Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  areòstil, n m
  • es  areóstilo
  • en  araeostyle

Arquitectura i urbanisme

Definición
Intercolumni que té una amplada de més de tres diàmetres de columna.
  • ca  areòstil -a, adj
  • es  areóstilo -la
  • en  araeostyle

Arquitectura i urbanisme

Definición
Dit de l'obra arquitectònica amb un intercolumni d'una amplada de més de tres diàmetres de columna.

Nota

  • Els temples areòstils, característics de l'art etrusc, tenen arquitraus de fusta perquè amb l'intercolumni tan ample no es podien construir arquitraus de pedra.
  • ca  aresta, n f
  • es  arista
  • es  aristón
  • en  groin

Arquitectura i urbanisme

Definición
Intersecció d'una volta amb una altra volta o amb un mur.
  • ca  argamassa, n f
  • es  argamasa
  • en  plaster

Arquitectura i urbanisme

Definición
Morter fet amb calç, arena i aigua.
  • ca  armadura, n f
  • es  armadura
  • en  armature

Arquitectura i urbanisme

Definición
Conjunt de peces de fusta o de ferro que sostenen o reforcen la coberta i les parets d'un edifici.
  • ca  arquitectura, n f
  • es  arquitectura
  • en  architecture

Arquitectura i urbanisme

Definición
Obra arquitectònica.
  • ca  arquitectura, n f
  • es  arquitectura
  • en  architecture

Arquitectura i urbanisme

Definición
Art de projectar i construir edificis.
  • ca  arquitectura de vidre, n f
  • es  arquitectura de cristal
  • en  glass architecture

Arquitectura i urbanisme

Definición
Arquitectura en la qual el vidre és l'element més destacat.
  • ca  arquitectura del paisatge, n f
  • es  arquitectura del paisaje
  • en  landscape architecture
  • en  landscape design

Arquitectura i urbanisme

Definición
Arquitectura decorativa i funcional del paisatge, especialment en un espai urbà o al seu entorn.
  • ca  arquitectura orgànica, n f
  • es  arquitectura orgánica
  • en  organic architecture

Arquitectura i urbanisme

Definición
Arquitectura que organitza les parts d'una construcció en consonància amb el conjunt de l'obra i l'entorn.