Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  carfilzomib, n m
  • es  carfilzomib
  • fr  carfilzomib
  • en  carfilzomib
  • CAS  868540-17-4

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
antineoplàstic
  • ca  carfologia, n f
  • ca  crocidisme, n m sin. compl.
  • ca  floccilació, n f sin. compl.
  • ca  floccilegi, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definición
Moviments involuntaris de les mans, com si recollissin fils o molles dels llençols, que hom pot veure en pacients greument malalts, exhausts, en situació preagònica.

Nota

  • La denominació carfologia està formada a partir del grec kárphos 'bri de palla' i légo 'collir'.
  • La denominació floccilació prové del llatí floccilatio.
  • La denominació floccilegi està formada a partir del llatí floccus 'floc' i lego 'collir'.
  • ca  signe de Béraud, n m
  • ca  carfologia genital, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Signe present en greus traumatismes cranials; el malalt s'estira repetidament i vigorosament els òrgans genitals.
  • ca  cargol, n m
  • ca  caragol, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Cos flexible formant espiral.
  • ca  còclea, n f
  • ca  caragol, n m sin. compl.
  • ca  cargol, n m sin. compl.
  • es  caracol
  • es  cóclea
  • fr  cochlée
  • fr  limaçon
  • en  cochlea

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Part o òrgan en forma espiral.

Nota

  • La denominació còclea prové del llatí cochlea 'cargol, espiral'.
  • La denominació cargol s'usava antigament.
  • ca  cargol macromètric i micromètric, n m

Material mèdic i ortopèdic

Definición
Els dos cargols d'un microscopi responsables, respectivament, de l'enfocament aproximat d'una preparació i de la precisió de l'enfocament dut a terme pel cargol macromètric. Actualment la majoria dels microscopis òptics tenen els dos cargols coaxials. El cargol micromètric permet de fer la dissecció òptica de la preparació.
  • ca  conducte coclear, n m
  • ca  cargol membranós, n m sin. compl.
  • ca  còclea membranosa, n f sin. compl.
  • ca  conducte de Löwenberg, n m sin. compl.
  • ca  laberint acústic, n m sin. compl.
  • ca  làmina espiral membranosa, n f sin. compl.
  • ca  membrana espiral del conducte coclear, n f sin. compl.
  • ca  porció membranosa de la làmina espiral, n f sin. compl.
  • ca  rampa de Löwenberg, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte del laberint membranós que s'enrotlla en forma d'espiral a la còclea. S'origina en el sòl del vestíbul per mitjà d'un extrem tancat (fons de sac inicial o vestibular), i en aquest indret comunica, mitjançant el conducte de Hensen, amb el sàcul, el qual està situat immediatament per sobre d'ell. Des del sòl del vestíbul s'introdueix en el conducte espiral de la còclea, el recorre en tota la seva extensió i acaba en un cul-de-sac (fons de sac terminal). Durant el seu trajecte pel conducte espiral de la còclea se situa a la vora externa o lliure de la làmina espiral, de manera que completa aquest envà ossi, i intercepta qualsevol comunicació lateral entre les rampes timpànica i vestibular. Observat en una secció transversal té forma de triangle, el vèrtex del qual descansa sobre la làmina espiral; la base està formada per un engruiximent periòstic de la làmina dels contorns, anomenat lligament espiral. La cara anterior, que mira cap a la rampa vestibular, és anomenada membrana de Reissner, i la cara posterior, corresponent a la rampa timpànica, està constituïda per la membrana basilar. L'epiteli de revestiment del conducte coclear presenta una zona especialitzada, que és l'òrgan espiral de Corti.
  • ca  còclea, n f
  • ca  cargol ossi, n m sin. compl.
  • ca  tròclea laberíntica, n f sin. compl.
  • es  cóclea
  • fr  cochlée
  • en  cochlea

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte del laberint ossi de l'orella interna enrotllat en forma d'espiral, de disposició general més o menys cònica, que ofereix un vèrtex anterior corresponent al múscul del martell i una base excavada que forma la fosseta coclear en el fons del conducte auditiu intern. Està constituïda per una càpsula òssia resistent (càpsula de la còclea); per una massa cònica central anomenada columel·la; per un septe espiral que va de la columel·la a la cara interna de la càpsula; pel conducte espiral de la còclea o còclea pròpiament dita, les parets de la qual també són anomenades làmina dels contorns, i per un envà situat dins del conducte espiral de la còclea, la làmina espiral, que el divideix imperfectament en dues rampes: una anomenada vestibular, que condueix al vestíbul mitjançant l'orifici vestibular de la còclea, i una aranya timpànica, que s'obre en la caixa timpànica per mitjà de la finestra rodona.

Nota

  • La denominació còclea prové del llatí cochlea 'cargol, espiral'.
  • ca  carianabiosi, n f

Anatomia > Citologia, Immunologia

Definición
Procés de formació del nucli de les cèl·lules gegants en contacte amb cossos estranys.
  • ca  cariar-se, v intr pron

Microbiologia i patologia infecciosa, Odontoestomatologia

Definición
Ésser atacada per la càries una dent.