Vuelva a la lista de diccionarios online

Tesaurus de termes de recerca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  trastorn depressiu de la personalitat, n m
  • es  trastorno depresivo de la personalidad
  • en  depressive personality disorder
  • de  depressive Persönlichkeitsstörung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn de la personalitat caracteritzat per un patró permanent de funcions cognitives i comportaments depressius, que comença a l'inici de l'edat adulta i es manifesta en diferents contextos.
  • ca  depressió major, n f
  • ca  trastorn depressiu major, n m
  • es  depresión mayor
  • es  trastorno depresivo mayor
  • fr  dépression majeure
  • fr  trouble dépressif majeur
  • en  major depression
  • en  major depressive disorder
  • de  Depression

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Depressió caracteritzada per la pèrdua d'interès o plaer en la majoria d'activitats durant un període mínim de dues setmanes, acompanyada d'altres símptomes com ara canvis en la gana, el pes, el son i l'activitat psicomotora, falta d'energia, infravaloració o culpa, dificultat per a pensar, concentrar-se o prendre decisions i pensaments de mort o idees, plans i intents suïcides.

Nota

  • Els episodis de depressió major es classifiquen com a únics o recurrents.
  • ca  trastorn depressiu postpsicòtic en l'esquizofrènia, n m
  • es  trastorno depresivo postpsicótico en la esquizofrenia
  • en  postpsychotic depressive disorder of schizophrenia
  • de  postpsychotische depressive Störung bei Schizophrenie

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn caracteritzat per un episodi de depressió major que es manifesta durant la fase residual de l'esquizofrènia.
  • ca  trastorn desintegratiu infantil, n m
  • es  trastorno desintegrativo infantil
  • fr  trouble désintégratif de l'enfance
  • en  childhood disintegrative disorder
  • de  desintegrative Störung im Kindesalter

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn generalitzat del desenvolupament caracteritzat la interrupció de la progressió i el creixement aparentment normals fins els dos anys de vida, que deriven cap a una pèrdua clínicament significativa d'habilitats psicomotores, adaptatives i de control dels esfínters prèviament adquirides.
  • ca  trastorn disfòric premenstrual, n m
  • es  trastorno disfórico premenstrual
  • fr  trouble dysphorique prémenstruel
  • en  premenstrual dysphoric disorder
  • de  prämenstruelle dysphorische Störung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn que es manifesta en la fase premenstrual caracteritzat per un estat d'ànim deprimit, irritabilitat, ansietat i labilitat afectiva.
  • ca  trastorn dismòrfic corporal, n m
  • es  trastorno dismórfico corporal
  • fr  trouble dysmorphique du corps
  • en  body dysmorphic disorder
  • de  körperdysmorphe Störung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn somatomorf caracteritzat per una preocupació obsessiva i patològica per la imatge pròpia, que l'individu percep com a anormal, ridícula o afectada per alguna deformitat física.
  • ca  trastorn dissocial, n m
  • es  trastorno disocial
  • fr  trouble des conduites
  • en  conduct disorder
  • de  Störung des Sozialverhaltens

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn que s'inicia abans dels quinze anys caracteritzat per un patró persistent de comportament pertorbador en què es violen els drets bàsics dels altres i les normes socials apropiades a l'edat.

Nota

  • Si el trastorn dissocial persisteix més enllà dels divuit anys es converteix en un trastorn dissocial de la personalitat.
  • ca  trastorn dissociatiu, n m
  • ca  histèria dissociativa, n f sin. compl.
  • es  histeria disociativa
  • es  trastorno disociativo
  • fr  hystérie dissociative
  • fr  trouble dissociatif
  • en  dissociative disorder
  • en  dissociative hysteria
  • de  dissoziative Störung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn caracteritzat per una alteració temporal i sobtada de les funcions integradores de la identitat, la memòria o la consciència, sense causa orgànica.
  • ca  trastorn distímic, n m
  • ca  distímia, n f sin. compl.
  • es  distimia
  • es  trastorno distímico
  • fr  dysthymie
  • fr  trouble dysthymique
  • en  dysthymia
  • en  dysthymic disorder
  • de  dysthyme Störung
  • de  Dysthymie

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn depressiu de caràcter crònic caracteritzat per una autoestima baixa, pèrdua o augment de la gana, insomni o hipersòmnia, manca d'energia o fatiga i sentiments de desesperança.

Nota

  • Clàssicament, el trastorn distímic es designava amb la denominació depressió neuròtica.
  • ca  trastorn esquizoafectiu, n m
  • es  trastorno esquizoafectivo
  • fr  trouble schizoaffectif
  • en  schizoaffective disorder
  • de  schizoaffektive Störung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn psicòtic caracteritzat per la coexistència de símptomes psicòtics amb un episodi de depressió major, un episodi maníac o un episodi mixt.