Back to top

Paraula de Tecla

Presentación
  • ca  Pagesos, n m pl

Entremesos

Definición
Quarta parella dels Nanos Vells segons l'ordre que ocupen a la filera durant les actuacions.

Nota

  • El Pagès va vestit amb jaqueta i pantalons marrons, camisa blanca, corbatí negre i barretina i faixa morades, i duu un bastó a la mà. La Pagesa porta un vestit negre amb un coll rosa, un mocador blanc al cap, on també porta una lligadura negra en forma de llaç, i un vano a la mà.
  • ca  pal, n m
  • ca  bastó, n m sin. compl.

Estris i atuells

Definición
Peça de fusta dreta, rodona, d'una certa llargària, generalment afuada d'un cap per on es planta a terra per sostindre alguna cosa.

Nota

  • Peça imprescindible del Ball de Pastorets i un dels seus elements més representatius. D'1,20 m de llarg aproximadament, l'utilitzen per picar a terra o amb els companys, per sota les cames, i també per fer el pont o confeccionar la bóta. Pot estar fet de fustes diverses però ha de ser resistent per aguantar els forts cops dels balladors.
  • ca  pal, n m

Estris i atuells

Definición
Estri que porten a les mans els pecats del Ball dels Set Pecats Capitals.

Nota

  • Fa uns tres pams de llarg, està fet de fusta de boix i va rematat en la part superior pel cap d'una serp, reproducció d'una de localitzada en un capitell del claustre de la Catedral.
palma de Santa Tecla palma de Santa Tecla

Pirotècnia

  • ca  palma del martiri, n f
  • ca  palma de Santa Tecla, n f sin. compl.

Pirotècnia

Definición
Figura pirotècnica aèria en forma de palmera que es dispara durant l'Entrada del Braç de Santa Tecla en acabar la Professó.
palma del martiri palma del martiri

Pirotècnia

  • ca  palma del martiri, n f
  • ca  palma de Santa Tecla, n f sin. compl.

Pirotècnia

Definición
Figura pirotècnica aèria en forma de palmera que es dispara durant l'Entrada del Braç de Santa Tecla en acabar la Professó.
  • ca  papallona, n f

Coreografies

Definición
Figura coreogràfica de la Moixiganga en la qual el primer component de cada filera es desplaça cap al fons per tornar a la seva posició, de manera que, amb el seu desplaçament, els integrants de les fileres ressegueixen la figura imaginària d'una papallona.
parelles de parelles! parelles de parelles!

Coreografies

  • ca  parelles de parelles!, interj

Coreografies

Definición
Instrucció que dóna el cap de colla del Ball del Patatuf en finalitzar el ball per tal que els balladors tornin a la parella i posició inicials per recomençar la dansa.
parlaments parlaments

Balls parlats

  • ca  parlaments, n m pl

Balls parlats

Definición
Text que profereixen els integrants dels balls parlats durant la representació.
  • ca  pas, n m

Coreografies

Definición
Forma d'avançar tot fent esses, característica de la Mulassa de Tarragona.
pas de cartró pas de cartró

Coreografies

  • ca  pas de cartró, n m

Coreografies

Definición
Figura coreogràfica de compàs ternari de la Moixiganga que obre i tanca la representació completa del ball.

Nota

  • L'estructura del pas de cartró és la següent: seguint la melodia, les dues fileres avancen lentament, començant amb el peu dret, fent coincidir cada pas amb la caiguda del compàs musical; al mateix temps, el Crist retrocedeix fins a arribar a l'alçada de l'última parella, i un cop allí s'afegeix al moviment del grup i avança amb la resta de moixiganguers. Tothom acaba amb els peus junts, després de setze compassos, al final de la melodia. A la repetició de la melodia, i seguint la mateixa pulsació lenta durant vuit compassos més, les fileres s'encaren i belluguen les atxes amunt i avall de manera alterna, quatre vegades. Es desfà el quart de gir i es repeteix el moviment de les atxes quatre vegades més, ara en el sentit que el grup avança. Seguidament, al pols dels dos compassos següents, les dues fileres avancen dos passos laterals grans i els moixiganguers darrere seu, dos a la dreta, dos a l'esquerra i deu davant seu. Durant els quatre compassos següents, la creu avança per desfer-se de la mateixa manera que s'ha format, amb dos passos laterals grans. El final de la segona repetició musical arriba quan s'ha tornat a la posició inicial: dues fileres de vuit moixiganguers mirant endavant i el Crist al mig.