ruandès
ruandès
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Burundi, Àfrica > República Democràtica del Congo, Àfrica > Ruanda, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Uganda
- ca ruandès
- cod kinyarwanda
- ar رواندية
- cy Rwandeg
- cy Nyarwanda sin. compl.
- cy Rwanda sin. compl.
- de Kinyarwanda
- de Nyarwanda sin. compl.
- de Ruandisch sin. compl.
- de Rwanda sin. compl.
- en Rwanda
- en Kinyarwanda sin. compl.
- en Nyarwanda sin. compl.
- en Ruanda sin. compl.
- es ruanda
- es nyarwanda sin. compl.
- eu ruandera
- eu nyarwanda sin. compl.
- eu rwanda sin. compl.
- fr kinyarwanda
- fr kinyarouanda sin. compl.
- fr nyarwanda sin. compl.
- fr rwanda et langue rwandaise sin. compl.
- gl ruandés
- gl nyarwanda sin. compl.
- gl rwanda sin. compl.
- gn ruandes
- gn nyarwanda sin. compl.
- gn rwanda sin. compl.
- it kinyarwanda
- it ikinyarwanda sin. compl.
- it rwanda sin. compl.
- ja ルワンダ語
- nl Rwandees
- nl Nyarwanda sin. compl.
- nl Rwanda sin. compl.
- pt ruandês
- pt nyarwanda sin. compl.
- pt rwanda sin. compl.
- ru Руанда
- ru Рванда sin. compl.
- ru Ньяруанда sin. compl.
- ru Киньяруанда sin. compl.
- ru Руньяруанда sin. compl.
- zh 卢旺达语
- zh 鲁安达、尼阿尔瓦达 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Burundi, Àfrica > República Democràtica del Congo, Àfrica > Ruanda, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Uganda
Definición
El ruandès és la llengua dels dos grups socials (no pas ètnics) de Ruanda, els hutus (89%) i els tutsis (10%), així com dels pigmeus twa (1%). Durant la guerral civil de 1994 van morir uns 800.000 tutsis i el 75% dels twa, dels quals només n'han sobreviscut uns 30.000.
El ruandès és especialment proper al rundi (parlat a Burundi) i al giha (parlat a l'est de Tanzània). Els parlants de rundi també són hutus (84%), tutsis (15%) i twa (1%). A Burundi hi va haver també un genocidi el 1972 semblant al de Ruanda però a la inversa: uns 500.000 hutus hi van ser assassinats.
Tant a Ruanda com a Burundi, l'arribada de parlants de ruandès-rundi al llarg de l'últim mil·leni a la regió dels Grans Llacs ha desplaçat les poblacions pigmees indígenes i n'ha substituït les llengües. Actualment, els pocs pigmeus que resten a Ruanda i Burundi, anomenats twa, parlen també ruandès i rundi.
El ruandès és especialment proper al rundi (parlat a Burundi) i al giha (parlat a l'est de Tanzània). Els parlants de rundi també són hutus (84%), tutsis (15%) i twa (1%). A Burundi hi va haver també un genocidi el 1972 semblant al de Ruanda però a la inversa: uns 500.000 hutus hi van ser assassinats.
Tant a Ruanda com a Burundi, l'arribada de parlants de ruandès-rundi al llarg de l'últim mil·leni a la regió dels Grans Llacs ha desplaçat les poblacions pigmees indígenes i n'ha substituït les llengües. Actualment, els pocs pigmeus que resten a Ruanda i Burundi, anomenats twa, parlen també ruandès i rundi.
rufiji
rufiji
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca rufiji
- ca fiji sin. compl.
- ca kiruihi sin. compl.
- ca ruihi sin. compl.
- de Rufiji
- de Fiji sin. compl.
- de Kiruihi sin. compl.
- de Ruihi sin. compl.
- en Rufiji
- en Fiji sin. compl.
- en Kiruihi sin. compl.
- en Ruihi sin. compl.
- es rufiji
- es fiji sin. compl.
- es kiruihi sin. compl.
- es ruihi sin. compl.
- eu rufiji
- eu fiji sin. compl.
- eu kiruihi sin. compl.
- eu ruihi sin. compl.
- fr rufiji
- fr fiji sin. compl.
- fr kiruihi sin. compl.
- fr ruihi sin. compl.
- gl rufiji
- gl fiji sin. compl.
- gl kiruihi sin. compl.
- gl ruihi sin. compl.
- it rufiji
- it fiji sin. compl.
- it kiruihi sin. compl.
- it ruihi sin. compl.
- nl Fijisch
- nl Fiji sin. compl.
- nl Kiruihi sin. compl.
- nl Ruihi sin. compl.
- pt rufiji
- pt fiji sin. compl.
- pt kiruihi sin. compl.
- pt ruihi sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic rufiji se situa a la costa central de Tanzània. Entre els grups veïns dels rufijis trobem els zaramos, els kamis, els kutus, els kweres, els matumbis i els ndengerekos.
Els parlants de rufiji generalment són bilingües rufiji-suahili: el suahili és la llengua dominant i és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques; mentre que l'ús del rufiji queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals, certs rituals i pràctiques tradicionals.
El rufiji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els parlants de rufiji generalment són bilingües rufiji-suahili: el suahili és la llengua dominant i és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques; mentre que l'ús del rufiji queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals, certs rituals i pràctiques tradicionals.
El rufiji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
ruguru
ruguru
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca luguru
- ca guru sin. compl.
- ca ikiruguru sin. compl.
- ca kiluguru sin. compl.
- ca kiruguru sin. compl.
- ca lughuru sin. compl.
- ca lugulu sin. compl.
- ca ruguru sin. compl.
- de Luguru
- de Guru sin. compl.
- de Ikiruguru sin. compl.
- de Kiliguru sin. compl.
- de Lugulu sin. compl.
- en Luguru
- en Guru sin. compl.
- en Ikiruguru sin. compl.
- en Kiluguru sin. compl.
- en Lughuru sin. compl.
- en Luguru sin. compl.
- en Ruguru sin. compl.
- es luguru
- es guru sin. compl.
- es ikiruguru sin. compl.
- es kiluguru sin. compl.
- es lughuru sin. compl.
- es luguru sin. compl.
- es ruguru sin. compl.
- eu luguru
- eu guru sin. compl.
- eu ikiruguru sin. compl.
- eu kiluguru sin. compl.
- eu lughuru sin. compl.
- eu luguru sin. compl.
- eu ruguru sin. compl.
- fr luguru
- fr guru sin. compl.
- fr ikiruguru sin. compl.
- fr kiliguru sin. compl.
- fr lugulu sin. compl.
- gl luguru
- gl guru sin. compl.
- gl ikiruguru sin. compl.
- gl kiluguru sin. compl.
- gl lughuru sin. compl.
- gl luguru sin. compl.
- gl ruguru sin. compl.
- it luguru
- it guru sin. compl.
- it ikiruguru sin. compl.
- it kiluguru sin. compl.
- it lughuru sin. compl.
- it luguru sin. compl.
- it ruguru sin. compl.
- nl Luguru
- nl Guru sin. compl.
- nl Ikiruguru sin. compl.
- nl Kiliguru sin. compl.
- nl Lugulu sin. compl.
- pt luguru
- pt guru sin. compl.
- pt ikiruguru sin. compl.
- pt kiluguru sin. compl.
- pt lughuru sin. compl.
- pt luguru sin. compl.
- pt ruguru sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic luguru ('gent de la muntanya') se situa tradicionalment a les muntanyes Uluguru, a l'est de Tanzània, i és un dels grups més nombrosos d'aquest país. Entre els grups veïns dels lugurus trobem els ngulus, al nord; els kutus, al sud; els zaramos, a l'est; i els sagales, a l'oest.
El luguru s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiluguru. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (waluguru, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El luguru s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiluguru. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (waluguru, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ruhaya
ruhaya
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca haya
- ca ekihaya sin. compl.
- ca hikaya sin. compl.
- ca ruhaya sin. compl.
- ca ziba sin. compl.
- cod ekihaya
- cod kihaya
- cod ruhaya
- cod ziba
- ar هايا
- cy Haya
- cy Ekihaya sin. compl.
- cy Kihaya sin. compl.
- cy Ruhaya sin. compl.
- cy Ziba sin. compl.
- de Haya
- de Ekihaya sin. compl.
- de Kihaya sin. compl.
- de Ruhaya sin. compl.
- de Ziba sin. compl.
- en Haya
- en Ekihaya sin. compl.
- en Kihaya sin. compl.
- en Ruhaya sin. compl.
- en Ziba sin. compl.
- es haya
- es ekihaya sin. compl.
- es kihaya sin. compl.
- es ruhaya sin. compl.
- es ziba sin. compl.
- eu hayera
- eu ekihaya sin. compl.
- eu haya sin. compl.
- eu kihaya sin. compl.
- eu ruhaya sin. compl.
- eu ziba sin. compl.
- fr haya
- fr ekihaya sin. compl.
- fr kihaya sin. compl.
- fr ruhaya sin. compl.
- fr ziba sin. compl.
- gl haya
- gl ekihaya sin. compl.
- gl kihaya sin. compl.
- gl ruhaya sin. compl.
- gl ziba sin. compl.
- gn ája
- gn ekihaya sin. compl.
- gn kihaya sin. compl.
- gn ruhaya sin. compl.
- gn siva sin. compl.
- it haya
- it ekihaya sin. compl.
- it kihaya sin. compl.
- it ruhaya sin. compl.
- it ziba sin. compl.
- pt haya
- pt ekihaya sin. compl.
- pt kihaya sin. compl.
- pt ruhaya sin. compl.
- pt ziba sin. compl.
- tmh Tahayat
- tmh Ekihaya sin. compl.
- tmh kihaya sin. compl.
- tmh ruhaya sin. compl.
- tmh ziba sin. compl.
- zh 哈亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic haya constitueix aproximadament el 3,5% de la població de Tanzània. Generalment els parlants de haya tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels hayes, que han tingut una forta influència sobre els nyambos.
Les varietats dialectals de la llengua haya són les següents: bumbira, edangabo, ganda-kiaka, hamba, hangiro, mwani, nyakisisa, ekiziba i yoza.
El haya s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Les varietats dialectals de la llengua haya són les següents: bumbira, edangabo, ganda-kiaka, hamba, hangiro, mwani, nyakisisa, ekiziba i yoza.
El haya s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ruihi
ruihi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca rufiji
- ca fiji sin. compl.
- ca kiruihi sin. compl.
- ca ruihi sin. compl.
- de Rufiji
- de Fiji sin. compl.
- de Kiruihi sin. compl.
- de Ruihi sin. compl.
- en Rufiji
- en Fiji sin. compl.
- en Kiruihi sin. compl.
- en Ruihi sin. compl.
- es rufiji
- es fiji sin. compl.
- es kiruihi sin. compl.
- es ruihi sin. compl.
- eu rufiji
- eu fiji sin. compl.
- eu kiruihi sin. compl.
- eu ruihi sin. compl.
- fr rufiji
- fr fiji sin. compl.
- fr kiruihi sin. compl.
- fr ruihi sin. compl.
- gl rufiji
- gl fiji sin. compl.
- gl kiruihi sin. compl.
- gl ruihi sin. compl.
- it rufiji
- it fiji sin. compl.
- it kiruihi sin. compl.
- it ruihi sin. compl.
- nl Fijisch
- nl Fiji sin. compl.
- nl Kiruihi sin. compl.
- nl Ruihi sin. compl.
- pt rufiji
- pt fiji sin. compl.
- pt kiruihi sin. compl.
- pt ruihi sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic rufiji se situa a la costa central de Tanzània. Entre els grups veïns dels rufijis trobem els zaramos, els kamis, els kutus, els kweres, els matumbis i els ndengerekos.
Els parlants de rufiji generalment són bilingües rufiji-suahili: el suahili és la llengua dominant i és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques; mentre que l'ús del rufiji queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals, certs rituals i pràctiques tradicionals.
El rufiji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els parlants de rufiji generalment són bilingües rufiji-suahili: el suahili és la llengua dominant i és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques; mentre que l'ús del rufiji queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals, certs rituals i pràctiques tradicionals.
El rufiji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
runa simi
runa simi
Quítxua, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú, Amèrica > Veneçuela, Amèrica > Xile
- ca quítxua
- ca runa simi sin. compl.
- cod kicwa
- cod kecwa sin. compl.
- ar كيتشوية
- cy Cetshwa
- cy Runa simi sin. compl.
- de Kichwa
- de Ketchua sin. compl.
- de Ketschua sin. compl.
- de Runa Simi sin. compl.
- en Quechua
- en Quichua sin. compl.
- en Runa Simi sin. compl.
- es quechua
- es quichua sin. compl.
- es runa simi sin. compl.
- eu kitxua
- eu quechuera sin. compl.
- eu quichuera sin. compl.
- eu runa simi sin. compl.
- fr quechua
- fr quichua sin. compl.
- fr runa simi sin. compl.
- gl quechua
- gl quichua sin. compl.
- gl runa simi sin. compl.
- gn kéchua
- gn kíchua sin. compl.
- gn runa simi sin. compl.
- it quechua
- it quichua sin. compl.
- it runa simi sin. compl.
- ja ケチュア語
- ja キチュア語 sin. compl.
- ja ルナシミ語 sin. compl.
- nl Quechua
- nl Quichua sin. compl.
- nl Runa Simi sin. compl.
- pt quíchua
- pt quéchua sin. compl.
- pt runa simi sin. compl.
- ru Кечуа
- ru Кичуа sin. compl.
- ru Руна-сими sin. compl.
- sw Quechua
- sw Quechua sin. compl.
- sw Quichua sin. compl.
- sw Runa simi sin. compl.
- tmh Takicwat
- zh 盖丘亚
- zh 基楚阿 sin. compl.
- zh 盖丘亚 sin. compl.
- zh 路那·斯密 sin. compl.
Quítxua, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú, Amèrica > Veneçuela, Amèrica > Xile
Definición
El quítxua és la llengua indígena amb més parlants de tot el continent americà, entre 8 i 10 milions, distribuïts en set estats diferents.
Els primers cronistes es refereixen al quítxua com a llengua general, expressió que també es feia servir per a designar altres llengües que es parlaven en un territori extens (com l'aimara o el guaraní). En el mateix sentit, s'anomenava també llengua de l'inca. La primera gramàtica i el primer diccionari del quítxua, escrits pel dominic Fray Domingo de Santo Tomàs, van aparèixer l'any 1560.
Etimològicament, el terme quichua o quechua significa 'zona temperada' i, per extensió, es va fer servir per a referir-se als pobladors d'aquest hàbitat.
Quan els espanyols van arribar a aquesta zona d'Amèrica, s'hi parlaven sobretot variants del quítxua i de l'aimara. El quítxua norsureño era el més utilitzat, ja que feia de vincle general dels pobles de l'Imperi Inca. La intercomprensió entre els usuaris d'aquestes llengües o variants del quítxua era, i encara és, bastant dificultosa. Malgrat això, el parlants de tots aquests grups emparentats els perceben actualment com a llengua única, anomenada quechua, quichua o runa simi. Entre els lingüistes trobem dues postures principals: alguns autors consideren que es tracta d'una única llengua que forma un contínuum dialectal, mentre que d'altres defensen que es tracta en realitat d'una família de llengües.
La classificació de les variants o llengües quítxues distingeix dues grans branques amb diverses subbranques cadascuna:
1. quítxua I (waywash o huáihuash), que es parla a la part central del Perú.
1.1. pacaraos, localitzat al departament de Lima, a la part nord-est de la província de Huaraz;
1.2. dialecte central, dividit en tres grups:
1.2.1. waylay (huaylas-conchucos),
1.2.2. wankay (yaru, jauja-huanca i huangàscar-toparà)
1.2.3. ap-am-ah (altos pativilca-marañón-huallaga)
2. el quítxua II (wampuy o hyámpuy), que s'estén per un territori molt més extens i discontinu que abasta, a part del Perú, els altres països on es parla el quítxua (Colòmbia, Equador, Bolívia, Argentina, Xile i Brasil).
2.1. quítxua IIA o yúngay: quítxua de Laraos, quítxua de Lincha, quítxua cañaris-incahuasi i quítxua de Cajamarca.
2.2. quítxua IIB o chínchay septentrional: quítxua de Chachapoyas, lamas-ucayali, napo-tigre-pastaza, ingano, quítxua de l'orient equatorià; quítxua d'Imbabura -Equador I-, quítxua equatorià central -Equador II-; quítxua equatorià meridional -Equador III- i quítxua equatorià unificat.
2.3. quítxua IIC o chinchai meridional, branca parlada al sud dels dialectes del quítxua I: quítxua meridional unificat, quítxua ayacuchano, quítxua cuzqueño-boliviano i quítxua santiagueño -Santiago del Estero, Argentina-.
Trobem un gran nombre de paraules manllevades del quítxua en espanyol, i en català, fruit del contacte amb parlants d'aquesta gran comunitat lingüística: cancha (kancha), caucho (kajchu), chirimoya (chirimuya), coca (kuka), cóndor (kuntur), gaucho (wakcha 'pobre'), mate (mati), quinina (kinakina), papa (un tubercle), llama (un mamífer), etc.
L'any 1990 es va crear l'Academia Mayor de la Lengua Quechua, amb seu a Cusco, Perú. Aquest organisme públic té entre els seus objectius principals vetllar per la puresa de la llengua quítxua i per la seva expansió idiomàtica, establir normes gramaticals, editar un diccionari normatiu de la llengua quítxua i promoure la investigació lingüística, l'ensenyament i aprenentatge de la llengua quítxua.
Microsoft Perú i el Ministeri d'Educació del Perú han signat un acord per a traduir els programes Windows i Office a la llengua quítxua. Aquest projecte té el suport de la Comissió per al Desenvolupament de la Societat de la Informació (CODESI) i rebrà la col·laboració de la Universitat Nacional San Antonio de Abad, de Cusco, i de la Universitat Nacional San Cristóbal de Huamanga, d'Ayacucho.
Els primers cronistes es refereixen al quítxua com a llengua general, expressió que també es feia servir per a designar altres llengües que es parlaven en un territori extens (com l'aimara o el guaraní). En el mateix sentit, s'anomenava també llengua de l'inca. La primera gramàtica i el primer diccionari del quítxua, escrits pel dominic Fray Domingo de Santo Tomàs, van aparèixer l'any 1560.
Etimològicament, el terme quichua o quechua significa 'zona temperada' i, per extensió, es va fer servir per a referir-se als pobladors d'aquest hàbitat.
Quan els espanyols van arribar a aquesta zona d'Amèrica, s'hi parlaven sobretot variants del quítxua i de l'aimara. El quítxua norsureño era el més utilitzat, ja que feia de vincle general dels pobles de l'Imperi Inca. La intercomprensió entre els usuaris d'aquestes llengües o variants del quítxua era, i encara és, bastant dificultosa. Malgrat això, el parlants de tots aquests grups emparentats els perceben actualment com a llengua única, anomenada quechua, quichua o runa simi. Entre els lingüistes trobem dues postures principals: alguns autors consideren que es tracta d'una única llengua que forma un contínuum dialectal, mentre que d'altres defensen que es tracta en realitat d'una família de llengües.
La classificació de les variants o llengües quítxues distingeix dues grans branques amb diverses subbranques cadascuna:
1. quítxua I (waywash o huáihuash), que es parla a la part central del Perú.
1.1. pacaraos, localitzat al departament de Lima, a la part nord-est de la província de Huaraz;
1.2. dialecte central, dividit en tres grups:
1.2.1. waylay (huaylas-conchucos),
1.2.2. wankay (yaru, jauja-huanca i huangàscar-toparà)
1.2.3. ap-am-ah (altos pativilca-marañón-huallaga)
2. el quítxua II (wampuy o hyámpuy), que s'estén per un territori molt més extens i discontinu que abasta, a part del Perú, els altres països on es parla el quítxua (Colòmbia, Equador, Bolívia, Argentina, Xile i Brasil).
2.1. quítxua IIA o yúngay: quítxua de Laraos, quítxua de Lincha, quítxua cañaris-incahuasi i quítxua de Cajamarca.
2.2. quítxua IIB o chínchay septentrional: quítxua de Chachapoyas, lamas-ucayali, napo-tigre-pastaza, ingano, quítxua de l'orient equatorià; quítxua d'Imbabura -Equador I-, quítxua equatorià central -Equador II-; quítxua equatorià meridional -Equador III- i quítxua equatorià unificat.
2.3. quítxua IIC o chinchai meridional, branca parlada al sud dels dialectes del quítxua I: quítxua meridional unificat, quítxua ayacuchano, quítxua cuzqueño-boliviano i quítxua santiagueño -Santiago del Estero, Argentina-.
Trobem un gran nombre de paraules manllevades del quítxua en espanyol, i en català, fruit del contacte amb parlants d'aquesta gran comunitat lingüística: cancha (kancha), caucho (kajchu), chirimoya (chirimuya), coca (kuka), cóndor (kuntur), gaucho (wakcha 'pobre'), mate (mati), quinina (kinakina), papa (un tubercle), llama (un mamífer), etc.
L'any 1990 es va crear l'Academia Mayor de la Lengua Quechua, amb seu a Cusco, Perú. Aquest organisme públic té entre els seus objectius principals vetllar per la puresa de la llengua quítxua i per la seva expansió idiomàtica, establir normes gramaticals, editar un diccionari normatiu de la llengua quítxua i promoure la investigació lingüística, l'ensenyament i aprenentatge de la llengua quítxua.
Microsoft Perú i el Ministeri d'Educació del Perú han signat un acord per a traduir els programes Windows i Office a la llengua quítxua. Aquest projecte té el suport de la Comissió per al Desenvolupament de la Societat de la Informació (CODESI) i rebrà la col·laboració de la Universitat Nacional San Antonio de Abad, de Cusco, i de la Universitat Nacional San Cristóbal de Huamanga, d'Ayacucho.
runga
runga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca rungwa
- ca ichirungwa sin. compl.
- ca icilungwa sin. compl.
- ca lungwa sin. compl.
- ca runga sin. compl.
- de Rungwa
- de Ichirungwa sin. compl.
- de Icilungwa sin. compl.
- de Lungwa sin. compl.
- de Runga sin. compl.
- en Rungwa
- en Ichirungwa sin. compl.
- en Icilungwa sin. compl.
- en Lungwa sin. compl.
- en Runga sin. compl.
- es rungwa
- es ichirungwa sin. compl.
- es icilungwa sin. compl.
- es lungwa sin. compl.
- es runga sin. compl.
- eu rungwa
- eu ichirungwa sin. compl.
- eu icilungwa sin. compl.
- eu lungwa sin. compl.
- eu runga sin. compl.
- fr rungwa
- fr ichirungwa sin. compl.
- fr icilungwa sin. compl.
- fr lungwa sin. compl.
- fr runga sin. compl.
- gl rungwa
- gl ichirungwa sin. compl.
- gl icilungwa sin. compl.
- gl lungwa sin. compl.
- gl runga sin. compl.
- it rungwa
- it ichirungwa sin. compl.
- it icilungwa sin. compl.
- it lungwa sin. compl.
- it runga sin. compl.
- nl Rungwa
- nl Ichirungwa sin. compl.
- nl Icilungwa sin. compl.
- nl Lungwa sin. compl.
- nl Runga sin. compl.
- pt rungwa
- pt ichirungwa sin. compl.
- pt icilungwa sin. compl.
- pt lungwa sin. compl.
- pt runga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic rungwa habita tradicionalment les planes a l'extrem nord del llac Rukwa, a l'oest de Tanzània. Recentment una part important del seu territori tradicional ha estat absorbit pel Parc Nacional de Katavi. Entre els grups veïns dels rungwes trobem els fipes, a l'oest; els pimbwes, al nord-oest; els konongos, al nord, i els kimbus, a l'est.
El rungwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El rungwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
rungu
rungu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca rungu
- ca cilungu sin. compl.
- ca ichirungu sin. compl.
- ca lungu sin. compl.
- de Cilungu
- en Rungu
- en Cilungu sin. compl.
- en Ichirungu sin. compl.
- en Lungu sin. compl.
- es rungu
- es cilungu sin. compl.
- es ichirungu sin. compl.
- es lungu sin. compl.
- eu rungu
- eu cilungu sin. compl.
- eu ichirungu sin. compl.
- eu lungu sin. compl.
- fr rungu
- fr cilungu sin. compl.
- fr ichirungu sin. compl.
- fr icirungu sin. compl.
- fr lungu sin. compl.
- gl rungu
- gl cilungu sin. compl.
- gl ichirungu sin. compl.
- gl lungu sin. compl.
- it rungu
- it cilungu sin. compl.
- it ichirungu sin. compl.
- it lungu sin. compl.
- nl Rungu
- nl Cilungu sin. compl.
- nl Ichirungu sin. compl.
- nl Icirungu sin. compl.
- nl Lungu sin. compl.
- pt rungu
- pt cilungu sin. compl.
- pt ichirungu sin. compl.
- pt lungu sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definición
El rungu es parla al sud-oest de Tanzània i el nord-est de Zàmbia; el seu territori tradicional se situa al sud-est i al sud del llac Tanganyika. Entre les llengües veïnes trobem el fipa, al nord (a Tanzània); el mambwe, a l'est (tant a Tanzània com a Zàmbia); el tabwa, a l'oest, i el bemba, al sud. Alguns autors consideren el rungu i el mambwe són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
rungwa
rungwa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca rungwa
- ca ichirungwa sin. compl.
- ca icilungwa sin. compl.
- ca lungwa sin. compl.
- ca runga sin. compl.
- de Rungwa
- de Ichirungwa sin. compl.
- de Icilungwa sin. compl.
- de Lungwa sin. compl.
- de Runga sin. compl.
- en Rungwa
- en Ichirungwa sin. compl.
- en Icilungwa sin. compl.
- en Lungwa sin. compl.
- en Runga sin. compl.
- es rungwa
- es ichirungwa sin. compl.
- es icilungwa sin. compl.
- es lungwa sin. compl.
- es runga sin. compl.
- eu rungwa
- eu ichirungwa sin. compl.
- eu icilungwa sin. compl.
- eu lungwa sin. compl.
- eu runga sin. compl.
- fr rungwa
- fr ichirungwa sin. compl.
- fr icilungwa sin. compl.
- fr lungwa sin. compl.
- fr runga sin. compl.
- gl rungwa
- gl ichirungwa sin. compl.
- gl icilungwa sin. compl.
- gl lungwa sin. compl.
- gl runga sin. compl.
- it rungwa
- it ichirungwa sin. compl.
- it icilungwa sin. compl.
- it lungwa sin. compl.
- it runga sin. compl.
- nl Rungwa
- nl Ichirungwa sin. compl.
- nl Icilungwa sin. compl.
- nl Lungwa sin. compl.
- nl Runga sin. compl.
- pt rungwa
- pt ichirungwa sin. compl.
- pt icilungwa sin. compl.
- pt lungwa sin. compl.
- pt runga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic rungwa habita tradicionalment les planes a l'extrem nord del llac Rukwa, a l'oest de Tanzània. Recentment una part important del seu territori tradicional ha estat absorbit pel Parc Nacional de Katavi. Entre els grups veïns dels rungwes trobem els fipes, a l'oest; els pimbwes, al nord-oest; els konongos, al nord, i els kimbus, a l'est.
El rungwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El rungwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
rus
rus
Indoeuropea > Eslava > Oriental, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Geòrgia, Àsia > Kazakhstan, Àsia > Kirguizistan, Àsia > Rússia, Àsia > Uzbekistan, Europa > Bielorússia, Europa > Ucraïna
- ca rus
- cod russkij
- ar الروسية
- cy Rwseg
- de Russisch
- en Russian
- es ruso
- eu errusiera
- fr russe
- gl ruso
- gn rúso
- it russo
- ja ロシア語
- nl Russisch
- oc rus
- pt russo
- ru Русский язык
- sw Kirusi
- tmh Tarusit
- zh 俄语
Indoeuropea > Eslava > Oriental, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Geòrgia, Àsia > Kazakhstan, Àsia > Kirguizistan, Àsia > Rússia, Àsia > Uzbekistan, Europa > Bielorússia, Europa > Ucraïna
Definición
Llengua parlada a Rússia i en diversos estats adjacents o pròxims.
Amb la Unió Soviètica dissolta, hi ha masses de russòfons monolingües en molts països independitzats de fa poc, cosa que fa que la funció de mitjà de comunicació entre gent d'ètnia diferent continuï vigent i que, per tant, continuï sent la segona llengua de milions de persones.
La història de la llengua s'acostuma a dividir en tres períodes: el del rus antic (segle XI-XV), el del rus mitjà (segle XVI-XVII) i el del rus modern (d'ençà del segle XVIII).
Tot i que el rus no té dialectes gaire diferenciats, certs trets fonètics permeten de distingir-hi dos blocs de parlars: el septentrional i el meridional. La llengua estàndard es basa en les varietats centrals de transició, parlades en una franja de territori en la qual hi ha Moscou.
Amb la Unió Soviètica dissolta, hi ha masses de russòfons monolingües en molts països independitzats de fa poc, cosa que fa que la funció de mitjà de comunicació entre gent d'ètnia diferent continuï vigent i que, per tant, continuï sent la segona llengua de milions de persones.
La història de la llengua s'acostuma a dividir en tres períodes: el del rus antic (segle XI-XV), el del rus mitjà (segle XVI-XVII) i el del rus modern (d'ençà del segle XVIII).
Tot i que el rus no té dialectes gaire diferenciats, certs trets fonètics permeten de distingir-hi dos blocs de parlars: el septentrional i el meridional. La llengua estàndard es basa en les varietats centrals de transició, parlades en una franja de territori en la qual hi ha Moscou.
