Back to top
yeral yeral

Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

  • ca  jeral
  • ca  nheengatú
  • ca  geral sin. compl.
  • ca  língua boa sin. compl.
  • ca  língua brasílica sin. compl.
  • ca  yeral sin. compl.
  • cod  tutlayt jiral tamazunt
  • cod  lingua geral do norte sin. compl.
  • ar  نهينغاتية
  • cy  Nheengatú
  • cy  Geral sin. compl.
  • cy  Língua boa sin. compl.
  • cy  Língua brasílica sin. compl.
  • cy  Lingua geral do norte sin. compl.
  • cy  Yeral sin. compl.
  • de  Nheengatu
  • de  Língua Geral do Amazonia sin. compl.
  • en  Nheengatú
  • en  Geral sin. compl.
  • en  Língua Boa sin. compl.
  • en  Língua Brasílica sin. compl.
  • en  Lingua Geral Do Norte sin. compl.
  • en  Yeral sin. compl.
  • es  nheengatú
  • es  geral sin. compl.
  • es  língua boa sin. compl.
  • es  língua brasílica sin. compl.
  • es  língua geral do norte sin. compl.
  • es  yeral sin. compl.
  • eu  nheengatu
  • eu  geral sin. compl.
  • eu  língua boa sin. compl.
  • eu  língua brasílica sin. compl.
  • eu  lingua geral do norte sin. compl.
  • eu  yeral sin. compl.
  • fr  língua geral
  • fr  nhengatu
  • fr  geral sin. compl.
  • fr  língua boa sin. compl.
  • fr  língua brasílica sin. compl.
  • fr  lingua geral do norte sin. compl.
  • fr  yeral sin. compl.
  • gl  nheengatú
  • gl  geral sin. compl.
  • gl  língua boa sin. compl.
  • gl  língua brasílica sin. compl.
  • gl  lingua geral do norte sin. compl.
  • gl  yeral sin. compl.
  • gn  neengatu
  • gn  geral sin. compl.
  • gn  jeral sin. compl.
  • gn  língua geral do norte sin. compl.
  • gn  língua voa sin. compl.
  • gn  língua vrasílica sin. compl.
  • it  nheengatú
  • it  geral sin. compl.
  • it  lingua boa sin. compl.
  • it  lingua brasilica sin. compl.
  • it  lingua geral do norte sin. compl.
  • it  yeral sin. compl.
  • ja  ニェエンガトゥー語
  • ja  リンガ・ボア語、リンガ・ブラシリカ語、北リンガ・ジェラール語、イェラル語、ジェラル語 sin. compl.
  • nl  Nheengatú
  • nl  Geral sin. compl.
  • nl  Língua Boa sin. compl.
  • nl  Lingua Brasílica sin. compl.
  • nl  Lingua Geral do Norte sin. compl.
  • nl  Yeral sin. compl.
  • pt  nheengatu
  • pt  geral sin. compl.
  • pt  língua boa sin. compl.
  • pt  língua brasílica sin. compl.
  • pt  lingua geral do norte sin. compl.
  • pt  yeral sin. compl.
  • ru  Ньенгату
  • ru  Лингуа боа sin. compl.
  • ru  Бразильский язык sin. compl.
  • ru  Йерал sin. compl.
  • ru  Лингуа жерал амазоника sin. compl.
  • ru  Северный лингуа жерал sin. compl.
  • sw  Nheengatú
  • sw  Geral sin. compl.
  • sw  Língua boa sin. compl.
  • sw  Língua brasílica sin. compl.
  • sw  Língua geral do norte sin. compl.
  • sw  Yeral sin. compl.
  • tmh  Tanhingat
  • zh  尼尔嘎图
  • zh  灵瓜 波阿 sin. compl.
  • zh  灵瓜海拉尔多 诺特 sin. compl.
  • zh  椰拉尔 sin. compl.
  • zh  海拉尔 sin. compl.
  • zh  灵瓜巴西里卡 sin. compl.

Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

Definición
El nheengatú no és exactament un pidgin ni una interllengua, sinó més aviat una versió simplificada del tupinambà que es va desenvolupar com a llengua franca per a la comunicació interètnica al nord del Brasil. Era fins fa pocs anys la llengua franca usada a la regió del Vaupés de Brasil i Colòmbia, on trobem un sistema multilingüe exogàmic. Actualment, però, ha estat substituïda en aquesta funció pel tucano, que està absorbint també parlants d'altres llengües de la regió.

Lingua geral és un terme portuguès usat en l'època colonial per a fer referència a la llengua indígena més comunament parlada en diverses regions (així, el terme espanyol lengua general s'aplicà al guaraní al Paraguai i al quítxua al Perú).

A Veneçuela s'ha discutit si calia considerar-la una llengua o si es tractava d'una ètnia mestissa. Alguns autors creuen que és una llengua amb el seu corresponent entorn i perfil etnocultural, encara que hagi pres molts elements de les llengües i cultures arawaks de la regió, especialment del baré.
yi be wu yi be wu

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

  • ca  bebe
  • ca  yi be wu sin. compl.
  • cod  naami
  • de  Bebe
  • de  Yi Be Wu sin. compl.
  • en  Bebe
  • en  Yi be wu sin. compl.
  • es  bebe
  • es  yi be wu sin. compl.
  • eu  bebe
  • eu  yi be wu sin. compl.
  • fr  bebe
  • fr  naami sin. compl.
  • fr  Yi Be Wu sin. compl.
  • gl  bebe
  • gl  yi be wu sin. compl.
  • it  bebe
  • it  yi be wu sin. compl.
  • nl  Bebe
  • nl  Naami sin. compl.
  • nl  Yi Be Wu sin. compl.
  • pt  bebe
  • pt  yi be wu sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

Definición
El bebe s'inclou dins el grup beboide oriental, juntament amb el kamazung, el nsari, el ncane i el noni; algunes fonts inclouen també el cung. Els darrers anys alguns autors han proposat classificar el naki, inclòs dins el grup occidental, dins el beboide oriental. També s'ha proposat una classificació interna que distingeix un subgrup format pel kamazung i el bebe, i un altre subgrup format pel ncane, el nsari i el noni. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup oriental es feia servir el terme geogràfic Misaje.

El bebe és parlat per unes 2.600 persones als pobles de Bebe-Jama i Bebe-Jatto. Sembla que hi ha algunes diferències entre les variants dels dos pobles. Els parlants de bebe i de kamazung s'entenen emprant cadascú la seva llengua. També s'entenen amb els parlants de mbembe (llengua d'un altre grup lingüístic), una comunitat amb la qual sovint es produeixen casaments mixtos. Alguns parlants també s'entenen amb els nsaris. Amb parlants de la resta de llengües del grup o d'altres llengües cameruneses solen fer servir el pidgin anglès del Camerun. El pidgin té una presència important, i creixent, en la vida diària dels parlants de bebe.
yiive yiive

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  iyive
  • ca  asumbo sin. compl.
  • ca  ndir sin. compl.
  • ca  uive sin. compl.
  • ca  yiive sin. compl.
  • de  Iyive
  • de  Uive sin. compl.
  • de  Yiive sin. compl.
  • en  Iyive
  • en  asumbo sin. compl.
  • en  Ndir sin. compl.
  • en  Ulive sin. compl.
  • en  Yiive sin. compl.
  • es  iyive
  • es  asumbo sin. compl.
  • es  ndir sin. compl.
  • es  ulive sin. compl.
  • es  yiive sin. compl.
  • eu  iyive
  • eu  asumbo sin. compl.
  • eu  ndir sin. compl.
  • eu  ulive sin. compl.
  • eu  yiive sin. compl.
  • fr  iyive
  • fr  uive sin. compl.
  • fr  yiive sin. compl.
  • gl  iyive
  • gl  asumbo sin. compl.
  • gl  ndir sin. compl.
  • gl  ulive sin. compl.
  • gl  yiive sin. compl.
  • it  iyive
  • it  asumbo sin. compl.
  • it  ndir sin. compl.
  • it  ulive sin. compl.
  • it  yiive sin. compl.
  • nl  Iyive
  • nl  Uive sin. compl.
  • nl  Yiive sin. compl.
  • pt  iyive
  • pt  asumbo sin. compl.
  • pt  ndir sin. compl.
  • pt  ulive sin. compl.
  • pt  yiive sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definición
L'iyive és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. Els aproximadament 2.000 parlants d'iyive es reparteixen de manera equitativa a banda i banda de la frontera. El grup de Nigèria s'autodenomina ndir.

El grup tivoide, al qual pertany l'iyive, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'iyive formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare. L'iyive és força pròxim al tiv, una llengua veïna del mateix grup.
yini yini

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

  • ca  machinerí
  • ca  machinere sin. compl.
  • ca  machineri sin. compl.
  • ca  manchinere sin. compl.
  • ca  manchineri sin. compl.
  • ca  manitenere sin. compl.
  • ca  manitenerí sin. compl.
  • ca  piro sin. compl.
  • ca  yini sin. compl.
  • cod  yineru-tokanu
  • ar  ماتشينيرية
  • cy  Machinerí
  • cy  Machinere sin. compl.
  • cy  Machineri sin. compl.
  • cy  Manchinere sin. compl.
  • cy  Manchineri sin. compl.
  • cy  Manitenere sin. compl.
  • cy  Manitenerí sin. compl.
  • cy  Piro sin. compl.
  • cy  Yini sin. compl.
  • de  Machineri
  • de  Machinere sin. compl.
  • de  Machinerí sin. compl.
  • de  Manchinere sin. compl.
  • de  Manchineri sin. compl.
  • de  Manitenere sin. compl.
  • de  Manitenerí sin. compl.
  • de  Piro sin. compl.
  • de  Yini sin. compl.
  • en  Machinere
  • en  Manchinere sin. compl.
  • en  Manchineri sin. compl.
  • en  Manitenére sin. compl.
  • en  Manitenerí sin. compl.
  • en  Maxinéri sin. compl.
  • en  Piro sin. compl.
  • en  Yine sin. compl.
  • es  machinerí
  • es  machinere sin. compl.
  • es  machineri sin. compl.
  • es  manchinere sin. compl.
  • es  manitenere sin. compl.
  • es  manitenerí sin. compl.
  • es  piro sin. compl.
  • es  yineru-tokanu sin. compl.
  • es  yini sin. compl.
  • eu  machinereera
  • eu  machinere sin. compl.
  • eu  machineri sin. compl.
  • eu  manchinere sin. compl.
  • eu  manchineri sin. compl.
  • eu  manitenere sin. compl.
  • eu  manitenerí sin. compl.
  • eu  piro sin. compl.
  • eu  yini sin. compl.
  • fr  machinere
  • fr  machineri sin. compl.
  • fr  manchinere sin. compl.
  • fr  manchineri sin. compl.
  • fr  manitenere sin. compl.
  • fr  manitenerí sin. compl.
  • fr  piro sin. compl.
  • fr  yini sin. compl.
  • gn  machineri
  • gn  machinere sin. compl.
  • gn  machineri sin. compl.
  • gn  manchinere sin. compl.
  • gn  manchineri sin. compl.
  • gn  manitenerí sin. compl.
  • gn  piro sin. compl.
  • it  machineri
  • it  machinere sin. compl.
  • it  machinerí sin. compl.
  • it  manchinere sin. compl.
  • it  manchineri sin. compl.
  • it  manitenere sin. compl.
  • it  manitenerí sin. compl.
  • it  piro sin. compl.
  • it  yini sin. compl.
  • ja  マシネリ語
  • ja  イニ語 sin. compl.
  • ja  ピロ語 sin. compl.
  • ja  マチネリ語 sin. compl.
  • ja  マチネレ語 sin. compl.
  • ja  マニテネリ語 sin. compl.
  • ja  マニテネレ語 sin. compl.
  • ja  マンチネリ語 sin. compl.
  • ja  マンチネレ語 sin. compl.
  • nl  Machinerí
  • nl  Machinere sin. compl.
  • nl  Machineri sin. compl.
  • nl  Manchinere sin. compl.
  • nl  Manchineri sin. compl.
  • nl  Manitenere sin. compl.
  • nl  Manitenerí sin. compl.
  • nl  Piro sin. compl.
  • nl  Yini sin. compl.
  • pt  machineri
  • pt  machinere sin. compl.
  • pt  machineri sin. compl.
  • pt  manchinere sin. compl.
  • pt  manchinerí sin. compl.
  • pt  manitenere sin. compl.
  • pt  manitenerí sin. compl.
  • pt  piro sin. compl.
  • pt  yini sin. compl.
  • ru  Мачинере
  • ru  Йине sin. compl.
  • ru  Пиро sin. compl.
  • ru  Мачинери sin. compl.
  • ru  Машинери sin. compl.
  • ru  Манчинере sin. compl.
  • ru  Манчинери sin. compl.
  • ru  Манитенере sin. compl.
  • ru  Манитенери sin. compl.
  • zh  马钦奈里语
  • zh  皮罗、马钦内勒、马其内利、曼其内勒、马尼特内利、马尼特内勒、伊尼 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

Definición
Piro i machinerí són termes sinònims emprats, respectivament, al Perú d'una banda i al Brasil i a Bolívia de l'altra per a referir-se a aquesta llengua. Hi ha força diferències dialectals entre la llengua de la regió peruana i la de la brasilera-boliviana.

Tots els membres de la comunitat parlen la llengua pròpia i el portuguès o l'espanyol, segons el país. L'any 1985 part dels machinerís es van traslladar de l'estat d'Acre (Brasil) al departament de Pando (Bolívia), fugint de les tensions socials; el portuguès és la llengua d'ús habitual tant a la banda brasilera com a la boliviana.

El nom autòcton de la llengua, yineru-tokanu, significa 'la llengua de la gent'. Yineru significa 'gent veritable' i és l'autodenominació del grup.
yinka-dene yinka-dene

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà

  • ca  carrier
  • ca  porteurs sin. compl.
  • ca  yinka-dene sin. compl.
  • cod  dakelh
  • cy  Carrier
  • cy  Porteurs sin. compl.
  • cy  Yinka-dene sin. compl.
  • de  Carrier
  • de  Porteur sin. compl.
  • de  Yinka-Dene sin. compl.
  • en  Carrier
  • en  Porteurs sin. compl.
  • en  Yinka Dene sin. compl.
  • es  tacolí
  • es  carrier sin. compl.
  • es  porteurs sin. compl.
  • es  yinka-dene sin. compl.
  • eu  carrierrera
  • eu  carrier sin. compl.
  • eu  porteurs sin. compl.
  • eu  yinka-dene sin. compl.
  • fr  porteur
  • fr  carrier sin. compl.
  • fr  yinka-dene sin. compl.
  • gl  carrier
  • gl  porteurs sin. compl.
  • gl  yinka-dene sin. compl.
  • gn  karrier
  • gn  porteurs sin. compl.
  • gn  yinka-dene sin. compl.
  • it  carrier
  • it  porteur sin. compl.
  • it  yinka-dene sin. compl.
  • pt  carrier
  • pt  porteurs sin. compl.
  • pt  yinka-dene sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà

Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

El carrier està format per dos blocs dialectals: el carrier central o alt carrier i el carrier meridional. En un principi, dins del carrier s'incloïa també el babine, una llengua veïna parlada al nord-oest del territori carrier. Els parlants d'ambdues llengües, però, tenen moltes dificultats per entendre's.

A diferència d'altres llengües atapascanes, sembla que en algunes comunitats el carrier encara es transmet als infants, de manera que té la supervivència assegurada almenys una generació. Aquestes comunitats són les més remotes i aïllades. En altres parts del territori, tots els parlants són adults o ancians.

Els carriers s'autodenominen dankelh. La designació anglesa carrier prové de la llengua veïna sekani: els sekanis anomenaven els dakelh aghele (que significa 'portadors') suposadament perquè els dakelh tenien el costum que les dones vídues portessin al damunt les cendres del marit mort durant tot el període de dol.

Al segle XIX, un missioner va elaborar un sil·labari per a la llengua carrier basat en el sil·labari cree. Posteriorment la llengua s'ha escrit emprant l'alfabet llatí.
yjxa yjxa

Tupí > Arikem, Amèrica > Brasil

  • ca  caritiana
  • ca  karitiana
  • ca  karitiâna sin. compl.
  • ca  yjxa sin. compl.
  • ar  الكاريتيانية
  • cy  Caritiana
  • cy  Karitiana sin. compl.
  • cy  Karitiâna sin. compl.
  • cy  Yjxa sin. compl.
  • de  Karitiana
  • de  Caritiana sin. compl.
  • de  Caritiâna sin. compl.
  • de  Yjxa sin. compl.
  • en  Caritiana
  • en  Karitiana sin. compl.
  • en  Karitiána sin. compl.
  • en  Karitiâna sin. compl.
  • en  Yjxa sin. compl.
  • es  caritiana
  • es  karitiana sin. compl.
  • es  karitiâna sin. compl.
  • es  yjxa sin. compl.
  • eu  karitianera
  • eu  karitiana sin. compl.
  • eu  karitiâna sin. compl.
  • eu  yjxa sin. compl.
  • fr  karitiana
  • fr  caritiana sin. compl.
  • fr  karitiâna sin. compl.
  • fr  yjxa sin. compl.
  • gn  karitiana
  • gn  karitiana sin. compl.
  • gn  karitiâna sin. compl.
  • gn  yjxa sin. compl.
  • it  caritiana
  • it  karitiana sin. compl.
  • it  karitiâna sin. compl.
  • it  yjxa sin. compl.
  • ja  カリティアナ語
  • nl  Caritiana
  • nl  Karitiana sin. compl.
  • nl  Karitiâna sin. compl.
  • nl  Yjxa sin. compl.
  • pt  caritiana
  • pt  karitiana sin. compl.
  • pt  karitiâna sin. compl.
  • pt  yjxa sin. compl.
  • ru  Каритиана
  • zh  卡里提安那语
  • zh  卡里提昂纳、卡里提安那、伊基查 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Tupí > Arikem, Amèrica > Brasil

Definición
El karitiana és l'últim representant viu de la família arikem (tronc tupí). Pertanyien també a aquesta família l'arikem i el kabishiana, llengües extingides. Les característiques gramaticals d'aquesta família lingüística revelen contactes antics amb llengües d'altres troncs.

Són coneguts pels colonitzadors des de final del segle XVIII, però no s'hi ha establert contacte estable fins a mitjan segle XX. En aquest moment la població caritiana va patir un descens demogràfic que els va dur gairebé a l'extinció.

La comunitat caritiana va tenir escola bilingüe entre el 1994 i el 1998, gràcies a una subvenció estatal que no es va renovar. Els professors indígenes tenen una actitud molt ferma envers la preservació de la llengua: elaboren materials didàctics, participen en la producció d'estudis gramaticals, han col·laborat en l'edició de diccionaris, etc. La comunitat lluita activament pel seu dret a l'educació en la pròpia llengua.
yófuajà yófuajà

Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai

  • ca  chorote
  • ca  choroti sin. compl.
  • ca  moyanek sin. compl.
  • ca  (t)soloti sin. compl.
  • ca  yófuajà sin. compl.
  • ca  zolota sin. compl.
  • cod  iyo'wujwa (tayuwujwat)
  • cod  iyojwa'ja (yofuaja) (tayujwajat (tayufwajat))
  • cod  wikinawo (tawikinawt)
  • ar  تشوروتية
  • cy  Chorote
  • cy  Choroti sin. compl.
  • cy  Moyanek sin. compl.
  • cy  (t)soloti sin. compl.
  • cy  Yófuajá sin. compl.
  • cy  Zolota sin. compl.
  • de  Chorote
  • de  Choroti sin. compl.
  • de  Iyo'wujwa sin. compl.
  • de  Iyojwa'ja sin. compl.
  • de  Yofuaha sin. compl.
  • en  Chorote
  • en  Choroti sin. compl.
  • en  Moyanek sin. compl.
  • en  (t)soloti sin. compl.
  • en  Xolota sin. compl.
  • en  Yofuaja sin. compl.
  • es  chorote
  • es  choroti sin. compl.
  • es  moyanek sin. compl.
  • es  (t)soloti sin. compl.
  • es  yófuajá sin. compl.
  • es  zolota sin. compl.
  • eu  choroteera
  • eu  choroti sin. compl.
  • eu  moyanek sin. compl.
  • eu  (t)soloti sin. compl.
  • eu  yófuajà sin. compl.
  • eu  zolota sin. compl.
  • fr  chorote
  • fr  choroti sin. compl.
  • fr  jofuaha sin. compl.
  • fr  manjui sin. compl.
  • fr  manjuy sin. compl.
  • fr  moyanek sin. compl.
  • fr  tsoloti sin. compl.
  • fr  zolota sin. compl.
  • gl  chorote
  • gl  choroti sin. compl.
  • gl  moyanek sin. compl.
  • gl  (t)soloti sin. compl.
  • gl  yófuajà sin. compl.
  • gl  zolota sin. compl.
  • gn  chorote
  • gn  choroti sin. compl.
  • gn  jófuaja sin. compl.
  • gn  mojanek sin. compl.
  • gn  solota sin. compl.
  • gn  (t)soloti sin. compl.
  • it  chorote
  • it  choroti sin. compl.
  • it  moyanek sin. compl.
  • it  (t)soloti sin. compl.
  • it  yófuajà sin. compl.
  • it  zolota sin. compl.
  • ja  チョロテ語
  • ja  チョロティ語、ヨフアハ語、ソロティ語、ゾロタ語、モヤネク語 sin. compl.
  • nl  Chorote
  • nl  Choroti sin. compl.
  • nl  Moyanek sin. compl.
  • nl  (t)soloti sin. compl.
  • nl  Yófuajá sin. compl.
  • nl  Zolota sin. compl.
  • pt  chorote
  • pt  choroti sin. compl.
  • pt  moyanek sin. compl.
  • pt  (t)soloti sin. compl.
  • pt  yófuajá sin. compl.
  • pt  zolota sin. compl.
  • ru  Чороте
  • ru  Чороти sin. compl.
  • ru  Шолота sin. compl.
  • ru  Йофуаха sin. compl.
  • ru  Мойанек sin. compl.
  • ru  Цолоти (солоти) sin. compl.
  • sw  Chorote
  • sw  Choroti sin. compl.
  • sw  Moyanek sin. compl.
  • sw  (t)soloti sin. compl.
  • sw  Yófuajá sin. compl.
  • sw  Zolota sin. compl.
  • tmh  Tacurut
  • zh  超罗特
  • zh  优法加 sin. compl.
  • zh  小罗塔 sin. compl.
  • zh  所罗迪 sin. compl.
  • zh  超罗迪 sin. compl.
  • zh  莫亚内卡 sin. compl.

Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai

Definición
La llengua chorote té dues variants dialectals: el chorote iyojuwa'ja (jofuaha o eklenhui) i el chorote iyo'wújwa (manjuy). Alguns autors consideren que aquestes varietats són llengües diferents.
yogad yogad

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  yogad
  • ca  yogap sin. compl.
  • ar  يوغادية
  • cy  Yogad
  • cy  Yogap sin. compl.
  • de  Yogad
  • en  Yogad
  • en  Yogap sin. compl.
  • es  yogad
  • es  yogap sin. compl.
  • eu  yogadera
  • eu  yogad sin. compl.
  • eu  yogap sin. compl.
  • fr  yogad
  • fr  yogap sin. compl.
  • gl  yogad
  • gl  yogap sin. compl.
  • gn  yogad
  • gn  yogap sin. compl.
  • it  yogad
  • it  yogap sin. compl.
  • pt  yogad
  • pt  yogap sin. compl.
  • zh  尤加德语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definición
El grup etnolingüístic yogad és un dels grups indígenes del nord de Luzon, concretament de la província d'Isabela, on viuen també els ilocano, els ibanag i els gaddang. Els yogad formen part dels grups de Luzon que es van convertir al cristianisme.

Els parlants de yogad generalment tenen com a segona llengua l'ilocano, que s'utilitza com a llengua franca al nord de l'illa de Luzon.
yogap yogap

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  yogad
  • ca  yogap sin. compl.
  • ar  يوغادية
  • cy  Yogad
  • cy  Yogap sin. compl.
  • de  Yogad
  • en  Yogad
  • en  Yogap sin. compl.
  • es  yogad
  • es  yogap sin. compl.
  • eu  yogadera
  • eu  yogad sin. compl.
  • eu  yogap sin. compl.
  • fr  yogad
  • fr  yogap sin. compl.
  • gl  yogad
  • gl  yogap sin. compl.
  • gn  yogad
  • gn  yogap sin. compl.
  • it  yogad
  • it  yogap sin. compl.
  • pt  yogad
  • pt  yogap sin. compl.
  • zh  尤加德语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definición
El grup etnolingüístic yogad és un dels grups indígenes del nord de Luzon, concretament de la província d'Isabela, on viuen també els ilocano, els ibanag i els gaddang. Els yogad formen part dels grups de Luzon que es van convertir al cristianisme.

Els parlants de yogad generalment tenen com a segona llengua l'ilocano, que s'utilitza com a llengua franca al nord de l'illa de Luzon.
yokuts de la serra del nord yokuts de la serra del nord

Yokuts > De la vall, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  yokuts de la serra del nord
  • ca  chukchansi sin. compl.
  • de  Northern Hill Yokuts
  • en  Northern Mountains Yokuts
  • en  Chukchansi sin. compl.
  • en  Northern Foothill Yokuts sin. compl.
  • en  Northern foothill yokuts sin. compl.
  • en  Northern Hill Yokuts sin. compl.
  • en  Northern Hill Yokuts sin. compl.
  • es  yokuts de la sierra del norte
  • es  chukchansi sin. compl.
  • es  northern foothill yokuts sin. compl.
  • es  northern hill yokuts sin. compl.
  • eu  yokuts de la sierra del norte
  • eu  chukchansi sin. compl.
  • eu  northern foothill yokuts sin. compl.
  • eu  northern hill yokuts sin. compl.
  • fr  yokuts des montagnes du Nord
  • fr  northern hill Yokuts sin. compl.
  • gl  yokuts da sierra do norte
  • gl  chukchansi sin. compl.
  • gl  northern foothill yokuts sin. compl.
  • gl  northern hill yokuts sin. compl.
  • it  yokuts della sierra dil nord
  • it  chukchansi sin. compl.
  • it  northern foothill yokuts sin. compl.
  • it  northern hill yokuts sin. compl.
  • nl  Yokuts van het noordelijke sierra
  • nl  Northern hill Yokuts sin. compl.
  • pt  yokuts da serra do norte
  • pt  chukchansi sin. compl.
  • pt  northern foothill yokuts sin. compl.
  • pt  northern hill yokuts sin. compl.

Yokuts > De la vall, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definición
La majoria de llengües de la família yokuts (també anomenada mariposa) es van extingir durant el segle XX o abans. Per aquest motiu, en tenim molt poca informació i es fa molt difícil establir la classificació interna de la família. Sembla que constava d'unes quaranta varietats, però no sabem quines podrien considerar-se llengües independents i quines, varietats dialectals d'una mateixa llengua. La gramàtica de les diverses varietats s'assembla força; les principals diferències són lèxiques.

Actualment resten només uns quants parlants ancians de tres llengües yokuts: el yokuts de la vall del sud (dialectes yawelmani i tachi), el yokuts de la serra del nord (dialecte chukchansi) i el yokuts del peu de la serra (dialecte choinimni). En total no arriben a cinquanta parlants.

És molt probable que els yokuts arribessin a Califòrnia des del nord i anessin desplaçant cap avall de les valls de San Joaquín alguns pobles utoasteques. Era una comunitat que mantenia moltes relacions internes, per la qual cosa es creu que tots els individus parlaven diverses varietats dialectals.

El descens demogràfic dels pobles yokuts es va precipitar a partir del segle XIX per culpa d'epidèmies, dels efectes de l'aculturació i de la febre de l'or. Els primers contactes amb els colonitzadors espanyols s'havien produït al darrer terç del segle XVIII, però van ser escassos a causa de la inaccessibilitat del territori fins a les invasions genocides de mexicans a partir del 1820. El 1842 va esclatar la febre de l'or a la regió californiana i els indígenes van ser expulsats de les seves terres.

El terme yokuts significa 'persona'.

A més del chukchansi, hi ha una altra varietat del yokuts de la serra del nord que ha arribat al segle XXI, tot i que sembla que ara ja no té parlants. És el dumna.

El chukchansi viu els darrers estadis del procés d'extinció, ja que fa diverses generacions que no es transmet als infants. Tots els parlants són ancians. No obstant això, en els darrers anys s'han iniciat esforços de revitalització i s'ha elaborat un diccionari de la llengua.