Back to top
  • ca  preclusió, n f
  • es  preclusión, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret processal, .PARAULES CLAU

Definición
Caràcter del procés segons el qual el judici es divideix en etapes, cadascuna de les quals clausura l'anterior sense possibilitat que es replantegin les decisions que s'hi hagin pres.
  • ca  precolumna, n f
  • es  precolumna
  • en  precolumn

Ciències>Química>Química analítica

  • ca  preconcentració, n f
  • es  preconcentración
  • en  preconcentration

Ciències>Química>Química analítica, .PARAULES CLAU

  • ca  precondicionament isquèmic, n m
  • ca  PI, n m sin. compl.
  • es  precondicionamiento isquémico
  • es  PI sin. compl.
  • en  ischemic preconditioning
  • en  IPC sigla

Ciències de la vida 2>Biologia general>Fisiologia, .PARAULES CLAU

  • ca  precontracte, n m
  • es  precontrato

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definición
Contracte que compleix tots els requisits legals, però segons el qual una part o totes dues es reserven la facultat de posar-lo en vigor en un moment posterior.
  • ca  precursor, n m
  • es  precursor
  • fr  précurseur
  • en  precursor

Ciències>Física>Física atòmica, molecular i nuclear

  • ca  precursor, n m
  • es  precursor
  • en  precursor

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Enginyeria cartogràfica, geodèsica i fotogrametria

Definición
Sisme que precedeix en el temps un terratrèmol important.
  • ca  predelinqüència, n f
  • es  predelincuencia, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  predicable, n m
  • es  predicable
  • fr  prédicable
  • en  predicable
  • de  Prädikabilie

Humanitats>Filosofia

Definición
Cadascun dels modes segons els quals el predicat és atribuït al subjecte d'una proposició.
  • ca  predicació, n f
  • es  predicación
  • fr  prédication
  • en  predication

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística, .PARAULES CLAU

Definición
Assignació d'una propietat o d'una activitat a un subjecte.