada, moloko o uldemé. El bilingüisme més habitual és, doncs, amb aquestes llengües.
Abans del 1963, tota la comunitat muyang vivia a les muntanyes del nord-est de Tokomberé. Per raons polítiques, en aquesta data es van instal·lar majoritàriament a les valls.
Des del punt de vista geogràfic, el muyang és veí del vamé/pelasla, moloko, mada, zulgo-gemzek, uldemé i mbuko. A més, dins de la comunitat muyang viuen els darrers parlants de baka, una llengua també txàdica central.
El muyang és una llengua molt homogènia. Només s'observen variacions significatives a la zona de contacte amb la llengua mada (territori occidental del domini lingüístic muyang).
Els muyang adults també solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica en una àmplia zona de la província Extrem-nord (més enllà de les muntanyes Mandara). D'altra banda, l'alfabetització es duu a terme en francès.
myky
myky
Aïllada, Amèrica > Brasil
- ca iránxe
- ca irántxe sin. compl.
- ca mükü sin. compl.
- ca myky sin. compl.
- ca mynky sin. compl.
- cod manoki
- cod mundu
- cod münkü
- ar إيرانكسية
- cy Iránxe
- cy Irántxe sin. compl.
- cy Mükü sin. compl.
- cy Myky sin. compl.
- cy Mynky sin. compl.
- de Irantxe
- de Iranxe sin. compl.
- de Manoki sin. compl.
- de Mük sin. compl.
- de Mundu sin. compl.
- de Myky sin. compl.
- de Mynky sin. compl.
- en Irántxe
- en Iranche sin. compl.
- en Iranxe sin. compl.
- en Menku sin. compl.
- en Mynky sin. compl.
- en Myy sin. compl.
- es iranche
- es irántxe sin. compl.
- es iránxe sin. compl.
- es mükü sin. compl.
- es myky sin. compl.
- es mynky sin. compl.
- eu irantxeera
- eu irántxe sin. compl.
- eu mükü sin. compl.
- eu myky sin. compl.
- eu mynky sin. compl.
- fr irantxe
- fr iranxe sin. compl.
- fr mükü sin. compl.
- fr myky sin. compl.
- fr mynky sin. compl.
- gl iránxe
- gl irántxe sin. compl.
- gl mükü sin. compl.
- gl myky sin. compl.
- gl mynky sin. compl.
- it irantxe
- it irántxe sin. compl.
- it mükü sin. compl.
- it myky sin. compl.
- it mynky sin. compl.
- ja イランシェ語
- ja ミキ語 sin. compl.
- ja ムク語 sin. compl.
- ja ミンキ語 sin. compl.
- ja イランチェ語 sin. compl.
- nl Iránxe
- nl Irántxe sin. compl.
- nl Mükü sin. compl.
- nl Myky sin. compl.
- nl Mynky sin. compl.
- pt irantxe
- pt irántxe sin. compl.
- pt mükü sin. compl.
- pt myky sin. compl.
- pt mynky sin. compl.
- ru Иранше
- ru Мынкы sin. compl.
- ru Иранче sin. compl.
- zh 伊兰切语
- zh 伊兰切、米其、明其、缪库 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Aïllada, Amèrica > Brasil
Definición
Els iránxe o manoki i els münkü són dos grups ètnics que parlen una mateixa llengua. Els primers van ser contactats de manera definitiva el 1947 i en aquell moment eren unes 250 persones; els münkü eren només 23 persones quan van ser contactats el 1971.
El territori històric dels iránxe s'estenia pel marge esquerre del riu Sangue i el marge dret del Cravari. S'estima que, al començament del segle XX, hi havia més de 1.000 parlants. Aleshores es van produir els primers contactes, que s'inicien amb una massacre duta a terme per treballadors del cautxú. A partir de mitjan segle XX van patir també l'explotació de les seves terres, la tasca de diversos grups missioners i malalties contagioses, a més d'atacs d'altres grups amerindis veïns. Tot plegat va implicar una profunda desestructuració sociocultural. La major part dels iránxe són bilingües en portuguès.
El 1971 es va trobar un grup de 23 persones, que es va identificar com a myky, i que parlaven la mateixa llengua que els iránxe. Des d'aleshores hi ha hagut una relació freqüent entre aquests dos grups. Els myky són un referent cultural per als iránxe, ja que encara conserven tradicions i rituals que els iránxe havien abandonat.
No hi ha gaires estudis sobre aquesta llengua. Algunes fonts la classifiquen dins la família arawak.
El territori històric dels iránxe s'estenia pel marge esquerre del riu Sangue i el marge dret del Cravari. S'estima que, al començament del segle XX, hi havia més de 1.000 parlants. Aleshores es van produir els primers contactes, que s'inicien amb una massacre duta a terme per treballadors del cautxú. A partir de mitjan segle XX van patir també l'explotació de les seves terres, la tasca de diversos grups missioners i malalties contagioses, a més d'atacs d'altres grups amerindis veïns. Tot plegat va implicar una profunda desestructuració sociocultural. La major part dels iránxe són bilingües en portuguès.
El 1971 es va trobar un grup de 23 persones, que es va identificar com a myky, i que parlaven la mateixa llengua que els iránxe. Des d'aleshores hi ha hagut una relació freqüent entre aquests dos grups. Els myky són un referent cultural per als iránxe, ja que encara conserven tradicions i rituals que els iránxe havien abandonat.
No hi ha gaires estudis sobre aquesta llengua. Algunes fonts la classifiquen dins la família arawak.
mynky
mynky
Aïllada, Amèrica > Brasil
- ca iránxe
- ca irántxe sin. compl.
- ca mükü sin. compl.
- ca myky sin. compl.
- ca mynky sin. compl.
- cod manoki
- cod mundu
- cod münkü
- ar إيرانكسية
- cy Iránxe
- cy Irántxe sin. compl.
- cy Mükü sin. compl.
- cy Myky sin. compl.
- cy Mynky sin. compl.
- de Irantxe
- de Iranxe sin. compl.
- de Manoki sin. compl.
- de Mük sin. compl.
- de Mundu sin. compl.
- de Myky sin. compl.
- de Mynky sin. compl.
- en Irántxe
- en Iranche sin. compl.
- en Iranxe sin. compl.
- en Menku sin. compl.
- en Mynky sin. compl.
- en Myy sin. compl.
- es iranche
- es irántxe sin. compl.
- es iránxe sin. compl.
- es mükü sin. compl.
- es myky sin. compl.
- es mynky sin. compl.
- eu irantxeera
- eu irántxe sin. compl.
- eu mükü sin. compl.
- eu myky sin. compl.
- eu mynky sin. compl.
- fr irantxe
- fr iranxe sin. compl.
- fr mükü sin. compl.
- fr myky sin. compl.
- fr mynky sin. compl.
- gl iránxe
- gl irántxe sin. compl.
- gl mükü sin. compl.
- gl myky sin. compl.
- gl mynky sin. compl.
- it irantxe
- it irántxe sin. compl.
- it mükü sin. compl.
- it myky sin. compl.
- it mynky sin. compl.
- ja イランシェ語
- ja ミキ語 sin. compl.
- ja ムク語 sin. compl.
- ja ミンキ語 sin. compl.
- ja イランチェ語 sin. compl.
- nl Iránxe
- nl Irántxe sin. compl.
- nl Mükü sin. compl.
- nl Myky sin. compl.
- nl Mynky sin. compl.
- pt irantxe
- pt irántxe sin. compl.
- pt mükü sin. compl.
- pt myky sin. compl.
- pt mynky sin. compl.
- ru Иранше
- ru Мынкы sin. compl.
- ru Иранче sin. compl.
- zh 伊兰切语
- zh 伊兰切、米其、明其、缪库 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Aïllada, Amèrica > Brasil
Definición
Els iránxe o manoki i els münkü són dos grups ètnics que parlen una mateixa llengua. Els primers van ser contactats de manera definitiva el 1947 i en aquell moment eren unes 250 persones; els münkü eren només 23 persones quan van ser contactats el 1971.
El territori històric dels iránxe s'estenia pel marge esquerre del riu Sangue i el marge dret del Cravari. S'estima que, al començament del segle XX, hi havia més de 1.000 parlants. Aleshores es van produir els primers contactes, que s'inicien amb una massacre duta a terme per treballadors del cautxú. A partir de mitjan segle XX van patir també l'explotació de les seves terres, la tasca de diversos grups missioners i malalties contagioses, a més d'atacs d'altres grups amerindis veïns. Tot plegat va implicar una profunda desestructuració sociocultural. La major part dels iránxe són bilingües en portuguès.
El 1971 es va trobar un grup de 23 persones, que es va identificar com a myky, i que parlaven la mateixa llengua que els iránxe. Des d'aleshores hi ha hagut una relació freqüent entre aquests dos grups. Els myky són un referent cultural per als iránxe, ja que encara conserven tradicions i rituals que els iránxe havien abandonat.
No hi ha gaires estudis sobre aquesta llengua. Algunes fonts la classifiquen dins la família arawak.
El territori històric dels iránxe s'estenia pel marge esquerre del riu Sangue i el marge dret del Cravari. S'estima que, al començament del segle XX, hi havia més de 1.000 parlants. Aleshores es van produir els primers contactes, que s'inicien amb una massacre duta a terme per treballadors del cautxú. A partir de mitjan segle XX van patir també l'explotació de les seves terres, la tasca de diversos grups missioners i malalties contagioses, a més d'atacs d'altres grups amerindis veïns. Tot plegat va implicar una profunda desestructuració sociocultural. La major part dels iránxe són bilingües en portuguès.
El 1971 es va trobar un grup de 23 persones, que es va identificar com a myky, i que parlaven la mateixa llengua que els iránxe. Des d'aleshores hi ha hagut una relació freqüent entre aquests dos grups. Els myky són un referent cultural per als iránxe, ja que encara conserven tradicions i rituals que els iránxe havien abandonat.
No hi ha gaires estudis sobre aquesta llengua. Algunes fonts la classifiquen dins la família arawak.
