Back to top
  • ca  intel·lecte, n m
  • es  intelecto
  • fr  intellect
  • en  intellect
  • de  Intellekt

Humanitats>Filosofia

Definición
Facultat de comprendre de manera abstracta i conceptual.
  • ca  intel·lectualisme, n m
  • es  intelectualismo
  • fr  intellectualisme
  • en  intellectualism
  • de  Intellektualismus

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política>Sociologia, Humanitats>Filosofia, .PARAULES CLAU

Definición
Doctrina que considera la intel·ligència, l'enteniment o la raó com els únics òrgans de coneixement.
  • ca  intel·ligència, n f
  • es  inteligencia
  • fr  intelligence
  • en  intelligence
  • de  Intelligenz

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria, Humanitats>Filosofia

Definición
Capacitat de comprendre, recordar, mobilitzar i integrar de manera constructiva l'aprenentatge previ, a l'hora d'enfrontar-se a situacions noves.
  • ca  intel·ligència ambiental, n f
  • es  inteligencia ambiental
  • en  ambient intelligence
  • en  AmI sigla

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Electrònica, Enginyeria i arquitectura>Informàtica>Ciències de la computació i intel·ligència artificial

  • ca  intel·ligència artificial, n f
  • ca  IA, n f sigla
  • es  inteligencia artificial
  • es  IA sigla
  • fr  intelligence artificielle
  • en  artificial intelligence
  • en  AI sigla
  • de  künstliche Intelligenz

Ciències socials>Pedagogia i didàctica>Didàctica de les ciències socials, Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Enginyeria telemàtica, Enginyeria i arquitectura>Informàtica>Ciències de la computació i intel·ligència artificial, Humanitats>Filosofia, .PARAULES CLAU

Definición
Informàtica aplicada al desenvolupament de màquines amb capacitat de simular conductes humanes, com ara el raonament, l'aprenentatge, el processament i la interpretació d'estímuls sensorials.
  • ca  intel·ligència emocional, n f
  • es  inteligencia emocional
  • fr  intelligence émotionnelle
  • en  emotional intelligence
  • de  emotionale Intelligenz

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria, Ciències mèdiques i de la salut>Psicologia i psicofisiologia>Personalitat, avaluació i tractaments psicològics

Definición
Capacitat d'un individu de reconèixer i entendre els estats anímics propis i aliens, que n'afavoreix l'automotivació, el treball en equip i l'adaptació al medi.
  • ca  ànim, n m
  • ca  animus, n m sin. compl.
  • ca  intenció, n f sin. compl.
  • es  ánimo, n m
  • es  animus, n m
  • es  intención, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  intencionalitat, n f
  • es  intencionalidad
  • fr  intentionnalité
  • en  intentionality
  • de  Intentionalität

Humanitats>Filosofia

Definición
Inclinació de la consciència a allò que està més enllà d'ella de manera que esdevé consciència d'alguna cosa.
  • ca  intencionalitat educativa, n f
  • es  intencionalidad educativa
  • fr  intentionnalité éducative
  • en  educational intentionality

Ciències socials>Pedagogia i didàctiques>Mètodes d'investigació i diagnòstic en educació

Definición
Qualitat de tota acció formativa d'orientar-se cap a un objectiu concret.
  • ca  intensió, n f
  • es  intensión
  • fr  intension
  • en  intension
  • de  Intension

Humanitats>Filosofia

Definición
Conjunt de propietats d'un objecte representades per un terme general.