Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  caputxina, n f
  • ca  bequera, n f sin. compl.
  • ca  herba llaguera, n f sin. compl.
  • ca  herba llarguera, n f sin. compl.
  • ca  llaguera, n f sin. compl.
  • ca  movitort, n m sin. compl.
  • ca  movitort d'Índies, n m sin. compl.
  • nc  Tropeolum majus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual o perenne, de la família de les tropeolàcies, de tija enfiladissa o erecta, de 30 cm a 3 m d'alçària, originària del Perú i molt conreada en jardineria. Tota la planta, en infusió o en tintura, ha estat emprada contra les afeccions respiratòries i urinàries i com a emmenagoga. Com a ús extern, també ha estat usada contra la caiguda dels cabells.
  • ca  bèquic, n m

Farmacologia

Definición
Medicament que alleuja o remeia la tos.
  • ca  bèquic -a, adj
  • es  béquico
  • fr  béchique
  • en  bechic

Farmacologia

Definición
Dit de la substància, agent o medicament que alleuja o remeia la tos.
  • ca  beraprost, n m
  • es  beraprost
  • fr  béraprost
  • en  beraprost
  • CAS  88430-50-6

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
antiagregant plaquetari; vasodilatador
  • ca  berbena, n f
  • ca  herba santa, n f sin. compl.
  • es  verbena
  • fr  verbeine

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Gènere de plantes herbàcies (Verbena sp) de la família de les verbenàcies, procedents sobretot d'Amèrica, moltes espècies del qual són conreades en jardineria. La V. officinalis té una acció astringent, vulnerària i antiespasmòdica i és emprada en el tractament de l'epilèpsia.
  • ca  berberina, n f
  • es  berberina, n f
  • fr  berbérine, n f
  • en  berberine, n

Farmacologia, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Alcaloide amargant i metzinós que hom extreu del coralet (Berberis vulgaris), de l'hidrastis (Hydrastis canadensis) i d'altres plantes.

Nota

  • La berberina és emprada en medicina en forma de clorhidrat o sulfat com a antipalúdic i carminatiu.
  • ca  bèrbol, n m

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia

Definición
Nom popular d'una malaltia cutània sovint identificada amb el liquen.
  • ca  berbolós -osa, adj

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia

Definición
Que pateix de bèrbols.
  • ca  bergamota, n f

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Fruit de bergamoter (Citrus bergamia), de la família de les rutàcies, piriforme, de color groc pàl·lid i pela prima, amb la polpa de la qual es preparen dolços i conserves, mentre que de la pela s'extreu l'oli de bergamota.

Nota

  • La denominació bergamota prové del nom de Bèrgam, ciutat italiana.
  • ca  Bergey, Manual de, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Compendi d'informació clàssica i molecular sobre totes les espècies de procariotes classificades. Tot i ser un tractat sistemàtic més que no pas filogenètic, en la darrera edició ha anat incorporant informació sobre la seqüència molecular en la descripció de diversos grups bacterians. És una ampliació de l'anterior: Bergey's Manual of Determinative Bacteriology (publicat per primera vegada el 1923 i del qual s'han fet nou edicions). El títol original és Bergey's Manual of Systematic Bacteriology i consta de quatre volums publicats entre el 1984 i el 1989: el volum I conté els bacteris gramnegatius d'importància mèdica o industrial; el volum II, els bacteris grampositius d'importància mèdica o industrial; el volum III, els altres bacteris gramnegatius, els arqueus i els cianobacteris; i el volum IV, els bacteris grampositius filamentosos i formadors d'espores (actinomicets).