bésiro
bésiro
- ca bésiro
- ca besiro sin. compl.
- ca chiquitano sin. compl.
- ca chiquito sin. compl.
- ca linguará sin. compl.
- ca tarapecosi sin. compl.
- cod bésiro
- ar بيسيرو
- cy Bésiro
- cy Besiro sin. compl.
- cy Chiquito sin. compl.
- cy Linguará sin. compl.
- cy Tarapecosi sin. compl.
- de Bésiro
- de Besiro sin. compl.
- de Chiquitano sin. compl.
- de Chiquito sin. compl.
- de Linguará sin. compl.
- de Tarapecosi sin. compl.
- en Chiquitano
- en Anenho sin. compl.
- en Besiro sin. compl.
- en Chiquito sin. compl.
- en Linguará sin. compl.
- en Tarapecosi sin. compl.
- es chiquitano
- es besiro sin. compl.
- es bésiro sin. compl.
- es chiquito sin. compl.
- es linguará sin. compl.
- es tarapecosi sin. compl.
- eu besiroera
- eu besiro sin. compl.
- eu chiquitano sin. compl.
- eu chiquitanoera sin. compl.
- eu chiquito sin. compl.
- eu linguará sin. compl.
- eu tarapecosi sin. compl.
- fr bésiro
- fr besiro sin. compl.
- fr chikitano sin. compl.
- fr chiquitano sin. compl.
- fr chiquito sin. compl.
- fr linguará sin. compl.
- fr tarapecosi sin. compl.
- gl bésiro
- gl besiro sin. compl.
- gl chiquito sin. compl.
- gl linguará sin. compl.
- gl tarapecosi sin. compl.
- it besiro
- it bésiro sin. compl.
- it chiquito sin. compl.
- it linguará sin. compl.
- it tarapecosi sin. compl.
- ja ベシロ語
- nl Bésiro
- nl Besiro sin. compl.
- nl Chiquito sin. compl.
- nl Linguará sin. compl.
- nl Tarapecosi sin. compl.
- pt besiro
- pt bésiro sin. compl.
- pt chiquitano sin. compl.
- pt chiquito sin. compl.
- pt linguará sin. compl.
- pt tarapecosi sin. compl.
- ru Чикитано
- ru Чикито sin. compl.
- ru Бесиро sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Aïllada, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
Definición
El bésiro o chiquitano és probablement la quarta llengua indígena més parlada a Bolívia, darrere del quítxua, l'aimara i el chiriguano. Consta de diversos dialectes, entre els quals el javierano, el churapa, el tarapecoci, el moncoca i els de Concepción, San Ignacio de Velasco, Santiago i San Miguel. A més de la variació geogràfica, la llengua presenta diferències entre la parla dels homes i la parla de les dones.
S'ha suggerit que la denominació chiquitano els va ser aplicada perquè vivien en cabanes amb les portes molt petites. Al Brasil la llengua s'anomena també linguará o anenho.
Durant els segles XVII i XVIII, els jesuïtes van instal·lar missions en territori chiquitano. Els missioners barrejaven individus d'ètnies i llengües diferents, però empraven el chiquitano com a llengua franca del procés d'evangelització. Posteriorment van ser recrutats per treballar en explotacions agrícoles i en la construcció del ferrocarril.
Actualment, doncs, l'ètnia és el resultat del contacte dels chiquitanos originaris i d'aquests altres pobles de la regió. La llengua també ha rebut fortes influències de les llengües veïnes. Al llarg del segle XX, diversos pobles veïns s'han assimilat a l'ètnia chiquitano. És el cas dels paikoneka (d'origen arawak), que vivien a les missions de Concepción i San Javier, els paunaca i els saraveka (també arawaks).
Els chiquitanos estan adoptant el castellà de forma massiva, especialment les generacions joves. Poc més del 10% de la població chiquitano boliviana conserva la llengua en l'ús habitual i tots són persones grans. Les comunitats que viuen al Brasil (uns 2.400 individus) gairebé ja no usen la llengua.
Amb la voluntat d'enfortir la identitat cultural dels pobles de l'orient bolivià, l'any 2005 es promulga la llei 3204, de 30 de setembre, per la qual es declara la llengua bésiro patrimoni cultural intangible de la Nació. Serà prioritat nacional preservar la llengua i la cultura dels chiquitanos.
S'ha suggerit que la denominació chiquitano els va ser aplicada perquè vivien en cabanes amb les portes molt petites. Al Brasil la llengua s'anomena també linguará o anenho.
Durant els segles XVII i XVIII, els jesuïtes van instal·lar missions en territori chiquitano. Els missioners barrejaven individus d'ètnies i llengües diferents, però empraven el chiquitano com a llengua franca del procés d'evangelització. Posteriorment van ser recrutats per treballar en explotacions agrícoles i en la construcció del ferrocarril.
Actualment, doncs, l'ètnia és el resultat del contacte dels chiquitanos originaris i d'aquests altres pobles de la regió. La llengua també ha rebut fortes influències de les llengües veïnes. Al llarg del segle XX, diversos pobles veïns s'han assimilat a l'ètnia chiquitano. És el cas dels paikoneka (d'origen arawak), que vivien a les missions de Concepción i San Javier, els paunaca i els saraveka (també arawaks).
Els chiquitanos estan adoptant el castellà de forma massiva, especialment les generacions joves. Poc més del 10% de la població chiquitano boliviana conserva la llengua en l'ús habitual i tots són persones grans. Les comunitats que viuen al Brasil (uns 2.400 individus) gairebé ja no usen la llengua.
Amb la voluntat d'enfortir la identitat cultural dels pobles de l'orient bolivià, l'any 2005 es promulga la llei 3204, de 30 de setembre, per la qual es declara la llengua bésiro patrimoni cultural intangible de la Nació. Serà prioritat nacional preservar la llengua i la cultura dels chiquitanos.
