blastocitoma
blastocitoma
Anatomia patològica
- ca blastoma, n m
- ca blastocitoma, n m sin. compl.
Anatomia patològica
Definición
Neoplàsia composta de cèl·lules embrionàries indiferenciades.
blastoderma
blastoderma
Anatomia > Embriologia
- ca blastoderma, n m
- ca ectoderma primitiu, n m sin. compl.
- ca membrana germinativa, n f sin. compl.
Anatomia > Embriologia
Definición
Capa superficial de cèl·lules de la blàstula. En la majoria d'embrions amb segmentació completa (isolecítics i mesolecítics), el blastoderma és una capa de cèl·lules que envolta el blastocel. En els embrions telolecítics d'alguns vertebrats i dels cefalòpodes, el blastoderma és un disc pla de cèl·lules (blastodisc) situat en el pol animal i separat del vitel per un petit blastocel. En els embrions centrolecítics dels insectes, el blastoderma és una capa de cèl·lules que envolta completament la massa central del vitel.
blastodèrmic -a
blastodèrmic -a
Anatomia > Embriologia
- ca blastodèrmic -a, adj
Anatomia > Embriologia
Definición
Relatiu o pertanyent al blastoderma.
blastoftòria
blastoftòria
Microbiologia i patologia infecciosa, Toxicologia
- ca blastoftòria, n f
- es blastoftoria
- fr blastophtorie
- en blastophthoria
Microbiologia i patologia infecciosa, Toxicologia
Definición
Degeneració de les cèl·lules sexuals com a resultat d'infecció o d'intoxicació (sífilis, plom, alcohol, opi, etc).
Nota
- La denominació blastoftòria està formada a partir de blasto- i del grec phthorá 'ruïna, corrupció'.
blastogènesi
blastogènesi
Anatomia > Embriologia
- ca blastulació, n f
- ca blastocinesi, n f sin. compl.
- ca blastogènesi, n f sin. compl.
Anatomia > Embriologia
Definición
Procés embrionari que condueix a la formació de la blàstula. Comença amb la formació del blastocel en la mòrula i es clou quan s'inicien els moviments cel·lulars de la gastrulació. Representa un preludi dels importants fenòmens cel·lulars de migració i de diferenciació que tindran lloc durant la gastrulació.
blastòlisi
blastòlisi
Anatomia > Embriologia
- ca blastòlisi, n f
Anatomia > Embriologia
Definición
Dissolució o destrucció de la matèria germinativa.
blastoma
blastoma
Anatomia patològica
- ca blastoma, n m
- ca blastocitoma, n m sin. compl.
Anatomia patològica
Definición
Neoplàsia composta de cèl·lules embrionàries indiferenciades.
blastomatoide
blastomatoide
Anatomia > Embriologia
- ca blastomatoide, adj
Anatomia > Embriologia
Definición
Semblant al blastoma.
blastòmer
blastòmer
Anatomia > Embriologia, Anatomia > Citologia
- ca blastòmer, n m
- ca cèl·lula de segmentació, n f sin. compl.
Anatomia > Embriologia, Anatomia > Citologia
Definición
Cadascuna de les cèl·lules formades durant la divisió de l'embrió, en els primers estadis del desenvolupament.
Nota
- La denominació blastòmer està formada a partir de blasto- i del grec méros 'part'.
blastomicets
blastomicets
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca sacaromicetàcies, n f pl
- ca blastomicets, n m pl sin. compl.
Microbiologia i patologia infecciosa
Definición
Família de fongs unicel·lulars de l'ordre dels endomicetals constituïda per espècies sapròfites o paràsites que es presenten en forma de cèl·lules aïllades o reunides en cadenes que es reprodueixen per gemmes o per ascòspores. Hi pertanyen els principals llevats i també els agents d'algunes malalties humanes com la blastomicosi i la paracoccidioidomicosi.