Vuelva a la lista de diccionarios online

Tesaurus de termes de recerca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  trastorn esquizofreniforme, n m
  • es  trastorno esquizofreniforme
  • fr  trouble schizophréniforme
  • en  schizophreniform disorder
  • de  schizophreniforme Störung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn psicòtic caracteritzat per una simptomatologia idèntica a la de l'esquizofrènia amb una durada inferior a sis mesos.
  • ca  trastorn esquizoide de la personalitat, n m
  • es  trastorno esquizoide de la personalidad
  • fr  trouble de la personnalité schizoïde
  • en  schizoid personality disorder
  • de  schizoide Persönlichkeitsstörung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'indiferència a les relacions socials i un marc restringit d'experiència i expressió emocional, com ara timidesa, introversió i sentiments d'aïllament social i solitud.
  • ca  trastorn esquizotípic de la personalitat, n m
  • es  trastorno esquizotípico de la personalidad
  • fr  trouble de la personnalité schizotypique
  • en  schizotypal personality disorder
  • de  schizotypische Persönlichkeitsstörung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn de la personalitat caracteritzat per un patró general de dèficit significatiu en les relacions socials i interpersonals, causat per una capacitat reduïda per a la interrelació personal, que va associat a alteracions cognitives o perceptives i a excentricitats del comportament.
  • ca  trastorn explosiu intermitent, n m
  • es  trastorno explosivo intermitente
  • fr  trouble explosif intermittent
  • en  intermittent explosive disorder
  • de  intermittierende explosible Störung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn del control dels impulsos caracteritzat per l'aparició recurrent d'episodis sobtats i aïllats d'agressivitat desproporcionada respecte de l'esdeveniment desencadenant, amb atacs verbals i físics o amb comportaments destructius.
  • ca  trastorn factici, n m
  • es  trastorno facticio
  • fr  trouble factice
  • en  factitious disorder
  • de  vorgetäuschte Störung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn en què el pacient es provoca de manera intencionada i repetida l'aparició de símptomes físics o psicològics de caràcter aparentment greu, que comporten nombroses consultes mèdiques, ingressos hospitalaris o, fins i tot, intervencions quirúrgiques, amb l'únic objectiu d'assumir el paper de malalt.
  • ca  trastorn fonològic, n m
  • es  trastorno fonológico
  • fr  trouble phonologique
  • en  phonological disorder
  • de  phonologische Störung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn de la comunicació caracteritzat per un fracàs persistent en l'articulació correcta dels sons del llenguatge oral.

Nota

  • Clàssicament, el trastorn fonològic es designava amb la denominació trastorn del desenvolupament en l'articulació.
  • ca  trastorn generalitzat del desenvolupament, n m
  • es  trastorno generalizado del desarrollo
  • fr  trouble envahissant du développement
  • en  pervasive developmental disorder
  • de  tiefgreifende Entwicklungsstörung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn d'inici en la infància caracteritzat per un deteriorament qualitatiu en el desenvolupament de la interacció social i de les habilitats comunicatives.
  • ca  trastorn histriònic de la personalitat, n m
  • es  trastorno histriónico de la personalidad
  • fr  trouble de la personnalité histrionique
  • en  histrionic personality disorder
  • de  histrionische Persönlichkeitsstörung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'hiperreactivitat emocional, una cerca d'atenció exagerada i l'aparició de canvis bruscos en l'estat d'ànim.
  • ca  trastorn límit de la personalitat, n m
  • ca  TLP, n m sigla
  • es  trastorno límite de la personalidad
  • es  TLP sigla
  • fr  trouble de la personnalité borderline
  • fr  trouble de la personnalité limite
  • fr  TPL sigla
  • en  borderline personality disorder
  • en  BPD sigla
  • de  Borderline-Persönlichkeitsstörung
  • de  BPS sigla

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria, .PARAULES CLAU

Definición
Trastorn de la personalitat caracteritzat per la inestabilitat afectiva, tant en les relacions interpersonals com en la vivència de la pròpia imatge, per la impulsivitat, pel comportament suïcida i per una sensació de buidor crònica.
  • ca  trastorn mental, n m
  • ca  malaltia mental, n f sin. compl.
  • ca  trastorn, n m sin. compl.
  • es  enfermedad mental
  • es  trastorno
  • es  trastorno mental
  • fr  maladie mentale
  • fr  trouble
  • fr  trouble mental
  • en  disorder
  • en  mental disorder
  • en  mental illness
  • de  Geisteskrankheit
  • de  seelische Störung
  • de  Störung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria, Ciències mèdiques i de la salut>Psicologia i psicofisiologia>Psicologia bàsica

Definición
Alteració conductual o psicològica que suposa canvis funcionals significatius en la vida de l'individu, i que pot ser deguda a causes biològiques, socials, psicològiques o genètiques.