ecologia cultural
ecologia cultural
Teoria
- ca ecologia cultural, n f
- es ecología cultural
- en cultural ecology
Teoria
Definición
Estudi del registre arqueològic entès com a part d'un sistema d'ajustaments ambientals i ecològics dins el qual van ser elaborats els objectes.
Nota
- Terme establert per D.L.Clarke.
edafologia
edafologia
Geoarqueologia
- ca edafologia, n f
- ca pedologia, n f
- es pedología
- en pedology
Geoarqueologia
Definición
Disciplina que estudia l'origen, la formació i la distribució del sòl.
edat del bronze
edat del bronze
Divisions cronoculturals
- ca edat del bronze, n f
- es edad del bronce
- en Bronze Age
Divisions cronoculturals
Definición
Edat compresa entre els anys 2200 i 700 aC a Europa, segons l'àrea geogràfica.
edat del ferro
edat del ferro
Divisions cronoculturals
- ca edat del ferro, n f
- es edad del hierro
- en Iron Age
Divisions cronoculturals
Definición
Edat compresa entre l'any 1100 i el segle I aC a Europa, segons l'àrea geogràfica.
edat mitjana
edat mitjana
Divisions cronoculturals
- ca edat mitjana, n f
- es edad media
- en Middle Age
Divisions cronoculturals
Definición
Edat compresa entre els segles VI i XV a Europa.
edicle
edicle
Estructures religioses, Elements arquitectònics
- ca edicle, n m
- ca edícula, n f sin. compl.
- es edículo
- en edicule
Estructures religioses, Elements arquitectònics
Definición
Edifici de dimensions molt petites.
edícula
edícula
Estructures religioses, Elements arquitectònics
- ca edicle, n m
- ca edícula, n f sin. compl.
- es edículo
- en edicule
Estructures religioses, Elements arquitectònics
Definición
Edifici de dimensions molt petites.
eixalbat
eixalbat
Tècniques i materials de construcció
- ca blanquejat, n m
- ca emblanquinada, n f
- ca eixalbat, n m sin. compl.
- es encaladura
- es jalbegue
- en whitewash
Tècniques i materials de construcció
Definición
Capa de calç o guix bullit diluït amb aigua amb què es cobreix una paret o un sostre per a deixar-lo acabat.
electre
electre
Numismàtica
- ca electre, n m
- ca electró, n m sin. compl.
- es electrón
- en electrum
Numismàtica
Definición
Aliatge natural d'or i d'argent, de color groc, que conté un percentatge d'argent igual o superior a un 20 %.
Nota
- Es va utilitzar en els amonedaments més primitius (s. VI aC) de l'Àsia Menor.
electró
electró
Numismàtica
- ca electre, n m
- ca electró, n m sin. compl.
- es electrón
- en electrum
Numismàtica
Definición
Aliatge natural d'or i d'argent, de color groc, que conté un percentatge d'argent igual o superior a un 20 %.
Nota
- Es va utilitzar en els amonedaments més primitius (s. VI aC) de l'Àsia Menor.