Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  barrera de Weismann, n f
  • es  barrera de Weismann, n f
  • fr  barrière de Weismann, n f
  • en  Weismann barrier, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definición
Distinció estricta entre els llinatges de cèl·lules germinals que produeixen gàmetes i cèl·lules somàtiques, que implica que la informació hereditària va només de les cèl·lules germinals a les cèl·lules somàtiques.

Nota

  • En la barrera de Weismann les mutacions somàtiques no s'hereten i, per tant, no s'accepta la transmissió dels trets adquirits.

    La barrera de Weismann va ser proposada a finals del segle XIX per August Weismann.
  • ca  barrera hematoencefàlica, n f
  • ca  membrana de Held, n f sin. compl.
  • ca  membrana limitant de Held, n f sin. compl.
  • en  blood-brain barrier

Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definición
Mecanisme selectiu que s'oposa al pas de la majoria dels composts de molècules grans de la sang al líquid cefalorraquidi i al teixit cerebral.
  • ca  membrana placentària, n f
  • ca  barrera placentària, n f sin. compl.

Anatomia > Histologia, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Membrana semipermeable que separa la sang fetal de la materna, constituïda per l'endoteli dels vasos fetals de les vellositats coriòniques, el citotrofoblast i el sinciciotrofoblast.
Membrana de bescanvi placentari, per la facultat que té de separar la circulació materna de la fetal i impedir així el pas de certs productes. ((barrera placentària))
  • ca  barrera psíquica, n f

Salut mental > Psicologia

Definición
Mot emprat metafòricament en psicoanàlisi per a designar el sistema defensiu muntat pel subjecte contra records o motivacions indesitjables.
  • ca  barret frigi, n m
  • es  gorro frigio
  • en  phrygian cap

Gastroenterologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Aspecte que, en una colecistografia, pren la bufeta biliar quan el fons està plegat sobre el cos.
  • ca  barretets, n m pl
  • ca  herba llombriguera, n f sin. compl.
  • nc  Umbilicus rupestris

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les crassulàcies, de flors disposades en raïm, que té acció diürètica.
  • ca  bartholinitis, n f
  • ca  abscés bartholinià, n m sin. compl.
  • ca  adenitis vulvovaginal, n f sin. compl.

Ginecologia i obstetrícia

Definición
Inflamació de les glàndules de Bartholin per infecció gonocòccica o no o per infecció secundària d'un quist de Bartholin. L'afecció és afavorida pel microtraumatisme que representen els coits repetits, sobretot si hi ha orgasme amb obertura del conducte excretor de les glàndules vulvovaginals. Es presenta generalment al cantó esquerre i rares vegades és bilateral i es manifesta en forma d'un abscés. Al voltant de l'orifici excretor de la glàndula el pus forma una exulceració anomenada màcula de Sänger. També hi ha formes cròniques, ordinàriament enquistades.
  • ca  bartonel·la, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Gènere de rickèttsies (Bartonella sp) de la família de les bartonel·làcies, paràsites dels humans i ocasionalment d'altres mamífers. En general, viuen als glòbuls de la sang o als epitelis dels vasos sanguinis. B. bacilliformis causa la bartonel·losi en els humans.

Nota

  • La denominació bartonel·la prové del nom d'A. L. Barton, metge peruà.
  • ca  bartonel·làcies, n f pl

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Família de rickèttsies paràsites endocel·lulars de vertebrats, als quals són transmeses per artròpodes. Tenen l'aspecte de petits bacteris gramnegatius (fan menys de tres micròmetres), bacil·lars, coccoides o filamentosos, a vegades amb un flagel. Són sensibles als antibiòtics i sembla que també a determinades substàncies que segrega la melsa. Han estat cultivades en medis sòlids (ronyó, fetge) i líquids.
  • ca  bartonel·losi, n f

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Malaltia endèmica del Perú, Colòmbia i l'Equador, causada per una bartonel·la (Bartonella bacilliformis) i transmesa per un mosquit (Phlebotomus). N'existeixen dues formes clíniques: la febre d'Oroya (o malaltia de Carrión), que és la forma aguda de la infecció i es manifesta per una anèmia hemolítica, febre remitent, infart ganglionar i hepatosplenomegàlia; i la berruga peruana, que és la forma crònica de la infecció i es caracteritza per una erupció cutània miliar berrugosa amb tumors granulomatosos semblants a maduixes.