Back to top
  • ca  instrument electrònic, n m
  • es  instrumento electrónico
  • en  electronic instrument

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Tecnologia electrònica

  • ca  instrument financer, n m
  • es  instrumento financiero
  • fr  instrument financier
  • en  financial instrument

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Economia, .PARAULES CLAU

Definición
Contracte que estableix drets o obligacions financeres entre les parts contractuals durant un temps determinat o indefinit.

Nota

  • Són exemples d'instruments financers els xecs, les lletres de canvi i els títols valor.
  • ca  instrument virtual, n m
  • es  instrumento virtual
  • en  virtual instrument

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Tecnologia electrònica

Definición
Instrument que no existeix de forma material sinó només en forma lògica i que realitza la funció de mesura tot combinant les estimacions que li proporcionen altres aparells.
  • ca  instrumentació, n f
  • es  instrumentación
  • en  instrumentation

Ciències>Física>Física de la terra, Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Electrònica, Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Tecnologia electrònica, .PARAULES CLAU

  • ca  instrumentació biomèdica, n f
  • es  instrumentación biomédica
  • en  biomedical instrumentation

Ciències>Física>Òptica, Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Tecnologia electrònica

  • ca  instrumentació de Dwyer, n f
  • es  instrumentación de Dwyer, n f
  • en  Dwyer instrumentation

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Cirurgia, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Fisioteràpia

Definición
Mètode consistent a fixar la posició vertebral per mitjà de cargols inserits transversalment en les vèrtebres i units per la part convexa per un cable ajustable, utilitzat per a corregir l'escoliosi lumbar.
  • ca  instrumentació de Zielke, n f
  • es  instrumentacion de Zielke, n f
  • en  Zielke instrumentation

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Cirurgia, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Fisioteràpia

Definición
Mètode consistent a fixar la posició vertebral per mitjà de cargols inserits transversalment en les vèrtebres i units per la part convexa per una barra rígida, utilitzat per a corregir l'escoliosi lumbar.
  • ca  instrumentació espacial, n f
  • es  instrumentación espacial
  • fr  instrumentation spatiale
  • en  space instrumentation
  • de  Instrumentierung in der Raumfahrt

Ciències>Física>Astronomia i astrofísica

  • ca  instrumentació òptica, n f
  • es  instrumentación óptica
  • en  optical instrumentation

Ciències>Física>Òptica, .PARAULES CLAU

  • ca  instrumentalisme, n m
  • es  instrumentalismo
  • fr  instrumentalisme
  • en  instrumentalism
  • de  Instrumentalismus

Humanitats>Filosofia, .PARAULES CLAU

Definición
Pragmatisme que considera que tota teoria és un instrument per a l'acció i la transformació de l'experiència.